Innovar en el projecte i en la construcció de l’arquitectura contemporània exigeix aprofundir en el coneixement d’autors crucials de l’arquitectura i la seva evolució a través de les seves obres. Rietveld va dissenyar el pavelló per a la Quarta Exposició Internacional d'Arquitectura celebrada l’any 1958 al parc de Sonsbeek reutilitzant dos coberts existents. Els documents inèdits d’aquesta obra menor s’han localitzat a Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Arxief. Aquest article té per objectius donar a conèixer aquest projecte i situar-lo a la sèrie d’exposicions internacionals d’escultures celebrades a Sonsbeek, completar el coneixement sobre la producció arquitectònica de Rietveld i aprofundir els processos compositius i constructius de les arquitectures expositives que va dissenyar. Es fa servir un mètode de recerca que parteix dels documents originals per produir dibuixos que permetin interpretar el pavelló de 1958, relacionar-lo amb els principis essencials formatius de Rietveld i valorar les aportacions d’aquesta obra confrontant-la amb altres arquitectures expositives. Si bé els conceptes aplicats al disseny del pavelló Sonsbeek´58 desenvolupen troballes prèvies, en aquesta ocasió Rietveld va aconseguir crear una sintaxi arquitectònica que fa visible les tres dimensions de l’espai cartesià, revelant l’especial importància de la geometria, la modulació i la condició constructiva de cada element. To innovate in the design and construction of contemporary architecture requires elaborating on knowledge of key architects and their evolution through their works. Rietveld designed the pavilion for the Fourth International Architecture Exhibition, held in 1958 in Sonsbeek Park, by reusing two existing sheds. The unpublished documents for this pavilion have been located at the Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Archieve. The aim of this article is to make known this project and situate it in the series of international sculpture exhibitions held in Sonsbeek, contribute to complete the knowledge of Rietveld's architectural production, and delve into the compositional and constructive processes of the exhibition architectures he designed. The research method used starts from original documents to produce drawings that facilitate the interpretation of the 1958 pavilion, relate them to Rietveld's essential formative principles and evaluate the contributions of this work by comparing it with other exhibition architectures. Although the concepts applied to the design of the Sonsbeek'58 pavilion are the development of previous findings, on this occasion Rietveld managed to create an architectural syntax that made the three dimensions of Cartesian space visible, revealing the special importance of geometry, modulation, and the constructive condition of each element. Innovar en el proyecto y en la construcción de la arquitectura contemporánea exige profundizar en el conocimiento de autores cruc
当代建筑设计和施工的创新需要深化主要建筑作者的知识，以及他们通过作品的演变。Rietveld为1958年在Sonsbeek公园举行的第四届国际建筑展设计了人行道，重新使用了两个现有的盖子。这项小工作的未经编辑的文件已在荷兰鹿特丹的Het Nieuwe Instituut找到。（Gerrit Thomas）/Archief。本文的目的是了解这个项目，并将其放在Sonsbeek举办的一系列国际雕塑展览中，全面了解Rietveld的建筑作品，深化他设计的展示性建筑的组合和建设过程。采用一种研究方法，共享原始文件，绘制图纸，使我们能够解读1958年的展馆，将其与里特维尔德的基本形成原则联系起来，并通过将其与其他展示性建筑进行比较来评估这项工作的贡献。虽然应用于Sonsbeek’58路面设计的概念发展了之前的发现，但Rietveld能够创建一种建筑语法，使组合的三维可见，揭示了每个元素的几何形状、调制和构造条件的特殊重要性。要在当代建筑的设计和施工中进行创新，需要详细阐述关键建筑师的知识及其作品的演变。里特维尔德为1958年在Sonsbeek公园举行的第四届国际建筑展设计了展馆，重新利用了两个现有的棚屋。该展馆的未公开文件位于鹿特丹的Het Nieuwe Instituut，Rietveld，G.Th.（Gerrit Thomas）/Archieve。本文的目的是让人们了解这个项目，并将其放在Sonsbeek举办的一系列国际雕塑展中，有助于完成对Rietveld建筑作品的了解，并深入研究他设计的展览建筑的组成和构造过程。所使用的研究方法从原始文件开始，绘制有助于解释1958年展馆的图纸，将其与里特维尔德的基本形成原则联系起来，并通过将其与其他展览建筑进行比较来评估这件作品的贡献。尽管应用于Sonsbeek’58展馆设计的概念是对先前发现的发展，但在这一次，Rietveld设法创造了一种建筑语法，使笛卡尔空间的三维可见，揭示了几何、调制和每个元素的构造条件的特殊重要性。当代建筑项目和施工的创新需要深化主要建筑作者的知识，以及他们通过作品的演变。Rietveld为1958年在Sonsbeek公园举行的第四届国际建筑展设计了这个标签，他重复使用了两条现有的毯子。这项小工作的消息已经在鹿特丹的Het Nieuwe Instituut找到。本文的目的是让人们了解这个项目，并将其列入在Sonsbeek举行的一系列国际雕塑展览中，以全面了解Rietveld的建筑作品，并深化其设计的展示性建筑的复合和建设过程。使用了一种研究方法，作为原始文件的一部分，绘制出可以解释1958年国旗的图纸，将其与Rietveld的基本形成原则联系起来，并通过将其与其他展示性建筑进行比较来评估这项工作的贡献。虽然应用于Sonsbeek´58旗帜设计的概念发展了之前的发现，但Rietveld能够创建一种显示笛卡尔空间三维的建筑语法，揭示了每个元素的几何、调制和构造条件的特殊重要性。
{"title":"El instante construido: el olvidado pabellón Sonsbeek de Gerrit Rietveld de 1958","authors":"Amadeo Ramos-Carranza, Rosa-María Añón-Abajas, Gloria Rivero-Lamela","doi":"10.5821/ace.18.52.11919","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11919","url":null,"abstract":"Innovar en el projecte i en la construcció de l’arquitectura contemporània exigeix aprofundir en el coneixement d’autors crucials de l’arquitectura i la seva evolució a través de les seves obres. Rietveld va dissenyar el pavelló per a la Quarta Exposició Internacional d'Arquitectura celebrada l’any 1958 al parc de Sonsbeek reutilitzant dos coberts existents. Els documents inèdits d’aquesta obra menor s’han localitzat a Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Arxief. Aquest article té per objectius donar a conèixer aquest projecte i situar-lo a la sèrie d’exposicions internacionals d’escultures celebrades a Sonsbeek, completar el coneixement sobre la producció arquitectònica de Rietveld i aprofundir els processos compositius i constructius de les arquitectures expositives que va dissenyar. Es fa servir un mètode de recerca que parteix dels documents originals per produir dibuixos que permetin interpretar el pavelló de 1958, relacionar-lo amb els principis essencials formatius de Rietveld i valorar les aportacions d’aquesta obra confrontant-la amb altres arquitectures expositives. Si bé els conceptes aplicats al disseny del pavelló Sonsbeek´58 desenvolupen troballes prèvies, en aquesta ocasió Rietveld va aconseguir crear una sintaxi arquitectònica que fa visible les tres dimensions de l’espai cartesià, revelant l’especial importància de la geometria, la modulació i la condició constructiva de cada element.\u0000 To innovate in the design and construction of contemporary architecture requires elaborating on knowledge of key architects and their evolution through their works. Rietveld designed the pavilion for the Fourth International Architecture Exhibition, held in 1958 in Sonsbeek Park, by reusing two existing sheds. The unpublished documents for this pavilion have been located at the Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Archieve. The aim of this article is to make known this project and situate it in the series of international sculpture exhibitions held in Sonsbeek, contribute to complete the knowledge of Rietveld's architectural production, and delve into the compositional and constructive processes of the exhibition architectures he designed. The research method used starts from original documents to produce drawings that facilitate the interpretation of the 1958 pavilion, relate them to Rietveld's essential formative principles and evaluate the contributions of this work by comparing it with other exhibition architectures. Although the concepts applied to the design of the Sonsbeek'58 pavilion are the development of previous findings, on this occasion Rietveld managed to create an architectural syntax that made the three dimensions of Cartesian space visible, revealing the special importance of geometry, modulation, and the constructive condition of each element.\u0000 Innovar en el proyecto y en la construcción de la arquitectura contemporánea exige profundizar en el conocimiento de autores cruc","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47072509","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Analitzant els delictes del Codi Penal, es conclou que el 47,79% de les infraccions penals tenen influència de l’entorn d’on es cometen. Relacionant aquestes 47,79% infraccions amb l’estadística de la criminalitat, es comprova que més del 95% dels delictes comesos a Espanya durant el 2018 i el 2019 van comptar amb la influència de l’espai físic d’on es van produir. L’estudi quantifica la influència de paràmetres arquitectònics amb cadascuna de les fases del delicte (ideació, materialització i fugida/restabliment) i la sensació d’inseguretat. Els paràmetres són extrets de la UNE-EN 14383, la metodologia CPTED i altres autors. Es conclou que tots els paràmetres arquitectònics estudiats influeixen en la seguretat real i percebuda. Són la il·luminació, el manteniment, la visibilitat, les instal·lacions, la façana i els seus buits els més influents en totes les etapes del delicte. A més dels influeixen, a la fase de prevenció les instal·lacions, façana i els seus buits. A la fase de materialització els recorreguts d’evacuació, buits i accessos. I al restabliment/fugida els recorreguts d’evacuació i la distribució interior. L’Arquitectura no és l’únic element influent sobre el delinqüent, però l’article mostra que sí que impacta en gran mesura en la criminalitat. Per això, es proposa utilitzar recursos arquitectònics que incrementin la seguretat real i percebuda. D’aquesta manera, s’incrementaria la seguretat de la víctima potencial i es reduiria la delinqüència. Analyzing the crimes of the Penal Code, it is concluded that 47.79% of the criminal offenses count with influence of the environment of where they are committed. Relating these 47.79% offenses with the crime statistics, it is verified that more than 95% of the crimes committed in Spain during 2018 and 2019 counted with the influence of the physical space of where they occurred. The study quantifies the influence of architectural parameters with each of the phases of the crime (ideation, materialization and escape/establishment) and the feeling of insecurity. The parameters are extracted from UNE-EN 14383, CPTED methodology and other authors. It is concluded that all the architectural parameters studied influence in some way the real and perceived security. Lighting, maintenance, visibility, installations, the façade and its openings are the most influential in all stages of the crime. In the prevention phase, the facilities, facade and their openings are also influential in the prevention phase. In the materialization phase, the evacuation routes, openings and accesses. And in the restoration/escape phase, the evacuation routes and the interior layout. Architecture is not the only element that influences offenders, but the article shows that it does have a major impact on crime. Therefore, it is proposed to use architectural resources that increase real and perceived security. This would increase the security of the potential victim and reduce crime. Analizando los delitos del Código Penal,
{"title":"Impacto de la arquitectura y su conservación sobre la reducción de la delincuencia","authors":"Inmaculada Sanz Ortega, M. J. Soler Severino","doi":"10.5821/ace.18.52.11693","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11693","url":null,"abstract":"Analitzant els delictes del Codi Penal, es conclou que el 47,79% de les infraccions penals tenen influència de l’entorn d’on es cometen. Relacionant aquestes 47,79% infraccions amb l’estadística de la criminalitat, es comprova que més del 95% dels delictes comesos a Espanya durant el 2018 i el 2019 van comptar amb la influència de l’espai físic d’on es van produir. L’estudi quantifica la influència de paràmetres arquitectònics amb cadascuna de les fases del delicte (ideació, materialització i fugida/restabliment) i la sensació d’inseguretat. Els paràmetres són extrets de la UNE-EN 14383, la metodologia CPTED i altres autors. Es conclou que tots els paràmetres arquitectònics estudiats influeixen en la seguretat real i percebuda. Són la il·luminació, el manteniment, la visibilitat, les instal·lacions, la façana i els seus buits els més influents en totes les etapes del delicte. A més dels influeixen, a la fase de prevenció les instal·lacions, façana i els seus buits. A la fase de materialització els recorreguts d’evacuació, buits i accessos. I al restabliment/fugida els recorreguts d’evacuació i la distribució interior. L’Arquitectura no és l’únic element influent sobre el delinqüent, però l’article mostra que sí que impacta en gran mesura en la criminalitat. Per això, es proposa utilitzar recursos arquitectònics que incrementin la seguretat real i percebuda. D’aquesta manera, s’incrementaria la seguretat de la víctima potencial i es reduiria la delinqüència.\u0000 Analyzing the crimes of the Penal Code, it is concluded that 47.79% of the criminal offenses count with influence of the environment of where they are committed. Relating these 47.79% offenses with the crime statistics, it is verified that more than 95% of the crimes committed in Spain during 2018 and 2019 counted with the influence of the physical space of where they occurred. The study quantifies the influence of architectural parameters with each of the phases of the crime (ideation, materialization and escape/establishment) and the feeling of insecurity. The parameters are extracted from UNE-EN 14383, CPTED methodology and other authors. It is concluded that all the architectural parameters studied influence in some way the real and perceived security. Lighting, maintenance, visibility, installations, the façade and its openings are the most influential in all stages of the crime. In the prevention phase, the facilities, facade and their openings are also influential in the prevention phase. In the materialization phase, the evacuation routes, openings and accesses. And in the restoration/escape phase, the evacuation routes and the interior layout. Architecture is not the only element that influences offenders, but the article shows that it does have a major impact on crime. Therefore, it is proposed to use architectural resources that increase real and perceived security. This would increase the security of the potential victim and reduce crime.\u0000 Analizando los delitos del Código Penal, ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48924968","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
César Augusto Velandia Silva, Gloria Aponte Garcia, Eduardo Peñaloza Kairuz, Javier Peinado Pontón
Colòmbia, país tropical amb litoral Atlàntic i Pacífic, gaudeix de gran riquesa patrimonial natural i cultural, que si no es protegís es perdria. Aquesta protecció està emparada en diverses lleis nacionals, entre les quals la corresponent als BICN (Béns d’Interès Cultural Nacional). Aquest article es proposa demostrar els valors que argumenten la possibilitat de catalogar com a tal, la capella del Col·legi de Sant Simó, a Ibagué, Tolima, al centre del país. Els valors d’aquest bé s'analitzen aquí en aspectes fonamentals del reconeixement patrimonial, evidents en altres casos ja reconeguts com a BICN; valors: naturals, culturals, històrics, socials, paisatgístics i principalment urbà-arquitectònics. Amb aquesta finalitat, es fa una reflexió historiogràfica, es reconeix la bondat del disseny i l’estat de conservació, els impactes i amenaces al bé, i per tant la conveniència de catalogar-lo com a BICN i avançar el corresponent PEMP (Pla Especial de Maneig i Protecció) ). Això per protegir-lo i garantir la seva permanència a la memòria de la societat i assegurar el compromís per part de les autoritats locals al POT (Pla d'Ordenament Territorial) del municipi d'Ibagué, el qual ha d’iniciar la seva revisió properament. La capella és una obra poc coneguda de Juvenal Moya Cadena (1918-1958), que va fer notables exemples d'arquitectura religiosa a Colòmbia, que destaca pel seu disseny mitjançant closca o membrana alleugerida i l’ús de la tecnologia de la ceràmica armada, en col·laboració amb l’enginyer Guillermo González Zuleta. L’article també indaga en l’estat de l’art del disseny i la tecnologia de la construcció d’inicis dels anys 50 a Amèrica Llatina, la singular adaptació del qual al tròpic va tenir certa influència de Le Corbusier i un contrast amb els elements conceptuals i compositius d’Óscar Niemeyer i Félix Candela. Colombia, a tropical country with Atlantic and Pacific coasts, enjoys an outstanding natural and cultural heritage that would be lost if not protected. Said protection is supported by various national laws, including the one corresponding to the BICN (National Cultural Interest Assets). This article aims to demonstrate the values of the chapel of the Colegio de San Simón, in Ibagué, Tolima, in the center of the country. The building's values are analysed here in fundamental aspects of heritage recognition, evident in other cases already recognised as BICN values: natural, cultural, historical, social, landscape, and mainly urban-architectural. Hence, it carries out a historiographical reflection involving the goodness of the design and state of conservation, recognising the impacts and threats to the property. Therefore, the convenience of cataloging it as BICN and advancing the corresponding PEMP (Special Heritage Management Plan) to protect it and guarantee its permanence in the memory of society and ensure the commitment of local authorities to the POT (Territorial Ordering Plan) of the municipality of Ibagué, which should begin
{"title":"Valoración patrimonial de la capilla del Colegio de San Simón (1953-1955), en Ibagué, Colombia","authors":"César Augusto Velandia Silva, Gloria Aponte Garcia, Eduardo Peñaloza Kairuz, Javier Peinado Pontón","doi":"10.5821/ace.18.52.11960","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11960","url":null,"abstract":"Colòmbia, país tropical amb litoral Atlàntic i Pacífic, gaudeix de gran riquesa patrimonial natural i cultural, que si no es protegís es perdria. Aquesta protecció està emparada en diverses lleis nacionals, entre les quals la corresponent als BICN (Béns d’Interès Cultural Nacional). Aquest article es proposa demostrar els valors que argumenten la possibilitat de catalogar com a tal, la capella del Col·legi de Sant Simó, a Ibagué, Tolima, al centre del país. Els valors d’aquest bé s'analitzen aquí en aspectes fonamentals del reconeixement patrimonial, evidents en altres casos ja reconeguts com a BICN; valors: naturals, culturals, històrics, socials, paisatgístics i principalment urbà-arquitectònics. Amb aquesta finalitat, es fa una reflexió historiogràfica, es reconeix la bondat del disseny i l’estat de conservació, els impactes i amenaces al bé, i per tant la conveniència de catalogar-lo com a BICN i avançar el corresponent PEMP (Pla Especial de Maneig i Protecció) ). Això per protegir-lo i garantir la seva permanència a la memòria de la societat i assegurar el compromís per part de les autoritats locals al POT (Pla d'Ordenament Territorial) del municipi d'Ibagué, el qual ha d’iniciar la seva revisió properament. La capella és una obra poc coneguda de Juvenal Moya Cadena (1918-1958), que va fer notables exemples d'arquitectura religiosa a Colòmbia, que destaca pel seu disseny mitjançant closca o membrana alleugerida i l’ús de la tecnologia de la ceràmica armada, en col·laboració amb l’enginyer Guillermo González Zuleta. L’article també indaga en l’estat de l’art del disseny i la tecnologia de la construcció d’inicis dels anys 50 a Amèrica Llatina, la singular adaptació del qual al tròpic va tenir certa influència de Le Corbusier i un contrast amb els elements conceptuals i compositius d’Óscar Niemeyer i Félix Candela.\u0000 Colombia, a tropical country with Atlantic and Pacific coasts, enjoys an outstanding natural and cultural heritage that would be lost if not protected. Said protection is supported by various national laws, including the one corresponding to the BICN (National Cultural Interest Assets). This article aims to demonstrate the values of the chapel of the Colegio de San Simón, in Ibagué, Tolima, in the center of the country. The building's values are analysed here in fundamental aspects of heritage recognition, evident in other cases already recognised as BICN values: natural, cultural, historical, social, landscape, and mainly urban-architectural. Hence, it carries out a historiographical reflection involving the goodness of the design and state of conservation, recognising the impacts and threats to the property. Therefore, the convenience of cataloging it as BICN and advancing the corresponding PEMP (Special Heritage Management Plan) to protect it and guarantee its permanence in the memory of society and ensure the commitment of local authorities to the POT (Territorial Ordering Plan) of the municipality of Ibagué, which should begin","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42539578","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Giovanna Taques Martins, Adrián Muros Alcojor, María José Perdomo Cruz
Les regions del nord breguen amb una baixa intensitat solar i baixos angles solars, qüestió que accentua problemes de salut i benestar, com problemes per dormir o fins i tot el trastorn afectiu estacional (TAE). En conseqüència, mostra la urgència d’un sistema d’il·luminació artificial que pugui donar suport a la deficiència de llum solar i abordar els problemes de salut. A més, les dades de simulació de llum solar verídica encara són escasses, però han mostrat implicacions positives per a les persones, d'acord amb altres referències. Aquest article comprèn la primera part d'un experiment a Obos Living Lab a Oslo, Noruega. Utilitza un prototip que proposa simular la llum natural i avaluar els impactes potencials als subjectes. Mitjançant el seguiment d’un grup de participants, es van fer una sèrie de qüestionaris, tenint en compte la percepció de l’usuari sobre l’espai experimental. L’enfocament principal va estar a la llum i l’atmosfera generada pel prototip. A través de paràmetres com els nivells d’energia i la motivació, va ser possible trobar correlacions dins un marc de temps per identificar si hi va haver millores generals i individuals al benestar. Els resultats reforcen la importància de la llum solar simulada ja que aconsegueix efectes psicofisiològics positius en els individus. Per tant, el prototip podria simular la llum solar amb una qualitat de llum natural. Northern regions deal with low solar intensity and low solar angles, accentuating health and well-being issues such as sleeping problems or even seasonal affective disorder (SAD). Consequently, it showcases the urge for an artificial lighting system that can back up sunlight deficiency and address health concerns. Also, verisimilar sunlight simulation data is still scarce but has shown positive implications for individuals, as in accordance with other references. This article comprises the first part of an experiment at Obos Living Lab in Oslo, Norway. It uses a prototype that proposes to simulate natural light and evaluate potential impacts on subjects. By monitoring a group of participants, a series of questionnaires were carried out, taking into account the user's perception of the experimental space. The main focus was on the light and atmosphere generated by the prototype. Through parameters such as energy levels and motivation, it was possible to find correlations within a time frame to identify if there were general and individual improvements in well-being. Results reinforce the importance of simulated sunlight as it achieves positive psychophysiological effects on individuals. Therefore, the prototype could simulate sunlight with a natural quality of light. Las regiones del norte lidian con baja intensidad solar y bajos ángulos solares, lo que acentúa problemas de salud y bienestar, como problemas para dormir o incluso el trastorno afectivo estacional (TAE). En consecuencia, muestra la urgencia de un sistema de iluminación artificial que pueda respaldar la deficiencia
{"title":"Influence of Simulated Natural Light on Mood and Well-being Case study at Obos Living Lab, Oslo, Norway","authors":"Giovanna Taques Martins, Adrián Muros Alcojor, María José Perdomo Cruz","doi":"10.5821/ace.18.52.11923","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11923","url":null,"abstract":"Les regions del nord breguen amb una baixa intensitat solar i baixos angles solars, qüestió que accentua problemes de salut i benestar, com problemes per dormir o fins i tot el trastorn afectiu estacional (TAE). En conseqüència, mostra la urgència d’un sistema d’il·luminació artificial que pugui donar suport a la deficiència de llum solar i abordar els problemes de salut. A més, les dades de simulació de llum solar verídica encara són escasses, però han mostrat implicacions positives per a les persones, d'acord amb altres referències. Aquest article comprèn la primera part d'un experiment a Obos Living Lab a Oslo, Noruega. Utilitza un prototip que proposa simular la llum natural i avaluar els impactes potencials als subjectes. Mitjançant el seguiment d’un grup de participants, es van fer una sèrie de qüestionaris, tenint en compte la percepció de l’usuari sobre l’espai experimental. L’enfocament principal va estar a la llum i l’atmosfera generada pel prototip. A través de paràmetres com els nivells d’energia i la motivació, va ser possible trobar correlacions dins un marc de temps per identificar si hi va haver millores generals i individuals al benestar. Els resultats reforcen la importància de la llum solar simulada ja que aconsegueix efectes psicofisiològics positius en els individus. Per tant, el prototip podria simular la llum solar amb una qualitat de llum natural.\u0000 Northern regions deal with low solar intensity and low solar angles, accentuating health and well-being issues such as sleeping problems or even seasonal affective disorder (SAD). Consequently, it showcases the urge for an artificial lighting system that can back up sunlight deficiency and address health concerns. Also, verisimilar sunlight simulation data is still scarce but has shown positive implications for individuals, as in accordance with other references. This article comprises the first part of an experiment at Obos Living Lab in Oslo, Norway. It uses a prototype that proposes to simulate natural light and evaluate potential impacts on subjects. By monitoring a group of participants, a series of questionnaires were carried out, taking into account the user's perception of the experimental space. The main focus was on the light and atmosphere generated by the prototype. Through parameters such as energy levels and motivation, it was possible to find correlations within a time frame to identify if there were general and individual improvements in well-being. Results reinforce the importance of simulated sunlight as it achieves positive psychophysiological effects on individuals. Therefore, the prototype could simulate sunlight with a natural quality of light.\u0000 Las regiones del norte lidian con baja intensidad solar y bajos ángulos solares, lo que acentúa problemas de salud y bienestar, como problemas para dormir o incluso el trastorno afectivo estacional (TAE). En consecuencia, muestra la urgencia de un sistema de iluminación artificial que pueda respaldar la deficiencia ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42779046","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El terme shophouse es refereix als habitatges en filera amb baix comercial que han constituït la tipologia arquitectònica més característica de les ciutats del Sud-est Asiàtic. Aquestes edificacions van configurar el marc espacial per a l'activitat mercantil dels ports colonials, constituint-se en un element integral de la memòria col·lectiva i el patrimoni cultural de les nacions que van néixer després del procés de descolonització de postguerra. Havent perdut el favor del públic a la fi del segle XX, la majoria de les shophouses modernes de Tailàndia sobreviuen avui cobertes per embulls d'enreixats i estructures il·legals, plantejant seriosos problemes de salubritat i seguretat. No obstant això, la pràctica arquitectònica contemporània ofereix avui relectures actualitzades d'aquest tipus d’edificis. Aquestes intervencions s'estudien a la llum de la noció postcolonial del ‘vernaculisme crític’, atenent la seva naturalesa híbrida i el seu origen transnacional, i reivindicant la vigència de la shophouse a la Tailàndia actual. The term ‘shophouse’ refers to the commercial row housing that has been the most characteristic architectural typology of Southeast Asian cities. These buildings constituted the spatial framework for the mercantile activity of the colonial ports, becoming an integral element of the collective memory and cultural heritage of the nations that emerged after the postwar decolonization process. Having fallen out of public favour in the late 20th century, most of Thailand's modern shophouses survive today covered by an amalgamation of illegal structures and caged windows, presenting severe salubrity and fire safety concerns. However, contemporary architectural practice now offers updated re-interpretations of this building type. These interventions are studied in the light of the postcolonial notion of 'critical vernacularism' while taking into account its hybrid nature and transnational origin, vindicating the validity of the shophouse type in modern Thailand. El término shophouse se refiere a las viviendas en hilera con bajo comercial que han constituido la tipología arquitectónica más característica de las ciudades del Sudeste Asiático. Estas edificaciones configuraron el marco espacial para la actividad mercantil de los puertos coloniales, constituyéndose en un elemento integral de la memoria colectiva y el patrimonio cultural de las naciones que nacieron tras el proceso de descolonización de posguerra. Habiendo perdido el favor del público a finales del siglo XX, la mayoría de las shophouses modernas de Tailandia sobreviven hoy cubiertas por marañas de enrejados y estructuras ilegales, planteando serios problemas de salubridad y seguridad. Sin embargo, la práctica arquitectónica contemporánea ofrece hoy relecturas actualizadas de este tipo edificatorio. Estas intervenciones se estudian a la luz de la noción postcolonial del ‘vernaculismo crítico’, atendiendo a su naturaleza híbrida y su origen transnacional, y reivindicando
{"title":"La “shophouse” tailandesa: una tipología contemporánea, híbrida y urbana","authors":"Francisco García Moro","doi":"10.5821/ace.18.52.11790","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11790","url":null,"abstract":"El terme shophouse es refereix als habitatges en filera amb baix comercial que han constituït la tipologia arquitectònica més característica de les ciutats del Sud-est Asiàtic. Aquestes edificacions van configurar el marc espacial per a l'activitat mercantil dels ports colonials, constituint-se en un element integral de la memòria col·lectiva i el patrimoni cultural de les nacions que van néixer després del procés de descolonització de postguerra. Havent perdut el favor del públic a la fi del segle XX, la majoria de les shophouses modernes de Tailàndia sobreviuen avui cobertes per embulls d'enreixats i estructures il·legals, plantejant seriosos problemes de salubritat i seguretat. No obstant això, la pràctica arquitectònica contemporània ofereix avui relectures actualitzades d'aquest tipus d’edificis. Aquestes intervencions s'estudien a la llum de la noció postcolonial del ‘vernaculisme crític’, atenent la seva naturalesa híbrida i el seu origen transnacional, i reivindicant la vigència de la shophouse a la Tailàndia actual.\u0000 The term ‘shophouse’ refers to the commercial row housing that has been the most characteristic architectural typology of Southeast Asian cities. These buildings constituted the spatial framework for the mercantile activity of the colonial ports, becoming an integral element of the collective memory and cultural heritage of the nations that emerged after the postwar decolonization process. Having fallen out of public favour in the late 20th century, most of Thailand's modern shophouses survive today covered by an amalgamation of illegal structures and caged windows, presenting severe salubrity and fire safety concerns. However, contemporary architectural practice now offers updated re-interpretations of this building type. These interventions are studied in the light of the postcolonial notion of 'critical vernacularism' while taking into account its hybrid nature and transnational origin, vindicating the validity of the shophouse type in modern Thailand.\u0000 El término shophouse se refiere a las viviendas en hilera con bajo comercial que han constituido la tipología arquitectónica más característica de las ciudades del Sudeste Asiático. Estas edificaciones configuraron el marco espacial para la actividad mercantil de los puertos coloniales, constituyéndose en un elemento integral de la memoria colectiva y el patrimonio cultural de las naciones que nacieron tras el proceso de descolonización de posguerra. Habiendo perdido el favor del público a finales del siglo XX, la mayoría de las shophouses modernas de Tailandia sobreviven hoy cubiertas por marañas de enrejados y estructuras ilegales, planteando serios problemas de salubridad y seguridad. Sin embargo, la práctica arquitectónica contemporánea ofrece hoy relecturas actualizadas de este tipo edificatorio. Estas intervenciones se estudian a la luz de la noción postcolonial del ‘vernaculismo crítico’, atendiendo a su naturaleza híbrida y su origen transnacional, y reivindicando ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48700061","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Vasco Barbosa, Ulf Thoene, R. García Alonso, Paulo Alejandro Chaparro
Durant els darrers tres anys, governs de tot el món han implementat diverses mesures de política pública per mitigar els efectes multifacètics del virus Covid-19 des de la seva declaració oficial com a pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el març de 2020. Aquest estudi exploratori té com a objectiu comprendre els impactes de Covid-19, considerant els patrons socio-espacials urbans i les disparitats socioeconòmiques a Bosa i Chapinero, dos districtes de Bogotà, la ciutat capital de Colòmbia, Sud-amèrica. Utilitzant la caracterització socioeconòmica proporcionada per l’Oficina d’Estadístiques de Colòmbia, el Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE), i dades consolidades sobre les taxes de mortalitat, nivells d’infecció i ús d’unitats de cures intensives de l’Alcaldia de Bogotà, aquest Estudi pretén avaluar l’impacte de Covid-19 en aquests dos districtes marcadament diferents en termes d'estatus socioeconòmic i planificació urbana per a una mobilitat segura i equitativa. Utilitzant la Sintaxi Espacial com a metodologia, podem examinar la morfologia urbana i entendre el comportament social, la connectivitat, la integració, i la planificació urbana en una gran metròpolis del Sud Global com a Bogotà. A través de la lent d’un concepte de sindèmia, aquest estudi analitza la interacció de múltiples condicions de salut intensificades per la desigualtat social. Subratlla l’efecte amplificador de la desigualtat social en l'impacte de Covid-19, especialment en àrees urbanes densament poblades amb alts nivells de pobresa i deficients condicions i infraestructures de salut. Aquesta investigació suggereix que la densitat urbana i la mobilitat podrien afectar l’eficàcia de les mesures de confinament, empitjorant així potencialment les desigualtats de salut preexistents. Els autors conclouen aquest estudi de cas i suggereixen possibles vies per a futures investigacions a Colòmbia i més enllà. Over the past three years, governments across the globe have enacted various public policy measures to mitigate the multifaceted effects of the Covid-19 virus since its official declaration as a pandemic by the World Health Organisation (WHO) in March 2020. This exploratory study aims to comprehend the impacts of Covid-19, considering urban socio-spatial patterns and socio-economic disparities in Bosa and Chapinero, two boroughs of Bogotá, the capital city of Colombia, South America. Using the socio-economic characterisation provided by the Colombian Statistics Office, National Administrative Department of Statistics (DANE), and consolidated data on mortality rates, infection levels, and intensive care unit usage from the Bogotá Mayor’s Office, this study aims to assess the impact of Covid-19 in these two distinctly different boroughs in terms of socio-economic status and urban planning for safe and equitable mobility. Utilising Space Syntax as a methodology, we can examine urban morphology and understand social behaviour, connectivity, integ
{"title":"A Space Syntax Approach: Covid-19 and Socio-Spatial Inequalities in Bogotá, Colombia","authors":"Vasco Barbosa, Ulf Thoene, R. García Alonso, Paulo Alejandro Chaparro","doi":"10.5821/ace.18.52.11702","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11702","url":null,"abstract":"Durant els darrers tres anys, governs de tot el món han implementat diverses mesures de política pública per mitigar els efectes multifacètics del virus Covid-19 des de la seva declaració oficial com a pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el març de 2020. Aquest estudi exploratori té com a objectiu comprendre els impactes de Covid-19, considerant els patrons socio-espacials urbans i les disparitats socioeconòmiques a Bosa i Chapinero, dos districtes de Bogotà, la ciutat capital de Colòmbia, Sud-amèrica. Utilitzant la caracterització socioeconòmica proporcionada per l’Oficina d’Estadístiques de Colòmbia, el Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE), i dades consolidades sobre les taxes de mortalitat, nivells d’infecció i ús d’unitats de cures intensives de l’Alcaldia de Bogotà, aquest Estudi pretén avaluar l’impacte de Covid-19 en aquests dos districtes marcadament diferents en termes d'estatus socioeconòmic i planificació urbana per a una mobilitat segura i equitativa. Utilitzant la Sintaxi Espacial com a metodologia, podem examinar la morfologia urbana i entendre el comportament social, la connectivitat, la integració, i la planificació urbana en una gran metròpolis del Sud Global com a Bogotà. A través de la lent d’un concepte de sindèmia, aquest estudi analitza la interacció de múltiples condicions de salut intensificades per la desigualtat social. Subratlla l’efecte amplificador de la desigualtat social en l'impacte de Covid-19, especialment en àrees urbanes densament poblades amb alts nivells de pobresa i deficients condicions i infraestructures de salut. Aquesta investigació suggereix que la densitat urbana i la mobilitat podrien afectar l’eficàcia de les mesures de confinament, empitjorant així potencialment les desigualtats de salut preexistents. Els autors conclouen aquest estudi de cas i suggereixen possibles vies per a futures investigacions a Colòmbia i més enllà. Over the past three years, governments across the globe have enacted various public policy measures to mitigate the multifaceted effects of the Covid-19 virus since its official declaration as a pandemic by the World Health Organisation (WHO) in March 2020. This exploratory study aims to comprehend the impacts of Covid-19, considering urban socio-spatial patterns and socio-economic disparities in Bosa and Chapinero, two boroughs of Bogotá, the capital city of Colombia, South America. Using the socio-economic characterisation provided by the Colombian Statistics Office, National Administrative Department of Statistics (DANE), and consolidated data on mortality rates, infection levels, and intensive care unit usage from the Bogotá Mayor’s Office, this study aims to assess the impact of Covid-19 in these two distinctly different boroughs in terms of socio-economic status and urban planning for safe and equitable mobility. Utilising Space Syntax as a methodology, we can examine urban morphology and understand social behaviour, connectivity, integ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49393202","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’espai col·lectiu és una categoria urbana que mostra la complexitat de la ciutat en qüestionar els límits que tradicionalment imposa la titularitat duna parcel·la. Aquests espais privats d’ús públic estenen la influència dels carrers cap a l’interior de les parcel·les privades millorant la permeabilitat de la ciutat i enriquint l’experiència ciutadana. D’aquesta manera constitueixen una centralitat urbana en si mateixos segons la relació amb l'espai públic i els usos d’interès col·lectiu que hi agrupen. Tot i això, acotar la seva definició continua sent objecte de debat acadèmic i, de vegades, el terme s’utilitza amb poca precisió. Per això, aquest treball fa un recorregut històric per mostrar el naixement i evolució del fenomen a partir de la ciutat industrial, a més de revisar i confrontar publicacions i treballs de recerca similars. Finalment, amb el propòsit d’ajustar les característiques de l’espai col·lectiu proposades en la definició, s’aporta l’estudi de dues àrees comercial de la ciutat Las Palmas de Gran Canaria com a novetat. Els paràmetres utilitzats per a aquesta anàlisi són propietat, accessibilitat i complexitat programàtica i es mostra com un model per comprendre'n el funcionament i la influència dins del teixit urbà. Collective space is an urban category that shows the complexity of the city by questioning the limits traditionally imposed by the ownership of a plot. These private spaces for public use extend the influence of the streets into the private plots, improving the permeability of the city and enriching the citizen experience. In this way they constitute an urban centrality in themselves according to their relationship with the public space and the uses of collective interest that they group. However, narrowing down its definition is still subject of academic debate, and the term is sometimes used loosely. For this reason, this work takes a historical tour to show the birth and evolution of the phenomenon from the industrial city, in addition to reviewing and comparing similar publications and research papers. Finally, with the purpose of adjusting the characteristics of the collective space stated in its definition, two commercial areas of Las Palmas de Gran Canaria city have been studied. The parameters used for this analysis are property, accessibility and programmatic complexity. This analysis is an example of how to understand its operation and influence within the urban fabric. El espacio colectivo es una categoría urbana que muestra la complejidad de la ciudad al cuestionar los límites que tradicionalmente impone la titularidad de una parcela. Estos espacios privados de uso público extienden la influencia de las calles hacia el interior de las parcelas privadas mejorando la permeabilidad de la ciudad y enriqueciendo la experiencia ciudadana. De esta forma constituyen una centralidad urbana en sí mismos según su relación con el espacio público y los usos de interés colectivo que agrupan. Sin embargo, acotar su d
{"title":"Características de los pasajes comerciales y las grandes galerías modernas de Las Palmas de Gran Canaria: una revisión teórica sobre el espacio colectivo","authors":"Óscar Ignacio de Castro González","doi":"10.5821/ace.18.52.11926","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11926","url":null,"abstract":"L’espai col·lectiu és una categoria urbana que mostra la complexitat de la ciutat en qüestionar els límits que tradicionalment imposa la titularitat duna parcel·la. Aquests espais privats d’ús públic estenen la influència dels carrers cap a l’interior de les parcel·les privades millorant la permeabilitat de la ciutat i enriquint l’experiència ciutadana. D’aquesta manera constitueixen una centralitat urbana en si mateixos segons la relació amb l'espai públic i els usos d’interès col·lectiu que hi agrupen. Tot i això, acotar la seva definició continua sent objecte de debat acadèmic i, de vegades, el terme s’utilitza amb poca precisió. Per això, aquest treball fa un recorregut històric per mostrar el naixement i evolució del fenomen a partir de la ciutat industrial, a més de revisar i confrontar publicacions i treballs de recerca similars. Finalment, amb el propòsit d’ajustar les característiques de l’espai col·lectiu proposades en la definició, s’aporta l’estudi de dues àrees comercial de la ciutat Las Palmas de Gran Canaria com a novetat. Els paràmetres utilitzats per a aquesta anàlisi són propietat, accessibilitat i complexitat programàtica i es mostra com un model per comprendre'n el funcionament i la influència dins del teixit urbà.\u0000 Collective space is an urban category that shows the complexity of the city by questioning the limits traditionally imposed by the ownership of a plot. These private spaces for public use extend the influence of the streets into the private plots, improving the permeability of the city and enriching the citizen experience. In this way they constitute an urban centrality in themselves according to their relationship with the public space and the uses of collective interest that they group. However, narrowing down its definition is still subject of academic debate, and the term is sometimes used loosely. For this reason, this work takes a historical tour to show the birth and evolution of the phenomenon from the industrial city, in addition to reviewing and comparing similar publications and research papers. Finally, with the purpose of adjusting the characteristics of the collective space stated in its definition, two commercial areas of Las Palmas de Gran Canaria city have been studied. The parameters used for this analysis are property, accessibility and programmatic complexity. This analysis is an example of how to understand its operation and influence within the urban fabric.\u0000 El espacio colectivo es una categoría urbana que muestra la complejidad de la ciudad al cuestionar los límites que tradicionalmente impone la titularidad de una parcela. Estos espacios privados de uso público extienden la influencia de las calles hacia el interior de las parcelas privadas mejorando la permeabilidad de la ciudad y enriqueciendo la experiencia ciudadana. De esta forma constituyen una centralidad urbana en sí mismos según su relación con el espacio público y los usos de interés colectivo que agrupan. Sin embargo, acotar su d","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47932421","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Juan Carlos Marín-Villegas, Francisco Sabatini Downey, Francisco Gatica-Neira
Recerques en països del sud global han trobat alts nivells d'insatisfacció entre les persones re-localitzades d'assentaments informals en habitatges socials, malgrat que en els nous hàbitats existeixen regularment millors condicions bàsiques d'habitabilitat. Donada aquesta aparent contradicció i davant la falta de revisions bibliogràfiques sobre aquest tema, l'objectiu és establir les raons de la insatisfacció mitjançant la revisió sistemàtica qualitativa de la literatura recent sobre el tema. Seguint la guia “Preferred reporting items for systematic reviews and meta-analyses”, PRISMA, es van identificar i van examinar articles científics publicats entre 2010 i 2021 en les bases de dades Scopus, Web of Science, Scielo, J-Stage i Doaj. Per a l'anàlisi dels 94 articles triats es va utilitzar el mètode comparatiu constant. Els resultats mostren que les principals causes d'insatisfacció són: problemes de mobilitat i dèficit d'equipaments, espai públic i comerç; escasses oportunitats d'ocupació, disminució de les relacions socials, conflictes veïnals i inseguretat; insuficient àrea, productivitat, qualitat material i confort dels habitatges; administració i manteniment deficients i despeses insuportables. Aquests problemes obeeixen essencialment a la segregació socioespacial dels nous hàbitats, encara que també semblen estar relacionats de manera important amb la seva tipologia residencial (unifamiliar – multifamiliar). Per a moltes llars relocalitzades tals desajustaments entre les condicions del nou entorn residencial i les seves necessitats i patrons de qualitat tenen major rellevància que les millores allí aconseguides. Research in countries of the global south has found high levels of dissatisfaction among people relocated from informal settlements to social housing, even though in the new habitats there are regularly better basic living conditions. Given this apparent contradiction and due to the lack of bibliographic reviews on the matter, the objective is to establish the reasons for the dissatisfaction through a qualitative systematic review of the recent literature on the subject. Following the guide “Preferred reporting items for systematic reviews and meta-analyses”, PRISMA, scientific articles published between 2010 and 2021 in the Scopus, Web of Science, Scielo, J-Stage and Doaj databases were identified and examined. For the analysis of the 94 articles chosen, the constant comparative method was used. The results show that the main causes of dissatisfaction are: mobility problems and lack of equipment, public space and commerce; few job opportunities, decreased social relationships, neighborhood conflicts and insecurity; insufficient area, productivity, material quality and comfort of housing; poor management and maintenance and unbearable expenses. These problems are essentially due to the socio-spatial segregation of the new habitats, although they also seem to be significantly related to their housing typology (single-family – multi
对全球南方国家的研究发现，从非正规住区搬迁到社会住房的人非常不满，尽管在新的栖息地，基本住房条件通常会更好。鉴于这一明显的矛盾，在没有对该主题进行书目修订的情况下，目的是通过对该主题的最新文献进行系统的定性审查来确定不满的原因。根据“系统综述和荟萃分析的首选报告项目”指南，PRISMA确定并审查了2010年至2021年间在Scopus、Web of Science、Scielo、J-Stage和Doaj数据库上发表的科学文章。对于94篇精选文章的分析，采用了常数比较法。结果表明，不满的主要原因是：流动性问题和设备短缺、公共空间和贸易就业机会少、社会关系减少、邻里冲突和不安全；住房面积、生产力、材料质量和舒适度不足；糟糕的管理和维护以及无法弥补的成本。这些问题本质上是由于新h a bitats的社会空间隔离，尽管它们似乎也与他们的住宅（单户-多户）类型密切相关。对于许多拆迁户来说，新住房环境的条件与其需求和质量模式之间的这种不匹配比现有的最佳住房更为重要。对全球南部国家的研究发现，从非正规住区迁移到社会住房的人非常不满，尽管在新的栖息地，基本生活条件通常会更好。鉴于这一明显的矛盾，并且由于缺乏对此事的文献综述，目的是通过对该主题的最新文献进行定性系统综述来确定不满的原因。根据PRISMA指南“系统综述和荟萃分析的首选报告项目”，确定并检查了2010年至2021年间发表在Scopus、Web of Science、Scielo、J-Stage和Doaj数据库中的科学文章。为了对所选的94篇文章进行分析，使用了常数比较法。结果表明，不满的主要原因是：流动性问题和缺乏设备、公共空间和商业工作机会少，社会关系减少，邻里冲突和不安全；住房面积、生产力、材料质量和舒适度不足；管理和维护不善，费用难以承受。这些问题主要是由于新栖息地的社会空间隔离，尽管它们似乎也与它们的住房类型（单户-多户）有很大关系。对于许多拆迁户来说，新居住环境的条件与他们的需求和质量标准之间的这种不匹配比那里的改善更为重要。对全球南部国家的调查发现，尽管新栖息地的基本住房条件经常得到改善，但来自非正规住区的社会住房搬迁人员的不满程度很高。鉴于这一明显的矛盾和缺乏这方面的书目修订，目的是通过对最近有关该主题的文献进行系统的定性审查来确定不满的原因。根据“系统综述和荟萃分析的首选报告项目”指南，PRISMA确定并审查了2010年至2021年间发表在Scopus、Web of Science、Scielo、J-Stage和Doaj数据库中的科学文章。为了对所选的94篇文章进行分析，采用了常数比较法。结果表明，不满的主要原因是：流动性问题和设备短缺、公共空间和贸易就业机会少、社会关系减少、邻里冲突和不安全；住房面积、生产力、材料质量和舒适度不足；缺乏管理和维护以及不可持续的成本。这些问题主要是由于新栖息地的社会空间隔离，尽管它们似乎也与其栖息地类型（单户-多户）密切相关。对于许多搬迁家庭来说，新住房环境条件与他们的需求和质量模式之间的这种不平衡比那里取得的改善更为重要。
{"title":"Insatisfacción residencial post-relocalización de asentamientos informales en viviendas sociales: una revisión sistemática de la literatura","authors":"Juan Carlos Marín-Villegas, Francisco Sabatini Downey, Francisco Gatica-Neira","doi":"10.5821/ace.18.52.11371","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.18.52.11371","url":null,"abstract":"Recerques en països del sud global han trobat alts nivells d'insatisfacció entre les persones re-localitzades d'assentaments informals en habitatges socials, malgrat que en els nous hàbitats existeixen regularment millors condicions bàsiques d'habitabilitat. Donada aquesta aparent contradicció i davant la falta de revisions bibliogràfiques sobre aquest tema, l'objectiu és establir les raons de la insatisfacció mitjançant la revisió sistemàtica qualitativa de la literatura recent sobre el tema. Seguint la guia “Preferred reporting items for systematic reviews and meta-analyses”, PRISMA, es van identificar i van examinar articles científics publicats entre 2010 i 2021 en les bases de dades Scopus, Web of Science, Scielo, J-Stage i Doaj. Per a l'anàlisi dels 94 articles triats es va utilitzar el mètode comparatiu constant. Els resultats mostren que les principals causes d'insatisfacció són: problemes de mobilitat i dèficit d'equipaments, espai públic i comerç; escasses oportunitats d'ocupació, disminució de les relacions socials, conflictes veïnals i inseguretat; insuficient àrea, productivitat, qualitat material i confort dels habitatges; administració i manteniment deficients i despeses insuportables. Aquests problemes obeeixen essencialment a la segregació socioespacial dels nous hàbitats, encara que també semblen estar relacionats de manera important amb la seva tipologia residencial (unifamiliar – multifamiliar). Per a moltes llars relocalitzades tals desajustaments entre les condicions del nou entorn residencial i les seves necessitats i patrons de qualitat tenen major rellevància que les millores allí aconseguides.\u0000 Research in countries of the global south has found high levels of dissatisfaction among people relocated from informal settlements to social housing, even though in the new habitats there are regularly better basic living conditions. Given this apparent contradiction and due to the lack of bibliographic reviews on the matter, the objective is to establish the reasons for the dissatisfaction through a qualitative systematic review of the recent literature on the subject. Following the guide “Preferred reporting items for systematic reviews and meta-analyses”, PRISMA, scientific articles published between 2010 and 2021 in the Scopus, Web of Science, Scielo, J-Stage and Doaj databases were identified and examined. For the analysis of the 94 articles chosen, the constant comparative method was used. The results show that the main causes of dissatisfaction are: mobility problems and lack of equipment, public space and commerce; few job opportunities, decreased social relationships, neighborhood conflicts and insecurity; insufficient area, productivity, material quality and comfort of housing; poor management and maintenance and unbearable expenses. These problems are essentially due to the socio-spatial segregation of the new habitats, although they also seem to be significantly related to their housing typology (single-family – multi","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47954076","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Marija Krajnović, Mia Roth-Čerina, Sanja Lončar-Vicković
En aquest article, les autores ofereixen una visió general dels espais exteriors de les escoles. Després d'una breu anàlisi de la seva evolució històrica, s'estudia l'ús multifuncional contemporani dels recintes escolars, basat principalment en la interacció entre la comunitat i els espais públics urbans. Últimament, els espais exteriors de les escoles han estat objecte d'una recerca exhaustiva a la llum dels efectes de la pandèmia COVID-19 en l'ensenyament, així com de la consciència que existeix des de fa temps sobre la importància d'una vida respectuosa amb el medi ambient. Els elements arquitectònics dels patis escolars de les escoles a l'aire lliure de principis del segle XX, creades per a millorar la salut dels nens, i el consegüent procés d'evolució dels espais escolars a l'aire lliure més enllà de l'educació, es detallen amb la visió de connectar les escoles amb l'entorn construït que les envolta. Mitjançant una anàlisi comparativa d'estudis de casos seleccionats a Croàcia, l'article presenta tres exemples d'interacció entre els espais exteriors de les escoles primàries i els espais públics urbans. Aquesta interacció és una tendència futura viable en el disseny escolar i la planificació urbana, en vista de la reducció de les zones comunitàries accessibles, amb l'objectiu de retornar l'educació als seus orígens en la naturalesa i els espais públics urbans. In this paper, the authors provide an overview of schools’ outdoor spaces. A brief analysis of their historical development is followed by a study of contemporary multifunctional use of school grounds primarily based on an interaction between the community and public urban spaces. Schools’ outdoor spaces have lately been comprehensively researched in light of the effects of the Covid-19 pandemic on teaching as well as the long-standing awareness of the importance of eco-friendly living. Architectural elements of schoolyards of the early twentieth-century Open Air Schools, created to improve children’s health, and the ensuing process of evolving school outdoor spaces beyond education, are detailed with a vision of connecting schools with the surrounding built environment. Through a comparative analysis of selected case studies in Croatia, the paper presents three examples of interaction between primary school outdoor spaces and urban public spaces. This interaction is a viable future trend in school design and urban planning in view of the reduction of accessible community areas with the aim of bring education back to its origins in nature and urban public spaces. En este artículo, las autoras ofrecen una visión general de los espacios exteriores de las escuelas. Tras un breve análisis de su evolución histórica, se estudia el uso multifuncional contemporáneo de los recintos escolares, basado principalmente en la interacción entre la comunidad y los espacios públicos urbanos. Últimamente, los espacios exteriores de las escuelas han sido objeto de una investigación exhaustiva a la luz de
{"title":"School Outdoor Spaces as Urban Public Space Activators. Three Case Studies in Croatia","authors":"Marija Krajnović, Mia Roth-Čerina, Sanja Lončar-Vicković","doi":"10.5821/ace.17.51.11904","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.51.11904","url":null,"abstract":"En aquest article, les autores ofereixen una visió general dels espais exteriors de les escoles. Després d'una breu anàlisi de la seva evolució històrica, s'estudia l'ús multifuncional contemporani dels recintes escolars, basat principalment en la interacció entre la comunitat i els espais públics urbans. Últimament, els espais exteriors de les escoles han estat objecte d'una recerca exhaustiva a la llum dels efectes de la pandèmia COVID-19 en l'ensenyament, així com de la consciència que existeix des de fa temps sobre la importància d'una vida respectuosa amb el medi ambient. Els elements arquitectònics dels patis escolars de les escoles a l'aire lliure de principis del segle XX, creades per a millorar la salut dels nens, i el consegüent procés d'evolució dels espais escolars a l'aire lliure més enllà de l'educació, es detallen amb la visió de connectar les escoles amb l'entorn construït que les envolta. Mitjançant una anàlisi comparativa d'estudis de casos seleccionats a Croàcia, l'article presenta tres exemples d'interacció entre els espais exteriors de les escoles primàries i els espais públics urbans. Aquesta interacció és una tendència futura viable en el disseny escolar i la planificació urbana, en vista de la reducció de les zones comunitàries accessibles, amb l'objectiu de retornar l'educació als seus orígens en la naturalesa i els espais públics urbans.\u0000 In this paper, the authors provide an overview of schools’ outdoor spaces. A brief analysis of their historical development is followed by a study of contemporary multifunctional use of school grounds primarily based on an interaction between the community and public urban spaces. Schools’ outdoor spaces have lately been comprehensively researched in light of the effects of the Covid-19 pandemic on teaching as well as the long-standing awareness of the importance of eco-friendly living. Architectural elements of schoolyards of the early twentieth-century Open Air Schools, created to improve children’s health, and the ensuing process of evolving school outdoor spaces beyond education, are detailed with a vision of connecting schools with the surrounding built environment. Through a comparative analysis of selected case studies in Croatia, the paper presents three examples of interaction between primary school outdoor spaces and urban public spaces. This interaction is a viable future trend in school design and urban planning in view of the reduction of accessible community areas with the aim of bring education back to its origins in nature and urban public spaces.\u0000 En este artículo, las autoras ofrecen una visión general de los espacios exteriores de las escuelas. Tras un breve análisis de su evolución histórica, se estudia el uso multifuncional contemporáneo de los recintos escolares, basado principalmente en la interacción entre la comunidad y los espacios públicos urbanos. Últimamente, los espacios exteriores de las escuelas han sido objeto de una investigación exhaustiva a la luz de ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-03-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49318572","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'interès pels paisatges culturals des d'àmbits acadèmics i administratius s'ha incrementat en els últims decennis a causa de la globalització, amb la conseqüent pèrdua del caràcter distintiu dels territoris, i a l'acceleració dels processos de transformació del mitjà. Aquesta situació ha propiciat, com va ocórrer en el passat amb el patrimoni moble i immoble, l'elaboració d'inventaris de paisatges culturals com a primer pas perquè en prengueu coneixement, reconeixement i preservació davant els potencials impactes que posen en risc els seus valors culturals i naturals. Les diferents teories, mètodes i tècniques sobre les quals es construeixen aquests inventaris poden identificar-se a través de les respostes als següents interrogants Què s'inventariarà?, Per a què i per a qui es realitzarà l'inventari?, Qui liderarà la seva elaboració? Quin serà el procés de treball? Quina informació és necessària? Com es produirà i gestionar aquesta informació? A partir d'una anàlisi bibliogràfica es compararan els principals criteris, mètodes i tècniques aplicats en l'elaboració d'un conjunt d'inventaris de paisatges culturals d'Europa i Amèrica del Nord, i altres d'abast mundial, per a concloure que, encara que el paisatge cultural constitueix una categoria patrimonial cada vegada més assentada en la teoria i en la pràctica de la recerca i gestió del patrimoni cultural, encara necessita de la definició de criteris comunament acceptats per al seu registre i documentació. Academic and administrative interest in cultural landscapes has increased in recent decades due to globalization (and the consequent loss of distinctiveness of different territories) and accelerated process of environmental change. As occurred earlier with tangible and intangible heritage items, this has given rise to inventories of cultural landscapes as a first step towards understanding, recognizing and preserving them in the face potential threats that endanger their cultural and natural values. The various theories, methods and techniques which guide the construction of these inventories can be identified in the answers given to the following questions: What is to be inventoried? For what purpose and for whom is the inventory to be produced? Who will direct its production? How will the work be realized? What information is necessary? How will this information be generated and managed? We use a bibliographic analysis to compare the principal criteria, methods and techniques used in the development of a set cultural landscape inventories from Europe and North America, and others of world-wide reach. We conclude that, even though cultural landscapes are an increasingly established category in the theory and practice of heritage research and management, the definition of commonly accepted criteria for its recording and documentation remains necessary. El interés por los paisajes culturales desde ámbitos académicos y administrativos se ha incrementado en los últimos decenios debido a la global
{"title":"Cultural Landscapes Inventories. Theories, Methods and Techniques","authors":"Silvia Fernández Cacho","doi":"10.5821/ace.17.51.11807","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.51.11807","url":null,"abstract":"L'interès pels paisatges culturals des d'àmbits acadèmics i administratius s'ha incrementat en els últims decennis a causa de la globalització, amb la conseqüent pèrdua del caràcter distintiu dels territoris, i a l'acceleració dels processos de transformació del mitjà. Aquesta situació ha propiciat, com va ocórrer en el passat amb el patrimoni moble i immoble, l'elaboració d'inventaris de paisatges culturals com a primer pas perquè en prengueu coneixement, reconeixement i preservació davant els potencials impactes que posen en risc els seus valors culturals i naturals. Les diferents teories, mètodes i tècniques sobre les quals es construeixen aquests inventaris poden identificar-se a través de les respostes als següents interrogants Què s'inventariarà?, Per a què i per a qui es realitzarà l'inventari?, Qui liderarà la seva elaboració? Quin serà el procés de treball? Quina informació és necessària? Com es produirà i gestionar aquesta informació? A partir d'una anàlisi bibliogràfica es compararan els principals criteris, mètodes i tècniques aplicats en l'elaboració d'un conjunt d'inventaris de paisatges culturals d'Europa i Amèrica del Nord, i altres d'abast mundial, per a concloure que, encara que el paisatge cultural constitueix una categoria patrimonial cada vegada més assentada en la teoria i en la pràctica de la recerca i gestió del patrimoni cultural, encara necessita de la definició de criteris comunament acceptats per al seu registre i documentació.\u0000 Academic and administrative interest in cultural landscapes has increased in recent decades due to globalization (and the consequent loss of distinctiveness of different territories) and accelerated process of environmental change. As occurred earlier with tangible and intangible heritage items, this has given rise to inventories of cultural landscapes as a first step towards understanding, recognizing and preserving them in the face potential threats that endanger their cultural and natural values. The various theories, methods and techniques which guide the construction of these inventories can be identified in the answers given to the following questions: What is to be inventoried? For what purpose and for whom is the inventory to be produced? Who will direct its production? How will the work be realized? What information is necessary? How will this information be generated and managed? We use a bibliographic analysis to compare the principal criteria, methods and techniques used in the development of a set cultural landscape inventories from Europe and North America, and others of world-wide reach. We conclude that, even though cultural landscapes are an increasingly established category in the theory and practice of heritage research and management, the definition of commonly accepted criteria for its recording and documentation remains necessary.\u0000 El interés por los paisajes culturales desde ámbitos académicos y administrativos se ha incrementado en los últimos decenios debido a la global","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2023-02-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41867557","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：