Pub Date : 2019-05-24DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.133-1.14
C. J. F. Rodríguez
CARVAJAL BAEZA, Rafael (comp.) Estudios criticos de la organizacion: que son y cual es su utilidad
CARVAJAL BAEZA, Rafael (comp.)组织的批判性研究:它们是什么，它们的用处是什么
{"title":"CARVAJAL BAEZA, Rafael (comp.) Estudios críticos de la organización: qué son y cuál es su utilidad","authors":"C. J. F. Rodríguez","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.133-1.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.133-1.14","url":null,"abstract":"CARVAJAL BAEZA, Rafael (comp.) Estudios criticos de la organizacion: que son y cual es su utilidad","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" 15","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-05-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41254504","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-05-15DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.133-1.5
María Medina-Vicent
Els carrecs de management han estat tradicionalment ocupats per homes i associats, per tant, a allo masculi. En consequencia, el model de direccio empresarial normatiu ha tingut aspectes excloents per a les dones. Per aquesta rao, entre d’altres, la questio de la conciliacio entre la vida laboral i familiar no ha format part dels temes centrals de la literatura del management . I es que, responent a aquesta normativitat masculinitzada, es donava per fet que el rol del manager estava exclusivament associat a la seua presencia en l’esfera publica, es a dir, les questions associades tradicionalment a la cura de la familia i a allo privat quedaven fora de l’equacio. No obstant aixo, amb la progressiva incorporacio de les dones a la gerencia, noves questions han passat a configurar l’agenda del management . En aquest article pretenem estudiar de quina manera s’ha incorporat la questio de la conciliacio de la vida laboral i familiar en la literatura del management dirigida a dones. Ens interessa especialment identificar la clau en que es construeix aquest discurs, es a dir, discernir si a traves de la seua formulacio es promou una presencia de les dones en els carrecs de direccio des d’una visio transformadora i igualitaria que pose emfasi en les politiques de conciliacio com una necessitat patent o, si be, es continua assignant a les dones la responsabilitat unica de la gestio de l’espai privat de manera estereotipica i excloent.
{"title":"«Woman, manage your life!» El discurso de la conciliación laboral-familiar en la literatura popular del management dirigida a mujeres","authors":"María Medina-Vicent","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.133-1.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.133-1.5","url":null,"abstract":"Els carrecs de management han estat tradicionalment ocupats per homes i associats, per tant, a allo masculi. En consequencia, el model de direccio empresarial normatiu ha tingut aspectes excloents per a les dones. Per aquesta rao, entre d’altres, la questio de la conciliacio entre la vida laboral i familiar no ha format part dels temes centrals de la literatura del management . I es que, responent a aquesta normativitat masculinitzada, es donava per fet que el rol del manager estava exclusivament associat a la seua presencia en l’esfera publica, es a dir, les questions associades tradicionalment a la cura de la familia i a allo privat quedaven fora de l’equacio. No obstant aixo, amb la progressiva incorporacio de les dones a la gerencia, noves questions han passat a configurar l’agenda del management . En aquest article pretenem estudiar de quina manera s’ha incorporat la questio de la conciliacio de la vida laboral i familiar en la literatura del management dirigida a dones. Ens interessa especialment identificar la clau en que es construeix aquest discurs, es a dir, discernir si a traves de la seua formulacio es promou una presencia de les dones en els carrecs de direccio des d’una visio transformadora i igualitaria que pose emfasi en les politiques de conciliacio com una necessitat patent o, si be, es continua assignant a les dones la responsabilitat unica de la gestio de l’espai privat de manera estereotipica i excloent.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-05-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45631125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-05-15DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.133-1.4
Fernando Ampudia de Haro
L’objectiu de l’article es fer una aproximacio al fenomen del gerencialisme universitari i i la relacio que te amb el sistema de publicacio cientifica. En el vessant academic, l’adopcio de tecniques i discursos associats a l’univers de la gestio inclou una visio especifica sobre per que i com es publica, a mes de la finalitat que cal donar a allo que s’ha publicat. Aquest treball explora el discurs que legitima tal visio i reconstrueix l’arquetip conductual i emocional que prescriu. Aquesta reconstruccio es possible a partir del material empiric que proporcionen diferents manuals, seminaris i cursos dirigits al professorat universitari amb la intencio de millorar-ne la productivitat publicadora. Per ultim, es fa una reflexio critica sobre les implicacions que aquest discurs i arquetip tenen en contextos academics semiperiferics en termes de produccio i consum de coneixement cientific.
{"title":"Gerencialismo universitario y publicación científica","authors":"Fernando Ampudia de Haro","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.133-1.4","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.133-1.4","url":null,"abstract":"L’objectiu de l’article es fer una aproximacio al fenomen del gerencialisme universitari i i la relacio que te amb el sistema de publicacio cientifica. En el vessant academic, l’adopcio de tecniques i discursos associats a l’univers de la gestio inclou una visio especifica sobre per que i com es publica, a mes de la finalitat que cal donar a allo que s’ha publicat. Aquest treball explora el discurs que legitima tal visio i reconstrueix l’arquetip conductual i emocional que prescriu. Aquesta reconstruccio es possible a partir del material empiric que proporcionen diferents manuals, seminaris i cursos dirigits al professorat universitari amb la intencio de millorar-ne la productivitat publicadora. Per ultim, es fa una reflexio critica sobre les implicacions que aquest discurs i arquetip tenen en contextos academics semiperiferics en termes de produccio i consum de coneixement cientific.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-05-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42088298","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-05-15DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.133-1.3
María Inés Landa, G. Blázquez, Cecilia Castro
En el marc de les nostres investigacions, la figura de l’emprenedor i les modulacions d’aquesta emergien com a significant rellevant en les enunciacions dels agents entrevistats i en el material textual i digital que circula pels espais de recreacio i entreteniment rellevats. Per aixo, aquest article aprofundeix en les operatories d’aquest estil de vida particular per mitja d’una analisi de les performances i les practiques dels propietaris i treballadors de sales d’entreteniment infantil i gimnasos de fitness. Aixi doncs, en la introduccio, s’ofereix una contextualitzacio espaciotemporal de l’escenari politic i economic en que es desenvolupen els serveis que van constituir els nostres casos d’estudi. A continuacio, presenta algunes trames conceptuals que atribuim a l’estil emprenedor i desenvolupa les dinamiques culturals i historiques per mitja de les quals aquestes emprenedories es van configurar com a espais —per al cultiu del cos i l’alegria— d’un public identificat amb la classe mitjana argentina. L’enfocament va privilegiar les regularitats que emergien de la posada en relacio d’ambdos casos; no obstant aixo, tambe destaca les particularitats que feien als ordres simbolics de cada dispositiu cultural. En les semblances i les diferencies, els casos analitzats van permetre observar com es formava un exercit d’emprenedors quotidians virtuosos, generalment joves, que havien de tenir actitud i fer servir tota la creativitat per a cultivar un estil de vida a l’encalc de la seua reproduccio economica i social. Emprendre com a estil de vida comportava tenir actitud.
{"title":"Emprender como estilo de vida. La «actitud» en las dinámicas laborales de los trabajadores del fitness y del entretenimiento infantil (Córdoba, Argentina)","authors":"María Inés Landa, G. Blázquez, Cecilia Castro","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.133-1.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.133-1.3","url":null,"abstract":"En el marc de les nostres investigacions, la figura de l’emprenedor i les modulacions d’aquesta emergien com a significant rellevant en les enunciacions dels agents entrevistats i en el material textual i digital que circula pels espais de recreacio i entreteniment rellevats. Per aixo, aquest article aprofundeix en les operatories d’aquest estil de vida particular per mitja d’una analisi de les performances i les practiques dels propietaris i treballadors de sales d’entreteniment infantil i gimnasos de fitness. Aixi doncs, en la introduccio, s’ofereix una contextualitzacio espaciotemporal de l’escenari politic i economic en que es desenvolupen els serveis que van constituir els nostres casos d’estudi. A continuacio, presenta algunes trames conceptuals que atribuim a l’estil emprenedor i desenvolupa les dinamiques culturals i historiques per mitja de les quals aquestes emprenedories es van configurar com a espais —per al cultiu del cos i l’alegria— d’un public identificat amb la classe mitjana argentina. L’enfocament va privilegiar les regularitats que emergien de la posada en relacio d’ambdos casos; no obstant aixo, tambe destaca les particularitats que feien als ordres simbolics de cada dispositiu cultural. En les semblances i les diferencies, els casos analitzats van permetre observar com es formava un exercit d’emprenedors quotidians virtuosos, generalment joves, que havien de tenir actitud i fer servir tota la creativitat per a cultivar un estil de vida a l’encalc de la seua reproduccio economica i social. Emprendre com a estil de vida comportava tenir actitud.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-05-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41503554","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/iam.debats.132-2.14
Maria Patricio-Mulero
{"title":"Mathias Enard, el viatge entre Orient i Occident","authors":"Maria Patricio-Mulero","doi":"10.28939/iam.debats.132-2.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.14","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46505991","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.9
Clara Levy
L’obra literaria de Patrick Modiano apareix com a inseparable de la ciutat de Paris, i mes particularment del Paris de l’Ocupacio alemanya: el mateix escriptor, els seus lectors, els seus critics i fins i tot l’Academia Sueca, que li va concedir el Premi Nobel el 2014, es manifesten unanimement d’acord sobre aquest punt. L’espai i el temps estan intimament entrellacats en Patrick Modiano, i, sovint, els seus textos connecten Paris amb el periode historic de l’Ocupacio, encara que la ciutat es recorre i es descriu literalment tambe en altres ocasions. Els metodes estilistics de l’autor, que consisteixen a interconnectar l’espai i el temps i desdibuixar els limits cronologics, creen una imatge nebulosa i indecisa de la ciutat, en la qual, com en Dora Bruder, se superposen diverses capes de temps.
{"title":"El París de Modiano: estratificació, sedimentació i esllavissades de terra","authors":"Clara Levy","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.9","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.9","url":null,"abstract":"L’obra literaria de Patrick Modiano apareix com a inseparable de la ciutat de Paris, i mes particularment del Paris de l’Ocupacio alemanya: el mateix escriptor, els seus lectors, els seus critics i fins i tot l’Academia Sueca, que li va concedir el Premi Nobel el 2014, es manifesten unanimement d’acord sobre aquest punt. L’espai i el temps estan intimament entrellacats en Patrick Modiano, i, sovint, els seus textos connecten Paris amb el periode historic de l’Ocupacio, encara que la ciutat es recorre i es descriu literalment tambe en altres ocasions. Els metodes estilistics de l’autor, que consisteixen a interconnectar l’espai i el temps i desdibuixar els limits cronologics, creen una imatge nebulosa i indecisa de la ciutat, en la qual, com en Dora Bruder, se superposen diverses capes de temps.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43837944","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.11
Anne-Marie Thiesse
La formacio de les nacions modernes va transformar l’Europa del segle xix. La literatura va representar una funcio de primer ordre en el desenvolupament del sentiment de pertinenca nacional, pero a banda, va estar profundament marcada pel fet nacional. La historia literaria i la definicio del geni nacional s’han trobat en el cor dels processos de «nacionalitzacio» literaria.
{"title":"Comunitats imaginades i literatures","authors":"Anne-Marie Thiesse","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.11","url":null,"abstract":"La formacio de les nacions modernes va transformar l’Europa del segle xix. La literatura va representar una funcio de primer ordre en el desenvolupament del sentiment de pertinenca nacional, pero a banda, va estar profundament marcada pel fet nacional. La historia literaria i la definicio del geni nacional s’han trobat en el cor dels processos de «nacionalitzacio» literaria.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47475004","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.13
J. Puntí
{"title":"Deu mil passos cada dia: passeig per una Barcelona literària","authors":"J. Puntí","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.13","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.13","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41552917","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.6
Roxana Nadim
{"title":"La Barcelona íntima de Colometa i Cecília Ce","authors":"Roxana Nadim","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.6","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.6","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47965474","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.12
Ricardo Klein
Aquest article planteja una analisi de la poesia de carrer (com a expressio grafitera) a Llatinoamerica i a Europa. L’objectiu principal es discutir com aquesta manera d’intervencio poetica en l’espai public es constructora de dialegs amb l’habitant de la ciutat, es a dir, com una eina que provoca una reflexio en l’espai urba cap a la constitucio de nous espais publics compartits. Per a fer‑ho, com a linia estructurant, l’article es divideix en tres blocs: i) les relacions que es generen a la ciutat pel que fa a la poesia de carrer i l’habitant; ii) el lloc de l’artivisme (conjuncio entre l’art de carrer i l’activisme politicosocial) com a expressio poetica en l’espai public; i iii) el paper que tenen les xarxes socials com a canals de difusio i de promocio de l’art de carrer i, en aquest cas concret, de l’assalt poetic. Finalment, per a aquesta analisi s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en un conjunt d’entrevistes i en el treball amb fonts secundaries, especificament documents visuals. En aquest sentit, s’han utilitzat fotografies de poesia de carrer fetes in situ per l’investigador a Llatinoamerica —Buenos Aires, Lima i Montevideo— i a Europa —Barcelona, Berlin, Florencia i Porto—.
本文分析了拉丁美洲和欧洲的街头诗歌（作为一种图形表达）。主要目的是讨论这种诗意的公共空间干预方式是如何建设性地与城市居民对话的，也就是说，作为一种工具，在城市空间中引发对新的共享公共空间构成的反思。为此，作为一条结构线，本文分为三个部分：i）城市中街头诗歌与居民之间产生的关系（i）艺术在公共空间中作为诗意表达的地位（街头艺术与政治和社会激进主义的结合）；以及（i i i）社交网络作为街头艺术渠道的作用，在这个特殊的案例中，作为诗歌攻击的渠道。最后，基于一系列访谈和对次要来源的工作，特别是视觉文件，定性方法被用于这一分析。从这个意义上说，拉丁美洲（布宜诺斯艾利斯、利马和蒙得维的亚）以及欧洲（巴塞罗那、柏林、佛罗伦萨和波尔图）的研究人员都使用了现场街头诗歌照片。
{"title":"Ciutats literàries i espais públics creatius. Una anàlisi de la poesia de carrer a Llatinoamèrica i Europa","authors":"Ricardo Klein","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.12","url":null,"abstract":"Aquest article planteja una analisi de la poesia de carrer (com a expressio grafitera) a Llatinoamerica i a Europa. L’objectiu principal es discutir com aquesta manera d’intervencio poetica en l’espai public es constructora de dialegs amb l’habitant de la ciutat, es a dir, com una eina que provoca una reflexio en l’espai urba cap a la constitucio de nous espais publics compartits. Per a fer‑ho, com a linia estructurant, l’article es divideix en tres blocs: i) les relacions que es generen a la ciutat pel que fa a la poesia de carrer i l’habitant; ii) el lloc de l’artivisme (conjuncio entre l’art de carrer i l’activisme politicosocial) com a expressio poetica en l’espai public; i iii) el paper que tenen les xarxes socials com a canals de difusio i de promocio de l’art de carrer i, en aquest cas concret, de l’assalt poetic. Finalment, per a aquesta analisi s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en un conjunt d’entrevistes i en el treball amb fonts secundaries, especificament documents visuals. En aquest sentit, s’han utilitzat fotografies de poesia de carrer fetes in situ per l’investigador a Llatinoamerica —Buenos Aires, Lima i Montevideo— i a Europa —Barcelona, Berlin, Florencia i Porto—.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47134996","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：