Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24637
Edita Gutiérrez Rodríguez, Pilar Pérez Ocón
: In this paper we will deal with non-finite verbs that head sentences. The infinitive, gerund and participle forms have traditionally been associated with the categories of noun, adverb, and adjective, respectively. However, such parallelism does not imply a categorial equivalence: the fact that an infinitive occupies similar contexts to those of a noun phrase does not turn into a noun. We will see that non-finite forms constructions constitute bimembral predicative structures and, therefore, have a subject, although it is conditioned by the absence of verbal inflection. To understand the properties of the subject of non-finite verbs, it is necessary to insist on three basic grammatical notions: argument structure, null subject and locality. Based on this approach, we outline a content sequencing to teach non-personal forms in secondary school and we propose a sample of possible exercises of short sequences and minimal pairs. These exercises are based on a methodology that seeks to get students to reflect on grammar by linking meaning to form.
{"title":"El sujeto de las formas no personales: problemas de caracterización y orientaciones para su enseñanza","authors":"Edita Gutiérrez Rodríguez, Pilar Pérez Ocón","doi":"10.7203/caplletra.73.24637","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24637","url":null,"abstract":": In this paper we will deal with non-finite verbs that head sentences. The infinitive, gerund and participle forms have traditionally been associated with the categories of noun, adverb, and adjective, respectively. However, such parallelism does not imply a categorial equivalence: the fact that an infinitive occupies similar contexts to those of a noun phrase does not turn into a noun. We will see that non-finite forms constructions constitute bimembral predicative structures and, therefore, have a subject, although it is conditioned by the absence of verbal inflection. To understand the properties of the subject of non-finite verbs, it is necessary to insist on three basic grammatical notions: argument structure, null subject and locality. Based on this approach, we outline a content sequencing to teach non-personal forms in secondary school and we propose a sample of possible exercises of short sequences and minimal pairs. These exercises are based on a methodology that seeks to get students to reflect on grammar by linking meaning to form.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"73056020","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24647
Joaquim Martí Mestre
Ressenya sobre el Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320), transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p., ISBN: 0978-84-16186-33-40.
{"title":"«Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320)», transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p.","authors":"Joaquim Martí Mestre","doi":"10.7203/caplletra.73.24647","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24647","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320), transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p., ISBN: 0978-84-16186-33-40.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84212435","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24634
Carla Ferrerós Pagès
Aquest treball se centra en l’estudi dels significats vehiculats per dos verbs de percepció visual en català central (veure i mirar) des del marc teòric de la semàntica cognitiva amb un objectiu doble: (i) analitzar-los i descriure’ls per establir-ne les projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques; i (ii) determinar la distribució intralingüística dels significats no prototípics d’aquests verbs. S’han analitzat exemples extrets de diccionaris (majoritàriament, DIEC2) i 1.750 formes obtingudes a partir del buidatge de textos de narrativa literària i premsa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). Mitjançant l’anàlisi d’aquests exemples i del context en què apareixen s’estableixen les fronteres entre significats, literals i figurats, i es mostra que la freqüència d’ús de cada verb és diferent: hi ha sentits figurats més prominents que d’altres, tant des d’un punt de vista general com tenint en compte el tipus de textos analitzats. Els resultats obtinguts en aquest treball serveixen per engruixir el corpus de dades sobre verbs de percepció en diferents llengües pel que fa a la presència, l’ús i la distribució de certs significats.
{"title":"Els verbs de percepció visual en català: classificació semàntica i distribució en gèneres escrits","authors":"Carla Ferrerós Pagès","doi":"10.7203/caplletra.73.24634","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24634","url":null,"abstract":"Aquest treball se centra en l’estudi dels significats vehiculats per dos verbs de percepció visual en català central (veure i mirar) des del marc teòric de la semàntica cognitiva amb un objectiu doble: (i) analitzar-los i descriure’ls per establir-ne les projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques; i (ii) determinar la distribució intralingüística dels significats no prototípics d’aquests verbs. S’han analitzat exemples extrets de diccionaris (majoritàriament, DIEC2) i 1.750 formes obtingudes a partir del buidatge de textos de narrativa literària i premsa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). Mitjançant l’anàlisi d’aquests exemples i del context en què apareixen s’estableixen les fronteres entre significats, literals i figurats, i es mostra que la freqüència d’ús de cada verb és diferent: hi ha sentits figurats més prominents que d’altres, tant des d’un punt de vista general com tenint en compte el tipus de textos analitzats. Els resultats obtinguts en aquest treball serveixen per engruixir el corpus de dades sobre verbs de percepció en diferents llengües pel que fa a la presència, l’ús i la distribució de certs significats.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88791815","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24633
Adrià Martí-Badia
Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d’aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l’ús d’aquesta per part dels habitants d’aquests territoris. Les obres que s’hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topografia i geografia, entre d’altres. Els autors ací examinats són sempre de fora dels territoris de llengua catalana: alemanys, anglesos, francesos, escocesos i nord-americans que, per motius diferents, van viatjar arreu de la catalanofonia, van descriure aquest territori i van explicar —amb major o menor atenció i rigor— quina llengua parlaven els seus habitants i quines n’eren les característiques.
{"title":"La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents","authors":"Adrià Martí-Badia","doi":"10.7203/caplletra.73.24633","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24633","url":null,"abstract":"Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d’aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l’ús d’aquesta per part dels habitants d’aquests territoris. Les obres que s’hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topografia i geografia, entre d’altres. Els autors ací examinats són sempre de fora dels territoris de llengua catalana: alemanys, anglesos, francesos, escocesos i nord-americans que, per motius diferents, van viatjar arreu de la catalanofonia, van descriure aquest territori i van explicar —amb major o menor atenció i rigor— quina llengua parlaven els seus habitants i quines n’eren les característiques.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76563565","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24642
Aina Vidal-Pérez
Ressenya sobre el llibre d'Àlex Matas Pons, Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, València, Tres i Quatre, 2021, 190 p., ISBN: 978-84-17469-34-4.
{"title":"Àlex Matas Pons, «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada», València, Tres i Quatre, 2021, 190 p.","authors":"Aina Vidal-Pérez","doi":"10.7203/caplletra.73.24642","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24642","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre d'Àlex Matas Pons, Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, València, Tres i Quatre, 2021, 190 p., ISBN: 978-84-17469-34-4.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74930567","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24641
Roberta Pittaluga
La categoria della determinazione (o indeterminazione) è comune a tutte le lingue e in italiano è grammaticalizzata e si presenta sotto forma di articoli. Gli articoli sono da sempre considerati una delle caratteristiche della grammatica italiana che gli studenti di madrelingua russa trovano ostica. Ciò si deve in parte alla presenza di numerose eccezioni alle regole, in parte all’esistenza di una terminologia che, invece di semplificare, complica le cose. L’analisi della produzione scritta di studenti russi di italiano ha dimostrato che circa un terzo degli errori nell’uso degli articoli riguarda la contrapposizione della categoria definito vs indefinito al plurale (ho passato le/delle vacanze bellissime). Una fase di discussione con gli studenti ha portato alla luce il fatto che molto spesso non sono in grado di «sentire» la differenza, soprattutto a livello pragmatico (e quindi implicazionale) tra i due articoli. A questo proposito, una riflessione metalinguistica incentrata sull’applicazione dei concetti chiave della grammatica valenziale può essere un efficace strumento per colmare lo scarto che esiste tra conoscenze teoriche e applicazione pratica.
{"title":"La pragmatica dell’articolo determinativo plurale in italiano: un caso di studio","authors":"Roberta Pittaluga","doi":"10.7203/caplletra.73.24641","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24641","url":null,"abstract":"La categoria della determinazione (o indeterminazione) è comune a tutte le lingue e in italiano è grammaticalizzata e si presenta sotto forma di articoli. Gli articoli sono da sempre considerati una delle caratteristiche della grammatica italiana che gli studenti di madrelingua russa trovano ostica. Ciò si deve in parte alla presenza di numerose eccezioni alle regole, in parte all’esistenza di una terminologia che, invece di semplificare, complica le cose. L’analisi della produzione scritta di studenti russi di italiano ha dimostrato che circa un terzo degli errori nell’uso degli articoli riguarda la contrapposizione della categoria definito vs indefinito al plurale (ho passato le/delle vacanze bellissime). Una fase di discussione con gli studenti ha portato alla luce il fatto che molto spesso non sono in grado di «sentire» la differenza, soprattutto a livello pragmatico (e quindi implicazionale) tra i due articoli. A questo proposito, una riflessione metalinguistica incentrata sull’applicazione dei concetti chiave della grammatica valenziale può essere un efficace strumento per colmare lo scarto che esiste tra conoscenze teoriche e applicazione pratica.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77225219","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24638
Patrice Gourdet
La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans un contexte national très centralisé ; sur un axe plus synchronique et en appui sur des recherches récentes, nous tenterons de cerner la réalité pédagogique de classes de CE2 et de CM1 en analysant les exercices de grammaire proposés aux élèves, les règles institutionnalisés dans les classes pour «expliquer» la langue et les démarches préconisés dans des manuels qui se disent conforment aux programmes en vigueur (ceux de 2020). À partir de ces éléments, nous tenterons de cerner les points de tension, voire les paradoxes qui traversent cet enseignement de la langue dans le contexte français.
{"title":"La grammaire à l’école élémentaire française : un enseignement sous tension…","authors":"Patrice Gourdet","doi":"10.7203/caplletra.73.24638","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24638","url":null,"abstract":"La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans un contexte national très centralisé ; sur un axe plus synchronique et en appui sur des recherches récentes, nous tenterons de cerner la réalité pédagogique de classes de CE2 et de CM1 en analysant les exercices de grammaire proposés aux élèves, les règles institutionnalisés dans les classes pour «expliquer» la langue et les démarches préconisés dans des manuels qui se disent conforment aux programmes en vigueur (ceux de 2020). À partir de ces éléments, nous tenterons de cerner les points de tension, voire les paradoxes qui traversent cet enseignement de la langue dans le contexte français.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76447398","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24643
J. M. Iruela López
Ressenya sobre el llibre de Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p., ISBN 978-84-18432-58-3.
{"title":"Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), «Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019», Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p.","authors":"J. M. Iruela López","doi":"10.7203/caplletra.73.24643","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24643","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p., ISBN 978-84-18432-58-3.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78513181","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24635
J. M. Nadal, Santiago Perera, Pilar Monreal, Francesc Feliu
L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els permet usar la llengua-dialecte adequada a cada situació. Una llengua, per tant, és inevitablement un conjunt de llengües-dialecte. Aquestes mantenen relacions desiguals amb l’espai privilegiat de l’estàndard, que és l’única entitat lingüística construïda. En aquest treball volem reflexionar sobre les tensions entre les llengües-dialecte i la llengua estàndard.
{"title":"Paraules cansades. Disponibilitat lectal i adaptabilitat de la llengua","authors":"J. M. Nadal, Santiago Perera, Pilar Monreal, Francesc Feliu","doi":"10.7203/caplletra.73.24635","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24635","url":null,"abstract":"L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els permet usar la llengua-dialecte adequada a cada situació. Una llengua, per tant, és inevitablement un conjunt de llengües-dialecte. Aquestes mantenen relacions desiguals amb l’espai privilegiat de l’estàndard, que és l’única entitat lingüística construïda. En aquest treball volem reflexionar sobre les tensions entre les llengües-dialecte i la llengua estàndard.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78827675","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-10-05DOI: 10.7203/caplletra.73.24645
Laia Benavent Llinares
Ressenya sobre el llibre de Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató & Montserrat Sendra (eds.), Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022, 166 p., ISBN: 978-84-9168-751-1.
{"title":"Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató & Montserrat Sendra (eds.), «Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada», Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022, 166 p.","authors":"Laia Benavent Llinares","doi":"10.7203/caplletra.73.24645","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24645","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató & Montserrat Sendra (eds.), Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022, 166 p., ISBN: 978-84-9168-751-1.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90368054","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：