Els recents canvis en la concepció del patrimoni cultural han portat a considerar-lo no sols com a objecte de protecció i salvaguarda sinó, més enllà, com un recurs per al desenvolupament sostenible. En conseqüència, els efectes del seu correcte tractament podrien contribuir significativament a un dels grans reptes contemporanis del món occidental: el desequilibri urbà-territorial. El nostre propòsit en aquest estudi és extreure les claus de la contribució de l'ús innovador i sostenible del patrimoni cultural per al desenvolupament local de zones rurals, perifèriques o vulnerables. A través de la consideració dels aspectes socioeconòmics i urbà-territorials, i de l'anàlisi de dos estudis de cas europeus, tractarem de revelar com aquestes pràctiques i la pròpia presència del patrimoni cultural poden contribuir a pal·liar el desequilibri territorial. Per a això, combinarem la recerca bibliogràfica i documental amb l'ús i tractament de dades. Hem utilitzat principalment dades estadístiques sobre l'evolució demogràfica a diferents escales, així com dades sobre elements del patrimoni natural i cultural, material i immaterial. Els dos casos triats són el sud d'Espanya i Hongria. Reflecteixen la pluralitat del territori rural a Europa i la seva diversitat de circumstàncies tant en termes d'ocupació del territori com d'evolució sociodemogràfica i de tractament del patrimoni. Els resultats revelen que la mera presència del patrimoni i la seva protecció contribueixen a millorar el comportament demogràfic de les zones vulnerables, però que els efectes es potencien quan van acompanyats d'iniciatives innovadores i de cooperació territorial. Recent changes in the conception of cultural heritage have led to considering it not only as an object of protection and safeguarding but, beyond that, as a resource for sustainable development. Consequently, the effects of correctly handling heritage issues may significantly contribute to one of the great contemporary challenges of the western world: the urban-territorial imbalance. In this study, our purpose is to extract the key means of contributing to the innovative and sustainable deployment of cultural heritage for the local development of rural, peripheral, and/or vulnerable areas. Through the consideration of both socio-economic and urban-territorial aspects, and analysis of two European case studies, we aim to demonstrate how these practices and the very presence of cultural heritage can contribute to alleviating territorial imbalances. For this purpose, we set out the findings of bibliographic and documentary research with recourse to data processing. We have mainly applied statistical data on demographic trends across different scales as well as data on facets of natural and cultural, tangible and intangible heritage. The two cases chosen are southern Spain and Hungary. They reflect the plurality of the rural territories of Europe and their diversity of circumstances, both in terms of their territorial occupat
{"title":"Innovative and Sustainable Cultural Heritage for Local Development in the Face of Territorial Imbalance","authors":"Blanca del Espino Hidalgo, Réka Horeczki","doi":"10.5821/ace.17.50.11374","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.50.11374","url":null,"abstract":"Els recents canvis en la concepció del patrimoni cultural han portat a considerar-lo no sols com a objecte de protecció i salvaguarda sinó, més enllà, com un recurs per al desenvolupament sostenible. En conseqüència, els efectes del seu correcte tractament podrien contribuir significativament a un dels grans reptes contemporanis del món occidental: el desequilibri urbà-territorial. El nostre propòsit en aquest estudi és extreure les claus de la contribució de l'ús innovador i sostenible del patrimoni cultural per al desenvolupament local de zones rurals, perifèriques o vulnerables. A través de la consideració dels aspectes socioeconòmics i urbà-territorials, i de l'anàlisi de dos estudis de cas europeus, tractarem de revelar com aquestes pràctiques i la pròpia presència del patrimoni cultural poden contribuir a pal·liar el desequilibri territorial. Per a això, combinarem la recerca bibliogràfica i documental amb l'ús i tractament de dades. Hem utilitzat principalment dades estadístiques sobre l'evolució demogràfica a diferents escales, així com dades sobre elements del patrimoni natural i cultural, material i immaterial. Els dos casos triats són el sud d'Espanya i Hongria. Reflecteixen la pluralitat del territori rural a Europa i la seva diversitat de circumstàncies tant en termes d'ocupació del territori com d'evolució sociodemogràfica i de tractament del patrimoni. Els resultats revelen que la mera presència del patrimoni i la seva protecció contribueixen a millorar el comportament demogràfic de les zones vulnerables, però que els efectes es potencien quan van acompanyats d'iniciatives innovadores i de cooperació territorial.\u0000 Recent changes in the conception of cultural heritage have led to considering it not only as an object of protection and safeguarding but, beyond that, as a resource for sustainable development. Consequently, the effects of correctly handling heritage issues may significantly contribute to one of the great contemporary challenges of the western world: the urban-territorial imbalance. In this study, our purpose is to extract the key means of contributing to the innovative and sustainable deployment of cultural heritage for the local development of rural, peripheral, and/or vulnerable areas. Through the consideration of both socio-economic and urban-territorial aspects, and analysis of two European case studies, we aim to demonstrate how these practices and the very presence of cultural heritage can contribute to alleviating territorial imbalances. For this purpose, we set out the findings of bibliographic and documentary research with recourse to data processing. We have mainly applied statistical data on demographic trends across different scales as well as data on facets of natural and cultural, tangible and intangible heritage. The two cases chosen are southern Spain and Hungary. They reflect the plurality of the rural territories of Europe and their diversity of circumstances, both in terms of their territorial occupat","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49289222","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article investiga les característiques de la concepció simbòlica de l’arquitectura al panorama que sorgeix de la crisi de la modernitat i evoluciona fins als nostres dies, així com els aspectes més significatius en relació amb la seva comprensió semàntica. Per això aborda els conceptes relacionats amb el signe i utilitza la semiòtica com a metodologia original d’anàlisi amb l’objectiu d’interpretar els elements visuals que transmeten un significat. En aquest sentit, les eines semiòtiques com a símbol, metàfora o icona, entre d’altres, interpreten l’expressió de formes arquitectòniques i formulen la seva comprensió posterior i les converteixen en eines de comunicació. Aquesta visió de l’arquitectura contemporània situa el seu llenguatge en el context de la teoria dels signes, contribuint a explicar, amb una nova metodologia, les emocions que transmet un objecte arquitectònic i la seva relació amb lintèrpret (usuari). This paper examines the characteristics of the symbolic conception of architecture in the panorama that arises from the crisis of modernity and evolves to the present day, as well as the most significant aspects in relation to its semantic understanding. To this end, the research addresses the concepts related to the sign and uses Semiotics as an original analysis methodology with the aim of interpreting the visual elements that convey a meaning. Therefore, semiotic tools such as symbol, metaphor, or icon, among others, interpret the expression of architectural forms and formulate their subsequent understanding, turning them into communication tools. This approach of contemporary architecture takes place in the context of the theory of signs, helping to explain, with a new methodology, the emotions transmitted by an architectural object and its relationship with the interpreter (user). Este artículo investiga las características de la concepción simbólica de la arquitectura en el panorama que surge de la crisis de la modernidad y evoluciona hasta nuestros días, así como los aspectos más significativos en relación con su comprensión semántica. Para ello aborda los conceptos relacionados con el signo y utiliza la Semiótica como metodología original de análisis con el objetivo de interpretar los elementos visuales que transmiten un significado. En este sentido, las herramientas semióticas como símbolo, metáfora o icono, entre otras, interpretan la expresión de formas arquitectónicas y formulan su comprensión posterior convirtiéndolas en herramientas de comunicación. Esta visión de la arquitectura contemporánea sitúa su lenguaje en el contexto de la teoría de los signos, contribuyendo a explicar, con una nueva metodología, las emociones que transmite un objeto arquitectónico y su relación con el intérprete (usuario).
{"title":"Construcción semántica y forma: fundamentos de la dimensión comunicativa en la Arquitectura Contemporánea","authors":"M. Castilla, Benito Sánchez-Montañés","doi":"10.5821/ace.17.50.11026","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.50.11026","url":null,"abstract":"Aquest article investiga les característiques de la concepció simbòlica de l’arquitectura al panorama que sorgeix de la crisi de la modernitat i evoluciona fins als nostres dies, així com els aspectes més significatius en relació amb la seva comprensió semàntica. Per això aborda els conceptes relacionats amb el signe i utilitza la semiòtica com a metodologia original d’anàlisi amb l’objectiu d’interpretar els elements visuals que transmeten un significat. En aquest sentit, les eines semiòtiques com a símbol, metàfora o icona, entre d’altres, interpreten l’expressió de formes arquitectòniques i formulen la seva comprensió posterior i les converteixen en eines de comunicació. Aquesta visió de l’arquitectura contemporània situa el seu llenguatge en el context de la teoria dels signes, contribuint a explicar, amb una nova metodologia, les emocions que transmet un objecte arquitectònic i la seva relació amb lintèrpret (usuari).\u0000 This paper examines the characteristics of the symbolic conception of architecture in the panorama that arises from the crisis of modernity and evolves to the present day, as well as the most significant aspects in relation to its semantic understanding. To this end, the research addresses the concepts related to the sign and uses Semiotics as an original analysis methodology with the aim of interpreting the visual elements that convey a meaning. Therefore, semiotic tools such as symbol, metaphor, or icon, among others, interpret the expression of architectural forms and formulate their subsequent understanding, turning them into communication tools. This approach of contemporary architecture takes place in the context of the theory of signs, helping to explain, with a new methodology, the emotions transmitted by an architectural object and its relationship with the interpreter (user).\u0000 Este artículo investiga las características de la concepción simbólica de la arquitectura en el panorama que surge de la crisis de la modernidad y evoluciona hasta nuestros días, así como los aspectos más significativos en relación con su comprensión semántica. Para ello aborda los conceptos relacionados con el signo y utiliza la Semiótica como metodología original de análisis con el objetivo de interpretar los elementos visuales que transmiten un significado. En este sentido, las herramientas semióticas como símbolo, metáfora o icono, entre otras, interpretan la expresión de formas arquitectónicas y formulan su comprensión posterior convirtiéndolas en herramientas de comunicación. Esta visión de la arquitectura contemporánea sitúa su lenguaje en el contexto de la teoría de los signos, contribuyendo a explicar, con una nueva metodología, las emociones que transmite un objeto arquitectónico y su relación con el intérprete (usuario).","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41978962","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Rafael Merinero Rodríguez, Oswaldo Ledesma González
La capacitat d'activació i ús del patrimoni cultural com a element clau d'una destinació turística depèn de la capacitat d'articulació de les xarxes d'actors que intervenen en una determinada destinació turística de base patrimonial. L'estudi analitza l'estructura relacional de les xarxes d'actors de tres destinacions turístiques culturals utilitzant Anàlisis de Xarxes Socials (ARS). L'interès analític se centra en l'indicador de centralitat de grau per a xarxes soci-cèntriques i relacions asimètriques, que permeten obtenir la centralitat d'entrada (prestigi) i la centralitat de sortida (influència). Els resultats obtinguts enforteixen tres idees: primer, que existeix una relació directa entre la dinàmica relacional i el desenvolupament de les destinacions turístiques; segon, que l'estructura relacional es transforma a mesura que les destinacions turístiques evolucionen; i tercer, que hi ha una correlació entre la quantitat d'actors amb alta centralitat i el desenvolupament de les destinacions turístiques. Amb l'estudi es contribueix a donar resposta a la demanda de la literatura quant a la necessitat d'ampliar el nombre d'estudis comparats que vinculin l'estructura relacional amb el desenvolupament de les destinacions turístiques. L'interès dels casos d'estudi radica en el fet que, malgrat tenir unes característiques geogràfiques, demogràfiques, patrimonials i econòmiques similars, la qual cosa permetria minimitzar les possibles diferències en termes de resultats turístics, tenen desenvolupaments turístics diferents. The capacity for activation and use of cultural heritage as a key element of a tourist destination depends on the capacity for articulation of the networks of actors involved in a given heritage-based tourist destination. The study analyses the relational structure of stakeholder networks in three cultural tourism destinations using Social Network Analysis (SNA). The analytical interest is focused on the degree centrality indicator for sociocentric networks and asymmetric relationships, which allow obtaining the input centrality (prestige) and output centrality (influence). The results obtained strengthen three ideas: firstly, that there is a direct relationship between relational dynamics and the development of tourist destinations; secondly, that the relational structure is transformed as tourist destinations evolve; and thirdly, that there is a correlation between the number of actors with high centrality and the development of tourist destinations. The study contributes to responding to the demand in the literature regarding the need to increase the number of comparative studies linking relational structure with the development of tourist destinations. The interest of the case studies is based on the fact that despite having similar geographical, demographic, heritage and economic characteristics, which would minimize possible differences in terms of tourism results, they have different tourism developments. La capacidad de ac
{"title":"Patrimonio, Territorio y Turismo: una perspectiva desde el Análisis de Redes Sociales (ARS)","authors":"Rafael Merinero Rodríguez, Oswaldo Ledesma González","doi":"10.5821/ace.17.50.11018","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.50.11018","url":null,"abstract":"La capacitat d'activació i ús del patrimoni cultural com a element clau d'una destinació turística depèn de la capacitat d'articulació de les xarxes d'actors que intervenen en una determinada destinació turística de base patrimonial. L'estudi analitza l'estructura relacional de les xarxes d'actors de tres destinacions turístiques culturals utilitzant Anàlisis de Xarxes Socials (ARS). L'interès analític se centra en l'indicador de centralitat de grau per a xarxes soci-cèntriques i relacions asimètriques, que permeten obtenir la centralitat d'entrada (prestigi) i la centralitat de sortida (influència). Els resultats obtinguts enforteixen tres idees: primer, que existeix una relació directa entre la dinàmica relacional i el desenvolupament de les destinacions turístiques; segon, que l'estructura relacional es transforma a mesura que les destinacions turístiques evolucionen; i tercer, que hi ha una correlació entre la quantitat d'actors amb alta centralitat i el desenvolupament de les destinacions turístiques. Amb l'estudi es contribueix a donar resposta a la demanda de la literatura quant a la necessitat d'ampliar el nombre d'estudis comparats que vinculin l'estructura relacional amb el desenvolupament de les destinacions turístiques. L'interès dels casos d'estudi radica en el fet que, malgrat tenir unes característiques geogràfiques, demogràfiques, patrimonials i econòmiques similars, la qual cosa permetria minimitzar les possibles diferències en termes de resultats turístics, tenen desenvolupaments turístics diferents.\u0000 The capacity for activation and use of cultural heritage as a key element of a tourist destination depends on the capacity for articulation of the networks of actors involved in a given heritage-based tourist destination. The study analyses the relational structure of stakeholder networks in three cultural tourism destinations using Social Network Analysis (SNA). The analytical interest is focused on the degree centrality indicator for sociocentric networks and asymmetric relationships, which allow obtaining the input centrality (prestige) and output centrality (influence). The results obtained strengthen three ideas: firstly, that there is a direct relationship between relational dynamics and the development of tourist destinations; secondly, that the relational structure is transformed as tourist destinations evolve; and thirdly, that there is a correlation between the number of actors with high centrality and the development of tourist destinations. The study contributes to responding to the demand in the literature regarding the need to increase the number of comparative studies linking relational structure with the development of tourist destinations. The interest of the case studies is based on the fact that despite having similar geographical, demographic, heritage and economic characteristics, which would minimize possible differences in terms of tourism results, they have different tourism developments.\u0000 La capacidad de ac","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44246288","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Un dels exemples més significatius d’exteriors habitables en entorns urbans el trobem a l’obra residencial de Juan de Haro. Arquitecte català amb arrels mediterrànies que va demostrar un gran interès per la tradició oriental i l’arquitectura europea contemporània. L’objectiu d’aquest article és difondre els originals, però poc coneguts, exteriors habitables en tres dels seus edificis residencials madrilenys el denominador comú dels quals és el tancament metàl·lic. Un dels avantatges d’aquests espais exteriors és la seva flexibilitat ja que en obrir grans fusteries corredisses s’uneixen als espais interiors que queden protegits de l’entorn urbà mitjançant lamel·les i gelosies. La investigació ha estat basada en la metodologia inductiva i el dibuix analític comparatiu dels tres casos estudiats. Se n’ha consultat el llegat conservat al Servei Històric del COAM, les revistes dels anys seixanta i setanta i les escasses investigacions i crítiques sobre la seva obra, entre les quals podem destacar la de Maite Muñoz i Juan Daniel Fullaondo. A més, s’han visitat els habitatges i se n’ha comparat l’estat actual amb l’originalment construït. Juan de Haro es va avançar a situacions de confinament domiciliari creant exteriors habitables que afavoreixen la ventilació amb certa privadesa i, alhora, permeten el gaudi de l’aire lliure sense sortir del propi habitatge. One of the most significant examples of inhabited exterior places in urban environments, may be found in the residential work of Juan de Haro. Haro was a Catalonian architect with Mediterranean roots who showed great interest on eastern tradition and contemporary European architecture. The objective of this paper is to spread his original and unknown inhabited exterior places of three of his housing buildings in Madrid whose common denominator is the metallic enclosure. One of these exterior places main advantage is the flexibility. By means of large sliding carpentry they can be joined to the interior spaces while being protected through latticework and slats from urban environment. The paper is based on inductive methodology and comparative analytical drawing of the three study cases. His legacy at the historical department of COAM, magazines from the sixties and seventies and the little research and papers that exist about his work, among which we highlight one by Maite Muñoz and Juan Daniel Fullaondo, have been analysed. In addition, the three houses have been visited and their current condition has been compared with that originally built. Juan de Haro anticipated house confinements by designing collective housing with inhabited exterior places which allow ventilation with greater intimacy and at the same time, enjoyment of outdoor spaces without leaving home. Uno de los ejemplos más significativos de exteriores habitables en entornos urbanos lo encontramos en la obra residencial de Juan de Haro. Arquitecto catalán con raíces mediterráneas que demostró gran interés por la tradición oriental y
Juan de Haro的住宅作品是居住在城市环境中的外来者最重要的例子之一。加泰罗尼亚建筑师，有地中海血统，对东方传统和当代欧洲建筑表现出极大的兴趣。本文的目的是传播马德里三栋住宅楼的原始但未知的外部住宅，其共同点是金属罐。这些外部空间的优势之一是它的灵活性，因为开放的大型走廊连接着内部空间，这些空间通过刀片和嫉妒而免受城市环境的影响。本研究基于归纳法和对所研究的三个案例的比较分析图。COAM历史服务的遗产，20世纪60年代和70年代的杂志，以及对他的作品的有限研究和批评，其中我们可以强调Maite Muñoz和Juan Daniel Fullaondo。此外，还参观了住房管理局，并将目前的状况与最初的状况进行了比较。胡安·德·哈罗（Juan de Haro）开始了住房限制的情况，创造了适合居住的户外环境，有利于通风和一些隐私，同时可以在不离开自己公寓的情况下享受自由的空气。Juan de Haro的住宅作品是城市环境中有人居住的外部场所最重要的例子之一。哈罗是一位具有地中海血统的加泰罗尼亚建筑师，他对东方传统和当代欧洲建筑表现出极大的兴趣。本文的目的是传播他在马德里的三栋住宅楼的原始和未知的居住外部位置，这些住宅楼的共同点是金属外壳。这些外部场所的主要优势之一是灵活性。通过大型滑动木工，它们可以连接到内部空间，同时通过格子和板条保护它们免受城市环境的影响。本文采用归纳法和比较分析法对三个研究案例进行了分析。分析了他在COAM历史部门的遗产、六七十年代的杂志以及关于他的工作的少量研究和论文，其中我们重点介绍了Maite Muñoz和Juan Daniel Fullaondo的一篇。此外，还参观了这三座房屋，并将其现状与最初建造的房屋进行了比较。胡安·德·哈罗（Juan de Haro）通过设计有人居住的外部场所的集体住宅来预测房屋的封闭性，这种住宅可以更亲密地通风，同时足不出户就能享受户外空间。Juan de Haro的住宅作品是居住在城市环境中的外来者最重要的例子之一。加泰罗尼亚建筑师，有地中海血统，对东方传统和当代欧洲建筑表现出极大的兴趣。本文的目的是传播马德里三栋住宅楼的原始但未知的外部住宅，这些住宅楼的共同点是金属封闭。这些外部空间的优势之一是其灵活性，因为开放的大型走廊木匠与内部空间相结合，这些内部空间通过泥土和嫉妒而免受城市环境的影响。调查基于归纳法和对所研究的三个案例的比较分析图。他的遗产曾在COAM历史服务、20世纪60年代和70年代的杂志以及对其作品的稀少研究和批评中得到咨询，包括Maite Muñoz和Juan Daniel Fullaondo。此外，还参观了这些房屋，并将其现状与最初建造的房屋进行了比较。胡安·德·哈罗（Juan de Haro）通过创造适合居住的户外环境，在有一定隐私的情况下通风，同时在不离开自己的房子的情况下享受自由空气，从而进入了家庭禁闭的状态。
{"title":"Exteriores habitables en entornos urbanos: la obra residencial de Juan de Haro","authors":"Sonia Izquierdo Esteban","doi":"10.5821/ace.17.49.9636","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.9636","url":null,"abstract":"Un dels exemples més significatius d’exteriors habitables en entorns urbans el trobem a l’obra residencial de Juan de Haro. Arquitecte català amb arrels mediterrànies que va demostrar un gran interès per la tradició oriental i l’arquitectura europea contemporània. L’objectiu d’aquest article és difondre els originals, però poc coneguts, exteriors habitables en tres dels seus edificis residencials madrilenys el denominador comú dels quals és el tancament metàl·lic. Un dels avantatges d’aquests espais exteriors és la seva flexibilitat ja que en obrir grans fusteries corredisses s’uneixen als espais interiors que queden protegits de l’entorn urbà mitjançant lamel·les i gelosies. La investigació ha estat basada en la metodologia inductiva i el dibuix analític comparatiu dels tres casos estudiats. Se n’ha consultat el llegat conservat al Servei Històric del COAM, les revistes dels anys seixanta i setanta i les escasses investigacions i crítiques sobre la seva obra, entre les quals podem destacar la de Maite Muñoz i Juan Daniel Fullaondo. A més, s’han visitat els habitatges i se n’ha comparat l’estat actual amb l’originalment construït. Juan de Haro es va avançar a situacions de confinament domiciliari creant exteriors habitables que afavoreixen la ventilació amb certa privadesa i, alhora, permeten el gaudi de l’aire lliure sense sortir del propi habitatge.\u0000 One of the most significant examples of inhabited exterior places in urban environments, may be found in the residential work of Juan de Haro. Haro was a Catalonian architect with Mediterranean roots who showed great interest on eastern tradition and contemporary European architecture. The objective of this paper is to spread his original and unknown inhabited exterior places of three of his housing buildings in Madrid whose common denominator is the metallic enclosure. One of these exterior places main advantage is the flexibility. By means of large sliding carpentry they can be joined to the interior spaces while being protected through latticework and slats from urban environment. The paper is based on inductive methodology and comparative analytical drawing of the three study cases. His legacy at the historical department of COAM, magazines from the sixties and seventies and the little research and papers that exist about his work, among which we highlight one by Maite Muñoz and Juan Daniel Fullaondo, have been analysed. In addition, the three houses have been visited and their current condition has been compared with that originally built. Juan de Haro anticipated house confinements by designing collective housing with inhabited exterior places which allow ventilation with greater intimacy and at the same time, enjoyment of outdoor spaces without leaving home.\u0000 Uno de los ejemplos más significativos de exteriores habitables en entornos urbanos lo encontramos en la obra residencial de Juan de Haro. Arquitecto catalán con raíces mediterráneas que demostró gran interés por la tradición oriental y","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48580290","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió. Globally, there are important contributions in the field of school architecture with outstanding experiences of the link between architecture and education. Uruguay has instances that show relationships between the architectural response of school spaces and teaching trends, influenced by educational movements. This work presents the most significant architectural trends from the 20th century to the present. The beginning of the 20th century is characterized by profound changes in educational policies following educational reforms that cause transformations in the conception of the school space. In the first half of the 20th century, the educational system is questioned in Latin America, as a result of the ideas of the New School that arise in Europe and the United States. The school space is spatially conceived as pavilions in the green and in direct relationship with the outside. Architectural ideas, of the second half of the 20th century, are based on systematic school design that prioritizes the use of prototypes, definition of minimum areas and prefabrication to build quickly and comply with massive construction plans. The beginning of the 21st century is marked by the introduction of new educational policies and information technologies where the need to rethink design practices is discussed. The research is aimed at discussing the theory of architect
{"title":"Arquitectura escolar para la educación primaria: un estudio del caso de Uruguay","authors":"Paula Cardellino","doi":"10.5821/ace.17.49.10497","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.10497","url":null,"abstract":"Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió.\u0000 Globally, there are important contributions in the field of school architecture with outstanding experiences of the link between architecture and education. Uruguay has instances that show relationships between the architectural response of school spaces and teaching trends, influenced by educational movements. This work presents the most significant architectural trends from the 20th century to the present. The beginning of the 20th century is characterized by profound changes in educational policies following educational reforms that cause transformations in the conception of the school space. In the first half of the 20th century, the educational system is questioned in Latin America, as a result of the ideas of the New School that arise in Europe and the United States. The school space is spatially conceived as pavilions in the green and in direct relationship with the outside. Architectural ideas, of the second half of the 20th century, are based on systematic school design that prioritizes the use of prototypes, definition of minimum areas and prefabrication to build quickly and comply with massive construction plans. The beginning of the 21st century is marked by the introduction of new educational policies and information technologies where the need to rethink design practices is discussed. The research is aimed at discussing the theory of architect","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46938345","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La recerca de noves tècniques que permetin determinar de manera econòmica i precisa el fenomen d’alteració de clima urbà anomenat Illa de Calor Urbana (ICU) s’ha convertit en un dels grans reptes de la societat. El seu coneixement sobre les urbs permetria la implantació de mesures de mitigació i resiliència que tendeixin a minimitzar-ne els efectes i el cost econòmic que comporta. En aquesta investigació, s'ha determinat la Temperatura de la Superfície Terrestre (TST) i la ICU mitjançant imatges satel·litàries Sentinel 3 de les vuit capitals d’Andalusia (Espanya) durant l’any 2020. Aquestes s’ubiquen en una zona qualificada com d’alta vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic, el que unit a l’ús de zones climàtiques locals (ZCL) permet que els resultats puguin ser extrapolats a altres ciutats amb les mateixes tipologies de zones climàtiques. Els resultats obtinguts indiquen que durant el matí es produeix a les ciutats estudiades una illa de refredament urbà de temperatura mitjana -0,76 ºC i durant la nit una ICU de temperatura mitjana 1,29 ºC. Ambdues presenten majors intensitats a les ZCL compactes de mitjana i baixa densitat en contraposició amb les ZCL obertes i industrials. La variabilitat estacional de la ICU diürna s’intensifica durant l’estiu i l’hivern i la nocturna durant l’hivern i la tardor. Es comprova l’existència de relacions diürnes negatives significatives al 99% (p<0,01) entre la ICU i la contaminació ambiental i de relacions nocturnes, en les mateixes condicions, entre la ICU i la TST, fracció vegetal (Pv) i la contaminació. The search for new techniques that make it possible to determine economically and precisely the phenomenon of urban climate alteration called Urban Heat Island (ICU) has become one of the great challenges of society. Their knowledge of cities would allow the implementation of mitigation and resilience measures that tend to minimize their effects and the economic cost that they entail. In this research, the Terrestrial Surface Temperature (TST) and the ICU have been determined through Sentinel 3 satellite images of the eight capitals of Andalusia (Spain) during the year 2020. These are located in an area classified as highly vulnerable to the effects of climate change, which, together with the use of local climate zones (ZCL), allows the results to be extrapolated to other cities with the same types of climate zones. The results obtained indicate that during the morning there is an urban cooling island with an average temperature of -0.76 ºC and during the night an ICU with an average temperature of 1.29 ºC. Both present higher intensities in compact ZCL of medium and low density in contrast to open and industrial ZCL. The seasonal variability of the diurnal ICU is intensified during the summer and winter and the nocturnal one during the winter and autumn. The existence of negative diurnal relationships significant at 99% (p <0.01) between the ICU and environmental contamination and of nocturnal relation
{"title":"Análisis espacio temporal de la Isla de Calor Urbana mediante imágenes satelitales: capitales de Andalucía","authors":"David Hidalgo García, Julián Arco Díaz","doi":"10.5821/ace.17.49.10374","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.10374","url":null,"abstract":"La recerca de noves tècniques que permetin determinar de manera econòmica i precisa el fenomen d’alteració de clima urbà anomenat Illa de Calor Urbana (ICU) s’ha convertit en un dels grans reptes de la societat. El seu coneixement sobre les urbs permetria la implantació de mesures de mitigació i resiliència que tendeixin a minimitzar-ne els efectes i el cost econòmic que comporta. En aquesta investigació, s'ha determinat la Temperatura de la Superfície Terrestre (TST) i la ICU mitjançant imatges satel·litàries Sentinel 3 de les vuit capitals d’Andalusia (Espanya) durant l’any 2020. Aquestes s’ubiquen en una zona qualificada com d’alta vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic, el que unit a l’ús de zones climàtiques locals (ZCL) permet que els resultats puguin ser extrapolats a altres ciutats amb les mateixes tipologies de zones climàtiques. Els resultats obtinguts indiquen que durant el matí es produeix a les ciutats estudiades una illa de refredament urbà de temperatura mitjana -0,76 ºC i durant la nit una ICU de temperatura mitjana 1,29 ºC. Ambdues presenten majors intensitats a les ZCL compactes de mitjana i baixa densitat en contraposició amb les ZCL obertes i industrials. La variabilitat estacional de la ICU diürna s’intensifica durant l’estiu i l’hivern i la nocturna durant l’hivern i la tardor. Es comprova l’existència de relacions diürnes negatives significatives al 99% (p<0,01) entre la ICU i la contaminació ambiental i de relacions nocturnes, en les mateixes condicions, entre la ICU i la TST, fracció vegetal (Pv) i la contaminació.\u0000 The search for new techniques that make it possible to determine economically and precisely the phenomenon of urban climate alteration called Urban Heat Island (ICU) has become one of the great challenges of society. Their knowledge of cities would allow the implementation of mitigation and resilience measures that tend to minimize their effects and the economic cost that they entail. In this research, the Terrestrial Surface Temperature (TST) and the ICU have been determined through Sentinel 3 satellite images of the eight capitals of Andalusia (Spain) during the year 2020. These are located in an area classified as highly vulnerable to the effects of climate change, which, together with the use of local climate zones (ZCL), allows the results to be extrapolated to other cities with the same types of climate zones. The results obtained indicate that during the morning there is an urban cooling island with an average temperature of -0.76 ºC and during the night an ICU with an average temperature of 1.29 ºC. Both present higher intensities in compact ZCL of medium and low density in contrast to open and industrial ZCL. The seasonal variability of the diurnal ICU is intensified during the summer and winter and the nocturnal one during the winter and autumn. The existence of negative diurnal relationships significant at 99% (p <0.01) between the ICU and environmental contamination and of nocturnal relation","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42680108","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Citlalli Elizabeth Calderón Villegas, Hermilo Salas Espíndola, Patricia Avila Garcia
L’objectiu d’aquest treball va ser elaborar una eina d’avaluació dels instruments que regulen el desenvolupament de l’habitatge d’interès social (VIS) a Mèxic per identificar els lineaments mínims que facilitin la qualitat ambiental dels seus habitants. L'estratègia metodològica va ser l’avaluació d'un cas d'estudi —municipi de Durango— identificant les similituds i les deferències d’instruments de regulació vers un sistema de certificació internacional —CASBEE-UD—. La recerca es va fonamentar en dos elements que emmarquen la problemàtica: 1) l’escassa articulació entre elements normatius i de planejament als tres nivells de govern a Mèxic i, 2) l’absència de criteris de sostenibilitat en les regulacions actuals. Es conclou que els instruments de regulació de l’habitatge d’interès social, en un nivell operatiu, són generalistes i no garanteixen la qualitat ambiental en el context urbà. S’espera que els lineaments específics proposats en aquest treball —on es van articular paràmetres de construcció, planejament urbà i criteris de sostenibilitat— contribueixin amb el millorament del marc que regula el desenvolupament i construcció de la VIS a Mèxic. The objective of this work was to develop a tool to assess planning and building regulations of social housing settlements in Mexico in order to identify the minimum guidelines that ease environmental quality for its inhabitants. The methodological strategy consists in identifying the similarities and dissimilarities of regulatory instruments of a case study —Durango— versus an international certification system —CASBEE-UD—. This paper is based on two elements that frame the problem: 1) the scarce articulation between normative and planning elements in the three levels of government in Mexico and, 2) the absence of sustainability criteria in the current normative guidelines. It is concluded that regulations of social housing, at an operational level, are generalist and do not guarantee environmental quality in the urban context. It is expected that the specific guidelines proposed in this work —where construction parameters, urban planning and sustainability criteria were articulated—, contribute to the improvement of the framework that regulates the development and construction of the social housing in Mexico. El objetivo de este trabajo fue elaborar una herramienta de evaluación de los instrumentos que regulan el desarrollo de la vivienda de interés social (VIS) en México con el fin de identificar los lineamientos mínimos que faciliten la calidad ambiental de sus habitantes. La estrategia metodológica fue la evaluación de un caso de estudio —municipio de Durango— identificando las similitudes y disimilitudes de instrumentos de regulación versus un sistema de certificación internacional —CASBEE-UD—. La investigación se fundamentó en dos elementos que enmarcan la problemática: 1) la escasa articulación entre elementos normativos y de planeación en los tres niveles de gobierno en México y, 2) la ausenc
{"title":"Evaluación de los instrumentos de regulación de la vivienda de interés social en México con enfoque de calidad ambiental: caso de estudio: Durango","authors":"Citlalli Elizabeth Calderón Villegas, Hermilo Salas Espíndola, Patricia Avila Garcia","doi":"10.5821/ace.17.49.10567","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.10567","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest treball va ser elaborar una eina d’avaluació dels instruments que regulen el desenvolupament de l’habitatge d’interès social (VIS) a Mèxic per identificar els lineaments mínims que facilitin la qualitat ambiental dels seus habitants. L'estratègia metodològica va ser l’avaluació d'un cas d'estudi —municipi de Durango— identificant les similituds i les deferències d’instruments de regulació vers un sistema de certificació internacional —CASBEE-UD—. La recerca es va fonamentar en dos elements que emmarquen la problemàtica: 1) l’escassa articulació entre elements normatius i de planejament als tres nivells de govern a Mèxic i, 2) l’absència de criteris de sostenibilitat en les regulacions actuals. Es conclou que els instruments de regulació de l’habitatge d’interès social, en un nivell operatiu, són generalistes i no garanteixen la qualitat ambiental en el context urbà. S’espera que els lineaments específics proposats en aquest treball —on es van articular paràmetres de construcció, planejament urbà i criteris de sostenibilitat— contribueixin amb el millorament del marc que regula el desenvolupament i construcció de la VIS a Mèxic.\u0000 The objective of this work was to develop a tool to assess planning and building regulations of social housing settlements in Mexico in order to identify the minimum guidelines that ease environmental quality for its inhabitants. The methodological strategy consists in identifying the similarities and dissimilarities of regulatory instruments of a case study —Durango— versus an international certification system —CASBEE-UD—. This paper is based on two elements that frame the problem: 1) the scarce articulation between normative and planning elements in the three levels of government in Mexico and, 2) the absence of sustainability criteria in the current normative guidelines. It is concluded that regulations of social housing, at an operational level, are generalist and do not guarantee environmental quality in the urban context. It is expected that the specific guidelines proposed in this work —where construction parameters, urban planning and sustainability criteria were articulated—, contribute to the improvement of the framework that regulates the development and construction of the social housing in Mexico.\u0000 El objetivo de este trabajo fue elaborar una herramienta de evaluación de los instrumentos que regulan el desarrollo de la vivienda de interés social (VIS) en México con el fin de identificar los lineamientos mínimos que faciliten la calidad ambiental de sus habitantes. La estrategia metodológica fue la evaluación de un caso de estudio —municipio de Durango— identificando las similitudes y disimilitudes de instrumentos de regulación versus un sistema de certificación internacional —CASBEE-UD—. La investigación se fundamentó en dos elementos que enmarcan la problemática: 1) la escasa articulación entre elementos normativos y de planeación en los tres niveles de gobierno en México y, 2) la ausenc","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45797422","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les iniciatives ciutadanes (IICC) sorgeixen per donar resposta a diverses problemàtiques sentides per la comunitat que repercuteixen indubtablement en la qualitat de vida, i es materialitzen a través de pràctiques innovadores en diferents capes de la societat. L'aportació de les IICC a la transició cap a ciutats sostenibles és un tema de creixent interès. La dinàmica dels processos socials amerita monitorització, reflexió i anàlisi, per conèixer i aprofitar el potencial de les IICC per generar millores en la sostenibilitat comunitària i sistemes sòlids i fiables per reafirmar i potenciar-ne el valor, però sorgeix la interrogant Com poden ser avaluats ? Hi ha primeres metodologies d'avaluació, amb l'objectiu de mesurar-ne l'impacte real, encara que la seva aplicació és escassa. Aquest article de revisió té com a objectiu analitzar metodologies existents davaluació que mesuren limpacte de les IICC en diferents àmbits, a través duna anàlisi de les principals característiques de tres sistemes davaluació de la sostenibilitat en les IICC existents. Se n'investiga la metodologia i els resultats, utilitzant el framework SALSA, que organitza el procés de revisió a: Cerca, Selecció, Síntesi i Anàlisi. Com a resultat es crea un catàleg de possibles millores a implementar per crear sistemes més homogenis i multidisciplinaris d'avaluació. Es conclou que avui dia els sistemes existents són un marc metodològic per desenvolupar i millorar per tal de generar sistemes que avaluïn de manera transversal i holística les IICC i la seva importància en la transformació de la societat. Citizen initiatives (CIs) arise in response to various issues felt by the community that undoubtedly have an impact on their quality of life, and are materialised through innovative practices at different levels of society. The contribution of CIs in the transition towards sustainable cities is a topic of growing interest. The dynamics of social processes merit monitoring, reflection and analysis, to understand and harness the potential of CIs to generate improvements in community sustainability and robust and reliable systems to reaffirm and enhance their value, but the question arises: How can they be evaluated? Initial evaluation methodologies exist, with the aim of measuring the real impact of these, although their application is scarce. This review article aims to analyse existing evaluation methodologies that measure the impact of CIs in different fields, through an analysis of the main characteristics of three existing sustainability evaluation systems in CIs. Its methodology and results are investigated, using the SALSA framework, which organizes the review process into Search, AppraisaL, Synthesis, and Analysis. As a result, a catalogue of possible improvements to be implemented in order to create more homogeneous and multidisciplinary evaluation systems is created. It is concluded that today, the existing systems are a methodological framework to be developed and improved in ord
{"title":"¿Cómo medir el impacto de las iniciativas ciudadanas en la sostenibilidad urbana?","authors":"Fanny Esther Berigüete Alcántara, I. Rodríguez Cantalapiedra, Mariana Palumbo Fernández, Torsten Masseck","doi":"10.5821/ace.17.49.10413","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.10413","url":null,"abstract":"Les iniciatives ciutadanes (IICC) sorgeixen per donar resposta a diverses problemàtiques sentides per la comunitat que repercuteixen indubtablement en la qualitat de vida, i es materialitzen a través de pràctiques innovadores en diferents capes de la societat. L'aportació de les IICC a la transició cap a ciutats sostenibles és un tema de creixent interès. La dinàmica dels processos socials amerita monitorització, reflexió i anàlisi, per conèixer i aprofitar el potencial de les IICC per generar millores en la sostenibilitat comunitària i sistemes sòlids i fiables per reafirmar i potenciar-ne el valor, però sorgeix la interrogant Com poden ser avaluats ? Hi ha primeres metodologies d'avaluació, amb l'objectiu de mesurar-ne l'impacte real, encara que la seva aplicació és escassa. Aquest article de revisió té com a objectiu analitzar metodologies existents davaluació que mesuren limpacte de les IICC en diferents àmbits, a través duna anàlisi de les principals característiques de tres sistemes davaluació de la sostenibilitat en les IICC existents. Se n'investiga la metodologia i els resultats, utilitzant el framework SALSA, que organitza el procés de revisió a: Cerca, Selecció, Síntesi i Anàlisi. Com a resultat es crea un catàleg de possibles millores a implementar per crear sistemes més homogenis i multidisciplinaris d'avaluació. Es conclou que avui dia els sistemes existents són un marc metodològic per desenvolupar i millorar per tal de generar sistemes que avaluïn de manera transversal i holística les IICC i la seva importància en la transformació de la societat.\u0000 Citizen initiatives (CIs) arise in response to various issues felt by the community that undoubtedly have an impact on their quality of life, and are materialised through innovative practices at different levels of society. The contribution of CIs in the transition towards sustainable cities is a topic of growing interest. The dynamics of social processes merit monitoring, reflection and analysis, to understand and harness the potential of CIs to generate improvements in community sustainability and robust and reliable systems to reaffirm and enhance their value, but the question arises: How can they be evaluated? Initial evaluation methodologies exist, with the aim of measuring the real impact of these, although their application is scarce. This review article aims to analyse existing evaluation methodologies that measure the impact of CIs in different fields, through an analysis of the main characteristics of three existing sustainability evaluation systems in CIs. Its methodology and results are investigated, using the SALSA framework, which organizes the review process into Search, AppraisaL, Synthesis, and Analysis. As a result, a catalogue of possible improvements to be implemented in order to create more homogeneous and multidisciplinary evaluation systems is created. It is concluded that today, the existing systems are a methodological framework to be developed and improved in ord","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42501363","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’impacte de la digitalització a la realitat quotidiana ha suposat la immersió de l’ésser humà en una realitat plena d’estímuls. La ingerència d’una capa digital geolocalitzada incorporada a l’espai físic tradicional de la ciutat incrementa la complexitat del fenomen urbà. Les dinàmiques hiperconnectives en xarxa i les velocitats instantànies intercanvi de dades inauguren una nova forma de relació entre individus i entre aquests i l’entorn, intervinguda per les eines tecnològiques. Aquesta recerca cerca identificar els elements i els mecanismes que participen en la construcció del paisatge de la contemporaneïtat digital. Recolzant-se en el concepte d’imaginabilitat de Kevin Lynch, es mostra la manera com estem assistint a una re definició multi-escalar de la metròpoli tradicional. La metodologia adoptada s’adreça a l’exploració d’una sèrie de cartografies digitals traductores de la complexitat territorial, així com a la caracterització del procés de comunicació cartogràfica mitjançant les interfícies dels dispositius electrònics. La qualificació de les cartografies seleccionades a partir de les propietats revela una nova semàntica de l’experiència urbana alhora que identifica les característiques que contribueixen a l’emergència d’una imaginabilitat característica del paradigma digital. D’aquesta manera, la investigació aposta per l’estudi d’un tema que configura el futur de les ciutats que habitem, considerant finalment arguments per adoptar un enfocament alternatiu de l’anàlisi urbana tradicional. The impact of digitalization on everyday reality has meant the immersion of the human being in a reality full of stimuli. The interference of a geolocated digital layer incorporated into the traditional physical space of the city increases the complexity of the urban phenomenon. Hyperconnective network dynamics and instantaneous data exchange speeds inaugurate a new form of relationship between individuals and between them and the environment mediated by technological tools. This research seeks to identify the elements and mechanisms that participate in the construction of the landscape of digital contemporaneity. Based on Kevin Lynch's concept of imageability, it shows the way in which we are witnessing a multiscale redefinition of the traditional metropolis. The methodology adopted is aimed at the exploration of a series of digital cartographies translating territorial complexity, as well as the characterization of the cartographic communication process through the interfaces of electronic devices. The qualification of the selected cartographies based on their properties reveals a new semantics of the urban experience while identifying the characteristics that contribute to the emergence of an imageability characteristic of the digital paradigm. In this way, the research is committed to the study of a topic that is shaping the future of the cities we inhabit, finally considering arguments for the adoption of an alternative approach to traditional
{"title":"Layerscapes: imperativo cartográfico en la ciudad hipermediada","authors":"Alejandro García García","doi":"10.5821/ace.17.49.11014","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.11014","url":null,"abstract":"L’impacte de la digitalització a la realitat quotidiana ha suposat la immersió de l’ésser humà en una realitat plena d’estímuls. La ingerència d’una capa digital geolocalitzada incorporada a l’espai físic tradicional de la ciutat incrementa la complexitat del fenomen urbà. Les dinàmiques hiperconnectives en xarxa i les velocitats instantànies intercanvi de dades inauguren una nova forma de relació entre individus i entre aquests i l’entorn, intervinguda per les eines tecnològiques. Aquesta recerca cerca identificar els elements i els mecanismes que participen en la construcció del paisatge de la contemporaneïtat digital. Recolzant-se en el concepte d’imaginabilitat de Kevin Lynch, es mostra la manera com estem assistint a una re definició multi-escalar de la metròpoli tradicional. La metodologia adoptada s’adreça a l’exploració d’una sèrie de cartografies digitals traductores de la complexitat territorial, així com a la caracterització del procés de comunicació cartogràfica mitjançant les interfícies dels dispositius electrònics. La qualificació de les cartografies seleccionades a partir de les propietats revela una nova semàntica de l’experiència urbana alhora que identifica les característiques que contribueixen a l’emergència d’una imaginabilitat característica del paradigma digital. D’aquesta manera, la investigació aposta per l’estudi d’un tema que configura el futur de les ciutats que habitem, considerant finalment arguments per adoptar un enfocament alternatiu de l’anàlisi urbana tradicional.\u0000 The impact of digitalization on everyday reality has meant the immersion of the human being in a reality full of stimuli. The interference of a geolocated digital layer incorporated into the traditional physical space of the city increases the complexity of the urban phenomenon. Hyperconnective network dynamics and instantaneous data exchange speeds inaugurate a new form of relationship between individuals and between them and the environment mediated by technological tools. This research seeks to identify the elements and mechanisms that participate in the construction of the landscape of digital contemporaneity. Based on Kevin Lynch's concept of imageability, it shows the way in which we are witnessing a multiscale redefinition of the traditional metropolis. The methodology adopted is aimed at the exploration of a series of digital cartographies translating territorial complexity, as well as the characterization of the cartographic communication process through the interfaces of electronic devices. The qualification of the selected cartographies based on their properties reveals a new semantics of the urban experience while identifying the characteristics that contribute to the emergence of an imageability characteristic of the digital paradigm. In this way, the research is committed to the study of a topic that is shaping the future of the cities we inhabit, finally considering arguments for the adoption of an alternative approach to traditional ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44225953","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els habitatges energèticament eficients són els edificis el consum energètic dels quals es minimitza al llarg del seu disseny, procés de construcció i tot el cicle de vida. També es defineixen com a edificacions que asseguren ambients saludables i productius per als seus usuaris. No obstant això, la recerca sobre habitatges energèticament eficients en la literatura aborda principalment el tema de la sostenibilitat ambiental i econòmica. La satisfacció de l’usuari residencial, que es troba entre els factors més importants en el procés de disseny arquitectònic, no està prou emfatitzada en la recerca sobre habitatges energèticament eficients. Aquest estudi té com a objectiu determinar la satisfacció de l’usuari en el disseny d'habitatges energèticament eficients i els estudis d’aplicació de manera integral. En última instància, es pretén desenvolupar un model de mesurament de la satisfacció de l’usuari que pugui ser utilitzat durant tot el procés de disseny/construcció i posteriorment a aquest efecte. Els components del model es van derivar de l’anàlisi de diversos indicadors. En aquest procés es van tenir en compte les característiques dels edificis energèticament eficients, els criteris del sistema de certificació, els estàndards de qualitat de l’habitatge i els indicadors obtinguts dels estudis acadèmics en la literatura. Les propostes d’avaluació formades d’aquesta manera es van aplicar als usuaris residencials predeterminats i després es van revisar els indicadors. A la llum de les dades obtingudes a través de l’enquesta de camp, es van finalitzar els principals temes i subindicadores del model. Al final de totes les anàlisis, es va trobar satisfactori el poder explicatiu dels temes del model sobre el fenomen que es pretén mesurar. Energy efficient dwellings are the buildings, energy consumption of which is minimized throughout their design, construction process and the whole life cycle. They are also defined as buildings which ensure healthy and productive environments for their users. However, the research on energy efficient dwellings in the literature, on the other hand, mainly addresses the topic in the context of environmental and economic sustainability. Residential user satisfaction, which is among the most important factors in the architectural design process, not sufficiently emphasized in the research on energy efficient dwellings. This study aims to determine the user satisfaction in energy efficient dwelling design and application studies comprehensively. Ultimately, it is aimed to develop a model of user satisfaction measurement which can be used throughout the design / construction process and afterwards to this end. Model components were derived from the analysis of various indicators. In this process, characteristics of energy efficient buildings, certification system criteria, housing quality standards and indicators obtained from the academic studies in the literature were taken into consideration. The assessment proposals
{"title":"Developing a Model for User Satisfaction Assessment in Energy Efficient Dwellings","authors":"Gökhan Uşma, Nazlı Ferah Akıncı","doi":"10.5821/ace.17.49.10515","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.17.49.10515","url":null,"abstract":"Els habitatges energèticament eficients són els edificis el consum energètic dels quals es minimitza al llarg del seu disseny, procés de construcció i tot el cicle de vida. També es defineixen com a edificacions que asseguren ambients saludables i productius per als seus usuaris. No obstant això, la recerca sobre habitatges energèticament eficients en la literatura aborda principalment el tema de la sostenibilitat ambiental i econòmica. La satisfacció de l’usuari residencial, que es troba entre els factors més importants en el procés de disseny arquitectònic, no està prou emfatitzada en la recerca sobre habitatges energèticament eficients. Aquest estudi té com a objectiu determinar la satisfacció de l’usuari en el disseny d'habitatges energèticament eficients i els estudis d’aplicació de manera integral. En última instància, es pretén desenvolupar un model de mesurament de la satisfacció de l’usuari que pugui ser utilitzat durant tot el procés de disseny/construcció i posteriorment a aquest efecte. Els components del model es van derivar de l’anàlisi de diversos indicadors. En aquest procés es van tenir en compte les característiques dels edificis energèticament eficients, els criteris del sistema de certificació, els estàndards de qualitat de l’habitatge i els indicadors obtinguts dels estudis acadèmics en la literatura. Les propostes d’avaluació formades d’aquesta manera es van aplicar als usuaris residencials predeterminats i després es van revisar els indicadors. A la llum de les dades obtingudes a través de l’enquesta de camp, es van finalitzar els principals temes i subindicadores del model. Al final de totes les anàlisis, es va trobar satisfactori el poder explicatiu dels temes del model sobre el fenomen que es pretén mesurar.\u0000 Energy efficient dwellings are the buildings, energy consumption of which is minimized throughout their design, construction process and the whole life cycle. They are also defined as buildings which ensure healthy and productive environments for their users. However, the research on energy efficient dwellings in the literature, on the other hand, mainly addresses the topic in the context of environmental and economic sustainability. Residential user satisfaction, which is among the most important factors in the architectural design process, not sufficiently emphasized in the research on energy efficient dwellings. This study aims to determine the user satisfaction in energy efficient dwelling design and application studies comprehensively. Ultimately, it is aimed to develop a model of user satisfaction measurement which can be used throughout the design / construction process and afterwards to this end. Model components were derived from the analysis of various indicators. In this process, characteristics of energy efficient buildings, certification system criteria, housing quality standards and indicators obtained from the academic studies in the literature were taken into consideration. The assessment proposals ","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45048365","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：