Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26848
Marc Sogues Marco
Resum: El present article parteix de la comparació entre el tòpic de l’amor de lluny (o amor absent), referit a aquella mena de textos en què el jo poètic es troba separat de la dama que estima, i el que es proposa d’anomenar ‘amor de reixa’, que s’esdevé en la poesia d’amors mongívols quan una monja i el seu pretendent es troben separats únicament per la distància mínima però insalvable de la reixa d’un locutori. El treball analitza els paral·lelismes i les divergències entre els dos tòpics i els il·lustra amb l’anàlisi d’un romanç de Francesc Fontanella i tres sonets de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. També s’identifica un cas de relació intertextual entre els dos autors que no havia estat detectat fins ara.Paraules clau: poesia barroca, literatura satírica, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, amor de lluny.Abstract: The present article starts from the comparison between the cliché of love from afar (or absent love), referred to that kind of texts in which the poetic self is separated from the lady he loves, and what is proposed to be called ‘grilled love’, which happens in the poetry of monastic love when a nun and her suitor are separated only by the minimal but insurmountable distance of the grill of a locutory. The work analyzes the parallels and divergences between the two clichés and illustrates them with the analysis of a romance by Francesc Fontanella and three sonnets by Francesc Vicent Garcia, Rector of Vallfogona. Also, it is pointed out a case of intertextual relationship between the two authors that had not been detected until now.Keywords: baroque poetry, satirical literature, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, love from afar.
{"title":"«Fent una reixa ofici de vicari». La paradoxa de la reixa en la poesia de Vicent Garcia i Francesc Fontanella","authors":"Marc Sogues Marco","doi":"10.7203/scripta.21.26848","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26848","url":null,"abstract":"Resum: El present article parteix de la comparació entre el tòpic de l’amor de lluny (o amor absent), referit a aquella mena de textos en què el jo poètic es troba separat de la dama que estima, i el que es proposa d’anomenar ‘amor de reixa’, que s’esdevé en la poesia d’amors mongívols quan una monja i el seu pretendent es troben separats únicament per la distància mínima però insalvable de la reixa d’un locutori. El treball analitza els paral·lelismes i les divergències entre els dos tòpics i els il·lustra amb l’anàlisi d’un romanç de Francesc Fontanella i tres sonets de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. També s’identifica un cas de relació intertextual entre els dos autors que no havia estat detectat fins ara.Paraules clau: poesia barroca, literatura satírica, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, amor de lluny.Abstract: The present article starts from the comparison between the cliché of love from afar (or absent love), referred to that kind of texts in which the poetic self is separated from the lady he loves, and what is proposed to be called ‘grilled love’, which happens in the poetry of monastic love when a nun and her suitor are separated only by the minimal but insurmountable distance of the grill of a locutory. The work analyzes the parallels and divergences between the two clichés and illustrates them with the analysis of a romance by Francesc Fontanella and three sonnets by Francesc Vicent Garcia, Rector of Vallfogona. Also, it is pointed out a case of intertextual relationship between the two authors that had not been detected until now.Keywords: baroque poetry, satirical literature, Francesc Fontanella, Francesc Vicent Garcia, love from afar.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"66 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"91363425","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26458
Carme Arronis Llopis
Al treball es reflexiona sobre la retirada de la venda, per manament del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris, d’una obra hagiogràfica: el Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, del dominic Salvador Pons, publicada en 1594. Aquesta interdicció no ha estat gaire atesa, i qui s’hi ha referit ha conclòs que es tractava d’un problema inherent a les veneracions abordades, en considerar que no eren sants reconeguts en l’Església oficial, o a causa de les pràctiques devotes descrites, titllades de populars. Tanmateix, a l’article identifique altres aspectes concrets presents al text que no havien estat notats com a problemàtics, i que eren causa habitual de les prohibicions d’obres devotes, com ara la inclusió de contingut apòcrif, és a dir, procedent de fonts desconegudes, en la construcció dels relats. Aquest particular és rellevant, doncs l’obra s’emmarca en un període de plena efervescència en la reescriptura de la matèria hagiogràfica pròpia, amb la finalitat de provar-ne l’autenticitat dels cultes amb criteris d’autoritat i historicitat.
{"title":"Hagiografia i censura: el cas del Llibre de la vida i miracles de santa Madrona, i dels sants Celdoni i Armenter, de Salvador Pons (1594)","authors":"Carme Arronis Llopis","doi":"10.7203/scripta.21.26458","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26458","url":null,"abstract":"Al treball es reflexiona sobre la retirada de la venda, per manament del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris, d’una obra hagiogràfica: el Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, del dominic Salvador Pons, publicada en 1594. Aquesta interdicció no ha estat gaire atesa, i qui s’hi ha referit ha conclòs que es tractava d’un problema inherent a les veneracions abordades, en considerar que no eren sants reconeguts en l’Església oficial, o a causa de les pràctiques devotes descrites, titllades de populars. Tanmateix, a l’article identifique altres aspectes concrets presents al text que no havien estat notats com a problemàtics, i que eren causa habitual de les prohibicions d’obres devotes, com ara la inclusió de contingut apòcrif, és a dir, procedent de fonts desconegudes, en la construcció dels relats. Aquest particular és rellevant, doncs l’obra s’emmarca en un període de plena efervescència en la reescriptura de la matèria hagiogràfica pròpia, amb la finalitat de provar-ne l’autenticitat dels cultes amb criteris d’autoritat i historicitat.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"2005 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"82546921","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26835
Antoni Ferrando Francés
Em propose de donar compte del meu interès, al llarg de més de quaranta anys, pel Curial e Güelfa, una obra que, pel seu anonimat i la seua singularitat, ha estat presentada i interpretada molt diversament. Des d’un primer moment em van cridar l’atenció les discrepàncies sobre la llengua, el lloc de producció del text i la procedència de l’autor: mentre que els primers editors situaven l’obra a la Catalunya oriental, els nostres lexicògrafs més importants coincidien a observar-hi una coloració diatòpica valenciana; mentre alguns estudiosos hi subratllaven el pes de la influència italiana, d’altres hi prioritzaven l’impacte de la cultura francesa; mentre alguns
{"title":"El Curial, un repte filològic i historicocultural","authors":"Antoni Ferrando Francés","doi":"10.7203/scripta.21.26835","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26835","url":null,"abstract":"Em propose de donar compte del meu interès, al llarg de més de quaranta anys, pel Curial e Güelfa, una obra que, pel seu anonimat i la seua singularitat, ha estat presentada i interpretada molt diversament. Des d’un primer moment em van cridar l’atenció les discrepàncies sobre la llengua, el lloc de producció del text i la procedència de l’autor: mentre que els primers editors situaven l’obra a la Catalunya oriental, els nostres lexicògrafs més importants coincidien a observar-hi una coloració diatòpica valenciana; mentre alguns estudiosos hi subratllaven el pes de la influència italiana, d’altres hi prioritzaven l’impacte de la cultura francesa; mentre alguns","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"17 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90763326","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26914
Alejandro Llinares Planells
Ressenya a Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres. Estudios en torno a san Luis Bertrán en el 350 aniversario de su canonización, Granada, Comares, 2023, 222 pp., ISBN: 978-84-1369-523-5 Review to Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres. Estudios en torno a san Luis Bertrán en el 350 aniversario de su canonización, Granada, Comares, 2023, 222 pp., ISBN: 978-84-1369-523-5
Ressenya a Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres。Estudios sobre a san Luis bertran en el 350 aniversario de su封圣，Granada, Comares, 2023,222页，ISBN: 978-84-1369-523-5 Review to Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres。关于圣路易斯bertran在他被封为圣徒350周年的研究，格拉纳达，科马雷斯，2023,222页，ISBN: 978-84-1369-523-5
{"title":"Ressenya a Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres. Estudios en torno a san Luis Bertrán en el 350 aniversario de su canonización, Granada, 2023","authors":"Alejandro Llinares Planells","doi":"10.7203/scripta.21.26914","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26914","url":null,"abstract":"Ressenya a Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres. Estudios en torno a san Luis Bertrán en el 350 aniversario de su canonización, Granada, Comares, 2023, 222 pp., ISBN: 978-84-1369-523-5 \u0000Review to Emilio Callado Estela (ed.) Para Dios y los hombres. Estudios en torno a san Luis Bertrán en el 350 aniversario de su canonización, Granada, Comares, 2023, 222 pp., ISBN: 978-84-1369-523-5","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"16 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77481553","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26920
Àngel Casals Martínez
Ressenya a Antoni Simon Tarrés La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2022, 453 pp., ISBN 978-84-18618-31-4Review to Antoni Simon Tarrés La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2022, 453 pp., ISBN 978-84-18618-31-4
{"title":"Ressenya a Antoni Simon Tarrés La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, Catarroja-Barcelona, 2022","authors":"Àngel Casals Martínez","doi":"10.7203/scripta.21.26920","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26920","url":null,"abstract":"Ressenya a Antoni Simon Tarrés La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2022, 453 pp., ISBN 978-84-18618-31-4Review to Antoni Simon Tarrés La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2022, 453 pp., ISBN 978-84-18618-31-4","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"27 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77748697","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Presentació. Núm. 21 (juny, 2023). Monogràfic: Sobre literatura de l’edat moderna, en homenatge a Albert Rossich","authors":"Vicent Josep Escartí Soriano","doi":"10.7203/scripta.21.26942","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26942","url":null,"abstract":"Presentació. Núm. 21 (juny, 2023). Monogràfic: Sobre literatura de l’edat moderna, en homenatge a Albert Rossich","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"412 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"136249588","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26918
M. I. Carzolio
{"title":"Reseña a Rosa María Alabrús Iglesias (coord.) La realidad y la imagen de las mujeres en España y América (siglos XV-XVIII), Madrid, 2022","authors":"M. I. Carzolio","doi":"10.7203/scripta.21.26918","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26918","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"111 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80720944","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26845
Miquel Sabaté Solà
Resum: Càrcer va ser un copista del segle XVII que va escriure un proemi en vers de gran interès per a l’estudi de la transmissió i la valoració de la poesia catalana del Barroc. Aquest proemi s’estudia en el present article des de dos punts de vista. En primer lloc, s’observa la seva importància de cara a comprendre la relació entre tres manuscrits miscel·lanis que ens han arribat fins avui en dia. Això ens aporta més elements per a la consideració del context dels poemes inclosos en aquests reculls, i ens pot ajudar a escatir l’autoria d’alguns poemes que romanen dubtosos. En segon lloc, el poema també és un testimoni força singular pel que fa a la consideració d’alguns autors de l’època per part d’un personatge coetani que, per tant, està deslligat de qualsevol judici posterior. Tot plegat ve complementat per l’edició crítica del poema, que havia restat inèdit fins ara.Paraules clau: literatura catalana. poesia barroca, cançoners manuscrits, proemi, edició crítica.Abstract: Càrcer was a copyist from the 17th century that wrote a proem in verse of great interest for the study of the transmission and the valoration of catalan poetry from the Barroque period. This article studies this introductory poem from two points of view. First of all, the article points out the importance of this poem in order to understand the relationship between three miscellaneous manuscripts that have survived into our present day. This gives us more elements for the consideration of the context for some of the poems included in these volumes, and it can also help us to establish the authorship of some of the poems that would otherwise remain unclear. On the other hand, this poem is also a singular artifact when it comes to the consideration of the authors of catalan barroque poetry by a contemporary author that is therefore removed from future judgement. All of this has been complemented with the edition of this poem, which had been unedited until now, by following textual criticism.Keywords: catalan literature, barroque poetry, manuscripts, proem, textual criticism.
{"title":"Estudi i edició crítica del proemi Aquest llibre s’intitula","authors":"Miquel Sabaté Solà","doi":"10.7203/scripta.21.26845","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26845","url":null,"abstract":"Resum: Càrcer va ser un copista del segle XVII que va escriure un proemi en vers de gran interès per a l’estudi de la transmissió i la valoració de la poesia catalana del Barroc. Aquest proemi s’estudia en el present article des de dos punts de vista. En primer lloc, s’observa la seva importància de cara a comprendre la relació entre tres manuscrits miscel·lanis que ens han arribat fins avui en dia. Això ens aporta més elements per a la consideració del context dels poemes inclosos en aquests reculls, i ens pot ajudar a escatir l’autoria d’alguns poemes que romanen dubtosos. En segon lloc, el poema també és un testimoni força singular pel que fa a la consideració d’alguns autors de l’època per part d’un personatge coetani que, per tant, està deslligat de qualsevol judici posterior. Tot plegat ve complementat per l’edició crítica del poema, que havia restat inèdit fins ara.Paraules clau: literatura catalana. poesia barroca, cançoners manuscrits, proemi, edició crítica.Abstract: Càrcer was a copyist from the 17th century that wrote a proem in verse of great interest for the study of the transmission and the valoration of catalan poetry from the Barroque period. This article studies this introductory poem from two points of view. First of all, the article points out the importance of this poem in order to understand the relationship between three miscellaneous manuscripts that have survived into our present day. This gives us more elements for the consideration of the context for some of the poems included in these volumes, and it can also help us to establish the authorship of some of the poems that would otherwise remain unclear. On the other hand, this poem is also a singular artifact when it comes to the consideration of the authors of catalan barroque poetry by a contemporary author that is therefore removed from future judgement. All of this has been complemented with the edition of this poem, which had been unedited until now, by following textual criticism.Keywords: catalan literature, barroque poetry, manuscripts, proem, textual criticism.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"11 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84842626","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26796
E. Ripoll
Resumen: En este artículo se hace un recorrido por los principales proyectos y almacenes de datos relacionados con la poesía medieval y la imprenta que utilizan las tecnologías de la información de forma intensiva. Esta visión global de la colaboración que existe entre la filología y la informática permite observar cómo los medievalistas aprovechan las capacidades de almacenamiento y cómputo de los ordenadores para avanzar en sus investigaciones y darles difusión, lo que, en última instancia, permite acelerar trabajos posteriores.Palabras clave: humanidades digitales hispánicas, cancioneros, incunables, estudios medievales, lingüística computacional.Abstract: This article takes a tour of the main projects and data warehouses related to medieval poetry and printing that use information technology intensively. This global vision of the collaboration that exists between philology and computer science allows us to observe how medievalists take advantage of the storage and computational capacities of computers to advance their research and disseminate it, which, ultimately, makes it possible to speed up subsequent work.Keywords: Hispanic digital humanities, cancioneros, incunabula, medieval studies, computational linguistics.
{"title":"Cancionero e imprenta en la red","authors":"E. Ripoll","doi":"10.7203/scripta.21.26796","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26796","url":null,"abstract":"Resumen: En este artículo se hace un recorrido por los principales proyectos y almacenes de datos relacionados con la poesía medieval y la imprenta que utilizan las tecnologías de la información de forma intensiva. Esta visión global de la colaboración que existe entre la filología y la informática permite observar cómo los medievalistas aprovechan las capacidades de almacenamiento y cómputo de los ordenadores para avanzar en sus investigaciones y darles difusión, lo que, en última instancia, permite acelerar trabajos posteriores.Palabras clave: humanidades digitales hispánicas, cancioneros, incunables, estudios medievales, lingüística computacional.Abstract: This article takes a tour of the main projects and data warehouses related to medieval poetry and printing that use information technology intensively. This global vision of the collaboration that exists between philology and computer science allows us to observe how medievalists take advantage of the storage and computational capacities of computers to advance their research and disseminate it, which, ultimately, makes it possible to speed up subsequent work.Keywords: Hispanic digital humanities, cancioneros, incunabula, medieval studies, computational linguistics.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"55 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89163576","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-22DOI: 10.7203/scripta.21.26795
Maria Conca, J. Guía
Resum: Un episodi interessant, a més d’important, en la història de la llengua i la literatura catalanes, és com i quan hi va aparèixer el mot carmesina. En aquest treball, s’hi aporten raons per concloure que aquest mot és una creació de Joan Roís de Corella (1435-1497), primerament com a nom d’una certa color vermella (especialment aplicat a la sang de Crist o a la persona de la Verge Maria) i, en segona accepció, com a nom de la princesa de Constantinoble, en la novel·la Tirant lo Blanc (1490).Paraules clau: literatura clàssica catalana, traducció, unitat estilística, concordances lèxiques i fràsiques.Abstract: An interesting episode, as well as an important one, in the history of the Catalan language and literature, is how and when the word carmesina appeared. In this work, reasons are provided to conclude that this word is a creation of Joan Roís de Corella (1435-1497), firstly as the name of a certain red color (especially applied to the blood of Christ or the person of the Virgin Mary) and, in a second sense, as the name of the princess of Constantinople, in the novel Tirant lo Blanc (1490).Keywords: Classical Catalan literature, Translation, Stylistic unity, Lexical and phrasal concordances.
{"title":"De la sang carmesina a la Carmesina del Tirant","authors":"Maria Conca, J. Guía","doi":"10.7203/scripta.21.26795","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.21.26795","url":null,"abstract":"Resum: Un episodi interessant, a més d’important, en la història de la llengua i la literatura catalanes, és com i quan hi va aparèixer el mot carmesina. En aquest treball, s’hi aporten raons per concloure que aquest mot és una creació de Joan Roís de Corella (1435-1497), primerament com a nom d’una certa color vermella (especialment aplicat a la sang de Crist o a la persona de la Verge Maria) i, en segona accepció, com a nom de la princesa de Constantinoble, en la novel·la Tirant lo Blanc (1490).Paraules clau: literatura clàssica catalana, traducció, unitat estilística, concordances lèxiques i fràsiques.Abstract: An interesting episode, as well as an important one, in the history of the Catalan language and literature, is how and when the word carmesina appeared. In this work, reasons are provided to conclude that this word is a creation of Joan Roís de Corella (1435-1497), firstly as the name of a certain red color (especially applied to the blood of Christ or the person of the Virgin Mary) and, in a second sense, as the name of the princess of Constantinople, in the novel Tirant lo Blanc (1490).Keywords: Classical Catalan literature, Translation, Stylistic unity, Lexical and phrasal concordances.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"23 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-06-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90093064","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：