{"title":"La ironia tropical de Josep Carner","authors":"Jordi Malé","doi":"10.1075/IVITRA.16.09MAL","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/IVITRA.16.09MAL","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129275454","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La literatura ha guardat sempre un espai per a l’epica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successio van generar una literatura heroica, patriotica i cristiana, en que el discurs parteix en bona part d’una concepcio de la guerra (i la victoria) com a fonament de la forca de la nacio i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegirics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a epica pels contemporanis.
{"title":"Espais per a l'èpica: de Lepant a la guerra de Successió","authors":"Eulàlia Miralles","doi":"10.1075/ivitra.16.08mir","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.08mir","url":null,"abstract":"La literatura ha guardat sempre un espai per a l’epica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successio van generar una literatura heroica, patriotica i cristiana, en que el discurs parteix en bona part d’una concepcio de la guerra (i la victoria) com a fonament de la forca de la nacio i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegirics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a epica pels contemporanis.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"46 2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126221896","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria linguistica i la practica lexicografica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teorics i pel fet de no tenir en compte els avencos que s’han produit en la descripcio de les unitats lexiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base linguistica, d’una manera mes o menys sistematica, especialment pel que fa a la combinatoria lexica, a les estructures sintactiques i a les restriccions de seleccio, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referencia. En el cas del catala s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versio del Diccionari manual de la llengua catalana, que es en curs de redaccio.
{"title":"Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual","authors":"J. Fontanals","doi":"10.1075/ivitra.16.17raf","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.17raf","url":null,"abstract":"En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria linguistica i la practica lexicografica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teorics i pel fet de no tenir en compte els avencos que s’han produit en la descripcio de les unitats lexiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base linguistica, d’una manera mes o menys sistematica, especialment pel que fa a la combinatoria lexica, a les estructures sintactiques i a les restriccions de seleccio, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referencia. En el cas del catala s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versio del Diccionari manual de la llengua catalana, que es en curs de redaccio.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"199 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122531120","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passio i mort de Jesus de la tradicio catalana i n’analitzem les fonts i la contextualitzacio, la seva vinculacio amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangeliques que s’hi tracten, la presencia de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimologiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundancia i varietat, l’estreta vinculacio al mon femeni i la seva uniformitat estructural, aixi com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar caracteristiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a traves d’una formulacio literaria atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradicio.
{"title":"Les llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana","authors":"C. V. Llinàs","doi":"10.1075/ivitra.16.18val","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.18val","url":null,"abstract":"En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passio i mort de Jesus de la tradicio catalana i n’analitzem les fonts i la contextualitzacio, la seva vinculacio amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangeliques que s’hi tracten, la presencia de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimologiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundancia i varietat, l’estreta vinculacio al mon femeni i la seva uniformitat estructural, aixi com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar caracteristiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a traves d’una formulacio literaria atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradicio.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"29 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126792749","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmes l’obra original de Jafuda Bonsenyor amb la seva traduccio castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traduccio. Estudiem i comparem el text traduit atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament linguistic i paremiologic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competencia linguistica del traductor. Tambe ens ocupem del fet que la critica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconeixer que el text castella prove d’un text catala, aixi com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix codex.
{"title":"La traducció castellana quatrecentista del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs de Jafudà Bonsenyor","authors":"M. Conca, Josep Guia","doi":"10.1075/ivitra.16.01con","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.01con","url":null,"abstract":"En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmes l’obra original de Jafuda Bonsenyor amb la seva traduccio castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traduccio. Estudiem i comparem el text traduit atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament linguistic i paremiologic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competencia linguistica del traductor. Tambe ens ocupem del fet que la critica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconeixer que el text castella prove d’un text catala, aixi com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix codex.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"35 7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122609077","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Un viatge a l'alteritat: Hores angleses, de Ferran Soldevila","authors":"A. Esteve","doi":"10.1075/IVITRA.16.13EST","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/IVITRA.16.13EST","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"4 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125735917","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En un context de bilinguisme, es interessant estudiar des d’un punt de vista sociolinguistic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els habits linguistics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creacio d’una identitat propia. En efecte, per la seva ubicacio geografica, en aquesta zona es combina l’us del castella i del catala, a l’hora que tambe hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les caracteristiques de la varietat linguistica tortosina i l’interes que suscita. La relacio que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el proces identitari es molt particular i de vegades origina un cert grau de confusio linguistica i de comportament que presenta un gran interes sociolinguistic. L’interes del nostre estudi es troba en l’observacio dels contextos en que s’utilitzen les llengues catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilitzacio. Aixi l’objectiu sera confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilitzacio de les llengues per destacar les ideologies linguistiques mes rellevants.
在双语的背景下，从社会语言学的角度来研究上埃布雷（Baix Ebre）地区是很有意义的，这样可以了解该地区居民的语言习惯，从而形成自己的特色。事实上，由于其地理位置，该地区融合了卡斯蒂利亚语和加泰罗尼亚语，同时也与瓦伦西亚语有很强的联系，这就解释了托尔托萨语言种类的许多特点及其引起的兴趣。在这一地区，语言、他人和身份认同过程之间的关系非常特殊，有时会造成一定程度的语言和行为混乱，这在社会语言学方面具有重大意义。我们的研究兴趣在于观察加泰罗尼亚语和西班牙语的使用环境，同时了解对话者对这两种语言使用的看法。因此，我们的目标是比较 Baix Ebre 地区对话者在语言使用方面的言行，以突出最相关的语言意识形态。
{"title":"El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió","authors":"Aurélie Saffroy","doi":"10.1075/ivitra.16.23saf","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.23saf","url":null,"abstract":"En un context de bilinguisme, es interessant estudiar des d’un punt de vista sociolinguistic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els habits linguistics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creacio d’una identitat propia. En efecte, per la seva ubicacio geografica, en aquesta zona es combina l’us del castella i del catala, a l’hora que tambe hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les caracteristiques de la varietat linguistica tortosina i l’interes que suscita. La relacio que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el proces identitari es molt particular i de vegades origina un cert grau de confusio linguistica i de comportament que presenta un gran interes sociolinguistic. L’interes del nostre estudi es troba en l’observacio dels contextos en que s’utilitzen les llengues catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilitzacio. Aixi l’objectiu sera confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilitzacio de les llengues per destacar les ideologies linguistiques mes rellevants.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"88 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132753495","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Tot i que la creacio de nous verbs es reduida al costat de la de substantius i adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendencies en els processos de formacio, ja que els nous verbs segueixen nomes alguns dels processos morfologics disponibles, i reconsiderar la nocio mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre mes o menys neologics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisio de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formacio, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovacio lexica i correlacionem les tendencies neologiques principals amb principis del canvi linguistic.
虽然新动词的产生被简化为名词和形容词的产生，但庞培法布拉大学新词观察站（Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra）所记录的动词新学使我们能够发现形成过程中的趋势、由于新动词只遵循部分可用的词形变化过程，我们还可以重新考虑新动词性的概念，这样说话者就可以根据语法的可预测性将这些动词视为或多或少的新动词。通过审查新词观察站中有关动词新词性的数据，我们检查了某些形成过程的生产率，将可预测的动词新词性与其他词汇创新情况区分开来，并将主要的新词性趋势与语言变化的原则联系起来。
{"title":"Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic","authors":"Mercé Lorente Casafont","doi":"10.1075/ivitra.16.21lor","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.21lor","url":null,"abstract":"Tot i que la creacio de nous verbs es reduida al costat de la de substantius i adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendencies en els processos de formacio, ja que els nous verbs segueixen nomes alguns dels processos morfologics disponibles, i reconsiderar la nocio mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre mes o menys neologics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisio de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formacio, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovacio lexica i correlacionem les tendencies neologiques principals amb principis del canvi linguistic.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"38 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131314489","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dali fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, es la que deriva del music, escriptor i pintor italia Alberto Savinio i la segona es la que es correspon amb una de les caracteristiques d’allo que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanitzacio de l’art». La primera d’aquestes accepcions esta associada a la cultura classica i troba la seva justificacio en una enigmatica frase d’Heraclit que Dali mai es cansara de repetir, mentre que la segona esta vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme catala, sempre vacil·lant entre la tradicio i la novetat, entre la santa continuitat i la santa innovacio.
在 20 世纪 20 年代后半期加泰罗尼亚先锋派的背景下，达利对讽刺一词使用了两种截然不同的含义。第一种含义来自意大利音乐家、作家和画家阿尔贝托-萨维尼奥（Alberto Savinio），非常狭义且特殊；第二种含义则与奥尔特加-加塞特（Ortega y Gasset）所说的 "艺术非人化 "的特征之一相对应。其中第一种接受方式与古典文化有关，并在赫拉克利特的一句谜语中找到了自己的理由，达利一直不厌其烦地重复着这句话，而第二种接受方式则与现代性有关，并与巴斯特-基顿和埃里克-萨蒂的形象相吻合。这两种对讽刺的接受反映了加泰罗尼亚先锋派的两极特征，即总是在传统与新颖、神圣的延续与神圣的创新之间徘徊。
{"title":"Les dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana","authors":"Vicent Santamaría de Mingo","doi":"10.1075/ivitra.16.11san","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.11san","url":null,"abstract":"En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dali fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, es la que deriva del music, escriptor i pintor italia Alberto Savinio i la segona es la que es correspon amb una de les caracteristiques d’allo que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanitzacio de l’art». La primera d’aquestes accepcions esta associada a la cultura classica i troba la seva justificacio en una enigmatica frase d’Heraclit que Dali mai es cansara de repetir, mentre que la segona esta vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme catala, sempre vacil·lant entre la tradicio i la novetat, entre la santa continuitat i la santa innovacio.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"4 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133228208","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades durant la Segona Republica i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat tambe obres publicades durant les etapes posteriors (Primera historia d’Esther i el conte Tres sorores) aixi com la relacio entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filosof Ferrater Mora, la ironia es una actitud tipica de les epoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa tambe de la autoironia espriuana que esta estrictament connectada amb l’actitud etica de l’autor.
本文研究了埃斯普里乌在第二共和国时期和内战期间出版的一些作品（《Miratge a Citerea》、《Aspectes》）中的讽刺手法。为了更好地理解其发展，我们还考虑了后期出版的作品（《埃斯特的第一部历史》（Primera historia d'Esther）和故事《三姐妹》（Tres sorores））以及讽刺、幽默和挖苦之间的关系。哲学家费拉特-莫拉（Ferrater Mora）认为，反讽是危机时期的一种典型态度，在埃斯普里乌的作品中，反讽好不容易变成了幽默。文章还论述了埃斯普里乌的自我讽刺，这与作者的伦理态度密切相关。
{"title":"Algunes observacions sobre la ironia espriuana","authors":"Patrizio Rigobon","doi":"10.1075/ivitra.16.10rib","DOIUrl":"https://doi.org/10.1075/ivitra.16.10rib","url":null,"abstract":"L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades durant la Segona Republica i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat tambe obres publicades durant les etapes posteriors (Primera historia d’Esther i el conte Tres sorores) aixi com la relacio entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filosof Ferrater Mora, la ironia es una actitud tipica de les epoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa tambe de la autoironia espriuana que esta estrictament connectada amb l’actitud etica de l’autor.","PeriodicalId":369235,"journal":{"name":"Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word","volume":"23 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-08-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133723666","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：