Els anomenats bloggers que critiquen els mitjans tradicionals sobre la mala qualitat del periodisme son considerats instruments potencialment influents de la rendicio de comptes i la responsabilitat dels mitjans de comunicacio. Aquest article questiona si, en retrospectiva, el vell ordre de la rendicio de comptes de mitjans encara te rellevancia en un entorn cada vegada mes interconnectat. L'objectiu es proposar un marc per comprendre com els bloggers que fan critica de la practica del periodisme tradicional poden ser examinats en un estudi sobre la responsabilitat dels mitjans en l'era digital. Aquest assaig analitza el concepte de rendicio de comptes dels mitjans i la importancia de la critica que actors com els bloggers fan de la practica del periodisme.
{"title":"Do bloggers who criticize the press ultimately matter? (Re)defining media accountability in the age of citizen participation","authors":"David Cheruiyot","doi":"10.2436/20.3008.01.157","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.157","url":null,"abstract":"Els anomenats bloggers que critiquen els mitjans tradicionals sobre la mala qualitat del \u0000periodisme son considerats instruments potencialment influents de la rendicio de \u0000comptes i la responsabilitat dels mitjans de comunicacio. Aquest article questiona si, en \u0000retrospectiva, el vell ordre de la rendicio de comptes de mitjans encara te rellevancia en \u0000un entorn cada vegada mes interconnectat. L'objectiu es proposar un marc per \u0000comprendre com els bloggers que fan critica de la practica del periodisme tradicional \u0000poden ser examinats en un estudi sobre la responsabilitat dels mitjans en l'era digital. \u0000Aquest assaig analitza el concepte de rendicio de comptes dels mitjans i la importancia \u0000de la critica que actors com els bloggers fan de la practica del periodisme.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2017-05-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133196878","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els mitjans de comunicacio tenen com a funcio principal informar de fets que es produeixen de forma que s'adequi en el major grau possible als principis de l'etica periodistica. En els casos de crisis sanitaries, com que es posa en risc el be mes preuat del receptor, es genera una necessitat mes accentuada de rebre informacio respecte als fets que succeeixen. Els mitjans tenen el deure d'emetre aquesta informacio de la forma menys alarmista possible i d'acord amb els fets que realment es produeixen. D'acord amb aixo, aquest article estudia, segons una analisi qualitativa de diversos factors, l'etica periodistica i la qualitat dels principals mitjans de comunicacio de Catalunya respecte de la crisi alimentaria que es va produir l'abril de 2016 pel consum d'aigua embotellada a Barcelona i ciutats proximes.
{"title":"Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals","authors":"Joan Molist Badiola","doi":"10.2436/TC.V34I1.143131","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V34I1.143131","url":null,"abstract":"Els mitjans de comunicacio tenen com a funcio principal informar de fets que es \u0000produeixen de forma que s'adequi en el major grau possible als principis de l'etica \u0000periodistica. En els casos de crisis sanitaries, com que es posa en risc el be mes preuat \u0000del receptor, es genera una necessitat mes accentuada de rebre informacio respecte als \u0000fets que succeeixen. Els mitjans tenen el deure d'emetre aquesta informacio de la forma \u0000menys alarmista possible i d'acord amb els fets que realment es produeixen. D'acord \u0000amb aixo, aquest article estudia, segons una analisi qualitativa de diversos factors, l'etica \u0000periodistica i la qualitat dels principals mitjans de comunicacio de Catalunya respecte de \u0000la crisi alimentaria que es va produir l'abril de 2016 pel consum d'aigua embotellada a \u0000Barcelona i ciutats proximes.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"212 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2017-05-17","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114439139","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu de 2014 introdueixen nous actors en el tauler politic. L'objectiu d'aquest treball es analitzar les noticies publicades sobre Podemos en els mitjans digitals espanyols, amb el proposit d'establir la influencia dels resultats electorals en l'agenda mediatica. Apliquem una combinacio de tecniques qualitatives i quantitatives per identificar el marc tematic, els protagonistes i les caracteritzacions utilitzades en la cobertura informativa. Els resultats de l'estudi mostren que, generalment, les diferencies en el tractament informatiu es deuen a motius ideologics i revelen coincidencies en les estrategies dels vells i nous mitjans digitals. No obstant aixo, mentre que els mitjans que pertanyen a grups de comunicacio segueixen una linia mes favorable als partits majoritaris, els mitjans sense vinculacions empresarials realitzen una cobertura sobre Podemos mes nombrosa i neutral.
{"title":"Repercusión de los resultados electorales europeos de 2014 en la cobertura mediática de Podemos","authors":"Vicente Fenoll, P. R. Ballesteros","doi":"10.2436/TC.V33I2.142257","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V33I2.142257","url":null,"abstract":"Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu de 2014 introdueixen nous actors en \u0000el tauler politic. L'objectiu d'aquest treball es analitzar les noticies publicades sobre \u0000Podemos en els mitjans digitals espanyols, amb el proposit d'establir la influencia dels \u0000resultats electorals en l'agenda mediatica. Apliquem una combinacio de tecniques \u0000qualitatives i quantitatives per identificar el marc tematic, els protagonistes i les \u0000caracteritzacions utilitzades en la cobertura informativa. Els resultats de l'estudi \u0000mostren que, generalment, les diferencies en el tractament informatiu es deuen a \u0000motius ideologics i revelen coincidencies en les estrategies dels vells i nous mitjans \u0000digitals. No obstant aixo, mentre que els mitjans que pertanyen a grups de comunicacio segueixen una linia mes favorable als partits majoritaris, els mitjans sense vinculacions \u0000empresarials realitzen una cobertura sobre Podemos mes nombrosa i neutral.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"24 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2016-11-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134296836","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El 1976, el locutor radiofonic Joaquim Maria Puyal va retransmetre per Radio Barcelona la primera narracio de futbol en directe i en catala des de la mort de Franco. Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'un model genui de narracio esportiva en catala, que van seguir altres periodistes radiofonics. L'objectiu d'aquest article es analitzar l'aportacio d'aquests locutors al proces de normalitzacio linguistica del catala, sobre la base de nou relats de vida de periodistes que han estat pioners en aquest camp. De l'analisi se'n despren l'esforc dels locutors per recuperar habits linguistics i estructures propis de la llengua, amb l'objectiu de prescindir de paral·lelismes simetrics exactes amb el castella a l'hora de solucionar els reptes de la locucio esportiva.
{"title":"Les narracions esportives per ràdio i la seva contribució al procés de normalització lingüística del català","authors":"X. G. Portet, Eva Tresserras Casals","doi":"10.2436/tc.v33i2.142255","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/tc.v33i2.142255","url":null,"abstract":"El 1976, el locutor radiofonic Joaquim Maria Puyal va retransmetre per Radio Barcelona \u0000la primera narracio de futbol en directe i en catala des de la mort de Franco. Aquest \u0000esdeveniment va marcar l'inici d'un model genui de narracio esportiva en catala, que van \u0000seguir altres periodistes radiofonics. L'objectiu d'aquest article es analitzar l'aportacio \u0000d'aquests locutors al proces de normalitzacio linguistica del catala, sobre la base de nou \u0000relats de vida de periodistes que han estat pioners en aquest camp. De l'analisi se'n \u0000despren l'esforc dels locutors per recuperar habits linguistics i estructures propis de la \u0000llengua, amb l'objectiu de prescindir de paral·lelismes simetrics exactes amb el castella \u0000a l'hora de solucionar els reptes de la locucio esportiva.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"29 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2016-11-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121103712","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els laboratoris d'idees, els anomenats think tanks, desenvolupen un rol essencial a l'hora de produir i proposar politiques publiques. En el cas catala (i tambe espanyol), les fundacions dels partits politics han esdevingut la tipologia dominant per raons de cultura politica. Aixo es tradueix en un financament especific per part de les administracions. No obstant aixo, la prevalenca de les fundacions no es correspon amb la seva presencia mediatica, un dels principals indicadors de la influencia dels think tanks. D'acord amb aixo, aquest article analitza, en el marc del sistema mediatic pluralista polaritzat, la presencia mediatica de les fundacions dels partits politics en la premsa seleccionada amb l'objectiu de determinar el seu nivell d'influencia.
{"title":"Anàlisi de la influència dels think tanks interns dels partits polítics catalans a través de la presència mediàtica","authors":"Francesc Ponsa Herrera","doi":"10.2436/TC.V33I1.140980","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V33I1.140980","url":null,"abstract":"Els laboratoris d'idees, els anomenats think tanks, desenvolupen un rol essencial a l'hora \u0000de produir i proposar politiques publiques. En el cas catala (i tambe espanyol), les \u0000fundacions dels partits politics han esdevingut la tipologia dominant per raons de \u0000cultura politica. Aixo es tradueix en un financament especific per part de les \u0000administracions. No obstant aixo, la prevalenca de les fundacions no es correspon amb la \u0000seva presencia mediatica, un dels principals indicadors de la influencia dels think tanks. \u0000D'acord amb aixo, aquest article analitza, en el marc del sistema mediatic pluralista \u0000polaritzat, la presencia mediatica de les fundacions dels partits politics en la premsa \u0000seleccionada amb l'objectiu de determinar el seu nivell d'influencia.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2016-11-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114349188","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article estudia la temptativa televisiva amb els monolegs de Capri concretada en Amb l'aigua al coll (1990) de TV3, i ho fa tenint en compte els monolegs de Joan Capri dels seixanta i setanta editats en disc. S'hi estudien, en primer lloc, les motivacions del programa i el context de la seva gravacio. En segon lloc, el caracter satiric dels monolegs, la naturalesa d'aquest humor satiric i, relacionat amb aixo, la funcio de censura moral dels monolegs i els seus motius. En tercer lloc, el caracter tipificat d'acord amb un tipisme psicomoral i costumista amb que es representada la realitat social i malgrat que en els monolegs televisius augmenten les referencies al context social del moment i creix el prisma personalitzador associat al monologuista. I finalment, el format del programa, la comunicacio paralinguistica que s'hi activa i la configuracio narrativa dels monolegs.
{"title":"Els monòlegs de Capri. Amb l’aigua al coll (1990) o la temptativa de portar els monòlegs de Joan Capri a la televisió","authors":"Teresa Serés Seuma, Joaquim Capdevila i Capdevila","doi":"10.2436/20.3008.01.140","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/20.3008.01.140","url":null,"abstract":"Aquest article estudia la temptativa televisiva amb els monolegs de Capri concretada en \u0000Amb l'aigua al coll (1990) de TV3, i ho fa tenint en compte els monolegs de Joan Capri dels \u0000seixanta i setanta editats en disc. S'hi estudien, en primer lloc, les motivacions del \u0000programa i el context de la seva gravacio. En segon lloc, el caracter satiric dels monolegs, \u0000la naturalesa d'aquest humor satiric i, relacionat amb aixo, la funcio de censura moral dels \u0000monolegs i els seus motius. En tercer lloc, el caracter tipificat d'acord amb un tipisme \u0000psicomoral i costumista amb que es representada la realitat social i malgrat que en els \u0000monolegs televisius augmenten les referencies al context social del moment i creix el \u0000prisma personalitzador associat al monologuista. I finalment, el format del programa, \u0000la comunicacio paralinguistica que s'hi activa i la configuracio narrativa dels monolegs.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"137 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116043506","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La gastronomia, com a part indiscutible de la cultura d'una societat, es un ambit sobre el qual s'edifiquen les identitats individuals i col·lectives. Naturalment, tambe les nacionals. En aquest sentit, s'utilitzen els seus elements per a construir determinats discursos sobre la nacio atenent un moment historic i politic precis. Considerant que la televisio es un dels instruments idonis per a canalitzar els imaginaris nacionals en la contemporaneitat, pensem que podria resultar especialment interessant indagar els discursos sobre la nacio que es formulen en els programes d'entreteniment, tenint en compte el seu consum habitual per part dels espectadors. Per tant, aquest article preten aprofundir en el concepte de nacio espanyola que es difon per un dels generes televisius mes prolifics dels darrers anys, com son els programes de cuina i, mes en concret, en el concurs de talents d'exit MasterChef, un format que s'ha emes per les pantalles de mig mon.
{"title":"Els Programes televisius de cuina i la identitat nacional. El cas de MasterChef","authors":"Álvar Peris Blanes","doi":"10.2436/TC.V32I2.139390","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V32I2.139390","url":null,"abstract":"La gastronomia, com a part indiscutible de la cultura d'una societat, es un ambit sobre el \u0000qual s'edifiquen les identitats individuals i col·lectives. Naturalment, tambe les nacionals. \u0000En aquest sentit, s'utilitzen els seus elements per a construir determinats discursos \u0000sobre la nacio atenent un moment historic i politic precis. Considerant que la televisio es \u0000un dels instruments idonis per a canalitzar els imaginaris nacionals en la \u0000contemporaneitat, pensem que podria resultar especialment interessant indagar els \u0000discursos sobre la nacio que es formulen en els programes d'entreteniment, tenint en \u0000compte el seu consum habitual per part dels espectadors. Per tant, aquest article preten \u0000aprofundir en el concepte de nacio espanyola que es difon per un dels generes televisius \u0000mes prolifics dels darrers anys, com son els programes de cuina i, mes en concret, en el \u0000concurs de talents d'exit MasterChef, un format que s'ha emes per les pantalles de mig \u0000mon.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"134 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2015-11-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131387364","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La PBS (Public Broadcasting Service) esta formada per un gran nombre d'emissores locals que operen al llarg del territori. Aquests prestadors han estat un contrapoder a la televisio comercial, per resoldre l'escletxa existent entre el sistema mediatic i les necessitats d'una societat democratica. La televisio publica ofereix informacio cultural, educativa i de qualitat, una produccio financada basicament a traves de les donacions de particulars. No obstant aixo, el sistema de televisio publica als Estats Units es poc majoritari i atomitzat, per la manca d'un canal generalista comu per a tot el pais i la falta d'una missio comuna entre els prestadors locals. Aquesta recerca analitza el model de televisio publica als Estats Units amb el focus posat en la informacio, fruit d'una estada d'investigacio realitzada a la Universitat d'Illinois.
{"title":"Televisió pública als Estats Units: la PBS com a alternativa a les cadenes comercials","authors":"Aida Martori","doi":"10.2436/TC.V32I2.139387","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/TC.V32I2.139387","url":null,"abstract":"La PBS (Public Broadcasting Service) esta formada per un gran nombre d'emissores locals \u0000que operen al llarg del territori. Aquests prestadors han estat un contrapoder a la \u0000televisio comercial, per resoldre l'escletxa existent entre el sistema mediatic i les \u0000necessitats d'una societat democratica. La televisio publica ofereix informacio cultural, \u0000educativa i de qualitat, una produccio financada basicament a traves de les donacions de \u0000particulars. No obstant aixo, el sistema de televisio publica als Estats Units es poc \u0000majoritari i atomitzat, per la manca d'un canal generalista comu per a tot el pais i la falta \u0000d'una missio comuna entre els prestadors locals. Aquesta recerca analitza el model de \u0000televisio publica als Estats Units amb el focus posat en la informacio, fruit d'una estada \u0000d'investigacio realitzada a la Universitat d'Illinois.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2015-11-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128703287","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El pas final de qualsevol investigacio cientifica es la divulgacio dels resultats. El present article, part d'una tesi doctoral, estudia la divulgacio de la ciencia en els programes de les radios publiques autonomiques espanyoles i en les emissores privades de referencia. En total, mes de 100 emissions de 10 emissores diferents, que representen gairebe 4.200 minuts. S'han cobert variables que van des dels aspectes identificatius basics de cadascun d'ells fins a la formacio de l'equip huma o les possibilitats de participacio dels oients. La investigacio ha constatat que la ciencia a la radio es un contingut fonamentalment vesperti, l'abus de l'entrevista com a genere periodistic, la practicament completa desaparicio del reportatge i l'escassa o nul·la participacio dels oients.
{"title":"Descripción general de los programas de temàtica científica de la radio pública y privada española","authors":"F. González","doi":"10.2436/tc.v32i1.137987","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/tc.v32i1.137987","url":null,"abstract":"El pas final de qualsevol investigacio cientifica es la divulgacio dels resultats. El present \u0000article, part d'una tesi doctoral, estudia la divulgacio de la ciencia en els programes de \u0000les radios publiques autonomiques espanyoles i en les emissores privades de referencia. \u0000En total, mes de 100 emissions de 10 emissores diferents, que representen gairebe 4.200 \u0000minuts. S'han cobert variables que van des dels aspectes identificatius basics de \u0000cadascun d'ells fins a la formacio de l'equip huma o les possibilitats de participacio dels \u0000oients. La investigacio ha constatat que la ciencia a la radio es un contingut \u0000fonamentalment vesperti, l'abus de l'entrevista com a genere periodistic, la \u0000practicament completa desaparicio del reportatge i l'escassa o nul·la participacio dels oients.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"372 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2015-05-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129895639","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest treball es presenta una aproximacio teorica al genere emergent del documental interactiu i transmedia. Es proposa una definicio provisional del terme, es caracteritza l'ambit i s'estudia el seu estat de desenvolupament actual amb l'objectiu d'analitzar tres projectes significatius dels ultims anys en l'ambit espanyol: Guernica, pintura de guerra (CCRTV Interactiva i Haiku Media, 2007), Las voces de la memoria (Barret Films i Asociacion de Familiares de Alzheimer de Valencia, 2011) i MetamentalDOC (Blasco et al., 2010). Guernica, pintura de guerra es un dels documentals interactius pioners produits a Espanya; Las voces de la memoria es un projecte documental multiplataforma sobre l'Alzheimer i la musicoterapia articulat per diversos elements, i MetamentalDOC es una plataforma web que conte un documental interactiu sobre el genere documental. Els projectes analitzats compten amb diferents tematiques, plataformes, experiencies d'usuari i estrategies, cosa que ofereix indicis per entendre com s'articula el documental transmedia, l'estadi seguent de la narrativa documental.
本文从理论上探讨了互动和跨媒体纪录片这一新兴类型。本文提出了这一术语的临时定义,描述了这一领域的特点,并研究了其发展现状,旨在分析西班牙近年来的三个重要项目:《格尔尼卡,战争画报》(CCRTV Interactiva 和 Haiku Media,2007 年)、《记忆的声音》(Barret Films 和 Asociacion de Familiares de Alzheimer de Valencia,2011 年)和《MetamentalDOC》(Blasco 等人,2010 年)。格尔尼卡,战争之画》是西班牙制作的首部互动纪录片之一;《记忆的声音》是一个关于阿尔茨海默氏症和音乐疗法的多平台纪录片项目,由不同的元素组成;《MetamentalDOC》是一个网络平台,包含一部关于纪录片类型的互动纪录片。所分析的项目具有不同的主题、平台、用户体验和策略,这为了解跨媒体纪录片--纪录片叙事的下一个阶段--如何衔接提供了线索。
{"title":"El Documental interactiu i transmèdia. Aproximació, estat de desenvolupament i anàlisi de casos en l'àmbit espanyol","authors":"Arnau Gifreu-Castells","doi":"10.2436/tc.v31i2.133308","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/tc.v31i2.133308","url":null,"abstract":"En aquest treball es presenta una aproximacio teorica al genere emergent del \u0000documental interactiu i transmedia. Es proposa una definicio provisional del terme, es \u0000caracteritza l'ambit i s'estudia el seu estat de desenvolupament actual amb l'objectiu \u0000d'analitzar tres projectes significatius dels ultims anys en l'ambit espanyol: Guernica, \u0000pintura de guerra (CCRTV Interactiva i Haiku Media, 2007), Las voces de la memoria (Barret \u0000Films i Asociacion de Familiares de Alzheimer de Valencia, 2011) i MetamentalDOC (Blasco \u0000et al., 2010). Guernica, pintura de guerra es un dels documentals interactius pioners \u0000produits a Espanya; Las voces de la memoria es un projecte documental multiplataforma \u0000sobre l'Alzheimer i la musicoterapia articulat per diversos elements, i MetamentalDOC es \u0000una plataforma web que conte un documental interactiu sobre el genere documental. \u0000Els projectes analitzats compten amb diferents tematiques, plataformes, experiencies \u0000d'usuari i estrategies, cosa que ofereix indicis per entendre com s'articula el documental \u0000transmedia, l'estadi seguent de la narrativa documental.","PeriodicalId":240374,"journal":{"name":"Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi","volume":"71 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2014-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130077781","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}