Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/iam.debats.132-2.1
Maria Patricio-Mulero
{"title":"Presentació del monogràfic. La ciutat literària: identitats, espai urbà i camp literari dels segles xx-xxi","authors":"Maria Patricio-Mulero","doi":"10.28939/iam.debats.132-2.1","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.1","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43588635","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.10
Christophe Charle, Ens
Aquest article es proposa justificar la necessitat d’un estudi multidisciplinari de les capitals culturals europees de forma comparatista, tot prenent com a eix central l’excel·lencia i capacitat d’influencia sobre determinats sectors culturals. L’analisi al llarg dels ultims segles de l’evolucio de les diferents capitals europees —tant de la produccio artistica com de les seues institucions culturals— permet teixir una radiografia dels bens simbolics que conformen la identitat cultural de cadascuna de les ciutats. Per a aconseguir aquesta perspectiva, s’imposa una metodologia que compte amb la historia, la sociologia i els estudis urbans enel marc europeu contemporani.
{"title":"El temps de les capitals culturals europees","authors":"Christophe Charle, Ens","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.10","url":null,"abstract":"Aquest article es proposa justificar la necessitat d’un estudi multidisciplinari de les capitals culturals europees de forma comparatista, tot prenent com a eix central l’excel·lencia i capacitat d’influencia sobre determinats sectors culturals. L’analisi al llarg dels ultims segles de l’evolucio de les diferents capitals europees —tant de la produccio artistica com de les seues institucions culturals— permet teixir una radiografia dels bens simbolics que conformen la identitat cultural de cadascuna de les ciutats. Per a aconseguir aquesta perspectiva, s’imposa una metodologia que compte amb la historia, la sociologia i els estudis urbans enel marc europeu contemporani.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46219808","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/iam.debats.132-2.8
Bernat Padró Nieto
{"title":"Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego","authors":"Bernat Padró Nieto","doi":"10.28939/iam.debats.132-2.8","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.8","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"69292181","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.15
Orfeo Balboa
El discurs de Blasco Ibanez, en ocasions radical i polemic, fortament anticlerical, va ser en determinats moments tambe obertament antisemita. Analitzem les claus de la judeofobia en Blasco Ibanez mitjancant l’estudi de l’evolucio del prejudici antijueu de l’autor valencia, abans i despres del cas Dreyfus, i les dificultats que va tenir per a superar-lo en la seua dimensio mes classica i tradicional.
{"title":"Vicent Blasco Ibáñez: antisemitisme entre tarongers","authors":"Orfeo Balboa","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.15","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.15","url":null,"abstract":"El discurs de Blasco Ibanez, en ocasions radical i polemic, fortament anticlerical, va ser en determinats moments tambe obertament antisemita. Analitzem les claus de la judeofobia en Blasco Ibanez mitjancant l’estudi de l’evolucio del prejudici antijueu de l’autor valencia, abans i despres del cas Dreyfus, i les dificultats que va tenir per a superar-lo en la seua dimensio mes classica i tradicional.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43026844","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.7
Maria Patricio-Mulero
Emulant l’obra de Georges Perec sobre la placa de Saint-Suplice, aquest article preten presentar la placa de la Universitat de Barcelona com un palimpsest on s’han situat tres obres literaries que aporten amb les seves trames una revaloracio essencial de les caracteristiques socials de la ciutat. A partir de Nada, de Carmen Laforet, Maletes perdudes, de Jordi Punti i Puja a casa, de Jordi Nopca observem l’evolucio d’un espai relacionat amb les expectatives de la joventut barcelonina durant la grisa postguerra, els anys seixanta sense les revolucions socials i la globalitzacio associada a la precarietat economica de principis del segle xxi.
{"title":"Temptativa d’esgotament d’un lloc barceloní: la plaça de la Universitat","authors":"Maria Patricio-Mulero","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.7","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.7","url":null,"abstract":"Emulant l’obra de Georges Perec sobre la placa de Saint-Suplice, aquest article preten presentar la placa de la Universitat de Barcelona com un palimpsest on s’han situat tres obres literaries que aporten amb les seves trames una revaloracio essencial de les caracteristiques socials de la ciutat. A partir de Nada, de Carmen Laforet, Maletes perdudes, de Jordi Punti i Puja a casa, de Jordi Nopca observem l’evolucio d’un espai relacionat amb les expectatives de la joventut barcelonina durant la grisa postguerra, els anys seixanta sense les revolucions socials i la globalitzacio associada a la precarietat economica de principis del segle xxi.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48439805","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.3
Jesús Peris
La ciutat de Valencia apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la decada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto magico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representacio, com es la Valencia representada, quins son els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; es a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el planol de la ciutat recordada amb sorprenent precisio, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc i de persona. Comprovarem tambe com escriu el contrast entre aquesta ciutat i la Valencia real que visita el 1969 i que descriu en el seu diari espanyol, La gallina ciega. L’escriptura de l’impacte ens permetra comprovar el significat que la ciutat imaginaria te en la seua obra. Valencia, la ciutat il·luminada, travessada per l’olor de les magnolies i de la flor del taronger, on l’autor va estudiar el batxillerat, es l’escenari del paradis perdut de la infantesa, i tambe del projecte col·lectiu. El planol de la ciutat perduda es on es va fer realitat la Segona Republica espanyola, on la comunitat imaginaria es va actualitzar vinculada a la memoria sentimental i familiar. Va ser alli on el projecte col·lectiu es va fer vivencia i emocio i aixi apareix representada en les ficcions escrites des de l’exili.
{"title":"La ciutat il·luminada. València en els textos de Max Aub.","authors":"Jesús Peris","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.3","url":null,"abstract":"La ciutat de Valencia apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la decada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto magico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representacio, com es la Valencia representada, quins son els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; es a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el planol de la ciutat recordada amb sorprenent precisio, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc i de persona. Comprovarem tambe com escriu el contrast entre aquesta ciutat i la Valencia real que visita el 1969 i que descriu en el seu diari espanyol, La gallina ciega. L’escriptura de l’impacte ens permetra comprovar el significat que la ciutat imaginaria te en la seua obra. Valencia, la ciutat il·luminada, travessada per l’olor de les magnolies i de la flor del taronger, on l’autor va estudiar el batxillerat, es l’escenari del paradis perdut de la infantesa, i tambe del projecte col·lectiu. El planol de la ciutat perduda es on es va fer realitat la Segona Republica espanyola, on la comunitat imaginaria es va actualitzar vinculada a la memoria sentimental i familiar. Va ser alli on el projecte col·lectiu es va fer vivencia i emocio i aixi apareix representada en les ficcions escrites des de l’exili.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48826316","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.5
Joan Ramón Resina
La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empiricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme es intervencionista, la novel·la posa mes atencio en la dimensio subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescencia, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientacio i en els replecs psicologics de l’accio. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepcio de la novel·la historica) privilegia l’espai urba. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat te en la literatura catalana una amplia representacio en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporanies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris previament mitificats. Hi ha una clara predileccio per una franja historica d’aproximadament un segle i mig i, en aixo, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refa de la greu crisi economica i que protagonitza la primera gran crisi politica de l’estat postfranquista, el cronotop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memoria historica de la rosa de foc o de les dictadures. Pero atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneitat.
{"title":"Barcelona encantada en el mirall de la novel·la","authors":"Joan Ramón Resina","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.5","url":null,"abstract":"La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empiricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme es intervencionista, la novel·la posa mes atencio en la dimensio subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescencia, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientacio i en els replecs psicologics de l’accio. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepcio de la novel·la historica) privilegia l’espai urba. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat te en la literatura catalana una amplia representacio en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporanies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris previament mitificats. Hi ha una clara predileccio per una franja historica d’aproximadament un segle i mig i, en aixo, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refa de la greu crisi economica i que protagonitza la primera gran crisi politica de l’estat postfranquista, el cronotop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memoria historica de la rosa de foc o de les dictadures. Pero atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneitat.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48977977","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.132-2.2
Jordi Oviedo
L’article revisa la relacio entre la poesia de l’escriptor valencia Vicent Andres Estelles i la ciutat de Valencia, com a centre d’una particular geografia literaria. En funcio d’un corpus de textos poetics dels anys cinquanta de l’autor seleccionats, s’observa l’evolucio de la presencia d’aquesta ciutat en la poetica estellesiana, que mostra diferents matisos i intensitats. Reculls com Llibre de meravelles, mostren la diversitat en el tractament de l’espai: els carrers i la ciutat s’associen al desig, acomplert o reprimit, mentre que els espais interiors tambe es vinculen a la mort i a l’angoixa. Aixi mateix, d’aquesta relacio entre poesia i ciutat, se n’analitzen les fonts o la xarxa de que es basteix. El periodisme i el cinema, especialment el darrer, esdevenen els principals sistemes culturals que conformen una poetica propia de l’espai urba.
{"title":"La ciutat de València en la poètica de Vicent Andrés Estellés","authors":"Jordi Oviedo","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.2","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.2","url":null,"abstract":"L’article revisa la relacio entre la poesia de l’escriptor valencia Vicent Andres Estelles i la ciutat de Valencia, com a centre d’una particular geografia literaria. En funcio d’un corpus de textos poetics dels anys cinquanta de l’autor seleccionats, s’observa l’evolucio de la presencia d’aquesta ciutat en la poetica estellesiana, que mostra diferents matisos i intensitats. Reculls com Llibre de meravelles, mostren la diversitat en el tractament de l’espai: els carrers i la ciutat s’associen al desig, acomplert o reprimit, mentre que els espais interiors tambe es vinculen a la mort i a l’angoixa. Aixi mateix, d’aquesta relacio entre poesia i ciutat, se n’analitzen les fonts o la xarxa de que es basteix. El periodisme i el cinema, especialment el darrer, esdevenen els principals sistemes culturals que conformen una poetica propia de l’espai urba.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48458107","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-10-25DOI: 10.28939/iam.debats.132-2.16
Pedro García Pilán
{"title":"BROSSAT, Alain. Los siervos están cansados (los señores también)","authors":"Pedro García Pilán","doi":"10.28939/iam.debats.132-2.16","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.16","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"69292656","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：