Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3981
Gonzalo Llamedo-Pandiella
En este trabajo se invita a conocer los últimos avances proporcionados por la sociolingüística occitana, mediante la descripción analítica de una obra singular y pertinente para la reflexión sobre la situación de las lenguas románicas más amenazadas. En concreto, la originalidad del volumen presentado reside en que sitúa el debate en torno a la vulnerabilidad, planteando las posibles limitaciones de alcance de aquellas políticas lingüísticas institucionales que se aplican a contextos diglósicos marcados por una crisis demográfica y dificultades socioeconómicas. Además, se analizan las intervenciones glotopolíticas de orientación ascendente activadas por los agentes locales para preservar y revitalizar sus respectivas lenguas, así como las nuevas prácticas lingüísticas que contribuyen a su patrimonialización desde un punto de vista cultural.
{"title":"Glotopolítica de la resistencia en territorios romances vulnerables. Reseña de Alén Garabato, Carmen, Djordjevic Léonard, Ksenija (eds.). (2022). Agir en terrains vulnerables. Enquêtes et études ethnosociolinguistiques","authors":"Gonzalo Llamedo-Pandiella","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3981","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3981","url":null,"abstract":"En este trabajo se invita a conocer los últimos avances proporcionados por la sociolingüística occitana, mediante la descripción analítica de una obra singular y pertinente para la reflexión sobre la situación de las lenguas románicas más amenazadas. En concreto, la originalidad del volumen presentado reside en que sitúa el debate en torno a la vulnerabilidad, planteando las posibles limitaciones de alcance de aquellas políticas lingüísticas institucionales que se aplican a contextos diglósicos marcados por una crisis demográfica y dificultades socioeconómicas. Además, se analizan las intervenciones glotopolíticas de orientación ascendente activadas por los agentes locales para preservar y revitalizar sus respectivas lenguas, así como las nuevas prácticas lingüísticas que contribuyen a su patrimonialización desde un punto de vista cultural.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88861452","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3966
Roser Serra i Albert
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes en català.
{"title":"Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2022. \"Del català, parlem-ne avui per parlar-lo demà\"","authors":"Roser Serra i Albert","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3966","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3966","url":null,"abstract":"Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes en català.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"10 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87952321","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3859
F. Rocher
Ce texte analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960. Il met de l’avant deux arguments. Le premier est que l’approche québécoise a cherché à combiner, bien que de manière inégale et imparfaite, les deux principes que sont la territorialité et la personnalité, qui ne sont pas mutuellement exclusifs, tout en accordant la prépondérance au premier. Or, dans le contexte juridique canadien, la prépondérance québécoise du principe de territorialité heurte de plein fouet la prépondérance canadienne attribuée au principe de personnalité. C’est ce que les tribunaux doivent trancher de la fin des années 1970 jusqu’en 2010, et les multiples amendements du Québec apportés à la Charte de la langue française ont visé à conformer cette dernière au droit canadien. Le deuxième argument est que le gouvernement du Québec a cherché, depuis 2012, à renforcer le principe de territorialité en réduisant la portée des dispositions associées au principe de personnalité. En d’autres termes, les initiatives législatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais à modifier l’équilibre entre les principes de territorialité et de personnalité, et ce, au profit du premier.
{"title":"La politique linguistique du québec (1969-2022)","authors":"F. Rocher","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3859","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3859","url":null,"abstract":"Ce texte analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960. Il met de l’avant deux arguments. Le premier est que l’approche québécoise a cherché à combiner, bien que de manière inégale et imparfaite, les deux principes que sont la territorialité et la personnalité, qui ne sont pas mutuellement exclusifs, tout en accordant la prépondérance au premier. Or, dans le contexte juridique canadien, la prépondérance québécoise du principe de territorialité heurte de plein fouet la prépondérance canadienne attribuée au principe de personnalité. C’est ce que les tribunaux doivent trancher de la fin des années 1970 jusqu’en 2010, et les multiples amendements du Québec apportés à la Charte de la langue française ont visé à conformer cette dernière au droit canadien. Le deuxième argument est que le gouvernement du Québec a cherché, depuis 2012, à renforcer le principe de territorialité en réduisant la portée des dispositions associées au principe de personnalité. En d’autres termes, les initiatives législatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais à modifier l’équilibre entre les principes de territorialité et de personnalité, et ce, au profit du premier.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"7 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89811079","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3949
Julio César Tejedor Bielsa
El impulso al proceso de transformación digital está generando el surgimiento de plataformas tecnológicas en áreas fundamentales de la acción administrativa. Es el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones y de la Plataforma de Contratación del Sector Público, pero también de múltiples registros que atienden muy diversas finalidades. En ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas la regulación de estas plataformas y registros tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando el Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidades autónomas y entidades locales en el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.
{"title":"Régimen competencial de las plataformas y registros estatales e incidencia sobre los derechos lingüísticos","authors":"Julio César Tejedor Bielsa","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3949","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3949","url":null,"abstract":"El impulso al proceso de transformación digital está generando el surgimiento de plataformas tecnológicas en áreas fundamentales de la acción administrativa. Es el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones y de la Plataforma de Contratación del Sector Público, pero también de múltiples registros que atienden muy diversas finalidades. En ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas la regulación de estas plataformas y registros tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando el Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidades autónomas y entidades locales en el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"49 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90825371","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3962
Maria Ballester Cardell
L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.
{"title":"Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2022. “El debat sobre la determinació judicial del percentatge de classes en castellà arriba a les Illes Balears”","authors":"Maria Ballester Cardell","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3962","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3962","url":null,"abstract":"L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"32 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87021307","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/10.58992/rld.i79.2023.3943
Iria de-Dios-Flores, José Ramom Pichel Campos, Adina Ioana Vladu, Pablo Gamallo Otero
Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.
{"title":"Language technologies for a multilingual public administration in Spain","authors":"Iria de-Dios-Flores, José Ramom Pichel Campos, Adina Ioana Vladu, Pablo Gamallo Otero","doi":"10.58992/10.58992/rld.i79.2023.3943","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/10.58992/rld.i79.2023.3943","url":null,"abstract":"Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"15 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"136355823","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3936
Iñigo Urrutia Libarona
La técnica administrativa de fomento es una de las formas prototípicas de impulso de la normalización lingüística en el sector socioeconómico por parte de los poderes públicos. La actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada en este trabajo. Asimismo, en los últimos tiempos, la actividad subvencional ha de afrontar retos intensos, especialmente los vinculados a las plataformas digitales interoperativas y a la electronificación, que están suponiendo importantes cambios en los procedimientos y en las formas de operar, con efectos sobre los derechos lingüísticos de la ciudadanía, siendo el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones.
{"title":"La Base de Datos Nacional de Subvenciones y la lengua","authors":"Iñigo Urrutia Libarona","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3936","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3936","url":null,"abstract":"La técnica administrativa de fomento es una de las formas prototípicas de impulso de la normalización lingüística en el sector socioeconómico por parte de los poderes públicos. La actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada en este trabajo. Asimismo, en los últimos tiempos, la actividad subvencional ha de afrontar retos intensos, especialmente los vinculados a las plataformas digitales interoperativas y a la electronificación, que están suponiendo importantes cambios en los procedimientos y en las formas de operar, con efectos sobre los derechos lingüísticos de la ciudadanía, siendo el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"10 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86351250","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3972
Maria Cucurull Canyelles
Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre de 2022. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.
{"title":"Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2022","authors":"Maria Cucurull Canyelles","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3972","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3972","url":null,"abstract":"Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre de 2022. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"109 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83419393","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3964
Fernando Javier García Fernández
El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el segundo semestre de 2022, sin que exista ningún tipo de jurisprudencia.
该文本包括2022年下半年批准的影响阿拉贡语言使用、语言权利和法律制度的新法规，没有任何判例法。
{"title":"Crónica legislativa de Aragón. Segundo semestre de 2022.","authors":"Fernando Javier García Fernández","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3964","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3964","url":null,"abstract":"El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el segundo semestre de 2022, sin que exista ningún tipo de jurisprudencia.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"36 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83658836","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-21DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3913
A. M. Pla Boix
L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
{"title":"Règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya al Consell d’Europa","authors":"A. M. Pla Boix","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3913","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3913","url":null,"abstract":"L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"49 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80656384","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：