Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26033
Gaston Gilabert
Les comèdies hagiogràfiques de filiació barroca escrites a Mallorca durant el segle XVIII han rebut poca atenció crítica i sovint amb edicions que necessiten ser actualitzades a la llum dels nous avenços en la matèria. En aquest estudi s’analitza la Comèdia gloriosa del famós sant Caietano, escrita per Albert Borguny a partir de l’edició de Ramon Díaz i Villalonga (1997), tenint en consideració el seu aparat de variants, les divergències entre manuscrits i, sobretot, el vincle amb la comèdia castellana anterior: Vida y muerte de san Cayetano. Havent localitzat prèviament tots els exemplars de tots els testimonis de la font castellana, hem analitzat llurs loci critici a la llum del text en català i hem acarat les versions per solucionar lliçons fosques transmeses pels manuscrits que contenen l’obra dramàtica de Borguny. Aquestes operacions revelen trets plenament originals de l’escriptor mallorquí, a més d’un conjunt de noves dades que omplen diverses llacunes crítiques i que, en definitiva, permeten revisar i restaurar una peça singular del patrimoni teatral antic en llengua catalana.
{"title":"La comèdia hagiogràfica del «Siglo de Oro» reescrita en català: nous problemes textuals al teatre d’Albert Borguny","authors":"Gaston Gilabert","doi":"10.7203/caplletra.74.26033","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26033","url":null,"abstract":"Les comèdies hagiogràfiques de filiació barroca escrites a Mallorca durant el segle XVIII han rebut poca atenció crítica i sovint amb edicions que necessiten ser actualitzades a la llum dels nous avenços en la matèria. En aquest estudi s’analitza la Comèdia gloriosa del famós sant Caietano, escrita per Albert Borguny a partir de l’edició de Ramon Díaz i Villalonga (1997), tenint en consideració el seu aparat de variants, les divergències entre manuscrits i, sobretot, el vincle amb la comèdia castellana anterior: Vida y muerte de san Cayetano. Havent localitzat prèviament tots els exemplars de tots els testimonis de la font castellana, hem analitzat llurs loci critici a la llum del text en català i hem acarat les versions per solucionar lliçons fosques transmeses pels manuscrits que contenen l’obra dramàtica de Borguny. Aquestes operacions revelen trets plenament originals de l’escriptor mallorquí, a més d’un conjunt de noves dades que omplen diverses llacunes crítiques i que, en definitiva, permeten revisar i restaurar una peça singular del patrimoni teatral antic en llengua catalana.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79473863","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26038
Anna Pineda
Presentació del monogràfic «El complement directe preposicional: una visió panromànica», coordinat per Anna Pineda.
{"title":"Presentació del monogràfic «El complement directe preposicional: una visió panromànica»","authors":"Anna Pineda","doi":"10.7203/caplletra.74.26038","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26038","url":null,"abstract":"Presentació del monogràfic «El complement directe preposicional: una visió panromànica», coordinat per Anna Pineda.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80699199","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26041
Adam Ledgeway
Aquest article presenta una visió general descriptiva de la variació en la distribució i legitimació del marcatge diferencial d’objecte en un ampli ventall de dialectes del sud d’Itàlia. Es mostra com la variació en aquesta àrea no és aleatòria, sinó que segueix patrons de variació estructurada que es poden modelar de manera escalar a partir de quatre divisions àmplies basades en la persona gramatical i en les oposicions pronominal-nominal, nuclear-sintagmàtic i animacitat/especificitat. Aquestes quatre dimensions àmplies de variació, al seu torn, s’ha demostrat que amaguen una sèrie de diferències més subtils de naturalesa microvariacional. Se suggereix que aquesta microvariació es pot llegir no només horitzontalment com a variació sincrònica entre els dialectes, sinó també verticalment per proporcionar algunes idees clau sobre el desenvolupament diacrònic del MDO (italo-)romànic.
{"title":"Differential object marking in the dialects of southern Italy: an overview","authors":"Adam Ledgeway","doi":"10.7203/caplletra.74.26041","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26041","url":null,"abstract":"Aquest article presenta una visió general descriptiva de la variació en la distribució i legitimació del marcatge diferencial d’objecte en un ampli ventall de dialectes del sud d’Itàlia. Es mostra com la variació en aquesta àrea no és aleatòria, sinó que segueix patrons de variació estructurada que es poden modelar de manera escalar a partir de quatre divisions àmplies basades en la persona gramatical i en les oposicions pronominal-nominal, nuclear-sintagmàtic i animacitat/especificitat. Aquestes quatre dimensions àmplies de variació, al seu torn, s’ha demostrat que amaguen una sèrie de diferències més subtils de naturalesa microvariacional. Se suggereix que aquesta microvariació es pot llegir no només horitzontalment com a variació sincrònica entre els dialectes, sinó també verticalment per proporcionar algunes idees clau sobre el desenvolupament diacrònic del MDO (italo-)romànic.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80383028","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26037
Joan Costa Carreras
La perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context, el projecte ESTANDAREV (PID2021-124673NA-IOO) fa una recerca sobre l’estandardització del basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article és una aplicació d’aquesta recerca, comparant la concepció de estàndard de les acadèmies oficials del català i de l’espanyol. El primer constatable és que hi ha una oposició diametral en l’explicitesa en la definició i l’ús d’aquest terme. En aquest treball, hem analitzat els desplegaments conceptuals i els usos en totes dues llengües. Pel que fa als criteris de comparació, hem confirmat la hipòtesi que el criteri més important són els marcs teòrics i metodològics en què es poden inscriure. Hem identificat més paral·lelismes que divergències entre tots quatre centres codificadors i la distinció entre centres inicials i posterior acaba no essent rellevant, ja que tots treballen actualment i tenen moltes interrelacions entre ells.
{"title":"El concepte de «estàndard» segons els paratextos dels centres codificadors oficials del català i de l’espanyol","authors":"Joan Costa Carreras","doi":"10.7203/caplletra.74.26037","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26037","url":null,"abstract":"La perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context, el projecte ESTANDAREV (PID2021-124673NA-IOO) fa una recerca sobre l’estandardització del basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article és una aplicació d’aquesta recerca, comparant la concepció de estàndard de les acadèmies oficials del català i de l’espanyol. El primer constatable és que hi ha una oposició diametral en l’explicitesa en la definició i l’ús d’aquest terme. En aquest treball, hem analitzat els desplegaments conceptuals i els usos en totes dues llengües. Pel que fa als criteris de comparació, hem confirmat la hipòtesi que el criteri més important són els marcs teòrics i metodològics en què es poden inscriure. Hem identificat més paral·lelismes que divergències entre tots quatre centres codificadors i la distinció entre centres inicials i posterior acaba no essent rellevant, ja que tots treballen actualment i tenen moltes interrelacions entre ells.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87096525","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26045
Ferran Carbó
Ressenya sobre els actes del centenari del naixement de Joan Fuster (1922-2022).
{"title":"Una mirada al centenari de Joan Fuster","authors":"Ferran Carbó","doi":"10.7203/caplletra.74.26045","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26045","url":null,"abstract":"Ressenya sobre els actes del centenari del naixement de Joan Fuster (1922-2022).","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76948933","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26044
M. Irimia
Aquest article ofereix una visió descriptiva dels trets empírics més importants que caracteritzen el marcatge diferencial d’objecte (MDO) en el romanès estàndard modern, des dels paràmetres purament interpretatius fins als orientats més sintàcticament. Es revisen diversos aspectes, entre els quals hi ha l’estatus argumental dels objectes marcats diferencialment en romanès, a més del marcatge preposicional manifest, les interaccions amb la duplicació de clític i les escales d’animacitat i especificitat. La part final està dedicada a una presentació dels nombrosos problemes que planteja el MDO romanès per als enfocaments formals. En aquest context, es demostra que les anàlisis que consideren que aquest fenomen assenyala un mecanisme en la interfície sintaxi-semàntica-pragmàtica semblen ser les més adequades per a les dades.
{"title":"Differential object marking in Romanian: an overview","authors":"M. Irimia","doi":"10.7203/caplletra.74.26044","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26044","url":null,"abstract":"Aquest article ofereix una visió descriptiva dels trets empírics més importants que caracteritzen el marcatge diferencial d’objecte (MDO) en el romanès estàndard modern, des dels paràmetres purament interpretatius fins als orientats més sintàcticament. Es revisen diversos aspectes, entre els quals hi ha l’estatus argumental dels objectes marcats diferencialment en romanès, a més del marcatge preposicional manifest, les interaccions amb la duplicació de clític i les escales d’animacitat i especificitat. La part final està dedicada a una presentació dels nombrosos problemes que planteja el MDO romanès per als enfocaments formals. En aquest context, es demostra que les anàlisis que consideren que aquest fenomen assenyala un mecanisme en la interfície sintaxi-semàntica-pragmàtica semblen ser les més adequades per a les dades.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"81254271","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26043
Diego Romero Heredero, Marco García García
L’afectació és una propietat clau dels arguments pacients que ha demostrat ser un factor important per a la selecció argumental i el marcatge de cas. A més, també és rellevant per al marcatge diferencial d’objecte (MDO). Tanmateix, hi ha molt pocs estudis que investiguin la influència real de l’afectació en el MDO en espanyol. A més, aquests estudis anteriors es basen en anàlisis de corpus centrades en la diacronia del MDO. Aquest article assumeix la noció d’afectació desenvolupada en el marc de la dinàmica de forces, segons la qual un argument afectat es defineix com el receptor de la força especificada pel contingut verbal. Seguint aquesta definició, presentem una investigació empírica basada en dades experimentals d’un qüestionari d’elecció forçada fet a 326 parlants d’espanyol europeu. L’estudi mostra que l’afectació té una influència significativa en l’acceptabilitat del MDO. A més, una inspecció detinguda de les dades experimentals revela l’observació que el MDO no només es veu potenciat per l’afectació de l’objecte directe, sinó també per l’agentivitat d’aquest.
{"title":"Differential Object Marking in Spanish: the effect of affectedness","authors":"Diego Romero Heredero, Marco García García","doi":"10.7203/caplletra.74.26043","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26043","url":null,"abstract":"L’afectació és una propietat clau dels arguments pacients que ha demostrat ser un factor important per a la selecció argumental i el marcatge de cas. A més, també és rellevant per al marcatge diferencial d’objecte (MDO). Tanmateix, hi ha molt pocs estudis que investiguin la influència real de l’afectació en el MDO en espanyol. A més, aquests estudis anteriors es basen en anàlisis de corpus centrades en la diacronia del MDO. Aquest article assumeix la noció d’afectació desenvolupada en el marc de la dinàmica de forces, segons la qual un argument afectat es defineix com el receptor de la força especificada pel contingut verbal. Seguint aquesta definició, presentem una investigació empírica basada en dades experimentals d’un qüestionari d’elecció forçada fet a 326 parlants d’espanyol europeu. L’estudi mostra que l’afectació té una influència significativa en l’acceptabilitat del MDO. A més, una inspecció detinguda de les dades experimentals revela l’observació que el MDO no només es veu potenciat per l’afectació de l’objecte directe, sinó també per l’agentivitat d’aquest.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85394798","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26054
Josep Artigas Prous
Ressenya sobre el llibre d'Albert Mestres, Joaquim Rubió i Ors poeta, vol. I: Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol. II: Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II), ISBN: 978-84-1365-006-7, ISBN (versió electrònica): 978-84-1365-007-4, ISBN (versió electrònica vol. II): 978-84-1365-008-1.
Ressenya sobre el llibre d'Albert Mestres, Joaquim Rubió i Ors poeta, vol. I: Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol. II: Textos de l'edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II), ISBN: ISBN: 8-8-1365-006-7, ISBN (electronic version): ISBN (electronic version): 8-8-1365-006-7, ISBN (electronic version): 8-8-1365-006-7.(vol. I), 1033 p. (vol. II), ISBN: 978-84-1365-006-7, ISBN (electronic version): 978-84-1365-007-4, ISBN (electronic version vol. II): 978-84-1365-008-1.
{"title":"Albert Mestres, «Joaquim Rubió i Ors poeta» vol. I: «Estudi i edició crítica de “Lo Gaiter del Llobregat”»; vol. II: Textos de l’edició crítica de “Lo Gaiter del Llobregat”, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II)","authors":"Josep Artigas Prous","doi":"10.7203/caplletra.74.26054","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26054","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre d'Albert Mestres, Joaquim Rubió i Ors poeta, vol. I: Estudi i edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat; vol. II: Textos de l’edició crítica de Lo Gaiter del Llobregat, Tarragona, Publicacions URV, 2022, 262 p. (vol. I), 1033 p. (vol. II), ISBN: 978-84-1365-006-7, ISBN (versió electrònica): 978-84-1365-007-4, ISBN (versió electrònica vol. II): 978-84-1365-008-1.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135761771","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24636
Xavier Fontich, María-José García Folgado, Carmen Rodríguez Gonzalo
Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció», coordinat per Xavier Fontich, María-José García Folgado i Carmen Rodríguez Gonzalo.
{"title":"Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció»","authors":"Xavier Fontich, María-José García Folgado, Carmen Rodríguez Gonzalo","doi":"10.7203/caplletra.73.24636","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24636","url":null,"abstract":"Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció», coordinat per Xavier Fontich, María-José García Folgado i Carmen Rodríguez Gonzalo.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83516679","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24631
August Darder Moll
En aquest article volem comentar dos poemes catalans la temàtica dels quals està relacionada amb el simbolisme dels colors. Ambdós es troben a un manuscrit del segle XVII que es conserva a l’Arxiu Municipal de Palma. Per enfocar d’una manera adequada la nostra anàlisi, parlarem breument sobre els significats que en diferents èpoques s’ha atribuït als colors i donarem una sèrie d’exemples per mostrar com ha estat expressada aquesta temàtica, cosa que ens permetrà també donar suport a la nostra interpretació. Un dels poemes que comentarem, fragmentari, està clarament influenciat per una composició del Cancionero de Baena. Entre els nostres objectius destaca l’interès de comprovar fins a quin punt el simbolisme d’aquests poemes concorda amb el dels exemples.
{"title":"El simbolisme dels colors en dos poemes mallorquins del segle XVII","authors":"August Darder Moll","doi":"10.7203/caplletra.73.24631","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24631","url":null,"abstract":"En aquest article volem comentar dos poemes catalans la temàtica dels quals està relacionada amb el simbolisme dels colors. Ambdós es troben a un manuscrit del segle XVII que es conserva a l’Arxiu Municipal de Palma. Per enfocar d’una manera adequada la nostra anàlisi, parlarem breument sobre els significats que en diferents èpoques s’ha atribuït als colors i donarem una sèrie d’exemples per mostrar com ha estat expressada aquesta temàtica, cosa que ens permetrà també donar suport a la nostra interpretació. Un dels poemes que comentarem, fragmentari, està clarament influenciat per una composició del Cancionero de Baena. Entre els nostres objectius destaca l’interès de comprovar fins a quin punt el simbolisme d’aquests poemes concorda amb el dels exemples.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86092956","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：