El soroll informatiu existent dins l'actual grau de desenvolupament d'Internet genera la necessitat d'aplicar filtres tant per seleccionar com per avaluar la qualitat dels continguts. Les nocions de credibilitat i autoritat cognitiva compleixen aquests objectius i estan presents en l'agenda dels estudis de comunicacio des de principis del segle xxi, pero resten inexplorats a Catalunya. El present estudi recull una extensa revisio de la literatura dels conceptes i proposa un model teoric a partir d'una recerca empirica exploratoria en la qual s'ha optat per una metodologia qualitativa amb la realitzacio d'un estudi de cas aplicat a la informacio de la crisi economica iniciada en 2008. Metodologicament parlant incorpora una variant de l'entrevista semiestructurada amb navegacio. Els resultats obren un cami per explorar-ne la validesa en altres contextos informacionals a Catalunya.
{"title":"Hipertextualitat, context i temps són factors clau de construcció de credibilitat i autoritat cognitiva a Internet","authors":"Lluïsa Llamero Llamero","doi":"10.2436/TC.VI.52298","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.VI.52298","url":null,"abstract":"El soroll informatiu existent dins l'actual grau de desenvolupament d'Internet genera la necessitat d'aplicar filtres tant per seleccionar com per avaluar la qualitat dels continguts. Les nocions de credibilitat i autoritat cognitiva compleixen aquests objectius i estan presents en l'agenda dels estudis de comunicacio des de principis del segle xxi, pero resten inexplorats a Catalunya. El present estudi recull una extensa revisio de la literatura dels conceptes i proposa un model teoric a partir d'una recerca empirica exploratoria en la qual s'ha optat per una metodologia qualitativa amb la realitzacio d'un estudi de cas aplicat a la informacio de la crisi economica iniciada en 2008. Metodologicament parlant incorpora una variant de l'entrevista semiestructurada amb navegacio. Els resultats obren un cami per explorar-ne la validesa en altres contextos informacionals a Catalunya.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"56 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-02-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126106834","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El proposit d'aquest article es endrecar la cronologia dels programes femenins que les estacions de radio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i coneixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n'han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusio espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d'entendre un programa de radio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permes que ara investiguem, per ordenar-los cronologicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la radio pionera, i que a mes a mes puguem revelar quines caracteristiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona.
{"title":"Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d'abans de la Guerra Civil","authors":"Sílvia Espinosa i Mirabet","doi":"10.2436/20.3008.01.72","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.72","url":null,"abstract":"El proposit d'aquest article es endrecar la cronologia dels programes femenins que les estacions de radio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i coneixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n'han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusio espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d'entendre un programa de radio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permes que ara investiguem, per ordenar-los cronologicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la radio pionera, i que a mes a mes puguem revelar quines caracteristiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"172 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123196128","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Sobreimpressions, pantalles dividides, animacio de simbols visuals i altres formats de publicitat no convencional (PNC) apareixen inserits en la programacio mentre l’espectador esta mirant la televisio. L’aparicio es realitza amb diferents graus d’intrusio i genera un alt elevat nivell de reactancia psicologica (RP). L’objectiu del treball es aportar elements empirics que permetin considerar fins a quin punt aquesta reactancia psicologica pot interferir en l’assoliment de l’objectiu persuasiu de la publicitat. Per aixo, s’estudien, per una banda, la relacio entre la reactancia psicologica i els elements del proces cognitiu immersos en l’atencio i en el reconeixement de diferents formats de PNC i, per l’altra, la seva relacio amb el comportament que provoca en el teleespectador. Les conclusions mostren com les caracteristiques del format determinen el nivell de persuasio i com aquests formats, tot i generar un alt nivell de RP en el teleespectador, no generen una actitud desfavorable contraria als objectius de la publicitat
{"title":"Comunicació publicitària no convencional a la TV","authors":"Elena Añaños","doi":"10.2436/20.3008.01.88","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.88","url":null,"abstract":"Sobreimpressions, pantalles dividides, animacio de simbols visuals i altres formats de publicitat no convencional (PNC) apareixen inserits en la programacio mentre l’espectador esta mirant la televisio. L’aparicio es realitza amb diferents graus d’intrusio i genera un alt elevat nivell de reactancia psicologica (RP). L’objectiu del treball es aportar elements empirics que permetin considerar fins a quin punt aquesta reactancia psicologica pot interferir en l’assoliment de l’objectiu persuasiu de la publicitat. Per aixo, s’estudien, per una banda, la relacio entre la reactancia psicologica i els elements del proces cognitiu immersos en l’atencio i en el reconeixement de diferents formats de PNC i, per l’altra, la seva relacio amb el comportament que provoca en el teleespectador. Les conclusions mostren com les caracteristiques del format determinen el nivell de persuasio i com aquests formats, tot i generar un alt nivell de RP en el teleespectador, no generen una actitud desfavorable contraria als objectius de la publicitat","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"24 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123264521","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El genere en la noticia, revisitat. Els descobriments alemanys/austriacs i globals dels anys setanta a la primera decada del segle xxi. Els mitjans de comunicacio contribueixen a la desigualtat de genere, malgrat que ja des de la decada de 1970, coincidint amb la segona onada del moviment de dones, s'exigeix la igualtat de genere en l'agenda dels mitjans de comunicacio a traves d'una serie de directives i recomanacions de la UNESCO (1979), el Consell d'Europa (1985) i la Quarta Conferencia de les Nacions Unides sobre la Dona a Pequin el 1995. Els mitjans de comunicacio participen a doing gender reconeixent o desconeixent una imatge realista de la dona en el reportatge, a mes a mes, la subrepresentacio de la dona als mitjans de comunicacio ha de ser vista com una forma de violencia simbolica. Per tant, les linies de la trajectoria de la (sub)representacio de la dona en la cobertura de noticies des dels anys setanta del segle xx fins a la primera decada del segle xxi es reflectiran a escala mundial, amb els resultats dels quatre projectes de Seguiment Global de Mitjans de 1995, 2000, 2005 i 2010, aixi com en un ambit mes regional, amb la presencia de la dona en les noticies a Alemanya i Austria.
{"title":"Gender in the news, revisited : tackling global and Austrian/German findings from the 1970s to the 2000s","authors":"Birgit Wolf","doi":"10.2436/20.3008.01.77","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.77","url":null,"abstract":"El genere en la noticia, revisitat. Els descobriments alemanys/austriacs \u0000i globals dels anys setanta a la primera decada del segle xxi. Els mitjans de comunicacio contribueixen a la desigualtat de genere, malgrat que ja des de la decada de 1970, coincidint amb la segona onada del moviment de dones, s'exigeix la igualtat de genere en l'agenda dels mitjans de comunicacio a traves d'una serie de directives i recomanacions de la UNESCO (1979), el Consell d'Europa (1985) i la Quarta Conferencia de les Nacions Unides sobre la Dona a Pequin el 1995. Els mitjans de comunicacio participen a doing gender reconeixent o desconeixent una imatge realista de la dona en el reportatge, a mes a mes, la subrepresentacio de la dona als mitjans de comunicacio ha de ser vista com una forma de violencia simbolica. Per tant, les linies \u0000de la trajectoria de la (sub)representacio de la dona en la cobertura de noticies des \u0000dels anys setanta del segle xx fins a la primera decada del segle xxi es reflectiran a escala mundial, amb els resultats dels quatre projectes de Seguiment Global de Mitjans \u0000de 1995, 2000, 2005 i 2010, aixi com en un ambit mes regional, amb la presencia de la dona en les noticies a Alemanya i Austria.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"4 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125152951","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La fi del sistema repressor franquista contra la cultura valenciana va crear un ambient favorable al desenvolupament de la premsa en catala. Durant la transicio democratica i la primera legislatura autonomica, entre 1976 i 1987, van naixer al Pais Valencia 112 revistes escrites en catala o bilingues amb un us preferent d'aquesta llengua, que configuren la primera premsa valencianista de la democracia. Per analitzar-la hem realitzat una recerca en tretze centres hemerografics i arxius. Aixo ha permes fer un estudi bibliometric del sector per a determinar-ne les caracteristiques. Una de les conclusions d'aquest article es que aquestes publicacions no van consolidar un mercat normalitzat, tant de lectors com publicitari, ni tampoc han estat determinants en la normalitzacio linguistica. Aquests mitjans de comunicacio van sofrir entrebancs politics i economics en un context historic enterbolit per l'anomenada Batalla de Valencia i el regionalisme conservador conegut com a blaverisme, que questiona la unitat de la llengua catalana i la seua normalitzacio.
{"title":"La Configuració de la premsa valencianista democràtica (1976-1987)","authors":"Francesc Martínez Sanchis","doi":"10.2436/20.3008.01.127","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.127","url":null,"abstract":"La fi del sistema repressor franquista contra la cultura valenciana va crear un ambient \u0000favorable al desenvolupament de la premsa en catala. Durant la transicio democratica i la \u0000primera legislatura autonomica, entre 1976 i 1987, van naixer al Pais Valencia 112 revistes \u0000escrites en catala o bilingues amb un us preferent d'aquesta llengua, que configuren la \u0000primera premsa valencianista de la democracia. Per analitzar-la hem realitzat una recerca \u0000en tretze centres hemerografics i arxius. Aixo ha permes fer un estudi bibliometric del \u0000sector per a determinar-ne les caracteristiques. Una de les conclusions d'aquest article \u0000es que aquestes publicacions no van consolidar un mercat normalitzat, tant de lectors \u0000com publicitari, ni tampoc han estat determinants en la normalitzacio linguistica. \u0000Aquests mitjans de comunicacio van sofrir entrebancs politics i economics en un context \u0000historic enterbolit per l'anomenada Batalla de Valencia i el regionalisme conservador \u0000conegut com a blaverisme, que questiona la unitat de la llengua catalana i la seua normalitzacio.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"11 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123055960","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Mitjancant un recompte bibliometric i una analisi tematica basada en el tesaurus de la UNESCO, aquest article caracteritza la produccio cientifica publicada per les revistes de la Societat Catalana de Comunicacio entre 1989 i 2009. S’analitzen 498 articles per a obtenir una caracteritzacio d’aquesta produccio, i s’estableixen tres clars periodes d’evolucio d’aquestes publicacions. Formalment, s’observa una escassa coautoria i un predomini, matisat segons les publicacions, de la publicacio en llengua catalana. Els resultats tambe quantifiquen els temes principals i secundaris, els sectors estudiats i els ambits teorics a que es fa referencia, aixi com l’evolucio d’aquests parametres al llarg dels tres periodes identificats.
{"title":"Dues dècades de comunicació científica : anàlisi bibliomètrica de les revistes de la Societat Catalana de Comunicació (1989-2009)","authors":"David Fernández i Quijada","doi":"10.2436/20.3008.01.97","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.97","url":null,"abstract":"Mitjancant un recompte bibliometric i una analisi tematica basada en el tesaurus de la UNESCO, aquest article caracteritza la produccio cientifica publicada per les revistes de la Societat Catalana de Comunicacio entre 1989 i 2009. S’analitzen 498 articles per a obtenir una caracteritzacio d’aquesta produccio, i s’estableixen tres clars periodes d’evolucio d’aquestes publicacions. Formalment, s’observa una escassa coautoria i un predomini, matisat segons les publicacions, de la publicacio en llengua catalana. Els resultats tambe quantifiquen els temes principals i secundaris, els sectors estudiats i els ambits teorics a que es fa referencia, aixi com l’evolucio d’aquests parametres al llarg dels tres periodes identificats.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"106 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132624112","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'analisi de grans quantitats de dades (big data) s'albira com el nou paradigma d'acces al coneixement en camps tan diversos de la ciencia com la medicina, la biologia, la fisica o les ciencies socials. El processament de les dades obtingudes de cercadors i xarxes socials s'ha convertit en una peca essencial per a la definicio d'estrategies en politica, economia o marqueting. Aquest treball analitza la presencia d'informacions sobre big data en una de les principals xarxes socials, Twitter. Els seus objectius son la jerarquitzacio d'usuaris i missatges en funcio de la seva influencia en la conversa sobre big data, aixi com la identificacio dels temes dominants a la xarxa, a partir de l'analisi del contingut dels missatges analitzats. Els resultats indiquen una clara orientacio de la informacio sobre big data cap als negocis, la prediccio i la presa de decisions.
{"title":"La Conversación sobre big data en Twitter: una primera aproximación al análisis del discurso dominante","authors":"Sara Suárez-Gonzalo, Frederic Guerrero Solé","doi":"10.2436/20.3008.01.151","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.151","url":null,"abstract":"L'analisi de grans quantitats de dades (big data) s'albira com el nou paradigma d'acces al \u0000coneixement en camps tan diversos de la ciencia com la medicina, la biologia, la fisica o \u0000les ciencies socials. El processament de les dades obtingudes de cercadors i xarxes \u0000socials s'ha convertit en una peca essencial per a la definicio d'estrategies en politica, \u0000economia o marqueting. Aquest treball analitza la presencia d'informacions sobre big \u0000data en una de les principals xarxes socials, Twitter. Els seus objectius son la \u0000jerarquitzacio d'usuaris i missatges en funcio de la seva influencia en la conversa sobre \u0000big data, aixi com la identificacio dels temes dominants a la xarxa, a partir de l'analisi del \u0000contingut dels missatges analitzats. Els resultats indiquen una clara orientacio de la \u0000informacio sobre big data cap als negocis, la prediccio i la presa de decisions.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"163 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115413697","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En l'article abordem les teories de la responsabilitat social corporativa (RSC) i altres de similars, comunes en el camp economic, i analitzem l'efectivitat del seu us respecte a la pluralitat dels serveis informatius en els mitjans audiovisuals, especialment els publics. Concretament, comprovem l'efectivitat dels seus postulats en l'ultima etapa agonica de Canal 9 RTVV, sota la direccio de Rosa Vidal, i com poden afectar el futur de la televisio autonomica en aquesta fase de tabula rasa en que ens trobem avui. El futur de les televisions publiques no es nomes questio de proteccions juridiques i organismes reguladors. La RSC pot esdevenir un factor determinant en el disseny del nou model audiovisual que s'aborda politicament.
{"title":"La pluralitat dels informatius en les televisions públiques i la responsabilitat social corporativa (RSC), amb atencaió al cas de RTVV","authors":"Carlos López Olano","doi":"10.2436/20.3008.01.146","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.146","url":null,"abstract":"En l'article abordem les teories de la responsabilitat social corporativa (RSC) i altres de \u0000similars, comunes en el camp economic, i analitzem l'efectivitat del seu us respecte a la \u0000pluralitat dels serveis informatius en els mitjans audiovisuals, especialment els publics. \u0000Concretament, comprovem l'efectivitat dels seus postulats en l'ultima etapa agonica de \u0000Canal 9 RTVV, sota la direccio de Rosa Vidal, i com poden afectar el futur de la televisio \u0000autonomica en aquesta fase de tabula rasa en que ens trobem avui. El futur de les \u0000televisions publiques no es nomes questio de proteccions juridiques i organismes \u0000reguladors. La RSC pot esdevenir un factor determinant en el disseny del nou model \u0000audiovisual que s'aborda politicament.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"28 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125746479","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquesta recerca estudia el consum de premsa comarcal tradicional i en linia per part de lectors, radiooients i usuaris web residents a Catalunya. Per fer-ho, es va crear una enquesta en linia oberta a majors d'edat en que es destaca que: els mitjans de comunicacio nacionals tradicionals son els mes consumits, seguits pels mitjans de comunicacio comarcals tradicionals; que hi ha una tendencia a la disminucio de consum de noticies en linia a mesura que augmenta l'edat, i que l'acces als mitjans de comunicacio en linia es fa mes a traves d'ordinador portatil, seguit de l'ordinador de sobretaula i despres mitjancant el telefon intel·ligent. Aixo desvetlla un panorama multipantalla en construccio, en la cerca d'una identitat i un model de negoci.
{"title":"Consum de premsa comarcal tradicional i en línia a Catalunya. Estudi de camp sobre preferències i hàbits de persones adultes en el context multipantalla","authors":"Héctor Navarro Güere, Eulàlia Massana Molera","doi":"10.2436/20.3008.01.124","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.124","url":null,"abstract":"Aquesta recerca estudia el consum de premsa comarcal tradicional i en linia per part \u0000de lectors, radiooients i usuaris web residents a Catalunya. Per fer-ho, es va crear una \u0000enquesta en linia oberta a majors d'edat en que es destaca que: els mitjans de \u0000comunicacio nacionals tradicionals son els mes consumits, seguits pels mitjans \u0000de comunicacio comarcals tradicionals; que hi ha una tendencia a la disminucio de \u0000consum de noticies en linia a mesura que augmenta l'edat, i que l'acces als mitjans de \u0000comunicacio en linia es fa mes a traves d'ordinador portatil, seguit de l'ordinador de \u0000sobretaula i despres mitjancant el telefon intel·ligent. Aixo desvetlla un panorama \u0000multipantalla en construccio, en la cerca d'una identitat i un model de negoci.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"35 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128649441","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Jaume Guillamet i Lloveras, Marcel Mauri i de los Rios, Francesc-Andreu Martínez Gallego
Aquest article es la primera presentacio dels resultats de la investigacio titulada Cataleg historic general de la premsa en catala, 1. L'eclosio de periodics, 1641, 1810-1898 duta a terme amb el suport del programa de recerca 2008-2010 de l'Institut d'Estudis Catalans. Es la primera part d'un projecte del Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (GRP -UPF), que en les fases seguents ha d'abracar fins a l'any 1939. L'objectiu es revisar i actualitzar els catalegs elaborats durant el primer terc del segle xx i estudiar les condicions politiques, socials i culturals en que es produeixen el naixement i evolucio de la premsa en catala. El resultat d'aquesta primera part es la catalogacio d'un total de 475 periodics, 337 dels quals corresponen a Catalunya, 99 a Valencia, 26 a les Illes Balears i 13 fora del domini linguistic. Aquests periodics corresponen a un total de 67 poblacions, 44 a Catalunya, 14 a Valencia, 3 a les Illes Balears i 6 fora del domini linguistic. La desigualtat de les dades resultants entre els territoris te a veure amb les diferencies de poblacio, pero tambe amb les relatives als moviments politics i culturals relacionats amb la Renaixenca literaria i amb el desplegament historic del sistema general de premsa en castella en cada cas.
本文首次介绍了在加泰罗尼亚研究所 2008-2010 年研究计划支持下开展的题为 "Cataleg historic general de la premsa en catala, 1. L'eclosio de periodics, 1641, 1810-1898" 的研究成果。它是庞培法布拉大学期刊研究小组（GRP -UPF）项目的第一部分，在接下来的阶段将涵盖直至 1939 年的时期。目的是回顾和更新 20 世纪前三分之一时期出版的加泰罗尼亚语报纸，研究加泰罗尼亚语报刊诞生和发展的政治、社会和文化条件。第一部分的成果是对总共 475 份报纸进行了编目，其中 337 份属于加泰罗尼亚，99 份属于巴伦西亚，26 份属于巴利阿里群岛，13 份不属于该语言领域。这些报纸共涉及 67 个城镇，其中加泰罗尼亚 44 个，巴伦西亚 14 个，巴利阿里群岛 3 个，语言域外 6 个。各地区之间数据的不平等与人口差异有关，但也与与文学文艺复兴有关的政治和文化运动的差异以及各地区西班牙语一般新闻系统的历史发展有关。
{"title":"L'Actualització dels catàlegs històrics de la premsa en català: The updating of historic catalogues of Catalan press","authors":"Jaume Guillamet i Lloveras, Marcel Mauri i de los Rios, Francesc-Andreu Martínez Gallego","doi":"10.2436/20.3008.01.95","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.95","url":null,"abstract":"Aquest article es la primera presentacio dels resultats de la investigacio titulada Cataleg \u0000historic general de la premsa en catala, 1. L'eclosio de periodics, 1641, 1810-1898 duta a \u0000terme amb el suport del programa de recerca 2008-2010 de l'Institut d'Estudis Catalans. \u0000Es la primera part d'un projecte del Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat \u0000Pompeu Fabra (GRP -UPF), que en les fases seguents ha d'abracar fins a l'any 1939. \u0000L'objectiu es revisar i actualitzar els catalegs elaborats durant el primer terc del segle xx i \u0000estudiar les condicions politiques, socials i culturals en que es produeixen el naixement \u0000i evolucio de la premsa en catala. El resultat d'aquesta primera part es la catalogacio d'un \u0000total de 475 periodics, 337 dels quals corresponen a Catalunya, 99 a Valencia, 26 a les Illes \u0000Balears i 13 fora del domini linguistic. Aquests periodics corresponen a un total de 67 \u0000poblacions, 44 a Catalunya, 14 a Valencia, 3 a les Illes Balears i 6 fora del domini linguistic. \u0000La desigualtat de les dades resultants entre els territoris te a veure amb les diferencies \u0000de poblacio, pero tambe amb les relatives als moviments politics i culturals relacionats \u0000amb la Renaixenca literaria i amb el desplegament historic del sistema general de premsa \u0000en castella en cada cas.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"10 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127789476","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：