Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26901
Marc Sogues Marco
Ressenya sobre el llibre d'Enric Querol Coll, Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821). Llums i contrallums, Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p., ISBN: 978-84-18634-80-2.
Ressenya sobre el llibre d'Enric Querol Coll, Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821).Llums i contrallums, Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p., ISBN: 978-84-18634-80-2.
{"title":"Enric Querol Coll, 'Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821). Llums i contrallums', Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p.","authors":"Marc Sogues Marco","doi":"10.7203/caplletra.75.26901","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26901","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre d'Enric Querol Coll, Cultura i lletres a Tortosa (1700-1821). Llums i contrallums, Benicarló, Onada Edicions, 2022, 255 p., ISBN: 978-84-18634-80-2.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392887","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26830
Emili Samper Prunera
A mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant de la Renaixença, hi trobem el nom de la folklorista Joaquima Santamaria i Ventura. Sota el pseudònim d’Anna de Valldaura publica les Tradicions religioses de Catalunya, un recull de llegendes literaturitzades a partir de fonts orals que tracten temes religiosos i que apareixen a la premsa de l’època i en diferents edicions. L’objectiu d’aquest article és estudiar i valorar les contribucions fetes per aquesta escriptora a partir de l’establiment del corpus de relats publicats, la relació entre les diferents edicions (o llibres) i la seva classificació.
19 世纪中叶,加泰罗尼亚开展了一项对流行歌曲和叙事曲的形式和主题进行再创作的计划,将这些流派带给了更广泛的、并非严格意义上的博学的公众。在这场围绕文艺复兴展开的运动中,我们发现了民俗学家 Joaquima Santamaria i Ventura 的名字。她以 Anna de Valldaura 的笔名出版了《加泰罗尼亚的宗教传统》(Tradicions religioses de Catalunya)一书,这是一部以口头资料为基础的文学传说集,涉及宗教主题,当时以不同版本出现在报刊上。本文旨在通过确定已出版的故事集、不同版本(或书籍)之间的关系及其分类,研究和评估该作家的贡献。
{"title":"L’aportació d’Anna de Valldaura al llegendari català","authors":"Emili Samper Prunera","doi":"10.7203/caplletra.75.26830","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26830","url":null,"abstract":"A mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant de la Renaixença, hi trobem el nom de la folklorista Joaquima Santamaria i Ventura. Sota el pseudònim d’Anna de Valldaura publica les Tradicions religioses de Catalunya, un recull de llegendes literaturitzades a partir de fonts orals que tracten temes religiosos i que apareixen a la premsa de l’època i en diferents edicions. L’objectiu d’aquest article és estudiar i valorar les contribucions fetes per aquesta escriptora a partir de l’establiment del corpus de relats publicats, la relació entre les diferents edicions (o llibres) i la seva classificació.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392889","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.27020
Joan Mahiques-Climent
Ressenya sobre el llibre de Josep Lluís Martos, El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2023, 332 p., ISBN 978-84-9192-332-9, «Medievalia Hispanica», vol. 37.
{"title":"Josep Lluís Martos, «El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable», Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2023, 332 p.","authors":"Joan Mahiques-Climent","doi":"10.7203/caplletra.75.27020","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.27020","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Josep Lluís Martos, El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2023, 332 p., ISBN 978-84-9192-332-9, «Medievalia Hispanica», vol. 37.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392892","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26834
Joan Borja i Sanz
En aquesta contribució ens proposem fer una anàlisi comparada sobre les funcions que les bruixes assumeixen en la narrativa popular valenciana, amb la finalitat d’inferir els motius i els valors que hi poden delatar determinats judicis i prejudicis ideològics i culturals vinculats al gènere. Es tracta, en conseqüència, d’avaluar en quina mesura la realitat històrica de les dones acusades de bruixeria ha incidit en una determinada gramàtica de la fantasia que justifica la caracterització d’aquests personatges femenins i els rituals que duen a terme en la ficció popular, d’acord amb una estratègia que percaça l’estudi i l’anàlisi del patrimoni etnopoètic valencià des d’una perspectiva de gènere.
{"title":"Gènere i ideologia en la narrativa popular valenciana: sobre bruixes, ungüents, aquelarres, rituals i blasfèmies","authors":"Joan Borja i Sanz","doi":"10.7203/caplletra.75.26834","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26834","url":null,"abstract":"En aquesta contribució ens proposem fer una anàlisi comparada sobre les funcions que les bruixes assumeixen en la narrativa popular valenciana, amb la finalitat d’inferir els motius i els valors que hi poden delatar determinats judicis i prejudicis ideològics i culturals vinculats al gènere. Es tracta, en conseqüència, d’avaluar en quina mesura la realitat històrica de les dones acusades de bruixeria ha incidit en una determinada gramàtica de la fantasia que justifica la caracterització d’aquests personatges femenins i els rituals que duen a terme en la ficció popular, d’acord amb una estratègia que percaça l’estudi i l’anàlisi del patrimoni etnopoètic valencià des d’una perspectiva de gènere.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135393047","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26825
Joan Santanach i Suñol
Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.
雅辛特-凡尔达盖尔从文学和语言学的角度对其作品进行了大量的研究。我们保存了许多作者的诗歌版本。众所周知,他还在印刷过程中出现过错误。1885 年底,他将《卡尼戈》的校样寄给了不同的人。我们保留了学者兼哲学家何塞普-巴拉里-伊-约万尼(Josep Balari i Jovany)给他的一些意见和修改建议。这些意见应与 Verdaguer 为这部作品所寻求的学术加泰罗尼亚语模式有关,既要关注语言学和词源学方面的原因,也要关注他之前的中世纪和现代经典语言。通过对改动和文章的分析,我们得出了一些关于他所使用的书面语体的结论,这些结论并不总是与 Verdaguer 所讲的加泰罗尼亚语一致,但同样有助于确定批判性文本。
{"title":"A l’entorn del model de llengua de «Canigó» i els plantejaments lingüístics de Jacint Verdaguer","authors":"Joan Santanach i Suñol","doi":"10.7203/caplletra.75.26825","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26825","url":null,"abstract":"Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392885","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26833
Jaume Guiscafrè
Aquest treball analitza la caracterització dels personatges femenins en deu textos de l’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears que es poden adscriure a diversos gèneres narratius que se situen en l’òrbita de la llegenda: la llegenda contemporània, l’antillegenda, la falsa alarma, l’acudit i la carta tradicional. La caracterització dels personatges femenins en aquests textos es resol de dues maneres: d’una banda, hi apareixen com a víctimes d’un agressor masculí i, d’altra banda, hi tenen un paper d’agressores, de promíscues o de dones alliberades que governen el seu propi destí. En tots dos casos, però, la resolució del conflicte que planteja el relat revela la subordinació de les protagonistes femenines al marc patriarcal i a l’imaginari pornogràfic hegemònic masculí.
{"title":"La caracterització subordinant de personatges femenins a la llegenda contemporània i gèneres connexos","authors":"Jaume Guiscafrè","doi":"10.7203/caplletra.75.26833","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26833","url":null,"abstract":"Aquest treball analitza la caracterització dels personatges femenins en deu textos de l’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears que es poden adscriure a diversos gèneres narratius que se situen en l’òrbita de la llegenda: la llegenda contemporània, l’antillegenda, la falsa alarma, l’acudit i la carta tradicional. La caracterització dels personatges femenins en aquests textos es resol de dues maneres: d’una banda, hi apareixen com a víctimes d’un agressor masculí i, d’altra banda, hi tenen un paper d’agressores, de promíscues o de dones alliberades que governen el seu propi destí. En tots dos casos, però, la resolució del conflicte que planteja el relat revela la subordinació de les protagonistes femenines al marc patriarcal i a l’imaginari pornogràfic hegemònic masculí.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392890","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.27062
Carme Arronis Llopis
Ressenya sobre el llibre Vicent Pastor i Briones, Pierres de Provença (1650): Estudi i edició crítica, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner», 2020, 319 p., ISBN: 978-84-9191-140-1.
Ressenya sobre el llibre Vicent Pastor i Briones, Pierres de Provença (1650):Estudi i edició crítica, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col-lecció "Biblioteca Sanchis Guarner", 2020, 319 p., ISBN: 978-84-9191-140-1.
{"title":"Vicent Pastor i Briones, «“Pierres de Provença” (1650): Estudi i edició crítica», Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 319 p.","authors":"Carme Arronis Llopis","doi":"10.7203/caplletra.75.27062","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.27062","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre Vicent Pastor i Briones, Pierres de Provença (1650): Estudi i edició crítica, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner», 2020, 319 p., ISBN: 978-84-9191-140-1.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135393050","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26829
Carme Oriol, Montserrat Palau
Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions», coordinat per Carme Oriol i Montserrat Palau.
专著 "L'estudi de la llegenda des d'una perspectiva de gènere:aportacions i representacions "导言,由 Carme Oriol 和 Montserrat Palau 协调。
{"title":"Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions»","authors":"Carme Oriol, Montserrat Palau","doi":"10.7203/caplletra.75.26829","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26829","url":null,"abstract":"Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions», coordinat per Carme Oriol i Montserrat Palau.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392877","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26827
Aina Monferrer-Palmer
La hipòtesi que intentarem demostrar en aquest article és la següent: al llarg de les diferents etapes creatives d’Estellés, la Guerra Civil i la postguerra s’albiren, tot canviant de forma i de to a mesura que l’experiència del poeta pren distància i empoderament com a veu dels valencians. En les següents línies, resseguirem les traces d’aquests esdeveniments històrics en els versos i en les proses memorístiques del poeta, amb especial esment en la idea de guerra o de conflicte bèl·lic. Tot i que us trobeu davant d’una anàlisi qualitativa de crítica literària en un context historicopolític determinat, el punt de partida metodològic d’aquest estudi es basa en tècniques de lingüística de corpus. Resseguirem aspectes de la biografia del poeta relacionats amb el conflicte bèl·lic i amb la seua representació estilística, poemes que homenatgen activistes concrets i personatges prototípics, tot posat en relació amb els estudis recents sobre l’obra d’Estellés.
{"title":"Guerra i postguerra en els versos de Vicent Andrés Estellés","authors":"Aina Monferrer-Palmer","doi":"10.7203/caplletra.75.26827","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26827","url":null,"abstract":"La hipòtesi que intentarem demostrar en aquest article és la següent: al llarg de les diferents etapes creatives d’Estellés, la Guerra Civil i la postguerra s’albiren, tot canviant de forma i de to a mesura que l’experiència del poeta pren distància i empoderament com a veu dels valencians. En les següents línies, resseguirem les traces d’aquests esdeveniments històrics en els versos i en les proses memorístiques del poeta, amb especial esment en la idea de guerra o de conflicte bèl·lic. Tot i que us trobeu davant d’una anàlisi qualitativa de crítica literària en un context historicopolític determinat, el punt de partida metodològic d’aquest estudi es basa en tècniques de lingüística de corpus. Resseguirem aspectes de la biografia del poeta relacionats amb el conflicte bèl·lic i amb la seua representació estilística, poemes que homenatgen activistes concrets i personatges prototípics, tot posat en relació amb els estudis recents sobre l’obra d’Estellés.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392883","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.27135
Enric Gallén
Ressenya sobre el llibre de Gabriel Garcia Frasquet, El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2022, 386 p., ISBN: 978-84-7822-939-0.
Ressenya sobre el llibre de Gabriel Garcia Frasquet, El teatre valencià (1845-1945).La rellevància de les actrius, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 2022, 386 p., ISBN: 978-84-7822-939-0.
{"title":"Gabriel Garcia Frasquet, «El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius», València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2022, 386 p.","authors":"Enric Gallén","doi":"10.7203/caplletra.75.27135","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.27135","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Gabriel Garcia Frasquet, El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2022, 386 p., ISBN: 978-84-7822-939-0.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135393049","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}