Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25849
Ana María Rodado Ruiz
{"title":"Pedro de Cartagena y otros poetas en el cancionero SA10b: variantes, variaciones y testimonios únicos","authors":"Ana María Rodado Ruiz","doi":"10.7203/scripta.20.25849","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25849","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"96 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"75959596","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25846
M. Conca, Josep Guia
Resum: Presentem la descoberta d’una obra catalana sapiencial perduda, que va ser traduïda al castellà per Jacob Zadique d’Uclés, en 1402, per encàrrec de Lorenzo Suárez de Figueroa, mestre de l’Orde de Sant Jaume. L’obra continua desapareguda, però hi ha un testimoni documental de la seva existència i l’hem poguda identificar completament i detallada: un llibre que va ser escrit molt probablement a València, entre 1390 i 1402, format per una selecció d’enunciats sapiencials del Dotzè llibre del Crestià (1387), de Francesc Eiximenis, i de la Consolació de filosofia, de Boeci, en traducció catalana de Ginebreda (1390), a més d’alguns proverbis i apotegmes afegits. La descoberta ha estat possible, a partir de la traducció conservada, gràcies a l’aplicació del mètode de concordances fràsiques, ben útil per a la determinació de dependències, fonts i autories. Paraules clau: Literatura medieval catalana, Literatura sapiencial, Traducció, Paremiologia contrastivaAbstract: We present the discovery of a lost Catalan sapiential work, which will be translated into Spanish by Jacob Zadique d’Uclés, in 1402, commissioned by Lorenzo Suarez de Figueroa, master of the Order of Saint James. The work continues to disappear, but there is a documentary testimony of its existence and we could identify it completely and in detail: a book most likely composed in Valencia, between 1390 and 1402, consisting of a selection of wisdom statements from Eiximenis’s Dotzè llibre del Crestià (1387), from Boeci’s Consolació de filosofia, in Catalan translation by Ginebreda (1390), plus some added proverbs and apothegms. The discovery was made possible, from the preserved translation, by the application of the method of phrasal concordances, very useful for the determination of dependencies, sources and authors. Keywords: Medieval Catalan literature, Wisdom literature, Translation, Contrastive paremiology.
{"title":"Eiximenis i Boeci en el llibre sapiencial català traduït al castellà per Jacob Zadique d’Uclés en 1402","authors":"M. Conca, Josep Guia","doi":"10.7203/scripta.20.25846","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25846","url":null,"abstract":"Resum: Presentem la descoberta d’una obra catalana sapiencial perduda, que va ser traduïda al castellà per Jacob Zadique d’Uclés, en 1402, per encàrrec de Lorenzo Suárez de Figueroa, mestre de l’Orde de Sant Jaume. L’obra continua desapareguda, però hi ha un testimoni documental de la seva existència i l’hem poguda identificar completament i detallada: un llibre que va ser escrit molt probablement a València, entre 1390 i 1402, format per una selecció d’enunciats sapiencials del Dotzè llibre del Crestià (1387), de Francesc Eiximenis, i de la Consolació de filosofia, de Boeci, en traducció catalana de Ginebreda (1390), a més d’alguns proverbis i apotegmes afegits. La descoberta ha estat possible, a partir de la traducció conservada, gràcies a l’aplicació del mètode de concordances fràsiques, ben útil per a la determinació de dependències, fonts i autories. Paraules clau: Literatura medieval catalana, Literatura sapiencial, Traducció, Paremiologia contrastivaAbstract: We present the discovery of a lost Catalan sapiential work, which will be translated into Spanish by Jacob Zadique d’Uclés, in 1402, commissioned by Lorenzo Suarez de Figueroa, master of the Order of Saint James. The work continues to disappear, but there is a documentary testimony of its existence and we could identify it completely and in detail: a book most likely composed in Valencia, between 1390 and 1402, consisting of a selection of wisdom statements from Eiximenis’s Dotzè llibre del Crestià (1387), from Boeci’s Consolació de filosofia, in Catalan translation by Ginebreda (1390), plus some added proverbs and apothegms. The discovery was made possible, from the preserved translation, by the application of the method of phrasal concordances, very useful for the determination of dependencies, sources and authors. Keywords: Medieval Catalan literature, Wisdom literature, Translation, Contrastive paremiology.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"14 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84838274","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25857
Giuseppe Grilli
{"title":"Banditi a Orgosolo. Una variante del Banditisme?","authors":"Giuseppe Grilli","doi":"10.7203/scripta.20.25857","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25857","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"35 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72920441","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25855
Marta Gort Paniello
Resum: El tema de la transformació és un tòpic en la història de la literatura i en trobem un clar exponent en el mite de Pigmalió, la primera versió del qual es troba recollida en les Metamorfosis d’Ovidi. En aquest estudi es comparen dues reinterpretacions del mite de Pigmalió fetes per escriptors de la Mediterrània: Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi (1883) i La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza d’Isabel-Clara Simó (1993). Aquestes obres van ser escrites amb més de cent anys de separació i, tot i que els escriptors comparteixen certs referents, cadascun s’ha sentit atret per influències més properes al seu context. L’estudi se centra fonamentalment en la figura femenina, i els resultats de l’anàlisi mostren que Collodi i Simó representen dues Galatees ben diferents. D’una banda, Pinotxo segueix la imatge més tradicional en tant que acaba satisfent el desig del seu creador, Gepetto. D’altra banda, Dolores és una Galatea més revolucionària perquè, finalment, s’oposa a la voluntat del seu Pigmalió, Joaquim, i lluita per aconseguir ser lliure i independent.Paraules clau: Literatura comparada, Transformació, Galatea, Pinotxo, La salvatge.Abstract: The theme of transformation is a recurrent topic in literature and we find a clear exponent in the Myth of Pygmalion, the first version of which was gathered by Ovid in the Metamorphosis. This study compares two reinterpretations of the story of Pygmalion and Galatea written by two Mediterranean writers: Les aventures de Pinotxo by Carlo Collodi (1883) and La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza by Isabel-Clara Simó (1993). These works were written by more than a century of distance and, although the writers have some literary sources in common, each one has feel attracted to other influences closer to their context. The paper focuses mostly in the female figures of the story and results from the literary analysis prove that Collodi and Simó represent two very different Galateas. On the one hand, Pinotxo follows the traditional image of Galatea, as long as he ends satisfying the desires of his creator, Gepetto. On the other hand, Dolores is a more revolutionary Galatea because, finally, she disobeys the wish of his Pygmalion, Joaquim, and fights for becoming someone independent and free. Keywords: Comparative literature, Transformation, Galatea, Pinocchio, La salvatge.
{"title":"Dues Galatees mediterrànies: El mite de Pigmalió a Pinotxo i a La salvatge","authors":"Marta Gort Paniello","doi":"10.7203/scripta.20.25855","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25855","url":null,"abstract":"Resum: El tema de la transformació és un tòpic en la història de la literatura i en trobem un clar exponent en el mite de Pigmalió, la primera versió del qual es troba recollida en les Metamorfosis d’Ovidi. En aquest estudi es comparen dues reinterpretacions del mite de Pigmalió fetes per escriptors de la Mediterrània: Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi (1883) i La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza d’Isabel-Clara Simó (1993). Aquestes obres van ser escrites amb més de cent anys de separació i, tot i que els escriptors comparteixen certs referents, cadascun s’ha sentit atret per influències més properes al seu context. L’estudi se centra fonamentalment en la figura femenina, i els resultats de l’anàlisi mostren que Collodi i Simó representen dues Galatees ben diferents. D’una banda, Pinotxo segueix la imatge més tradicional en tant que acaba satisfent el desig del seu creador, Gepetto. D’altra banda, Dolores és una Galatea més revolucionària perquè, finalment, s’oposa a la voluntat del seu Pigmalió, Joaquim, i lluita per aconseguir ser lliure i independent.Paraules clau: Literatura comparada, Transformació, Galatea, Pinotxo, La salvatge.Abstract: The theme of transformation is a recurrent topic in literature and we find a clear exponent in the Myth of Pygmalion, the first version of which was gathered by Ovid in the Metamorphosis. This study compares two reinterpretations of the story of Pygmalion and Galatea written by two Mediterranean writers: Les aventures de Pinotxo by Carlo Collodi (1883) and La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza by Isabel-Clara Simó (1993). These works were written by more than a century of distance and, although the writers have some literary sources in common, each one has feel attracted to other influences closer to their context. The paper focuses mostly in the female figures of the story and results from the literary analysis prove that Collodi and Simó represent two very different Galateas. On the one hand, Pinotxo follows the traditional image of Galatea, as long as he ends satisfying the desires of his creator, Gepetto. On the other hand, Dolores is a more revolutionary Galatea because, finally, she disobeys the wish of his Pygmalion, Joaquim, and fights for becoming someone independent and free. Keywords: Comparative literature, Transformation, Galatea, Pinocchio, La salvatge.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"209 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"91232521","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25859
Ramon Mora Galbis
Ressenya a Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5Review to Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5
{"title":"Ressenya a Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022","authors":"Ramon Mora Galbis","doi":"10.7203/scripta.20.25859","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25859","url":null,"abstract":"Ressenya a Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5Review to Jacob Mompó, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 145 pp., ISBN: 978-84-1118-079-5","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"23 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86861197","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-12-31DOI: 10.7203/scripta.20.25860
Esteve Torres Rubió
Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0Review to Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0
{"title":"Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022","authors":"Esteve Torres Rubió","doi":"10.7203/scripta.20.25860","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.20.25860","url":null,"abstract":"Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0Review to Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"91 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78713691","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-05-27DOI: 10.7203/scripta.19.23686
Manuel Badal
L’evolució del morfema verbal de cinquena persona de ?tis > ?ts a ?u [w] (cant?tis > cantats > cantau) és un fenomen identificador de la llengua catalana, ja que es dona sistemàticament en totes les formes de cinquena persona de tots els verbs. La substitució de la forma ?ts per ?u s’inicia en català medieval i tarda bastant a consolidar-se gràficament. En aquest treball, analitzem, a partir d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, quin és l’estadi evolutiu que presenta aquesta persona al començament del segle xv en els diversos temps verbals de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu. A més, analitzem si existeixen diferències significatives en l’adopció de les formes innovadores en -u entre els tres modes. Finalment, comparem els nostres resultats amb els recomptes de Wheeler (2012) per a establir si el gènere i l’estil de les obres afecta la distribució de les diferents variants.
{"title":"L’evolució del morfema de cinquena persona en català antic: de cantats a cantau","authors":"Manuel Badal","doi":"10.7203/scripta.19.23686","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.19.23686","url":null,"abstract":"L’evolució del morfema verbal de cinquena persona de ?tis > ?ts a ?u [w] (cant?tis > cantats > cantau) és un fenomen identificador de la llengua catalana, ja que es dona sistemàticament en totes les formes de cinquena persona de tots els verbs. La substitució de la forma ?ts per ?u s’inicia en català medieval i tarda bastant a consolidar-se gràficament. En aquest treball, analitzem, a partir d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, quin és l’estadi evolutiu que presenta aquesta persona al començament del segle xv en els diversos temps verbals de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu. A més, analitzem si existeixen diferències significatives en l’adopció de les formes innovadores en -u entre els tres modes. Finalment, comparem els nostres resultats amb els recomptes de Wheeler (2012) per a establir si el gènere i l’estil de les obres afecta la distribució de les diferents variants.","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"15 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-05-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88055559","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-05-27DOI: 10.7203/scripta.19.24465
Emanuela Forgetta
Resum: En aquest article s’analitza la presència de la matière de Bretagne al Llibre de Meravelles de Ramon Llull, en particular es fa referència al concepte de meravella, a algunes similituds existents entre Perceval i Fèlix i a l`ús de l’al·legoria.Paraules clau: Ramon Llull, matière de Bretagne, meravella, Perceval, FèlixAbstract: This article analyzes the presence of the matière de Bretagne in Ramon Llull’s Llibre de Meravelles, in particular it refers to the concept of wonder, to some similarities between Perceval and Felix and to the use of allegory.Keywords: Ramon Llull, matière de Bretagne, wonder, Perceval, Fèlix
{"title":"El Llibre de Meravelles i alguns aspectes relacionats amb la matière de Bretagne","authors":"Emanuela Forgetta","doi":"10.7203/scripta.19.24465","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.19.24465","url":null,"abstract":"Resum: En aquest article s’analitza la presència de la matière de Bretagne al Llibre de Meravelles de Ramon Llull, en particular es fa referència al concepte de meravella, a algunes similituds existents entre Perceval i Fèlix i a l`ús de l’al·legoria.Paraules clau: Ramon Llull, matière de Bretagne, meravella, Perceval, FèlixAbstract: This article analyzes the presence of the matière de Bretagne in Ramon Llull’s Llibre de Meravelles, in particular it refers to the concept of wonder, to some similarities between Perceval and Felix and to the use of allegory.Keywords: Ramon Llull, matière de Bretagne, wonder, Perceval, Fèlix","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"6 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-05-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74557848","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-05-27DOI: 10.7203/scripta.19.24490
Joaquim Martí Mestre
Ressenya a Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8 Review to Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8
{"title":"Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021","authors":"Joaquim Martí Mestre","doi":"10.7203/scripta.19.24490","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.19.24490","url":null,"abstract":"Ressenya a Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8 Review to Antoni Ferrando: Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021. 287 pp. 978-84-7822-892-8","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"14 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-05-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87283281","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2022-05-27DOI: 10.7203/scripta.19.24463
V. Ripa, N. Puigdevall
{"title":"Per un compleanno speciale. Omaggio ad Anna Maria Compagna","authors":"V. Ripa, N. Puigdevall","doi":"10.7203/scripta.19.24463","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/scripta.19.24463","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42654,"journal":{"name":"Scripta-Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna-International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture","volume":"110 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-05-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79608429","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：