Anna Villarroya, Aurora Vall Casas, Juan José Boté Vericad, Margarida Carnicé, Maddalena Fedele, Núria Jornet i Benito, María-José Masanet
Objetivos: en primer lugar, profundizar en el conocimiento, la percepción y la evaluación que la comunidad universitaria (profesorado y estudiantado) hace de la incorporación y la presencia de la perspectiva de género y LGBTI+ en la docencia de los estudios de grado de la Facultad de Información y Medios Audiovisuales de la Universitat de Barcelona, y, en segundo lugar, fomentar la incorporación de la perspectiva de género en las asignaturas de los grados a través del diseño y desarrollo de instrumentos y materiales docentes conjuntamente con el profesorado. Metodología: es una investigación de acción participativa, destinada a favorecer la reflexión crítica y la transformación social desde las aulas. La recopilación de datos se ha realizado mediante ocho grupos focales con alumnado y profesorado, la observación participante y un taller participativo de creación de materiales docentes con el profesorado. Resultados: existe una preocupación generalizada por la incorporación de la perspectiva de género, aunque se encuentran barreras importantes a la hora de llevarla a cabo. En el profesorado, las barreras están principalmente relacionadas con la falta de formación o de reconocimiento institucional, mientras que el estudiantado valora y agradece la incorporación de la perspectiva de género, pero sigue observando limitaciones importantes y demanda una introducción más decidida y transversal.
{"title":"Las perspectivas de género y LGBTI+ en los grados universitarios de Información y Comunicación. Estudio de caso del proyecto GENDIMS","authors":"Anna Villarroya, Aurora Vall Casas, Juan José Boté Vericad, Margarida Carnicé, Maddalena Fedele, Núria Jornet i Benito, María-José Masanet","doi":"10.1344/bid2022.49.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.11","url":null,"abstract":"Objetivos: en primer lugar, profundizar en el conocimiento, la percepción y la evaluación que la comunidad universitaria (profesorado y estudiantado) hace de la incorporación y la presencia de la perspectiva de género y LGBTI+ en la docencia de los estudios de grado de la Facultad de Información y Medios Audiovisuales de la Universitat de Barcelona, y, en segundo lugar, fomentar la incorporación de la perspectiva de género en las asignaturas de los grados a través del diseño y desarrollo de instrumentos y materiales docentes conjuntamente con el profesorado. Metodología: es una investigación de acción participativa, destinada a favorecer la reflexión crítica y la transformación social desde las aulas. La recopilación de datos se ha realizado mediante ocho grupos focales con alumnado y profesorado, la observación participante y un taller participativo de creación de materiales docentes con el profesorado. Resultados: existe una preocupación generalizada por la incorporación de la perspectiva de género, aunque se encuentran barreras importantes a la hora de llevarla a cabo. En el profesorado, las barreras están principalmente relacionadas con la falta de formación o de reconocimiento institucional, mientras que el estudiantado valora y agradece la incorporación de la perspectiva de género, pero sigue observando limitaciones importantes y demanda una introducción más decidida y transversal.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48076835","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article aborda l'experiència de la creació de la figura de l'editora de gènere en mitjans de comunicació de l'Argentina. Aquesta figura irromp el juny del 2019 amb la designació de Mariana Iglesias amb aquest càrrec al diari Clarín, un dels mitjans comercials més importants del país i d'abast nacional. Avui són deu les comunicadores que exerceixen aquest rol en mitjans de comunicació de diferents característiques. Aquestes editores l'assumeixen amb el suport d'una societat alerta i mobilitzada pel que fa als drets de les dones i els col·lectius de la diversitat sexual, però encara s'enfronten a diverses resistències i múltiples desafiaments.
{"title":"Editores de gènere a l'Argentina. Avanços i desafiaments d'un rol en construcció","authors":"Ana Belén Spinetta","doi":"10.1344/bid2022.49.08","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.08","url":null,"abstract":"Aquest article aborda l'experiència de la creació de la figura de l'editora de gènere en mitjans de comunicació de l'Argentina. Aquesta figura irromp el juny del 2019 amb la designació de Mariana Iglesias amb aquest càrrec al diari Clarín, un dels mitjans comercials més importants del país i d'abast nacional. Avui són deu les comunicadores que exerceixen aquest rol en mitjans de comunicació de diferents característiques. Aquestes editores l'assumeixen amb el suport d'una societat alerta i mobilitzada pel que fa als drets de les dones i els col·lectius de la diversitat sexual, però encara s'enfronten a diverses resistències i múltiples desafiaments.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45582130","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Including the gender perspective in communication : an unfinished task on both sides of the Atlantic","authors":"Zuliana Láinez Otero","doi":"10.1344/bid2022.49.07","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.49.07","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45182312","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"'Storytelling', xarxes socials i històries de vida","authors":"Gemma San Cornelio, Antoni Roig Telo","doi":"10.1344/bid2022.48.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.12","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44531170","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pablo Parra Valero, M. Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez
Objectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia. Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %. Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.
{"title":"Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21 : resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social","authors":"Pablo Parra Valero, M. Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez","doi":"10.1344/bid2022.48.01","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.01","url":null,"abstract":"Objectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia. Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %. Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47501090","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara.
{"title":"La Biblioteca Humana als Països Baixos : un exitós intercanvi d'històries","authors":"Anne van den Dool","doi":"10.1344/bid2022.48.03","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.03","url":null,"abstract":"El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44798035","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació.
{"title":"'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris","authors":"Cristina Aznar Íñiguez, Jesús Segarra Saavedra","doi":"10.1344/bid2022.48.07","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.07","url":null,"abstract":"Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45306292","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Objetivos: el artículo busca analizar la estrategia empleada por el Museo del Prado para llegar a nuevos públicos a través de su perfil de TikTok. Metodología: se propone una doble metodología: por un lado, cuantitativa, basada en la técnica de análisis de redes sociales (ARS) para medir relaciones y flujos en las relaciones y en las métricas de usuarios y redes sociales, y por otro lado, cualitativa, basada en un análisis de contenido de los distintos vídeos que el Museo del Prado ha subido a su perfil de TikTok. Resultados: como resultado del análisis cuantitativo descubrimos cómo el perfil de TikTok del Museo del Prado es uno de los principales perfiles de museos del mundo, con varios vídeos virales y cientos de miles de interacciones. A su vez, el análisis cualitativo nos muestra una serie de características compartidas por los vídeos del perfil que pueden sintetizarse en tres parámetros: contenido pedagógico, tono informal y estampas reconocibles por el público. Finalmente, se desvela que el perfil de TikTok sigue la estrategia de visibilizar lo oculto que está presente en las exposiciones del museo.
{"title":"Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima'. Transmedia y 'Storytelling' en el TikTok del Museo del Prado","authors":"Álvaro Martín Sanz","doi":"10.1344/bid2022.48.19","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.19","url":null,"abstract":"Objetivos: el artículo busca analizar la estrategia empleada por el Museo del Prado para llegar a nuevos públicos a través de su perfil de TikTok. Metodología: se propone una doble metodología: por un lado, cuantitativa, basada en la técnica de análisis de redes sociales (ARS) para medir relaciones y flujos en las relaciones y en las métricas de usuarios y redes sociales, y por otro lado, cualitativa, basada en un análisis de contenido de los distintos vídeos que el Museo del Prado ha subido a su perfil de TikTok. Resultados: como resultado del análisis cuantitativo descubrimos cómo el perfil de TikTok del Museo del Prado es uno de los principales perfiles de museos del mundo, con varios vídeos virales y cientos de miles de interacciones. A su vez, el análisis cualitativo nos muestra una serie de características compartidas por los vídeos del perfil que pueden sintetizarse en tres parámetros: contenido pedagógico, tono informal y estampas reconocibles por el público. Finalmente, se desvela que el perfil de TikTok sigue la estrategia de visibilizar lo oculto que está presente en las exposiciones del museo.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44006140","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"'Storytelling', redes sociales e historias de vida","authors":"Gemma San Cornelio, Antoni Roig Telo","doi":"10.1344/bid2022.48.13","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.13","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43952537","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment. Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor.
{"title":"Un nou repte per a la gestió dels documents : la gestió de la memòria ciutadana","authors":"Núria Postico Soler","doi":"10.1344/bid2022.48.15","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/bid2022.48.15","url":null,"abstract":"El 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment. Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor.","PeriodicalId":40858,"journal":{"name":"BiD-Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentacio","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2022-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44464659","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：