A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l'objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l'any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d'adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d'altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d'altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d'anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d'aquest tipus de mediadors de lectura.
{"title":"Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers : una anàlisi quantitativa","authors":"José M. Tomasena","doi":"10.1344/bid2022.49.01","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.01","url":null,"abstract":"A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l'objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l'any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d'adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d'altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d'altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d'anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d'aquest tipus de mediadors de lectura.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45214855","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir del concepto de género desarrollado por Mikhail Bakhtin (1982), este trabajo analiza cuantitativamente los géneros audiovisuales de los booktubers (book + youtubers) en lengua española, con el objetivo de determinar cuáles son las formas discursivas predominantes en su producción y la repercusión que tienen en sus audiencias, a través de indicadores de popularidad (vistas, likes/dislikes/comentarios). Para ello hemos realizado una muestra de vídeos publicados en 2017 (n = 368) y obtenido diversos indicadores cuantitativos de popularidad (número de vistas, comentarios, likes y dislikes) por métodos digitales. Los resultados demuestran que, discursivamente, los booktubers han sido capaces de adaptar a la temática libresca una variedad enorme de géneros audiovisuales, que provienen tanto de otros youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) como de otros medios de comunicación (reseñas, rankings, listas, entrevistas). Los más presentes en el corpus de análisis son la reseña, la lista y el wrap-up, que cumplen una función de recomendación tradicional; sin embargo, los datos muestran que los vídeos mejor recibidos por las audiencias son aquellos en los que el o la booktuber realiza alguna selección temática de varios libros, como las listas, los rankings o los wrap-ups, lo que refuerza el valor curatorial de este tipo de mediadores de lectura.
{"title":"Los géneros audiovisuales en la producción de los booktubers : un análisis cuantitativo","authors":"J. M. Tomasena","doi":"10.1344/bid2022.49.02","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.02","url":null,"abstract":"A partir del concepto de género desarrollado por Mikhail Bakhtin (1982), este trabajo analiza cuantitativamente los géneros audiovisuales de los booktubers (book + youtubers) en lengua española, con el objetivo de determinar cuáles son las formas discursivas predominantes en su producción y la repercusión que tienen en sus audiencias, a través de indicadores de popularidad (vistas, likes/dislikes/comentarios). Para ello hemos realizado una muestra de vídeos publicados en 2017 (n = 368) y obtenido diversos indicadores cuantitativos de popularidad (número de vistas, comentarios, likes y dislikes) por métodos digitales. Los resultados demuestran que, discursivamente, los booktubers han sido capaces de adaptar a la temática libresca una variedad enorme de géneros audiovisuales, que provienen tanto de otros youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) como de otros medios de comunicación (reseñas, rankings, listas, entrevistas). Los más presentes en el corpus de análisis son la reseña, la lista y el wrap-up, que cumplen una función de recomendación tradicional; sin embargo, los datos muestran que los vídeos mejor recibidos por las audiencias son aquellos en los que el o la booktuber realiza alguna selección temática de varios libros, como las listas, los rankings o los wrap-ups, lo que refuerza el valor curatorial de este tipo de mediadores de lectura.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45537384","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Using Bakhtin's concept of genre (1982), this article presents a quantitative analysis of the most popular genres among the productions of Spanish-speaking BookTubers (Book + YouTubers). Its aim is to determine which discourses are the most dominant discursive forms in their production and the repercussions these audiovisual genres have on their audiences through quantitative indicators of popularity (views, likes/dislikes/comments). We quantify the presence of audiovisual genres in a random sample of videos published in 2017 (n=368) using digital methods, through the informatic script YouTube Data Tools to obtain information about the videos (Title, Description, Number of Views, Comments, Likes and Dislikes). Evidence shows that BookTubers are able to use a great variety of audiovisual genres that come both from other YouTubers (such as vlogs, challenges, hangouts, hauls or unboxings) and from other media (reviews, rankings, lists, interviews). The most prominent in our corpus are the review, the list and the wrap-up, which fit a traditional recommendation function; however, the most popular among their audiences, in terms of views, comments and likes, are those in which the BookTuber performs a thematic selection of several books, such as lists, rankings or wrap-ups. This reinforces the curatorial value of their work as reading mediators.
{"title":"Audiovisual genres in BookTubers’ productions : a quantitative analysis","authors":"José M. Tomasena","doi":"10.1344/bid2022.49.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.14","url":null,"abstract":"Using Bakhtin's concept of genre (1982), this article presents a quantitative analysis of the most popular genres among the productions of Spanish-speaking BookTubers (Book + YouTubers). Its aim is to determine which discourses are the most dominant discursive forms in their production and the repercussions these audiovisual genres have on their audiences through quantitative indicators of popularity (views, likes/dislikes/comments). We quantify the presence of audiovisual genres in a random sample of videos published in 2017 (n=368) using digital methods, through the informatic script YouTube Data Tools to obtain information about the videos (Title, Description, Number of Views, Comments, Likes and Dislikes). Evidence shows that BookTubers are able to use a great variety of audiovisual genres that come both from other YouTubers (such as vlogs, challenges, hangouts, hauls or unboxings) and from other media (reviews, rankings, lists, interviews). The most prominent in our corpus are the review, the list and the wrap-up, which fit a traditional recommendation function; however, the most popular among their audiences, in terms of views, comments and likes, are those in which the BookTuber performs a thematic selection of several books, such as lists, rankings or wrap-ups. This reinforces the curatorial value of their work as reading mediators.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45977155","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
María Francisca Abad García, Aurora González Teruel, Ernest Abadal, Candela Ollé i Castellà
La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació. Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència. Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari. Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.
{"title":"Les universitats espanyoles i la ciència oberta : un estudi sobre barreres i elements afavoridors","authors":"María Francisca Abad García, Aurora González Teruel, Ernest Abadal, Candela Ollé i Castellà","doi":"10.1344/bid2022.49.17","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.17","url":null,"abstract":"La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació. Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència. Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari. Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46271923","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El presente artículo aborda la experiencia de la creación de la figura de editora de género en medios de comunicación de Argentina. Dicha figura irrumpe en junio de 2019 con la designación de Mariana Iglesias con ese cargo en el diario Clarín, uno de los medios comerciales más importantes del país y con alcance nacional. Hoy son diez las comunicadoras que ejercen este rol en medios de comunicación de diferentes características. Estas editoras lo asumen con el respaldo de una sociedad alerta y movilizada en lo que a derechos de las mujeres y los colectivos de la diversidad sexual respecta, pero aún se enfrentan a diversas resistencias y múltiples desafíos.
{"title":"Editoras de género en Argentina. Avances y desafíos de un rol en construcción","authors":"Ana Belén Spinetta","doi":"10.1344/bid2022.49.09","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.09","url":null,"abstract":"El presente artículo aborda la experiencia de la creación de la figura de editora de género en medios de comunicación de Argentina. Dicha figura irrumpe en junio de 2019 con la designación de Mariana Iglesias con ese cargo en el diario Clarín, uno de los medios comerciales más importantes del país y con alcance nacional. Hoy son diez las comunicadoras que ejercen este rol en medios de comunicación de diferentes características. Estas editoras lo asumen con el respaldo de una sociedad alerta y movilizada en lo que a derechos de las mujeres y los colectivos de la diversidad sexual respecta, pero aún se enfrentan a diversas resistencias y múltiples desafíos.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41413549","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Cristina Torremorell Viyuela, Eric Sancho Brú, Mariona Chavarria Domingo
El Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ es crea l'any 2019 per respondre a la previsió d'un augment de fons especialitzats en dones, feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+ a les biblioteques públiques. El seu primer objectiu va ser redactar un document guia per establir pautes i facilitar la gestió i creació de nous fons d'aquestes temàtiques partint de l'experiència de diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'article descriu la metodologia del Grup de Treball, resumeix els continguts més rellevants del document resultant (publicat el 2021) i ressenya l'experiència de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, que han fet nous centres d'interès seguint-ne les pautes. A continuació s'apunta el present i futur del Grup de Treball, en què es descriu el segon objectiu per assolir: la revisió de la indexació de les matèries del catàleg per detectar-ne incongruències i suggerir-hi canvis, i l'assignació de noves matèries als documents relacionats amb les temàtiques del Grup de Treball per fer-los més accessibles. L'article recull la importància del treball en xarxa entre biblioteques, de compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes i ressalta la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a tota la biblioteca i a totes les biblioteques. També suggereix la necessitat que els professionals de les biblioteques puguin seguir formant-se en aquests àmbits.
{"title":"Eines per aplicar la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona. Una proposta oberta del Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ de la comunitatXBM","authors":"Cristina Torremorell Viyuela, Eric Sancho Brú, Mariona Chavarria Domingo","doi":"10.1344/bid2022.49.15","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.15","url":null,"abstract":"El Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ es crea l'any 2019 per respondre a la previsió d'un augment de fons especialitzats en dones, feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+ a les biblioteques públiques. El seu primer objectiu va ser redactar un document guia per establir pautes i facilitar la gestió i creació de nous fons d'aquestes temàtiques partint de l'experiència de diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'article descriu la metodologia del Grup de Treball, resumeix els continguts més rellevants del document resultant (publicat el 2021) i ressenya l'experiència de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, que han fet nous centres d'interès seguint-ne les pautes. A continuació s'apunta el present i futur del Grup de Treball, en què es descriu el segon objectiu per assolir: la revisió de la indexació de les matèries del catàleg per detectar-ne incongruències i suggerir-hi canvis, i l'assignació de noves matèries als documents relacionats amb les temàtiques del Grup de Treball per fer-los més accessibles. L'article recull la importància del treball en xarxa entre biblioteques, de compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes i ressalta la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a tota la biblioteca i a totes les biblioteques. També suggereix la necessitat que els professionals de les biblioteques puguin seguir formant-se en aquests àmbits.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43374264","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
M. F. Abad García, Aurora González Teruel, Ernest Abadal, Candela Ollé i Castellà
Open Science (OC) constitutes a new model of science based on collaborative work between academics, on the openness and transparency of all phases of research grouping a set of elements among open access, open data, new metrics and evaluation models. Goal: know the facilitating factors and the barriers that condition the implementation of OS in universities, especially open access, research data and the evaluation of science. Methodology: the responses of the research vice-chancellors of the 76 Spanish universities integrated into the CRUE were analysed, in a survey carried out between September and November 2021. The questionnaire, online, was made up of 53 items integrated into 13 questions. CRUE sent out the questionnaire. Results: with a response rate of 36.8 %; for the most part, the competences of the OS required the Vice-Rectorate for Research. The low frequency (18 %) with which universities specify criteria for the evaluation of their commitment to CA, the availability to almost all of them of a repository, stands out. Facilitating factors have been considered the coordination between the Vice-Rectorates and the library services and the importance given to research in the political agenda, the institutional conviction with change, among other factors. In relation to the evaluation, the vice-chancellors reject the use of the journal's impact factor, in favour of carrying out a qualitative assessment of the article, the use of citations and the consideration of the social impact.
{"title":"Spanish universities and open science : a study of barriers and facilitators","authors":"M. F. Abad García, Aurora González Teruel, Ernest Abadal, Candela Ollé i Castellà","doi":"10.1344/bid2022.49.19","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.19","url":null,"abstract":"Open Science (OC) constitutes a new model of science based on collaborative work between academics, on the openness and transparency of all phases of research grouping a set of elements among open access, open data, new metrics and evaluation models. Goal: know the facilitating factors and the barriers that condition the implementation of OS in universities, especially open access, research data and the evaluation of science. Methodology: the responses of the research vice-chancellors of the 76 Spanish universities integrated into the CRUE were analysed, in a survey carried out between September and November 2021. The questionnaire, online, was made up of 53 items integrated into 13 questions. CRUE sent out the questionnaire. Results: with a response rate of 36.8 %; for the most part, the competences of the OS required the Vice-Rectorate for Research. The low frequency (18 %) with which universities specify criteria for the evaluation of their commitment to CA, the availability to almost all of them of a repository, stands out. Facilitating factors have been considered the coordination between the Vice-Rectorates and the library services and the importance given to research in the political agenda, the institutional conviction with change, among other factors. In relation to the evaluation, the vice-chancellors reject the use of the journal's impact factor, in favour of carrying out a qualitative assessment of the article, the use of citations and the consideration of the social impact.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43053664","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En este artículo se comparan 8 trabajos sobre el tratamiento mediático del colectivo LGBTI en el marco de Mèdia.cat, observatorio crítico de medios. El objetivo principal es desarrollar una propuesta que permita introducir la perspectiva LGBTI en el ámbito periodístico de forma diferenciada a cómo se ha introducido hasta ahora la perspectiva de género. Esto permitirá reflexionar de manera crítica sobre el cisheterocentrismo del discurso mediático y el tratamiento informativo de la realidad de lesbianas, gays, bisexuales, transexuales e intersexuales (LGBTI) así como identificar estrategias para superar esta situación.
{"title":"La perspectiva LGBTI en periodismo","authors":"Vicent Canet Martínez","doi":"10.1344/bid2022.49.13","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.13","url":null,"abstract":"En este artículo se comparan 8 trabajos sobre el tratamiento mediático del colectivo LGBTI en el marco de Mèdia.cat, observatorio crítico de medios. El objetivo principal es desarrollar una propuesta que permita introducir la perspectiva LGBTI en el ámbito periodístico de forma diferenciada a cómo se ha introducido hasta ahora la perspectiva de género. Esto permitirá reflexionar de manera crítica sobre el cisheterocentrismo del discurso mediático y el tratamiento informativo de la realidad de lesbianas, gays, bisexuales, transexuales e intersexuales (LGBTI) así como identificar estrategias para superar esta situación.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45953073","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Comunicar con perspectiva de género : una tarea inconclusa en las dos orillas del charco","authors":"Zuliana Lainez Otero","doi":"10.1344/bid2022.49.06","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.06","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45669954","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi ha desequilibris quantitatius en l'autoria de les notícies, així com presència de biaixos de gènere que puguin contribuir a perpetuar la desigualtat en les redaccions d'aquests mitjans. Metodologia: per abordar els objectius de la investigació s'analitza el contingut dels quatre diaris esportius digitals a Espanya de més audiència (Marca, As, Mundo Deportivo i Sport) durant els dies de la competició olímpica dels Jocs de Rio del 2016, que va permetre estudiar un total de 5.189 informacions que s'hi van publicar des d'una perspectiva de gènere. Resultats: els resultats revelen un desequilibri quantitatiu en l'autoria de les notícies publicades sobre aquest esdeveniment olímpic, en la quantitat de notícies firmades per les periodistes esportives enfront dels homes, però també es perceben biaixos de gènere. Destaca una cobertura més gran de l'esport femení per les periodistes enfront del cas masculí, com també més atenció a l'esport nacional per elles i de disciplines tradicionalment femenines, com ara tennis o atletisme, davant d'una cobertura internacional més gran i d'esports tradicionalment masculins pels redactors homes.
{"title":"Les periodistes esportives en la premsa espanyola : desequilibri i biaixos de gènere en la cobertura olímpica","authors":"Juana Salido Fernández","doi":"10.1344/bid2022.49.03","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.03","url":null,"abstract":"Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi ha desequilibris quantitatius en l'autoria de les notícies, així com presència de biaixos de gènere que puguin contribuir a perpetuar la desigualtat en les redaccions d'aquests mitjans. Metodologia: per abordar els objectius de la investigació s'analitza el contingut dels quatre diaris esportius digitals a Espanya de més audiència (Marca, As, Mundo Deportivo i Sport) durant els dies de la competició olímpica dels Jocs de Rio del 2016, que va permetre estudiar un total de 5.189 informacions que s'hi van publicar des d'una perspectiva de gènere. Resultats: els resultats revelen un desequilibri quantitatiu en l'autoria de les notícies publicades sobre aquest esdeveniment olímpic, en la quantitat de notícies firmades per les periodistes esportives enfront dels homes, però també es perceben biaixos de gènere. Destaca una cobertura més gran de l'esport femení per les periodistes enfront del cas masculí, com també més atenció a l'esport nacional per elles i de disciplines tradicionalment femenines, com ara tennis o atletisme, davant d'una cobertura internacional més gran i d'esports tradicionalment masculins pels redactors homes.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44948056","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：