En l'article se sintetitzen els principals continguts i les questions fonamentals tractats a les jornades titulades Els mitjans de comunicacio al servei de la democracia: present i futur que, organitzades per la Societat Catalana de Comunicacio, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, es van celebrar a Barcelona el 20 i 21 de febrer de 2014. El text es basa en la intervencio de l'autora en la sessio de debat i conclusions de les jornades, i presenta en primer lloc l'analisi i la diagnosi sobre els mitjans de comunicacio que van fer els ponents, en que es va posar l'emfasi en la desconstruccio del sistema public audiovisual. Recull tambe les oportunitats que es van identificar, entre les quals la necessitat creixent d'ambits de trobada de grups diversos a la qual el servei public pot donar resposta, i les possibles accions que es van plantejar, tant des de l'academia com en l'ambit professional.
本文概述了由加泰罗尼亚研究学院下属的加泰罗尼亚通讯协会于 2014 年 2 月 20 日和 21 日在巴塞罗那举办的题为 "加泰罗尼亚通讯协会为民主服务:现在与未来"(Els mitjans de comunicacio al servei de la democracia: present i futur)的会议所讨论的主要内容和基本问题。本文以作者在会议辩论和结论环节的发言为基础,首先介绍了发言人对媒体的分析和诊断,其中强调了对公共视听系统的解构。报告还介绍了所发现的机遇,包括不同群体对聚会场所日益增长的需求,公共服务可以对此做出回应,以及从学术和专业领域提出的可能行动。
{"title":"Síntesi: jornades Els mitjans de comunicació al servei de la democràcia: present i futur (Barcelona, 20-21 de febrer de 2014)","authors":"Maria Corominas i Piulats","doi":"10.2436/TC.V31I2.133307","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V31I2.133307","url":null,"abstract":"En l'article se sintetitzen els principals continguts i les questions fonamentals tractats a les jornades titulades Els mitjans de comunicacio al servei de la democracia: present i futur que, organitzades per la Societat Catalana de Comunicacio, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, es van celebrar a Barcelona el 20 i 21 de febrer de 2014. El text es basa en la intervencio de l'autora en la sessio de debat i conclusions de les jornades, i presenta en primer lloc l'analisi i la diagnosi sobre els mitjans de comunicacio que van fer els ponents, en que es va posar l'emfasi en la desconstruccio del sistema public audiovisual. Recull tambe les oportunitats que es van identificar, entre les quals la \u0000necessitat creixent d'ambits de trobada de grups diversos a la qual el servei public pot donar resposta, i les possibles accions que es van plantejar, tant des de l'academia com en l'ambit professional.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"31 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2014-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128888774","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En la present reflexio es proposa l'analisi de la responsabilitat social corporativa (RSC) des de l'estrategia corporativa amb l'objectiu de comprovar la seua influencia tant a nivell intern com extern. Partim de la hipotesi que les empreses han de preveure la RSC en les seues estrategies de negoci com a part integrant del seu desenrotllament, per a un correcte avanc d'acord amb l'entorn i la societat en que estan involucrades. Esta forma d'actuar ha de ser integrada en el ser de l'organitzacio i ha de passar a formar part de la seua identitat corporativa. Esta estrategia ferma, coherent i mantinguda en el temps aporta beneficis intangibles que augmenten el valor de l'organitzacio. El fet d'apostar per este valor com a principal essencia identificativa per a presentar-se davant dels publics d'interes es una estrategia que aborden amb gran originalitat i pulcritud algunes empreses, enfront d'altres en que la seua actitud no es correspon amb la seua definicio identitaria, per tant no la tenen interioritzada.
{"title":"Reflexions sobre la responsabilitat corporativa. Pot haver-hi identitat sense RSC però mai RSC sense identitat","authors":"Magdalena Mut Camacho","doi":"10.2436/20.3008.01.114","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.114","url":null,"abstract":"En la present reflexio es proposa l'analisi de la responsabilitat social corporativa (RSC) des de l'estrategia corporativa amb l'objectiu de comprovar la seua influencia tant a nivell intern com extern. Partim de la hipotesi que les empreses han de preveure la RSC en les seues estrategies de negoci com a part integrant del seu desenrotllament, per a un correcte avanc d'acord amb l'entorn i la societat en que estan involucrades. Esta forma d'actuar ha de ser integrada en el ser de l'organitzacio i ha de passar a formar part de la seua identitat corporativa. Esta estrategia ferma, coherent i mantinguda en el temps aporta beneficis intangibles que augmenten el valor de l'organitzacio. El fet d'apostar per este valor com a principal essencia identificativa per a presentar-se davant dels publics d'interes es una estrategia que aborden amb gran originalitat i pulcritud algunes empreses, enfront d'altres en que la seua actitud no es correspon amb la seua definicio identitaria, per tant no la tenen interioritzada.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"46 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2013-11-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121866569","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article reflexiona entorn de la representacio dels rols de genere i els models de relacions sexuals i afectives oferts per la serie de Televisio de Catalunya Infidels, una produccio catalana que segueix l'exit de formats de series per a dones com Sex and the City o Desperate Housewives. La serie catalana construeix un discurs de fractura dels ideals de l'amor romantic a traves, sobretot, de la infidelitat generalitzada, pero tambe del reclam d'independencia dels protagonistes femenins, tot i que a la darrera temporada l'ideal romantic sembla reconstituir-se com a mobil principal dels personatges, per be que nomes amb l'acceptacio del seu revers. En qualsevol cas, la serie planteja una aposta pedagogica en favor de la individualitzacio de les trajectories vitals femenines i de la inclusio d'una pluralitat de relacions i estructures familiars alternatives a l'heteronormativitat, tot i que mante limits sancionadors amb practiques com el sexe virtual. Aixi mateix, utilitza estrategies justificadores diferenciades per a explicar la infidelitat masculina i femenina, blindant d'aquesta manera la divisio entre generes i l'adscripcio d'uns o altres comportaments adequats per a homes i dones. Finalment, Infidels tambe dibuixa exclusions, fonamentalment basades en la classe social.
{"title":"Feminitat i individualisme a Infidels : identitats de gènere i representacions de les relacions sexuals i afectives al paradigma postromàntic","authors":"Núria Araüna","doi":"10.2436/TC.V30I1.67173","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V30I1.67173","url":null,"abstract":"Aquest article reflexiona entorn de la representacio dels rols de genere i els models de relacions sexuals i afectives oferts per la serie de Televisio de Catalunya Infidels, una produccio catalana que segueix l'exit de formats de series per a dones com Sex and the City o Desperate Housewives. La serie catalana construeix un discurs de fractura dels ideals de l'amor romantic a traves, sobretot, de la infidelitat generalitzada, pero tambe del reclam d'independencia dels protagonistes femenins, tot i que a la darrera temporada l'ideal romantic sembla reconstituir-se com a mobil principal dels personatges, per be que nomes amb l'acceptacio del seu revers. En qualsevol cas, la serie planteja una aposta pedagogica en favor de la individualitzacio de les trajectories vitals femenines i de la inclusio d'una pluralitat de relacions i estructures familiars alternatives a l'heteronormativitat, tot i que mante limits sancionadors amb practiques com el sexe virtual. Aixi mateix, utilitza estrategies justificadores diferenciades per a explicar la infidelitat masculina i femenina, blindant d'aquesta manera la divisio entre generes i l'adscripcio d'uns o altres comportaments adequats per a homes i dones. Finalment, Infidels tambe dibuixa exclusions, fonamentalment basades en la classe social.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"64 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2013-05-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121942410","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La relacio entre la premsa gratuita no institucional i la comunicacio local es molt peculiar, ja que es tracta d'un model molt caracteristic de comunicacio de proximitat, i representa la constatacio que la publicitat resulta suficient per a financar productes informatius dirigits a publics bastant definits, sempre que disposin d'un bon departament comercial i d'una distribucio eficac en la seva area d'influencia. Aquest treball analitza l'estat de la premsa gratuita a Catalunya, on aquest fenomen ha destacat notablement. Es fa una caracteritzacio dels trets mes rellevants d'aquest tipus de premsa i se'n repassa la historia, que ha anat des de l'euforia dels primers anys, l'expansio i la consolidacio, fins a la crisi actual.
{"title":"Premsa gratuïta, un model de comunicació local","authors":"L. C. I. Fernández","doi":"10.2436/TC.V30I1.67170","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V30I1.67170","url":null,"abstract":"La relacio entre la premsa gratuita no institucional i la comunicacio local es molt peculiar, \u0000ja que es tracta d'un model molt caracteristic de comunicacio de proximitat, i representa \u0000la constatacio que la publicitat resulta suficient per a financar productes informatius \u0000dirigits a publics bastant definits, sempre que disposin d'un bon departament comercial i \u0000d'una distribucio eficac en la seva area d'influencia. Aquest treball analitza l'estat de la \u0000premsa gratuita a Catalunya, on aquest fenomen ha destacat notablement. Es fa una \u0000caracteritzacio dels trets mes rellevants d'aquest tipus de premsa i se'n repassa la \u0000historia, que ha anat des de l'euforia dels primers anys, l'expansio i la consolidacio, fins a \u0000la crisi actual.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"40 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2013-05-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125136093","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El present article analitza com el setmanari satiric El Papus, que neix inspirat i copiant dues revistes trencadores i amb exit de vendes, com ara la francesa Hara-Kiri i l'espanyola Barrabas, va protagonitzar una de les tirades i difusions mes importants a Espanya de juliol de 1975 a marc de 1976. Va arribar als 236.000 exemplars de tirada i, fins i tot, l'extra de marc de 1976 en va registrar 400.000. A traves de l'analisi de les dades registrades en l'Oficina de Justificacio de la Difusio (OJD), s'ha comprovat detalladament l'evolucio de la difusio de la revista i s'observen quatre climaxs importants. Aixi mateix, s'explica la trajectoria del setmanari atenent a factors governamentals, socials i comunicatius.
{"title":"El Papus: una revolució satírica que va copar la crítica humorística espanyola de juliol de 1975 a març de 1976","authors":"M. Cabrera","doi":"10.2436/TC.V30I1.67169","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V30I1.67169","url":null,"abstract":"El present article analitza com el setmanari satiric El Papus, que neix inspirat i copiant dues revistes trencadores i amb exit de vendes, com ara la francesa Hara-Kiri i l'espanyola Barrabas, va protagonitzar una de les tirades i difusions mes importants a Espanya de juliol de 1975 a marc de 1976. Va arribar als 236.000 exemplars de tirada i, fins i tot, l'extra de marc de 1976 en va registrar 400.000. A traves de l'analisi de les dades registrades en l'Oficina de Justificacio de la Difusio (OJD), s'ha comprovat detalladament l'evolucio de la difusio de la revista i s'observen quatre climaxs importants. Aixi mateix, s'explica la trajectoria del setmanari atenent a factors governamentals, socials i comunicatius.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"86 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2013-05-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115353011","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La informacio sobre transit i seguretat viaria es una especialitzacio centrada en la informacio de servei, igual que el temps o la borsa. Malgrat la utilitat que aquest tipus de continguts te per a la ciutadania, son escasses les propostes academiques que se n'ocupen. I aixo que el transit s'ha convertit en un espai habitual en els mitjans del pais. Aquesta proposta repassa les principals fites d'aquesta area informativa, en presenta les caracteristiques definidores a partir de la seva base teorica i apunta linies de futura renovacio gracies a les possibilitats que la irrupcio de la tecnologia digital hi aporta en el context de la convergencia.
{"title":"Una Aproximació teòrica al periodisme de servei especialitzat en trànsit i seguretat viària","authors":"Sonia González Molina","doi":"10.2436/20.3008.01.109","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.109","url":null,"abstract":"La informacio sobre transit i seguretat viaria es una especialitzacio centrada en la informacio de servei, igual que el temps o la borsa. Malgrat la utilitat que aquest tipus de continguts te per a la ciutadania, son escasses les propostes academiques que se n'ocupen. I aixo que el transit s'ha convertit en un espai habitual en els mitjans del pais. Aquesta proposta repassa les principals fites d'aquesta area informativa, en presenta les caracteristiques definidores a partir de la seva base teorica i apunta linies de futura renovacio gracies a les possibilitats que la irrupcio de la tecnologia digital hi aporta en el context de la convergencia.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"26 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2013-05-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128497495","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article presenta les conclusions d'un estudi dut a terme a la provincia de Girona per tal d'esbrinar quin us fan de les xarxes socials Twitter i Facebook les emissores de radio convencionals. Per a aquest projecte s'han seleccionat onze emissores que emeten per ones hertzianes continguts generalistes amb informacio local a tota la demarcacio. L'analisi s'ha dut a terme durant la setmana del 9 al 15 de maig de 2011. En un moment historic en que sembla que si no s'es dins la Xarxa no s'es enlloc i en que la informacio circula a mes velocitat que mai, semblava interessant analitzar quines connexions s'establien entre la radio que genera informacio local i que de sempre s'ha considerat el mitja de la immediatesa i les xarxes socials esmentades, que son els mitjans de comunicacio social (social media) mes emprats ara mateix. El resultat sorpren per pobre, pero evidencia que hi ha un cami important per recorrer.
{"title":"L'Ús de les xarxes socials en les emissores de ràdio de Girona = The Use of social media in Girona's radio stations","authors":"Sílvia Espinosa i Mirabet","doi":"10.2436/20.3008.01.94","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.94","url":null,"abstract":"Aquest article presenta les conclusions d'un estudi dut a terme a la provincia de Girona per tal d'esbrinar quin us fan de les xarxes socials Twitter i Facebook les emissores de radio convencionals. Per a aquest projecte s'han seleccionat onze emissores que emeten per ones hertzianes continguts generalistes amb informacio local a tota la demarcacio. \u0000L'analisi s'ha dut a terme durant la setmana del 9 al 15 de maig de 2011. En un moment historic en que sembla que si no s'es dins la Xarxa no s'es enlloc i en que la informacio circula a mes velocitat que mai, semblava interessant analitzar quines connexions s'establien entre la radio que genera informacio local i que de sempre s'ha considerat el mitja de la immediatesa i les xarxes socials esmentades, que son els mitjans de comunicacio social (social media) mes emprats ara mateix. El resultat sorpren per pobre, pero evidencia que hi ha un cami important per recorrer.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"60 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2012-05-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126496285","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir de les insercions publicitaries realitzades per la Generalitat de Catalunya durant el periode 1999-2009, s'analitza l'evolucio de la publicitat governamental catalana pertanyent als diferents ambits (social, politic, corporatiu i comercial) i sectors de la publicitat institucional, i centrem la nostra atencio, primordialment, en tres questions fonamentals: de que, quan i on fa publicitat el Govern catala. L'objecte d'aquesta investigacio es, doncs, coneixer el comportament de la Generalitat de Catalunya com a anunciant.
{"title":"La publicitat institucional a Catalunya","authors":"E. García, Ángeles Feliu Albaladejo","doi":"10.2436/20.3008.01.84","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.84","url":null,"abstract":"A partir de les insercions publicitaries realitzades per la Generalitat de Catalunya durant el periode 1999-2009, s'analitza l'evolucio de la publicitat governamental catalana pertanyent als diferents ambits (social, politic, corporatiu i comercial) i sectors de la publicitat institucional, i centrem la nostra atencio, primordialment, en tres questions fonamentals: de que, quan i on fa publicitat el Govern catala. L'objecte d'aquesta investigacio es, doncs, coneixer el comportament de la Generalitat de Catalunya com a anunciant.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"62 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-11-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114804034","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En el seguent article es realitza una analisi dels recursos i els tipus d'argumentacions utilitzats en les columnes de Maria Consuelo Reyna en el diari Las Provincias entre 1978 i 1999. Les seues columnes van destacar per l'estil agressiu i directe, i van condicionar en gran mesura el desenvolupament de la transicio politica al Pais Valencia. Durant la seua etapa al capdavant del diari, Maria Consuelo Reyna va tenir una gran influencia en la politica valenciana, i es va convertir en una de les artifexs de la Batalla de Valencia i, finalment, de l'arribada d'Eduardo Zaplana a la presidencia de la Generalitat Valenciana.
下文分析了玛丽亚-康苏埃罗-雷纳在 1978 年至 1999 年期间在《Las Provincias》报上发表的专栏中使用的资源和论据类型。她的专栏以其咄咄逼人和直接了当的风格脱颖而出,在很大程度上影响了巴伦西亚政治转型的发展。Maria Consuelo Reyna 在担任该报负责人期间,对巴伦西亚政治产生了巨大影响,成为巴伦西亚战役的设计师之一,并最终促成爱德华多-萨普拉纳(Eduardo Zaplana)就任巴伦西亚大区主席。
{"title":"La retòrica en el periodisme de María Consuelo Reyna: l'anticatalanisme en la premsa valenciana","authors":"Anna Mateu, M. Domínguez","doi":"10.2436/TC.V28I2.54803","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V28I2.54803","url":null,"abstract":"En el seguent article es realitza una analisi dels recursos i els tipus d'argumentacions utilitzats en les columnes de Maria Consuelo Reyna en el diari Las Provincias entre 1978 i 1999. Les seues columnes van destacar per l'estil agressiu i directe, i van condicionar en gran mesura el desenvolupament de la transicio politica al Pais Valencia. Durant la seua etapa al capdavant del diari, Maria Consuelo Reyna va tenir una gran influencia en la politica valenciana, i es va convertir en una de les artifexs de la Batalla de Valencia i, finalment, de l'arribada d'Eduardo Zaplana a la presidencia de la Generalitat Valenciana.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-09-12","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127499763","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Si la forma como, desde ninos, construimos universos de valores y damos sentido a nuestras vidas esta indisolublemente unida a los medios y las obras de la cultura de masas, la teoria y metodologia del analisis del videojuego requieren, hoy en dia, un desarrollo en profundidad. En este contexto, una cuestion fundamental es la constuccion de taxonomias precisas sobre los diversos generos de videojuego. Con el objetivo de contribuir a esta tarea, en este articulo se presenta una propuesta de taxonomia modular de generos de videojuego, a traves de dos procedimientos distintivos: la busqueda de criterios de clasificacion plurales y la articulacion de perspectivas teoricas tambien plurales. Los fundamentos teoricos sobre los cuales se construye el trabajo son la psicologia y la antropologia del juego, la ludologia y la teoria del videojuego y la historia del juego.
{"title":"Géneros de juegos y videojuegos: una aproximación desde diversas perspectivas teóricas","authors":"Óliver Pérez Latorre","doi":"10.2436/TC.V28I1.52300","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V28I1.52300","url":null,"abstract":"Si la forma como, desde ninos, construimos universos de valores y damos sentido a nuestras vidas esta indisolublemente unida a los medios y las obras de la cultura de masas, la teoria y metodologia del analisis del videojuego requieren, hoy en dia, un desarrollo en profundidad. En este contexto, una cuestion fundamental es la constuccion de taxonomias precisas sobre los diversos generos de videojuego. Con el objetivo de contribuir a esta tarea, en este articulo se presenta una propuesta de taxonomia modular de generos de videojuego, a traves de dos procedimientos distintivos: la busqueda de criterios de clasificacion plurales y la articulacion de perspectivas teoricas tambien plurales. Los fundamentos teoricos sobre los cuales se construye el trabajo son la psicologia y la antropologia del juego, la ludologia y la teoria del videojuego y la historia del juego.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"21 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-02-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115273890","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}