Pub Date : 2020-05-30DOI: 10.28939/iam.debats.134-1.14
Astrid Barrio
Aquest article analitza les raons per les quals a Espanya no ha arrelat el populisme malgrat donar-se moltes de les condicions associades al sorgiment i creixement d’aquest corrent politic —una profunda crisi economica que es va iniciar l’any 2008 i una crisi politica vinculada als escandols de corrupcio que afectaven els principals partits del sistema. Al nostre pais l’extrema dreta tradicional es molt debil. A mes, no podem considerar els nous partits com Podemos o Ciudadanos com a populistes; i Vox, tot i que compleix tots els requisits d’un partit de dreta radical, es diferencia de la seua familia politica en el fet que no es populista. En aquest article s’argumenta que aquesta absencia de populisme s’explica, sobretot, per la preeminencia de les fractures esquerra-dreta i nacional, caracteristiques politiques tradicionals entorn de les quals s’articula la competencia politica a Espanya
{"title":"El feble arrelament del populisme a Espanya","authors":"Astrid Barrio","doi":"10.28939/iam.debats.134-1.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.14","url":null,"abstract":"Aquest article analitza les raons per les quals a Espanya no ha arrelat el populisme malgrat donar-se moltes de les condicions associades al sorgiment i creixement d’aquest corrent politic —una profunda crisi economica que es va iniciar l’any 2008 i una crisi politica vinculada als escandols de corrupcio que afectaven els principals partits del sistema. Al nostre pais l’extrema dreta tradicional es molt debil. A mes, no podem considerar els nous partits com Podemos o Ciudadanos com a populistes; i Vox, tot i que compleix tots els requisits d’un partit de dreta radical, es diferencia de la seua familia politica en el fet que no es populista. En aquest article s’argumenta que aquesta absencia de populisme s’explica, sobretot, per la preeminencia de les fractures esquerra-dreta i nacional, caracteristiques politiques tradicionals entorn de les quals s’articula la competencia politica a Espanya","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2020-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46418392","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-05-30DOI: 10.28939/iam.debats.134-1.4
Álvar Peris Blanes, G. García, Lorena Cano Orón, Vicente Fenoll
catalaAquest article preten analitzar com es desenvolupen els mitings electorals en un periode d'intensa mediatitzacio, en el qual els mitjans de comunicacio i els politics s'influeixen mutuament. Amb aquest objectiu, prenem com a referencia les eleccions autonomiques a la Comunitat Valenciana celebrades l'abril de 2019, que van coincidir per primera vegada amb unes eleccions generals, de manera que la campanya va adquirir mes rellevancia que en cites electorals anteriors. En aquest context, ens centrem en coneixer com es van dissenyar aquests mitings i quin impacte van tenir tant en les xarxes socials com en la televisio. Les dades es van obtenir mitjancant una analisi observacional de tipus qualitatiu dels mitings centrals dels principals partits concurrents als comicis (PP, PSPV-PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unides Podem i Vox), que es va combinar amb una metodologia quantitativa per a l'analisi de contingut de les diferents publicacions que els partits esmentats i els seus liders van pujar als seus comptes oficials de Facebook i Twitter sobre aquests mitings, i amb l'estudi de la cobertura que la televisio publica valenciana, A Punt, en va oferir en els seus informatius. Els resultats indiquen, d'una banda, que els mitings electorals continuen sent esdeveniments molt ritualitzats que els partits politics dissenyen pensant en com es difondran en un sistema mediatic que ha canviat, s'ha fragmentat i diversificat, i en que les xarxes socials estan adquirint cada vegada mes importancia. D’altra banda, la investigacio apunta al fet que la informacio sobre els mitings esta, en part, encara controlada pels subjectes politics. Una circumstancia habitual en les campanyes electorals espanyoles. EnglishThis paper analyses how political rallies develop in an age of intense mediatisation in which politicians and media influence each other. In this connection, we look at the Regional Elections held in the Valencian Autonomous Community in April 2019. For the first time, these coincided with a General Election, so that even more was at stake than usual. We wanted to know how political rallies were designed and what impact they had on both social networks and on television. The data were obtained through a qualitative observational analysis of the key rallies of the main parties taking part in the elections (PP, PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unidas Podemos, and Vox). We combined that approach with a quantitative methodology for content analysis of the various rally postings made by parties and their leaders on their official Facebook and Twitter accounts. We also studied A Punt’s TV coverage of the same rallies in its news. On the one hand, the results indicate that election rallies continue to be highly ritualised events. Political parties carefully plan their rallies, always mindful of how these will be reported in today’s highly fragmented media systems — especially in social networks. On the other hand, our study suggests that information on rallies is sti
{"title":"Mediatització i mítings durant la campanya a les eleccions autonòmiques valencianes de 2019: entre la «lògica mediàtica» i la «lògica política»","authors":"Álvar Peris Blanes, G. García, Lorena Cano Orón, Vicente Fenoll","doi":"10.28939/iam.debats.134-1.4","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.4","url":null,"abstract":"catalaAquest article preten analitzar com es desenvolupen els mitings electorals en un periode d'intensa mediatitzacio, en el qual els mitjans de comunicacio i els politics s'influeixen mutuament. Amb aquest objectiu, prenem com a referencia les eleccions autonomiques a la Comunitat Valenciana celebrades l'abril de 2019, que van coincidir per primera vegada amb unes eleccions generals, de manera que la campanya va adquirir mes rellevancia que en cites electorals anteriors. En aquest context, ens centrem en coneixer com es van dissenyar aquests mitings i quin impacte van tenir tant en les xarxes socials com en la televisio. Les dades es van obtenir mitjancant una analisi observacional de tipus qualitatiu dels mitings centrals dels principals partits concurrents als comicis (PP, PSPV-PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unides Podem i Vox), que es va combinar amb una metodologia quantitativa per a l'analisi de contingut de les diferents publicacions que els partits esmentats i els seus liders van pujar als seus comptes oficials de Facebook i Twitter sobre aquests mitings, i amb l'estudi de la cobertura que la televisio publica valenciana, A Punt, en va oferir en els seus informatius. Els resultats indiquen, d'una banda, que els mitings electorals continuen sent esdeveniments molt ritualitzats que els partits politics dissenyen pensant en com es difondran en un sistema mediatic que ha canviat, s'ha fragmentat i diversificat, i en que les xarxes socials estan adquirint cada vegada mes importancia. D’altra banda, la investigacio apunta al fet que la informacio sobre els mitings esta, en part, encara controlada pels subjectes politics. Una circumstancia habitual en les campanyes electorals espanyoles. EnglishThis paper analyses how political rallies develop in an age of intense mediatisation in which politicians and media influence each other. In this connection, we look at the Regional Elections held in the Valencian Autonomous Community in April 2019. For the first time, these coincided with a General Election, so that even more was at stake than usual. We wanted to know how political rallies were designed and what impact they had on both social networks and on television. The data were obtained through a qualitative observational analysis of the key rallies of the main parties taking part in the elections (PP, PSOE, Compromis, Ciudadanos, Unidas Podemos, and Vox). We combined that approach with a quantitative methodology for content analysis of the various rally postings made by parties and their leaders on their official Facebook and Twitter accounts. We also studied A Punt’s TV coverage of the same rallies in its news. On the one hand, the results indicate that election rallies continue to be highly ritualised events. Political parties carefully plan their rallies, always mindful of how these will be reported in today’s highly fragmented media systems — especially in social networks. On the other hand, our study suggests that information on rallies is sti","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2020-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46091615","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-05-29DOI: 10.28939/iam.debats.134-1.3
Jose M. Pavía, Cristina Aybar
catalaLa fragmentacio politica derivada de la crisi economica, social, politica i institucional que va viure Espanya durant la Gran Recessio ha generat un panorama electoral en que l'oferta partidista, tant a a dretes com a esquerres, ha crescut de manera significativa. El numero efectiu de partits parlamentaris es el mes gran de la historia, tant al Congres dels Diputats com a les Corts Valencianes. Els electors disposen de mes alternatives de vot i canvien la seua opcio electoral amb mes frequencia. En aquest escenari, aquest treball estima i analitza, a traves de les matrius de transferencia de vot, els moviments electorals que es van produir en les eleccions europees, generals, autonomiques i locals celebrades durant 2019 en l'ambit de la Comunitat Valenciana. Com a resultat mes rellevant, s'hi constata la presencia de continus moviments dins de cada bloc ideologic. En la dreta, els moviments s'han intensificat pel sorgiment de VOX, i en l'esquerra, s'han caracteritzat per una situacio practicament liquida, de vasos comunicants, entre els electorats d'UP i Compromis, en que UP aglutina una part rellevant de l'electorat conjunt en processos nacionals i Compromis quasi s’empassa UP en processos autonomics i locals. EnglishThe political fragmentation following the 2008 Financial Crisis and its economic, social, political and institutional fall-out have led to a growing left-right polarisation of politics and a weakening of the middle ground. The effective number of parliamentary parties is at an all-time high both in the Spanish Parliament (Congreso) and in the Valencian Autonomous Parliament (Corts). Voters are spoilt for choice and switch party more often. This paper uses transfer matrices to analyse the shifting voting patterns in the European, General, Autonomous and Local elections held during 2019 in the Valencian Region. The most salient result is the ever-shifting pattern at each end of the political spectrum. On the right wing, there is the steady advance of VOX. On the left wing, UP and Compromis draw from virtually the same pool of fickle voters, with UP picking up most votes in national elections and Compromis winning hands down in regional and local elections.
{"title":"La mobilitat electoral en les eleccions de 2019 a la Comunitat Valenciana","authors":"Jose M. Pavía, Cristina Aybar","doi":"10.28939/iam.debats.134-1.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.3","url":null,"abstract":"catalaLa fragmentacio politica derivada de la crisi economica, social, politica i institucional que va viure Espanya durant la Gran Recessio ha generat un panorama electoral en que l'oferta partidista, tant a a dretes com a esquerres, ha crescut de manera significativa. El numero efectiu de partits parlamentaris es el mes gran de la historia, tant al Congres dels Diputats com a les Corts Valencianes. Els electors disposen de mes alternatives de vot i canvien la seua opcio electoral amb mes frequencia. En aquest escenari, aquest treball estima i analitza, a traves de les matrius de transferencia de vot, els moviments electorals que es van produir en les eleccions europees, generals, autonomiques i locals celebrades durant 2019 en l'ambit de la Comunitat Valenciana. Com a resultat mes rellevant, s'hi constata la presencia de continus moviments dins de cada bloc ideologic. En la dreta, els moviments s'han intensificat pel sorgiment de VOX, i en l'esquerra, s'han caracteritzat per una situacio practicament liquida, de vasos comunicants, entre els electorats d'UP i Compromis, en que UP aglutina una part rellevant de l'electorat conjunt en processos nacionals i Compromis quasi s’empassa UP en processos autonomics i locals. EnglishThe political fragmentation following the 2008 Financial Crisis and its economic, social, political and institutional fall-out have led to a growing left-right polarisation of politics and a weakening of the middle ground. The effective number of parliamentary parties is at an all-time high both in the Spanish Parliament (Congreso) and in the Valencian Autonomous Parliament (Corts). Voters are spoilt for choice and switch party more often. This paper uses transfer matrices to analyse the shifting voting patterns in the European, General, Autonomous and Local elections held during 2019 in the Valencian Region. The most salient result is the ever-shifting pattern at each end of the political spectrum. On the right wing, there is the steady advance of VOX. On the left wing, UP and Compromis draw from virtually the same pool of fickle voters, with UP picking up most votes in national elections and Compromis winning hands down in regional and local elections.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2020-05-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49154877","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-25DOI: 10.28939/iam.debats-en.2019-3
M. Landa, Gustavo Blázquez, Cecilia Castro
Within the framework of our research, the entrepreneur and variations on this concept emerged as a meaningful theme in the statements in interviews, and in the textual-digital material circulated in the recreation and entertainment spaces we surveyed. That is why this paper delves into the actions of the lifestyle through an analysis of the performances and practices of owners and workers in children’s party venues, and in fitness gyms. The paper’s introduction offers a spatial-temporal contextualisation of the political and economic scenario in which the services covered by our case studies were supplied. We go on to present some conceptual plots that we attribute to the entrepreneurial lifestyle and then proceed to examine the cultural and historicaldynamics through which these businesses were set up as places for bodily well-being (gyms) and fun (children’s party salons) — both things we identify as catering to Argentina’s Middle Class. While our approach stresses emerging patterns linking both cases, it also highlights the special factors shaping the symbolic features of each cultural scene. The similarities and differences found between the two cases revealed how a host of entrepreneurs (usually young people) was spawned. These youngsters need certain attitudes and creative skills to pursue their social and financial goals. Entrepreneurship as a lifestyle presupposes certain attitudes.
{"title":"Entrepreneurship as a Lifestyle: The role attitude plays in the employment dynamics of workers in the fitness and children's party sectors (Córdoba, Argentina)","authors":"M. Landa, Gustavo Blázquez, Cecilia Castro","doi":"10.28939/iam.debats-en.2019-3","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-en.2019-3","url":null,"abstract":"Within the framework of our research, the entrepreneur and variations on this concept emerged as a meaningful theme in the statements in interviews, and in the textual-digital material circulated in the recreation and entertainment spaces we surveyed. That is why this paper delves into the actions of the lifestyle through an analysis of the performances and practices of owners and workers in children’s party venues, and in fitness gyms. The paper’s introduction offers a spatial-temporal contextualisation of the political and economic scenario in which the services covered by our case studies were supplied. We go on to present some conceptual plots that we attribute to the entrepreneurial lifestyle and then proceed to examine the cultural and historicaldynamics through which these businesses were set up as places for bodily well-being (gyms) and fun (children’s party salons) — both things we identify as catering to Argentina’s Middle Class. While our approach stresses emerging patterns linking both cases, it also highlights the special factors shaping the symbolic features of each cultural scene. The similarities and differences found between the two cases revealed how a host of entrepreneurs (usually young people) was spawned. These youngsters need certain attitudes and creative skills to pursue their social and financial goals. Entrepreneurship as a lifestyle presupposes certain attitudes.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-12-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44968789","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-25DOI: 10.28939/iam.debats-en.2019-13
Carlos del Valle-Rojas
The radical distinction between civilization and barbarism used in the discourse of the national states of Chile and Argentina during the second half of the XIX century, not only was used to justify the genocidal military intervention of the territories inhabited by the mapuche indigenous from the south of both countries; but also inaugurated a conflictive relationship that remains to the present. The main objective of the paper is to identify the scope of the “civilization project” initiated during the second part of the 19th century and expressed during the 20th and 21st centuries through different and broad forms of marginalization, both ethnic and -by extension- immigrant, thecriminal and LGBT+ groups; in such a way that it is a historical, systematic and institutionalized process of producing marginalities, which considers various production strategies of the intimate enemy, especially from the cultural industry available in each time. The results show how “marginal/marginalized” is produced and reproduced, through policies of death, dispossession, inclusion/exclusion, in a constant relationship from moral, criminal and neoliberal rationalities.
{"title":"A Critique of The Civilising Rationale: Strategies for producing marginalisation","authors":"Carlos del Valle-Rojas","doi":"10.28939/iam.debats-en.2019-13","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-en.2019-13","url":null,"abstract":"The radical distinction between civilization and barbarism used in the discourse of the national states of Chile and Argentina during the second half of the XIX century, not only was used to justify the genocidal military intervention of the territories inhabited by the mapuche indigenous from the south of both countries; but also inaugurated a conflictive relationship that remains to the present. The main objective of the paper is to identify the scope of the “civilization project” initiated during the second part of the 19th century and expressed during the 20th and 21st centuries through different and broad forms of marginalization, both ethnic and -by extension- immigrant, thecriminal and LGBT+ groups; in such a way that it is a historical, systematic and institutionalized process of producing marginalities, which considers various production strategies of the intimate enemy, especially from the cultural industry available in each time. The results show how “marginal/marginalized” is produced and reproduced, through policies of death, dispossession, inclusion/exclusion, in a constant relationship from moral, criminal and neoliberal rationalities.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-12-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44675517","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-25DOI: 10.28939/iam.debats-en.2019-7
Ferran Giménez Azagra
We find that some fractured societies, in grappling with Neo-Liberalism as a political project, embark on an emotional transition to win hearts and minds for new, fairer policies to tackle inequalities.Thus, there are ’affective spaces’ facilitating this emotional transition, thereby allowing the building of collective action. For these spaces to work well, they must be configured as chains of interactionrituals, which use emotional transformation to drive social change.This paper is based on a documental analysis and an ethnographic study carried out between 2013 and 2018 in several assemblies of and actions taken by the PAH (a platform for those affected by home foreclosure) in several Catalan municipalities. It was conducted by participatory observation, focus groups and in-depth interviews with activists.
{"title":"Emotional Transition in Social Movements. The PAH Case","authors":"Ferran Giménez Azagra","doi":"10.28939/iam.debats-en.2019-7","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-en.2019-7","url":null,"abstract":"We find that some fractured societies, in grappling with Neo-Liberalism as a political project, embark on an emotional transition to win hearts and minds for new, fairer policies to tackle inequalities.Thus, there are ’affective spaces’ facilitating this emotional transition, thereby allowing the building of collective action. For these spaces to work well, they must be configured as chains of interactionrituals, which use emotional transformation to drive social change.This paper is based on a documental analysis and an ethnographic study carried out between 2013 and 2018 in several assemblies of and actions taken by the PAH (a platform for those affected by home foreclosure) in several Catalan municipalities. It was conducted by participatory observation, focus groups and in-depth interviews with activists.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-12-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47974735","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-25DOI: 10.28939/iam.debats-en.2019-1
C. J. F. Rodríguez
Presentation of the monograph. Managerialismand its influence on the contemporary world: analysis and reflections
专著介绍。管理主义及其对当代世界的影响：分析与思考
{"title":"Presentation of the monograph. Managerialism and its influence on the contemporary world: analysis and reflections","authors":"C. J. F. Rodríguez","doi":"10.28939/iam.debats-en.2019-1","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-en.2019-1","url":null,"abstract":"Presentation of the monograph. Managerialismand its influence on the contemporary world: analysis and reflections","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-12-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46205705","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-11-27DOI: 10.28939/iam.debats.133-2.4
Luis Martín Estudillo
Aquest assaig ofereix una aproximació al variat tractament que la paraula no ha rebut en les arts visuals des que Marcel Duchamp realitzara el seu NON en 1959. La negació explícita ha sigut explorada en diferents formats i amb variats sentits per creadors que van des de Boris Lurie fins a Santiago Sierra, Bahia Shehab i Maurizio Cattelan. El text analitza com les seues recreacions artístiques del no emfatitzen les dimensions polítiques del rebuig, qüestionant realitats i concepcions que prevalen en l'art i en altres àmbits de les nostres vides. Al mateix temps, aquests treballs creen nous llaços que es desenvolupen en diferents direccions, vinculant persones, idees, art i història.
{"title":"L’art del rebuig: notes sobre la poètica del no","authors":"Luis Martín Estudillo","doi":"10.28939/iam.debats.133-2.4","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.4","url":null,"abstract":"Aquest assaig ofereix una aproximació al variat tractament que la paraula no ha rebut en les arts visuals des que Marcel Duchamp realitzara el seu NON en 1959. La negació explícita ha sigut explorada en diferents formats i amb variats sentits per creadors que van des de Boris Lurie fins a Santiago Sierra, Bahia Shehab i Maurizio Cattelan. El text analitza com les seues recreacions artístiques del no emfatitzen les dimensions polítiques del rebuig, qüestionant realitats i concepcions que prevalen en l'art i en altres àmbits de les nostres vides. Al mateix temps, aquests treballs creen nous llaços que es desenvolupen en diferents direccions, vinculant persones, idees, art i història.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-11-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47192067","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-11-27DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.133-2.10
Adrian Scribano, Zhang Jingting
Les celebritats d'internet, com a grup d'estreles produïdes per l'economia de mercat i internet, mostren la transformació i la situació actual de la cultura d'internet i les xarxes socials a la xina. En el físic i la imatge que projecten aquestes celebritats, si bé són úniques, hi ha implícit un simbolisme cultural. La revolució 4.0 ens porta noves pràctiques socials i maneres d'interactuar amb les xarxes socials com a protagonistes. En aquest article investigarem les interseccions i ruptures entre cos-individu, cossubjectiu i cos-social (Scribano, 2007) de les estreles d’internet xineses, i les articulacions i relacions entre el cos-imatge i el seu cos-en-moviment. Analitzem plataformes de xarxes socials xineses com WeChat (微信), Sina Weibo (新浪微博) o Douyin per rastrejar vincles entre la sociabilitat, les experiències i les sensibilitats socials de les celebritats d'internet i la seua influènciaen la societat 4.0 xinesa.Aquest article (a) examina les xarxes socials xineses com a plataforma virtual de les estreles d’internet; (b) aprofundeix en les imatges i pràctiques de les estreles d’internet; (c) subratlla la relació entre el cos, la sensació i la percepció quant a lescelebritats socials; (d) mostra els tipus de sociabilitat i sensibilitats socials exhibides per les celebritats en la societat 4.0.
{"title":"Cos/emocions de les celebritats d'internet en la societat 4.0 a la Xina","authors":"Adrian Scribano, Zhang Jingting","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.133-2.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.133-2.10","url":null,"abstract":"Les celebritats d'internet, com a grup d'estreles produïdes per l'economia de mercat i internet, mostren la transformació i la situació actual de la cultura d'internet i les xarxes socials a la xina. En el físic i la imatge que projecten aquestes celebritats, si bé són úniques, hi ha implícit un simbolisme cultural. La revolució 4.0 ens porta noves pràctiques socials i maneres d'interactuar amb les xarxes socials com a protagonistes. En aquest article investigarem les interseccions i ruptures entre cos-individu, cossubjectiu i cos-social (Scribano, 2007) de les estreles d’internet xineses, i les articulacions i relacions entre el cos-imatge i el seu cos-en-moviment. Analitzem plataformes de xarxes socials xineses com WeChat (微信), Sina Weibo (新浪微博) o Douyin per rastrejar vincles entre la sociabilitat, les experiències i les sensibilitats socials de les celebritats d'internet i la seua influènciaen la societat 4.0 xinesa.Aquest article (a) examina les xarxes socials xineses com a plataforma virtual de les estreles d’internet; (b) aprofundeix en les imatges i pràctiques de les estreles d’internet; (c) subratlla la relació entre el cos, la sensació i la percepció quant a lescelebritats socials; (d) mostra els tipus de sociabilitat i sensibilitats socials exhibides per les celebritats en la societat 4.0.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-11-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45010568","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-11-27DOI: 10.28939/iam.debats.133-2.3
Judith Jansma
Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsadicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s’ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la culturai el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells».La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l’ús que tenen en l’apropiació dels actors populistes. L’última categoria es compon d’allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l’autor amb un tipus determinatd’idees, així com en l’articulació d’aquestes.
{"title":"La cultura en nom del poble? Cap a una tipologia del populisme i la cultura","authors":"Judith Jansma","doi":"10.28939/iam.debats.133-2.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.3","url":null,"abstract":"Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsadicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s’ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la culturai el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells».La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l’ús que tenen en l’apropiació dels actors populistes. L’última categoria es compon d’allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l’autor amb un tipus determinatd’idees, així com en l’articulació d’aquestes.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.4,"publicationDate":"2019-11-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42737911","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：