Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/anuariomusical.2000.i55.231
M. Christoforidis
La biblioteca personal de Manuel de Falla proporciona una fuente única para el estudio de la asimilación de ideas del compositor, y su hábito de toda la vida de anotar su material de lectura y partituras elevan la utilidad de la biblioteca a una comprensión de su proceso creativo. El uso de música preexistente en varias composiciones de Falla da más relevancia al estudio de las partituras impresas en su biblioteca es un trabajo que puede aclarar las fuentes empleadas por Falla y el desarrollo de sus ideas musicales. La magnitud limitada del trabajo del campo de Falla en el reino de música folclórica hace esta fuente aun más valiosa para el estudio de trabajos inspirados en el folclore como las Siete canciones populares españolas. La procedencia de las melodías empleadas por Falla en ese trabajo ha sido el centro de artículos de Manuel García Matos y Josep Crivillé i Bargalló. Basado en sus investigaciones, este estudio sostiene que en las Siete canciones populares españolas todas las lineas melódicas de Falla y algunos de los acompañamientos están basados, con variaciones, en la asimilación de materiales tomada de las publicaciones específicas de su propiedad. La incorporación de música folclórica en las partituras de Falla también es examinada, y las Siete canciones populares españolas se sitúan dentro del contexto creativo de su entorno parisiense. Finalmente, se compara el uso que hace Falla de fuentes folclóricas y el proceso a través de que la música antigua estaba incorporada en sus partituras neoclásicas de los años veinte.
曼努埃尔·德·法拉的个人图书馆为研究作曲家的思想同化提供了独特的来源,他一生记录阅读材料和乐谱的习惯提高了图书馆对了解他的创作过程的有用性。在几个法拉的作品中使用预先存在的音乐,使研究他图书馆中印刷的乐谱更加重要,这项工作可以澄清法拉使用的来源和他的音乐思想的发展。Falla Campo在民间音乐领域的工作规模有限,这使得这一来源对于研究受民间传说启发的作品,如七首西班牙流行歌曲,更加有价值。Falla在这项工作中使用的旋律的来源一直是Manuel García Matos和Josep Crivilléi Bargalló的文章中心。根据他的研究,这项研究认为,在七首西班牙流行歌曲中,所有的法拉旋律线和一些伴奏都是基于对从其特定出版物中提取的材料的吸收,并有变化。还审查了将民间音乐纳入法拉乐谱的情况,这七首西班牙流行歌曲都属于其巴黎环境的创作背景。最后,他比较了Falla对民间来源的使用以及古代音乐被纳入他20世纪20年代新古典乐谱的过程。
{"title":"Manuel de Falla' s Siete canciones populares españolas: The composer's personal library, folksong models and the creative process","authors":"M. Christoforidis","doi":"10.3989/anuariomusical.2000.i55.231","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/anuariomusical.2000.i55.231","url":null,"abstract":"La biblioteca personal de Manuel de Falla proporciona una fuente única para el estudio de la asimilación de ideas del compositor, y su hábito de toda la vida de anotar su material de lectura y partituras elevan la utilidad de la biblioteca a una comprensión de su proceso creativo. El uso de música preexistente en varias composiciones de Falla da más relevancia al estudio de las partituras impresas en su biblioteca es un trabajo que puede aclarar las fuentes empleadas por Falla y el desarrollo de sus ideas musicales. La magnitud limitada del trabajo del campo de Falla en el reino de música folclórica hace esta fuente aun más valiosa para el estudio de trabajos inspirados en el folclore como las Siete canciones populares españolas. La procedencia de las melodías empleadas por Falla en ese trabajo ha sido el centro de artículos de Manuel García Matos y Josep Crivillé i Bargalló. Basado en sus investigaciones, este estudio sostiene que en las Siete canciones populares españolas todas las lineas melódicas de Falla y algunos de los acompañamientos están basados, con variaciones, en la asimilación de materiales tomada de las publicaciones específicas de su propiedad. La incorporación de música folclórica en las partituras de Falla también es examinada, y las Siete canciones populares españolas se sitúan dentro del contexto creativo de su entorno parisiense. Finalmente, se compara el uso que hace Falla de fuentes folclóricas y el proceso a través de que la música antigua estaba incorporada en sus partituras neoclásicas de los años veinte.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45182737","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.287
Franz Körndle
Seit die Musikwissenschaft sich mit dem Buxheimer Orgelbuch beschäftige, glaubten die Forscher (Schrade, Southern)Patrem (Nr. 222), es basiere auf dem Credo IV der Editio Vaticana. Außerdem wurde es ais unvollständig angesehen. Der Cantus firmus kommt jedoch aus einem „strophischen" Credo des 14. oder 15. Jahrhunderts. Davon verwendet das Patrem im Buxheimer Orgelbuch eine Strophe und kann deshalb als vollständig gelten. Liturgische Quellen aus jener Zeit lassen Rückschlüsse auf eine spezielle Alternatim-Praxis beim Credo zu. Nicht selten endete das Singen bei ,,et homo factus est". Der Rest wurde von der Orgel gespielt. Aus der damaligen Zeit sind auch mehrere zweistimmige Credo-Sätze überliefert. Die Version in elm 5023 der Bayerischen Staatsbibliothek München ähnelt in ihrem Beginn dem Patrem Nr. 222 so sehr, daß man vermuten kann, die Orgelbearbeitung sei eine Intavolierung. Eine andere Art von Unvollständigkeit präsentiert die Faksimile-Ausgabe von Bertha Antonia Wallner. Als man 1955 ein gesäubertes Faksimile erstellte, wurden zahlreiche im Original vorhandene Flecken entfernt, einer davon befand sich im Patrem. Mit ihm verschwand ein ganzer Akkord.
{"title":"Das Patrem im Buxheimer Orgelbuch (Nr. 222)","authors":"Franz Körndle","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.287","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.287","url":null,"abstract":"Seit die Musikwissenschaft sich mit dem Buxheimer Orgelbuch beschäftige, glaubten die Forscher (Schrade, Southern)Patrem (Nr. 222), es basiere auf dem Credo IV der Editio Vaticana. Außerdem wurde es ais unvollständig angesehen. Der Cantus firmus kommt jedoch aus einem „strophischen\" Credo des 14. oder 15. Jahrhunderts. Davon verwendet das Patrem im Buxheimer Orgelbuch eine Strophe und kann deshalb als vollständig gelten. Liturgische Quellen aus jener Zeit lassen Rückschlüsse auf eine spezielle Alternatim-Praxis beim Credo zu. Nicht selten endete das Singen bei ,,et homo factus est\". Der Rest wurde von der Orgel gespielt. Aus der damaligen Zeit sind auch mehrere zweistimmige Credo-Sätze überliefert. Die Version in elm 5023 der Bayerischen Staatsbibliothek München ähnelt in ihrem Beginn dem Patrem Nr. 222 so sehr, daß man vermuten kann, die Orgelbearbeitung sei eine Intavolierung. Eine andere Art von Unvollständigkeit präsentiert die Faksimile-Ausgabe von Bertha Antonia Wallner. Als man 1955 ein gesäubertes Faksimile erstellte, wurden zahlreiche im Original vorhandene Flecken entfernt, einer davon befand sich im Patrem. Mit ihm verschwand ein ganzer Akkord.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44747189","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.2000.I55.230
Claus Bockmaier
Nach Erläuterungen zur Bedeutung der Hymne God save the King werden Beethovens Klaviervariationen über dieses Lied einer naheren Betrachtung unterzogen. Obwohl es auf den ersten Blick nicht den Anschein hat, erweist sich die Komposition in ihrem Kern als Battaglia. Die Variationen IV bis VI nämlich entsprechen der typischen Folge: Angriff und Schlacht - Klage über die Opfer - Siegesmarsch. Vor und nach dieser Verdichtung dominiert eine eher unbeschwerte Spielhaltung. Die auBermusikalische Vorstellung bringt uns aber vor allem der innermusikalischen Geschehensvorstellung auf die Spur, die sich in besonderen Spannungsmomenten äußert und so schon in der ersten Variation zu erahnen ist.
{"title":"Beethovens Klaviervariationen über God Save the King als Battaglia","authors":"Claus Bockmaier","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.2000.I55.230","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.2000.I55.230","url":null,"abstract":"Nach Erläuterungen zur Bedeutung der Hymne God save the King werden Beethovens Klaviervariationen über dieses Lied einer naheren Betrachtung unterzogen. Obwohl es auf den ersten Blick nicht den Anschein hat, erweist sich die Komposition in ihrem Kern als Battaglia. Die Variationen IV bis VI nämlich entsprechen der typischen Folge: Angriff und Schlacht - Klage über die Opfer - Siegesmarsch. Vor und nach dieser Verdichtung dominiert eine eher unbeschwerte Spielhaltung. Die auBermusikalische Vorstellung bringt uns aber vor allem der innermusikalischen Geschehensvorstellung auf die Spur, die sich in besonderen Spannungsmomenten äußert und so schon in der ersten Variation zu erahnen ist.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48526062","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/anuariomusical.1999.i54.255
J. M. Marquès
Des de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral. El titular del càrrec, a més de tocar l'instrument, havia de compondré peces noves i d'ensenyar música gratuïtament. En set localitats, a més, existí el càrrec de mestre de capella. Se sostenien amb fundacions, que resultaren empobrides per la desamortització de 1835. El nombre d'organistes, no obstant, va créixer encara entre els anys 1875 i 1936. La baixa del nombre de sacerdots després de 1939, causà una dràstica disminució de la música eclesiàstica, tot i que una devaluació de la funció musical ja es pot constatar en la política del bisbat des de principis del segle XX. En l'article es documenten les fundacions i 391 organistes i mestres de capella de la diòcesi, entre 1554 i 1987, a partir de l'Arxiu Diocesà de Girona.
{"title":"Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona","authors":"J. M. Marquès","doi":"10.3989/anuariomusical.1999.i54.255","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/anuariomusical.1999.i54.255","url":null,"abstract":"Des de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral. El titular del càrrec, a més de tocar l'instrument, havia de compondré peces noves i d'ensenyar música gratuïtament. En set localitats, a més, existí el càrrec de mestre de capella. Se sostenien amb fundacions, que resultaren empobrides per la desamortització de 1835. El nombre d'organistes, no obstant, va créixer encara entre els anys 1875 i 1936. La baixa del nombre de sacerdots després de 1939, causà una dràstica disminució de la música eclesiàstica, tot i que una devaluació de la funció musical ja es pot constatar en la política del bisbat des de principis del segle XX. En l'article es documenten les fundacions i 391 organistes i mestres de capella de la diòcesi, entre 1554 i 1987, a partir de l'Arxiu Diocesà de Girona.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44561418","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1998.I53.274
Carmen Julia Prudencio González
Un manuscrito litúrgico-musical de un convento femenino de Palma de Mallorca escrito en época tardomedieval contiene un rico repertorio de piezas inéditas y numerosas peculiaridades. Se alternan en él piezas de la liturgia monacal escritas tanto en canto llano como en notación mensural, se incluye repertorio monódico mensural del siglo XIV, polifonía de la misma época, un gran número de tropos y algunas obras latinas con repeticiones musicales que las aproximan a las laude latinas, así como canciones insertas dentro de la liturgia de la misa que podrían considerarse de danza. Estas y otras piezas indican una fuerte relación de este manuscrito con fuentes contemporáneas italianas. Además en el manuscrito de Palma aparecen numerosas indicaciones sobre la interpretación de las piezas que nos aportan interesantes datos sobre el canto en los conventos de monjas de la época.
{"title":"De monjas y tropos. Música tardomedieval en un convento mallorquín","authors":"Carmen Julia Prudencio González","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1998.I53.274","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1998.I53.274","url":null,"abstract":"Un manuscrito litúrgico-musical de un convento femenino de Palma de Mallorca escrito en época tardomedieval contiene un rico repertorio de piezas inéditas y numerosas peculiaridades. Se alternan en él piezas de la liturgia monacal escritas tanto en canto llano como en notación mensural, se incluye repertorio monódico mensural del siglo XIV, polifonía de la misma época, un gran número de tropos y algunas obras latinas con repeticiones musicales que las aproximan a las laude latinas, así como canciones insertas dentro de la liturgia de la misa que podrían considerarse de danza. Estas y otras piezas indican una fuerte relación de este manuscrito con fuentes contemporáneas italianas. Además en el manuscrito de Palma aparecen numerosas indicaciones sobre la interpretación de las piezas que nos aportan interesantes datos sobre el canto en los conventos de monjas de la época.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41679736","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.295
A. Soler
Ramón Barce es, sin duda, uno de los compositores españoles que más ha escrito sobre la problemática de la música del siglo XX. Sus reflexiones han influenciado a un nada despreciable número de compositores a los cuales, indirectamente, ha ayudado a tomar una dirección u otra en su propio proceder compositivo. Este trabajo aborda, desde el área analítica, dos de las obras de mayor trascendencia en su corpus creativo, pormenorizado en los sistemas empleados en aquellas y en su desarrollo formal. Desde esa perspectiva, este trabajo pone de manifiesto la influencia de su participación en las vanguardias más comprometidas y en la elaboración de un sistema compositivo propio, características ambas que marcan la mayor parte de su obra.
ramon Barce无疑是写了更多关于20世纪音乐问题的西班牙作曲家之一。他的思想影响了相当多的作曲家,间接地帮助他们在自己的创作过程中朝着一个或另一个方向发展。本文从分析的角度,探讨了两个最重要的作品的创作语料库,详细介绍了它们所使用的系统及其形式发展。从这个角度来看,这部作品突出了他参与最坚定的先锋派和他自己的作曲系统的发展的影响,这两个特点标志着他的大部分作品。
{"title":"Ramón Barce, un compositor entre la vanguardia y un lenguaje personalizado. Análisis de Canadá trío y la Sinfonía número 3","authors":"A. Soler","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.295","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1997.I52.295","url":null,"abstract":"Ramón Barce es, sin duda, uno de los compositores españoles que más ha escrito sobre la problemática de la música del siglo XX. Sus reflexiones han influenciado a un nada despreciable número de compositores a los cuales, indirectamente, ha ayudado a tomar una dirección u otra en su propio proceder compositivo. Este trabajo aborda, desde el área analítica, dos de las obras de mayor trascendencia en su corpus creativo, pormenorizado en los sistemas empleados en aquellas y en su desarrollo formal. Desde esa perspectiva, este trabajo pone de manifiesto la influencia de su participación en las vanguardias más comprometidas y en la elaboración de un sistema compositivo propio, características ambas que marcan la mayor parte de su obra.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41533498","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1995.I50.337
Jean Marc Sellen
No disponible
不可用
{"title":"Langage du Fandango. De la poétique musicale au sens poétique du cante jondo","authors":"Jean Marc Sellen","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1995.I50.337","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1995.I50.337","url":null,"abstract":"No disponible","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46286830","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1996.I51.316
Gemma Pérez Zalduondo
Adolfo Salazar, en 1930, definió las sociedades filarmónicas como "los principales órganos de difusión de la música en España", indicando así la innegable importancia de las mismas para el conocimiento de la evolución musical de comienzos del Siglo XX en nuestro país. A pesar de ello, existen escasos aportes documentales sobre el tema. En el presente artículo pretendemos ofrecer y analizar datos parciales sobre la actividad de la Sociedad Filarmónica de Madrid y la Sociedad Sevillana de Conciertos, junto a otros pertenecientes a asociaciones musicales de diversa índole. Todos los datos corresponden a las temporadas concertísticas de los años 1921 a 1925 , período en el que se produjeron acontecimientos tan significativos como el estreno de El Retablo de Maese Pedro en ambas Sociedades y las visitas de Wanda Landowska y Arthur Rubinstein a Sevilla. Hemos centrado nuestro análisis en: la programación de las temporadas de conciertos; los intérpretes contratados; la clasificación estilística del repertorio; la presencia de la música española y la novedad de las obras ejecutadas.
{"title":"Apuntes para la evaluación de la actividad de las Sociedades Musicales en España (1921-1925)","authors":"Gemma Pérez Zalduondo","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1996.I51.316","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1996.I51.316","url":null,"abstract":"Adolfo Salazar, en 1930, definió las sociedades filarmónicas como \"los principales órganos de difusión de la música en España\", indicando así la innegable importancia de las mismas para el conocimiento de la evolución musical de comienzos del Siglo XX en nuestro país. A pesar de ello, existen escasos aportes documentales sobre el tema. En el presente artículo pretendemos ofrecer y analizar datos parciales sobre la actividad de la Sociedad Filarmónica de Madrid y la Sociedad Sevillana de Conciertos, junto a otros pertenecientes a asociaciones musicales de diversa índole. Todos los datos corresponden a las temporadas concertísticas de los años 1921 a 1925 , período en el que se produjeron acontecimientos tan significativos como el estreno de El Retablo de Maese Pedro en ambas Sociedades y las visitas de Wanda Landowska y Arthur Rubinstein a Sevilla. Hemos centrado nuestro análisis en: la programación de las temporadas de conciertos; los intérpretes contratados; la clasificación estilística del repertorio; la presencia de la música española y la novedad de las obras ejecutadas.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46228227","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-24DOI: 10.3989/ANUARIOMUSICAL.1999.I54.260
Agustí Bruach
Der Aufsatz befaßt sich vor allem mit der orchestralen Musik Isaac Albéniz' (1860-1909) nach dem aus dem Nachlaß der Familie des Komponisten stammenden Manuskript 984 de „Biblioteca de Catalunya" in Barcelona, die zu Gunsten seiner Kompositionen für Klavier oft teilweise verschmäht wurde. Der Komponist aus Camprodon erscheint hier im Kontext des katalanischen Modernismus der Jahrhundertwende, welcher wenig spater mit den spanischen Erstaufführungen der Opern Wagners zumindest teilweise unter den Einfluß der ersten Wellen des Wagnerismus geriet. Das Manuskript 984 zeigt deutlich den unversöhnlichen Widerspruch, mit dem sich der Forscher bei dem Unterfangen einer wertenden Einordnung der Orchestermusik Albéniz' konfrontiert sieht: Neben vollständig auskomponierten Werken wie der symphonischen Dichtung Catalonia (1908), deren nuancenreiche Instrumentierung an die franzosische Schule Paul Dukas' erinnert, finden sich zahlreiche Entwürfe von häufig äußerst nachlässiger instrumentaler Technik, welche der Feder eines anderen Komponisten zu entstammen scheinen. Werke wie die oben gennante Catalonia legen für die Kompositionen, deren Orchesterpalette reichhaltige Schattierungen aufweist, die Notwendigkeit nahe, die wahrscheinliche Intervention eines anderen Komponisten bei ihrer Instrumentierung in die Erwägungen mit einzubeziehen.
本文根据作曲家家族的手稿984 de“Biblioteca de Catalunya”,对Isaac Albéniz(1860-1909)的管弦乐进行了研究。这位来自坎普罗顿的作曲家出现在世纪之交加泰罗尼亚现代主义的背景下,这至少在一定程度上受到了瓦格纳歌剧在西班牙首演的第一波瓦格纳主义的影响研究人员在试图评估阿尔贝尼兹的管弦乐时发现自己面临着不可调和的矛盾:除了交响诗《加泰罗尼亚》(1908年)等作曲完整的作品外,其细致入微的乐器让人想起保罗·杜卡斯的法国学派,有许多往往极为疏忽的器乐技巧的草稿,似乎来自另一位作曲家的笔下。像上面提到的《加泰罗尼亚》这样的作品表明,对于管弦乐调色板色彩丰富的作品,需要考虑另一位作曲家对其乐器的可能干预。
{"title":"Die Orchesterwerke Isaac Albéniz' nach dem Manuskript 984 der „Biblioteca de Catalunya\": Versuch einer einschätzung","authors":"Agustí Bruach","doi":"10.3989/ANUARIOMUSICAL.1999.I54.260","DOIUrl":"https://doi.org/10.3989/ANUARIOMUSICAL.1999.I54.260","url":null,"abstract":"Der Aufsatz befaßt sich vor allem mit der orchestralen Musik Isaac Albéniz' (1860-1909) nach dem aus dem Nachlaß der Familie des Komponisten stammenden Manuskript 984 de „Biblioteca de Catalunya\" in Barcelona, die zu Gunsten seiner Kompositionen für Klavier oft teilweise verschmäht wurde. Der Komponist aus Camprodon erscheint hier im Kontext des katalanischen Modernismus der Jahrhundertwende, welcher wenig spater mit den spanischen Erstaufführungen der Opern Wagners zumindest teilweise unter den Einfluß der ersten Wellen des Wagnerismus geriet. Das Manuskript 984 zeigt deutlich den unversöhnlichen Widerspruch, mit dem sich der Forscher bei dem Unterfangen einer wertenden Einordnung der Orchestermusik Albéniz' konfrontiert sieht: Neben vollständig auskomponierten Werken wie der symphonischen Dichtung Catalonia (1908), deren nuancenreiche Instrumentierung an die franzosische Schule Paul Dukas' erinnert, finden sich zahlreiche Entwürfe von häufig äußerst nachlässiger instrumentaler Technik, welche der Feder eines anderen Komponisten zu entstammen scheinen. Werke wie die oben gennante Catalonia legen für die Kompositionen, deren Orchesterpalette reichhaltige Schattierungen aufweist, die Notwendigkeit nahe, die wahrscheinliche Intervention eines anderen Komponisten bei ihrer Instrumentierung in die Erwägungen mit einzubeziehen.","PeriodicalId":42081,"journal":{"name":"Anuario Musical","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47189234","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":4,"RegionCategory":"艺术学","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}