The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses.
{"title":"The Human Library in the Netherlands: A successful exchange of life","authors":"A. Dool","doi":"10.1344/bid2022.48.04","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.04","url":null,"abstract":"The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44965249","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pablo Parra Valero, Michela Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez
Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en diferentes etapas de la pandemia. Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las 33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta del 72,7 %. Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar con instituciones y otros agentes sociales.
{"title":"Bibliotecas ante la crisis sanitaria de 2020-21 : resultados de una encuesta con bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social","authors":"Pablo Parra Valero, Michela Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez","doi":"10.1344/bid2022.48.02","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.02","url":null,"abstract":"Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en diferentes etapas de la pandemia. Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las 33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta del 72,7 %. Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar con instituciones y otros agentes sociales.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47605497","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.
目的：详细描述Omeka S的主要功能和特点，这是一个用于创建数字存储库和图书馆的免费软件内容管理系统，广泛用于不同的数字人文项目。方法：通过审查已发表的文献、网站上的可用信息和申请的官方文件，以及通过安装、使用和分析，对Omeka S ha S的特征进行分析。该应用程序的描述辅以数字人文领域的各种国际使用案例，证明了该工具的多功能性。最后，我们提供了与市场上另外五个免费软件应用程序的比较：Omeka Classic、CollectiveAccess、Mukurtu、ResearchSpace和Arches。结果：在Omeka S的主要优势中，它突出了其易于安装、维护和使用、多本地架构、易于集成本体等语义网络词汇、为数字对象创建描述性模式的灵活性、设计形成公共界面的页面的自由度，或者它们与其他存储库管理系统（如DSpace或Fedora Commons）的本地集成，这些系统可以分别实现为管理和发布从存储库派生的资源的平台，或者实现为对其数字对象的公共访问层。另一方面，使用Omeka S管理项目需要付出更大的初始努力，这得益于其巨大的灵活性。最后，该系统在访问数据库方面能力较差，这是通过SPARQL协商无法实现的。
{"title":"L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals","authors":"Rubén Alcaraz Martínez","doi":"10.1344/bid2022.48.05","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.05","url":null,"abstract":"Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47457746","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios.
{"title":"'Health foodies' como prescriptores saludables, gastronómicos y publicitarios","authors":"Cristina Aznar Íñiguez, Jesús Segarra Saavedra","doi":"10.1344/bid2022.48.08","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.08","url":null,"abstract":"Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42564947","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente. Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor.
{"title":"Un nuevo reto para la gestión de los documentos : la gestión de la memoria ciudadana","authors":"Núria Postico Soler","doi":"10.1344/bid2022.48.16","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.16","url":null,"abstract":"El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente. Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42518004","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Fernanda Pires, Julia Vilasís Pamos, Ona Anglada Pujol, Maria-Jose Masanet
En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva.
{"title":"Denúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber : històries d'usuàries a Twitter i Tiktok","authors":"Fernanda Pires, Julia Vilasís Pamos, Ona Anglada Pujol, Maria-Jose Masanet","doi":"10.1344/bid2022.48.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.10","url":null,"abstract":"En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47309358","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Marc Fuertes Alpiste, Núria Molas Castells, Jordi Quintana Abalat, Miguel Herreros Navarro
Objectius: en aquest article s'estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d'adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP). Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s'ha dut a terme un estudi d'enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d'Andalusia. Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s'han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP.
{"title":"Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals","authors":"Marc Fuertes Alpiste, Núria Molas Castells, Jordi Quintana Abalat, Miguel Herreros Navarro","doi":"10.1344/bid2022.48.09","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.09","url":null,"abstract":"Objectius: en aquest article s'estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d'adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP). Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s'ha dut a terme un estudi d'enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d'Andalusia. Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s'han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44106203","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL.
{"title":"Omeka S como alternativa para el desarrollo de colecciones digitales y proyectos de humanidades digitales","authors":"Rubén Alcaraz Martínez","doi":"10.1344/bid2022.48.06","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.06","url":null,"abstract":"Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44259512","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Storytelling, social media and life stories","authors":"Gemma San Cornelio, Antoni Roig Telo","doi":"10.1344/bid2022.48.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.14","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42970933","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica. En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.
{"title":"Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública","authors":"Sergi Draper Martínez","doi":"10.1344/bid2022.48.17","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.17","url":null,"abstract":"La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica. En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44061002","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：