L'infoentreteniment es considerat com una de les tendencies mes rellevants dins el periodisme actual a escala internacional, especialment en el mitja televisiu. La recerca desenvolupada entorn de l'infoentreteniment es abundant, tot i aixi es escassa en l'ambit espanyol aquella que fa referencia als principis etics que es veuen afectats per aquesta manera d'informar. L'article parteix d'una investigacio previa que caracteritzava l'infoentreteniment televisiu i revisa els seus estilemes d'acord amb els principals codis d'etica informativa vigents a Espanya: el Codi deontologic europeu de la professio periodistica, el Codi deontologic de la Federacio d'Associacions de Periodistes d'Espanya, el Manual d'estil de Radiotelevisio Espanyola i el Codi deontologic dels serveis informatius d'Antena 3. Entre els principis que es veuen afectats es troben: la responsabilitat social del periodista, la veritat informativa i la independencia informativa de l'utilitarisme mercantilista.
{"title":"Implicaciones éticas del infoentretenimiento televisivo","authors":"M. R. García, E. C. Domínguez","doi":"10.2436/20.3008.01.130","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.130","url":null,"abstract":"L'infoentreteniment es considerat com una de les tendencies mes rellevants dins el \u0000periodisme actual a escala internacional, especialment en el mitja televisiu. La recerca \u0000desenvolupada entorn de l'infoentreteniment es abundant, tot i aixi es escassa en \u0000l'ambit espanyol aquella que fa referencia als principis etics que es veuen afectats per \u0000aquesta manera d'informar. L'article parteix d'una investigacio previa que caracteritzava \u0000l'infoentreteniment televisiu i revisa els seus estilemes d'acord amb els principals codis \u0000d'etica informativa vigents a Espanya: el Codi deontologic europeu de la professio \u0000periodistica, el Codi deontologic de la Federacio d'Associacions de Periodistes d'Espanya, \u0000el Manual d'estil de Radiotelevisio Espanyola i el Codi deontologic dels serveis \u0000informatius d'Antena 3. Entre els principis que es veuen afectats es troben: la \u0000responsabilitat social del periodista, la veritat informativa i la independencia informativa \u0000de l'utilitarisme mercantilista.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"17 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130538318","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En el present article es repassa la historia de la telerealitat en els paisos occidentals i l'Estat espanyol. L'objectiu es identificar els elements estructurals d'aquest macrogenere i entendre com es construeix l'efecte de realitat en el qual es basa. L'analisi conclou que la telerealitat ha evolucionat des de la documentacio d'una realitat externa i preexistent a la construccio d'entorns artificials amb l'objectiu de generar en els participants emocions i reaccions incontrolables. D'aquesta manera, aquests programes reivindiquen la indexicalitat de la imatge a la vegada que s'aparten de la representacio del mon historic. Finalment, l'article proposa la simulacio (representacio d'un sistema) com un concepte que permet entendre les relacions que mantenen telerealitat i realitat.
{"title":"Sota pressió : anàlisi de l'efecte de realitat en la telerealitat: Under pressure : an analysis of the \"real\" effect in reality television","authors":"M. Rota","doi":"10.2436/20.3008.01.92","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.92","url":null,"abstract":"En el present article es repassa la historia de la telerealitat en els paisos occidentals i l'Estat espanyol. L'objectiu es identificar els elements estructurals d'aquest macrogenere i entendre com es construeix l'efecte de realitat en el qual es basa. L'analisi conclou que la telerealitat ha evolucionat des de la documentacio d'una realitat externa i preexistent a la construccio d'entorns artificials amb l'objectiu de generar en els participants emocions i reaccions incontrolables. D'aquesta manera, aquests programes reivindiquen la indexicalitat de la imatge a la vegada que s'aparten de la representacio del mon historic. Finalment, l'article proposa la simulacio (representacio d'un sistema) com un concepte que permet entendre les relacions que mantenen telerealitat i realitat.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127271477","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}