Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3505
G. González, Guillermo
The crisis brought about by the COVID-19 pandemic, in which the legislator has compelled employers in both the public and private sectors to implement remote working formulas, has brought to the fore of public debate the negative effects that improper use of technological devices in the course of public employees' activities can have on their health. Among the few legal instruments that currently exist to combat these effects, one of the most important is the right to disconnect. Recognised by Article 88 of Organic Law 3/2018, on Personal Data Protection and Guarantees for Digital Rights, the right of public employees to disconnect is a highly abstract legal concept with unclear limits, the legal loopholes and shortcomings of which have been fully revealed in the course of the health crisis. The main aim of this study is to examine the scope and content of this digital right in relation to public employment, pointing out the difficulties of interpreting and applying it and suggesting ways of resolving them in the conflicts that our imprecise regulatory system gives rise to.
{"title":"El derecho a la desconexión digital de los empleados públicos: alcance y significado de un derecho emergente en el contexto de la crisis sanitaria","authors":"G. González, Guillermo","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3505","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3505","url":null,"abstract":"The crisis brought about by the COVID-19 pandemic, in which the legislator has compelled employers in both the public and private sectors to implement remote working formulas, has brought to the fore of public debate the negative effects that improper use of technological devices in the course of public employees' activities can have on their health. Among the few legal instruments that currently exist to combat these effects, one of the most important is the right to disconnect. Recognised by Article 88 of Organic Law 3/2018, on Personal Data Protection and Guarantees for Digital Rights, the right of public employees to disconnect is a highly abstract legal concept with unclear limits, the legal loopholes and shortcomings of which have been fully revealed in the course of the health crisis. The main aim of this study is to examine the scope and content of this digital right in relation to public employment, pointing out the difficulties of interpreting and applying it and suggesting ways of resolving them in the conflicts that our imprecise regulatory system gives rise to.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"54-71"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45671171","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3551
Mohamed Arafa
{"title":"Què va determinar realment la resposta dels Estats Units d'Amèrica a la pandèmia de la COVID-19? Qui supervisa la reacció al coronavirus?","authors":"Mohamed Arafa","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3551","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3551","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"162-174"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48972157","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3540
Comitè de redacció
Aquest dossier recull una seleccio documental que, sense ser exhaustiva, preten proporcionar una visio de conjunt i representativa de la normativa espanyola i catalana generada arran de la pandemia de la COVID-19 des de marc de 2020, amb una observanca especifica a la normativa parlamentaria. Al mateix temps, inclou una seleccio de sentencies i jurisprud encia vinculada a l’emergencia sanitaria produida pel Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiencia Nacional, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i diversos jutjats contenciosos administratius. Com es habitual amb els dossiers monografics de la Revista , s’hi afegeix tambe un apartat amb referencies bibliografiques d’inter es i, finalment, un calaix de sastre amb altres documents i informes emesos per institucions i entitats referents i que tenen a veure amb la gestio de la pand emia, com el Consell d’Europa, el Sindic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo o l’Organitzacio Mundial de la Salut, entre d’altres
{"title":"Dossier sobre el dret en temps d’emergència sanitària","authors":"Comitè de redacció","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3540","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3540","url":null,"abstract":"Aquest dossier recull una seleccio documental que, sense ser exhaustiva, preten proporcionar una visio de conjunt i representativa de la normativa espanyola i catalana generada arran de la pandemia de la COVID-19 des de marc de 2020, amb una observanca especifica a la normativa parlamentaria. Al mateix temps, inclou una seleccio de sentencies i jurisprud encia vinculada a l’emergencia sanitaria produida pel Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiencia Nacional, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i diversos jutjats contenciosos administratius. Com es habitual amb els dossiers monografics de la Revista , s’hi afegeix tambe un apartat amb referencies bibliografiques d’inter es i, finalment, un calaix de sastre amb altres documents i informes emesos per institucions i entitats referents i que tenen a veure amb la gestio de la pand emia, com el Consell d’Europa, el Sindic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo o l’Organitzacio Mundial de la Salut, entre d’altres","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"300-306"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41919505","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3514
Andreu Olesti
En aquest treball es duu a terme una primera exploracio de les diferents mesures adoptades per la UE, comencant per les accions destinades a donar suport financer a les actuacions dels estats membres, per continuar amb les dirigides a mantenir el funcionament del mercat interior, especialment en relacio amb la lliure circulacio de persones i mercaderi es. Aixi mateix, es presenten els instruments financers que ha proposat la UE per ajudar en la recuperacio economica. Des d’aquesta rubrica s’al·ludeix a les mesures no convencionals adoptades pel Banc Central Europeu, els instruments consensuats per l’Eurogrup en la reunio de 9 d’abril, que essencialment son: la linia de credit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el programa SURE (molt vinculat al financament dels expedients de regulacio temporal d’ocupacio i me sures equivalents) i els prestecs del Banc Europeu d’Inversions. Finalment, es fa referencia a la proposta del Fons de Recuperacio Europeu (Next Generation EU), com un instrument que cal desenvolupar i executar durant el proper cicle pressupostari que compren el periode 2021-2027.
{"title":"La resposta de la Unió Europea a la crisi derivada de la COVID-19 (CA-ES)","authors":"Andreu Olesti","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3514","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3514","url":null,"abstract":"En aquest treball es duu a terme una primera exploracio de les diferents mesures adoptades per la UE, comencant per les accions destinades a donar suport financer a les actuacions dels estats membres, per continuar amb les dirigides a mantenir el funcionament del mercat interior, especialment en relacio amb la lliure circulacio de persones i mercaderi es. Aixi mateix, es presenten els instruments financers que ha proposat la UE per ajudar en la recuperacio economica. Des d’aquesta rubrica s’al·ludeix a les mesures no convencionals adoptades pel Banc Central Europeu, els instruments consensuats per l’Eurogrup en la reunio de 9 d’abril, que essencialment son: la linia de credit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el programa SURE (molt vinculat al financament dels expedients de regulacio temporal d’ocupacio i me sures equivalents) i els prestecs del Banc Europeu d’Inversions. Finalment, es fa referencia a la proposta del Fons de Recuperacio Europeu (Next Generation EU), com un instrument que cal desenvolupar i executar durant el proper cicle pressupostari que compren el periode 2021-2027.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"89-104"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44786211","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3553
Catarina Santos Botelho
{"title":"COVID-19 i tensió sobre els drets fonamentals a Portugal: un intermezzo entre l’estat d’excepció i la normalitat constitucional","authors":"Catarina Santos Botelho","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3553","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3553","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"183-194"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42619133","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3539
Francesc Amat Maltas, Andreu Arenas Jal, Albert Falcó-Gimeno, Jordi Muñoz Mendoza
La pandemia provocada per la COVID-19 planteja un seguit de dilemes per als sistemes democratics. En primer lloc, la governan ca d’un problema complex com aquest requereix molta coordinacio entre diferents nivells i arees de govern. Aquesta coordinacio pot derivar en processos de concentracio del poder en els executius estatals, i, per tant, en un afebliment de la separacio de poders horitzontal i vertical. Aixi mateix, el control de la pandemia exigeix mesures que poden representar limitacions importants de drets i llibertats fonamentals. En aquest article, analitzem aquests dilemes i estudiem com hi responen els ciutadans. Mitjancant l’analisi d’una enquesta panel duta a terme durant els mesos de gener, marc i juny de 2020, observem una tendencia molt marcada, en primera instancia, a demanar lideratges forts, tecnocratics i centralitzats, aixi com a acceptar restriccions de llibertats. Passada la primera onada de contagis, aquesta tendencia es va matisar significativament, amb l’excepcio de les preferencies tecnocratiques, que es mantenen en uns nivells significativament mes elevats que abans de la pandemia.
{"title":"Els dilemes democràtics de la COVID-19","authors":"Francesc Amat Maltas, Andreu Arenas Jal, Albert Falcó-Gimeno, Jordi Muñoz Mendoza","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3539","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3539","url":null,"abstract":"La pandemia provocada per la COVID-19 planteja un seguit de dilemes per als sistemes democratics. En primer lloc, la governan ca d’un problema complex com aquest requereix molta coordinacio entre diferents nivells i arees de govern. Aquesta coordinacio pot derivar en processos de concentracio del poder en els executius estatals, i, per tant, en un afebliment de la separacio de poders horitzontal i vertical. Aixi mateix, el control de la pandemia exigeix mesures que poden representar limitacions importants de drets i llibertats fonamentals. En aquest article, analitzem aquests dilemes i estudiem com hi responen els ciutadans. Mitjancant l’analisi d’una enquesta panel duta a terme durant els mesos de gener, marc i juny de 2020, observem una tendencia molt marcada, en primera instancia, a demanar lideratges forts, tecnocratics i centralitzats, aixi com a acceptar restriccions de llibertats. Passada la primera onada de contagis, aquesta tendencia es va matisar significativament, amb l’excepcio de les preferencies tecnocratiques, que es mantenen en uns nivells significativament mes elevats que abans de la pandemia.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":" ","pages":"1-19"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48386250","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3521
M. Sánchez
La lucha contra el virus de la COVID-19 ha sometido al sistema constitucional a importantes tensiones y mutaciones. En particular, el derecho a la intimidad y a la proteccion de los datos de salud se ha visto cuestionado por el uso de tecnologias dirigidas a hacer frente a la pandemia de manera eficaz. En el articulo se repasan algunos de los principales problemas que se han planteado al respecto, prestando particular atencion a las aplicaciones de rastreo de contactos.
{"title":"La pandèmia i el dret a la intimitat","authors":"M. Sánchez","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3521","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3521","url":null,"abstract":"La lucha contra el virus de la COVID-19 ha sometido al sistema constitucional a importantes tensiones y mutaciones. En particular, el derecho a la intimidad y a la proteccion de los datos de salud se ha visto cuestionado por el uso de tecnologias dirigidas a hacer frente a la pandemia de manera eficaz. En el articulo se repasan algunos de los principales problemas que se han planteado al respecto, prestando particular atencion a las aplicaciones de rastreo de contactos.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"125-136"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42843403","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3552
I. Martínez
{"title":"El Principat d’Andorra davant la situació d’emergència sanitària causada per la COVID-19 (CA-ES)","authors":"I. Martínez","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3552","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3552","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"175-182"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44779798","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3524
Ricard Brotat i Jubert
A la vista de la regulacio del Reial decret 463/2020, de 14 de marc, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestio de la situacio de crisi sanitaria motivada per la COVID-19, es volen repassar els punts seguents: en primer lloc, els origens de la regulacio de l’estat d’alarma, com a dret d’excepcio, i la regulacio organica d’aquest; en segon lloc, la definicio dels perfils de la figura de la limitacio de drets a l’empara de la jurisprudencia constitucional mes classica i la seva diferencia respecte de la suspensio; i, finalment, la possibilitat d’acudir a altres normes per tal d’articular aquesta limitacio com efectivament han acabat assumint les comunitats autonomes.
{"title":"Cent dies d'estat d'alarma: el Reial decret 463/2020 i la limitació dels drets fonamentals dels ciutadans","authors":"Ricard Brotat i Jubert","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3524","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3524","url":null,"abstract":"A la vista de la regulacio del Reial decret 463/2020, de 14 de marc, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestio de la situacio de crisi sanitaria motivada per la COVID-19, es volen repassar els punts seguents: en primer lloc, els origens de la regulacio de l’estat d’alarma, com a dret d’excepcio, i la regulacio organica d’aquest; en segon lloc, la definicio dels perfils de la figura de la limitacio de drets a l’empara de la jurisprudencia constitucional mes classica i la seva diferencia respecte de la suspensio; i, finalment, la possibilitat d’acudir a altres normes per tal d’articular aquesta limitacio com efectivament han acabat assumint les comunitats autonomes.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"38-53"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44346662","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-11-25DOI: 10.2436/RCDP.I0.2020.3562
M. Poblet, Aaron M. Lane, Kelsie Nabben
{"title":"Mesures per combatre la pandèmia de la COVID-19. Austràlia","authors":"M. Poblet, Aaron M. Lane, Kelsie Nabben","doi":"10.2436/RCDP.I0.2020.3562","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2020.3562","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"276-288"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42820602","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：