Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3113
X. Castillón
Aquest article analitza els efectes de la crisi economica en relacio a diferents aspectes de la contractacio de les Administracions Publiques al llarg de la decada que coincideix amb el periode de vigencia de la Llei de Contractes del Sector Public de l’any 2007. Aquesta crisi, unida a la influencia cada cop mes decisiva del dret europeu de contractes, ha contribuit a la revisio de conceptes i regles tradicionals, a un progressiu canvi de model i a la confeccio d’una nova agenda de prioritats en el camp de la contractacio publica, dins la qual destaquen de manera principal la necessitat d’avancar cap a una major professionalitzacio dels gestors publics i al reforcament dels mecanismes de governanca que permetin garantir la integritat i la transparencia en l’organitzacio i en els processos de presa de decisions en la materia. D’altra banda, tot i que no constitueix l’objecte d’aquest treball l’analisi de la nova LCSP del 2017 que, de fet, posa fi a l’etapa estudiada, s’hi efectuen tambe les referencies necessaries per a indicar els principals canvis que ha introduit respecte de la regulacio que ha estat vigent durant la decada precedent.
{"title":"La contractació pública entre 2007 i 2017: temps de crisi, temps de canvis","authors":"X. Castillón","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3113","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3113","url":null,"abstract":"Aquest article analitza els efectes de la crisi economica en relacio a diferents aspectes de la contractacio de les Administracions Publiques al llarg de la decada que coincideix amb el periode de vigencia de la Llei de Contractes del Sector Public de l’any 2007. Aquesta crisi, unida a la influencia cada cop mes decisiva del dret europeu de contractes, ha contribuit a la revisio de conceptes i regles tradicionals, a un progressiu canvi de model i a la confeccio d’una nova agenda de prioritats en el camp de la contractacio publica, dins la qual destaquen de manera principal la necessitat d’avancar cap a una major professionalitzacio dels gestors publics i al reforcament dels mecanismes de governanca que permetin garantir la integritat i la transparencia en l’organitzacio i en els processos de presa de decisions en la materia. D’altra banda, tot i que no constitueix l’objecte d’aquest treball l’analisi de la nova LCSP del 2017 que, de fet, posa fi a l’etapa estudiada, s’hi efectuen tambe les referencies necessaries per a indicar els principals canvis que ha introduit respecte de la regulacio que ha estat vigent durant la decada precedent.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"78-104"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42238016","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.2980
Xosé Manuel Pacho Blanco
En la present contribucio es preten analitzar la lluita per la igualtat i la configuracio dels drets de les dones i l'evolucio de les diferents generacions de drets. S'examinen els antecedents historics del seu desenvolupament i la seva relacio amb les diferents generacions de drets. A partir dels memorials de greuges medievals i la reclamacio del rol politic en l'ambit personal de la societat. L'analisi dels drets de les dones ha de tenir en compte el marc conceptual que va preconfigurar i preconfigura la seva defensa i la seva concrecio, que es va allunyar de l'evolucio dels drets humans perque les dones eren marginades per una estructura social patriarcal. El reconeixement dels drets de les dones implica, a partir de les seves afirmacions, entendre la dialectica que sorgeix entre la discriminacio i la desigualtat.
{"title":"Els drets de les dones. Les generacions de drets i els antecedents històrics de la lluita per la igualtat","authors":"Xosé Manuel Pacho Blanco","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.2980","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.2980","url":null,"abstract":"En la present contribucio es preten analitzar la lluita per la igualtat i la configuracio dels drets de les dones i l'evolucio de les diferents generacions de drets. S'examinen els antecedents historics del seu desenvolupament i la seva relacio amb les diferents generacions de drets. A partir dels memorials de greuges medievals i la reclamacio del rol politic en l'ambit personal de la societat. L'analisi dels drets de les dones ha de tenir en compte el marc conceptual que va preconfigurar i preconfigura la seva defensa i la seva concrecio, que es va allunyar de l'evolucio dels drets humans perque les dones eren marginades per una estructura social patriarcal. El reconeixement dels drets de les dones implica, a partir de les seves afirmacions, entendre la dialectica que sorgeix entre la discriminacio i la desigualtat.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"137-158"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43908942","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3092
N. Roca
Aquest article te per objectiu analitzar la incidencia de la crisi economica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, aixi com les politiques de consolidacio fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les politiques de consolidacio fiscal aplicades pel canto dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestio tributaria que porta a les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La consequencia de tot plegat va ser una reduccio important de la seva despesa que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educacio). Contrariament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generacio de deficit i endeutament. Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis basics no ha estat nomes a causa de la crisi sino tambe de les deficiencies del model de financament autonomic i dels objectius de deficit fixats per l’Estat, mes baixos dels que correspondria pel volum competencial de la Generalitat.
{"title":"Incidència de la crisi econòmica sobre les finances de la Generalitat (CA-EN)","authors":"N. Roca","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3092","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3092","url":null,"abstract":"Aquest article te per objectiu analitzar la incidencia de la crisi economica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, aixi com les politiques de consolidacio fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les politiques de consolidacio fiscal aplicades pel canto dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestio tributaria que porta a les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La consequencia de tot plegat va ser una reduccio important de la seva despesa que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educacio). Contrariament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generacio de deficit i endeutament. Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis basics no ha estat nomes a causa de la crisi sino tambe de les deficiencies del model de financament autonomic i dels objectius de deficit fixats per l’Estat, mes baixos dels que correspondria pel volum competencial de la Generalitat.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"1-18"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47271100","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3090
Marc Carrillo López
L’examen de les politiques socials de la Generalitat depen de dues variables: els efectes de la crisi financera i els problemes estructurals del sistema de distribucio de competencies establert per la Constitucio i l’Estatut. La garantia efectiva dels drets socials davant dels efectes de la crisi ha estat condicionada per les limitacions financeres i, especialment, pel proces centralitzador d’absorcio de competencies executives per part de l’Estat, sobretot en serveis socials, formacio professional o educacio.
{"title":"La crisi i els drets socials en les polítiques públiques de la Generalitat (CA-ES-EN)","authors":"Marc Carrillo López","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3090","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3090","url":null,"abstract":"L’examen de les politiques socials de la Generalitat depen de dues variables: els efectes de la crisi financera i els problemes estructurals del sistema de distribucio de competencies establert per la Constitucio i l’Estatut. La garantia efectiva dels drets socials davant dels efectes de la crisi ha estat condicionada per les limitacions financeres i, especialment, pel proces centralitzador d’absorcio de competencies executives per part de l’Estat, sobretot en serveis socials, formacio professional o educacio.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"19-38"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42257399","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3056
Cristina Fraenkel-Haeberle, Johannes Socher
Until the 1980s, a culture of administrative secrecy prevailed in most European countries. This general approach only changed with the adoption of the first administrative procedure laws, which codified a right of access to files, albeit usually limited to the parties of an administrative procedure. At European level, a trend towards freedom of information started to evolve in the field of environmental procedure law on adoption of the two Environmental Information Directives 90/313/EEC and 2003/4/EC, of which the latter was itself a reaction to the adoption of the Aarhus Convention. This article analyses how these directives were implemented into national legislation and how this also gradually affected other areas of law. Taking examples from France, Germany and Italy, it is argued that the transposition of the Environmental Information Directives ‘europeanised’ these three national administrative systems not only directly, but also in other, more subtle and indirect ways.
{"title":"Europeïtzació directa i indirecta dels sistemes administratius nacionals. Implementació i efectes indirectes de les directives sobre informació mediambiental en una perspectiva comparada","authors":"Cristina Fraenkel-Haeberle, Johannes Socher","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3056","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3056","url":null,"abstract":"Until the 1980s, a culture of administrative secrecy prevailed in most European countries. This general approach only changed with the adoption of the first administrative procedure laws, which codified a right of access to files, albeit usually limited to the parties of an administrative procedure. At European level, a trend towards freedom of information started to evolve in the field of environmental procedure law on adoption of the two Environmental Information Directives 90/313/EEC and 2003/4/EC, of which the latter was itself a reaction to the adoption of the Aarhus Convention. This article analyses how these directives were implemented into national legislation and how this also gradually affected other areas of law. Taking examples from France, Germany and Italy, it is argued that the transposition of the Environmental Information Directives ‘europeanised’ these three national administrative systems not only directly, but also in other, more subtle and indirect ways.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"125-136"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42868395","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2017-12-20DOI: 10.2436/RCDP.I55.2017.3062
E. M. I. García
Aquest treball te per objecte l’analisi dels conceptes de bon govern, la transparencia i la rendicio de comptes. Es tracta d’examinar si el recurs a aquestes nocions respon a uns canvis estructurals en la politica legislativa adoptada els darrers anys mitjancant lleis com la Llei 19/2013, de transparencia, acces a la informacio publica i bon govern, i la Llei 19/2014, de transparencia, acces a la informacio publica i bon govern. El treball mostra com la irrupcio d’aquestes nocions respon a la necessitat d’incrementar la legitimitat del govern, en tant que instancia diferenciada de l’Administracio publica. Les noves regles van destinades a garantir de manera eficient la integritat i la rendicio de comptes del govern envers els ciutadans. El treball evidencia com s’ha produit un canvi en l’objecte i l’abast dels principis de publicitat i responsabilitat inherents a la democracia; el bon govern es diferencia en el seu objecte de la bona administracio, i la transparencia tambe suposa un canvi de perspectiva en relacio amb la publicitat. L’objecte de l’article es subministrar un marc teoric per la interpretacio de les reformes legislatives i examinar quins son els canvis d’ordre teoric i conceptual que guien el nou marc juridic de relacions entre els poders publics i els ciutadans.
{"title":"Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics","authors":"E. M. I. García","doi":"10.2436/RCDP.I55.2017.3062","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I55.2017.3062","url":null,"abstract":"Aquest treball te per objecte l’analisi dels conceptes de bon govern, la transparencia i la rendicio de comptes. Es tracta d’examinar si el recurs a aquestes nocions respon a uns canvis estructurals en la politica legislativa adoptada els darrers anys mitjancant lleis com la Llei 19/2013, de transparencia, acces a la informacio publica i bon govern, i la Llei 19/2014, de transparencia, acces a la informacio publica i bon govern. El treball mostra com la irrupcio d’aquestes nocions respon a la necessitat d’incrementar la legitimitat del govern, en tant que instancia diferenciada de l’Administracio publica. Les noves regles van destinades a garantir de manera eficient la integritat i la rendicio de comptes del govern envers els ciutadans. El treball evidencia com s’ha produit un canvi en l’objecte i l’abast dels principis de publicitat i responsabilitat inherents a la democracia; el bon govern es diferencia en el seu objecte de la bona administracio, i la transparencia tambe suposa un canvi de perspectiva en relacio amb la publicitat. L’objecte de l’article es subministrar un marc teoric per la interpretacio de les reformes legislatives i examinar quins son els canvis d’ordre teoric i conceptual que guien el nou marc juridic de relacions entre els poders publics i els ciutadans.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"23-47"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2017-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48772529","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2017-12-20DOI: 10.2436/RCDP.I55.2017.2927
Marc Valls Estefanell
El creixement del sector dels drons es imparable i les possibilitats economiques del seu us son il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, son aeronaus i per aixo la legislacio que se’ls aplica es l’aeronautica que cada pais ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronautic que es el Conveni de Chicago de 1944. A Espanya, la Constitucio reserva la sobirania de l’espai aeri a l’Administracio Central i, per tant, les comunitats autonomes no tenen capacitat normativa al respecte. L’article, a part d’analitzar la situacio legal de l’us dels drons a Espanya i a Europa, reflexiona sobre els diferents escenaris de la construccio d’un regim juridic catala regulador dels drons en el marc d’una Catalunya independent estat membre, o no, de la UE. Per finalitzar, es proposen algunes idees estrategiques de futur per potenciar el sector catala dels drons per tal que el pais esdevingui un dels liders del sector a nivell mundial.
{"title":"Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques","authors":"Marc Valls Estefanell","doi":"10.2436/RCDP.I55.2017.2927","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I55.2017.2927","url":null,"abstract":"El creixement del sector dels drons es imparable i les possibilitats economiques del seu us son il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, son aeronaus i per aixo la legislacio que se’ls aplica es l’aeronautica que cada pais ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronautic que es el Conveni de Chicago de 1944. A Espanya, la Constitucio reserva la sobirania de l’espai aeri a l’Administracio Central i, per tant, les comunitats autonomes no tenen capacitat normativa al respecte. L’article, a part d’analitzar la situacio legal de l’us dels drons a Espanya i a Europa, reflexiona sobre els diferents escenaris de la construccio d’un regim juridic catala regulador dels drons en el marc d’una Catalunya independent estat membre, o no, de la UE. Per finalitzar, es proposen algunes idees estrategiques de futur per potenciar el sector catala dels drons per tal que el pais esdevingui un dels liders del sector a nivell mundial.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"113-131"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2017-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48496526","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2017-12-20DOI: 10.2436/RCDP.I55.2017.3075
Agustí Cerrillo i Martínez, Francesc Rodríguez Pontón
Aquest dossier presenta una seleccio de materials en materia de transparencia i bon govern. Ates el volum que te en l’actualitat la documentacio en aquesta materia, aquest recull preten aportar valor no per la simple recopilacio quantitativa sino pel fet de compartir una perspectiva d’analisi que permeti al lector aproximar-se o be aprofundir aquesta materia. El recull te vuit apartats, cadascun dels quals segueix una estructura interna adaptada al tipus de material en questio, i en els quals es presenta la seleccio duta a terme amb indicacions especifiques dels materials seleccionats. Els vuit apartats son: una introduccio explicativa; normativa; referencies bibliografiques; recursos de la xarxa; jurisprudencia; dictamens d’organs consultius espanyols; documents de diverses institucions i guies per implementar les lleis de transparencia. Amb aquesta estructura s’ha dut a terme una seleccio atenta a la gran extensio i diversitat que presenta el tema de la transparencia i el bon govern, diversitat que es tradueix en cinc dimensions: la territorial, la tematica, la metodologica, la relativa a la tipologia de materials i la temporal. Tenint en compte la complexitat derivada d’aquest panorama, les pautes o principis que s’han seguit per a l’elaboracio d’aquest dossier i que caracteritzen la seva aproximacio i contribucio han estat les de no exhaustivitat, equilibri raonable, suficient representativitat i obertura maxima de perspectives.
{"title":"Dossier sobre transparència i bon govern","authors":"Agustí Cerrillo i Martínez, Francesc Rodríguez Pontón","doi":"10.2436/RCDP.I55.2017.3075","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I55.2017.3075","url":null,"abstract":"Aquest dossier presenta una seleccio de materials en materia de transparencia i bon govern. Ates el volum que te en l’actualitat la documentacio en aquesta materia, aquest recull preten aportar valor no per la simple recopilacio quantitativa sino pel fet de compartir una perspectiva d’analisi que permeti al lector aproximar-se o be aprofundir aquesta materia. El recull te vuit apartats, cadascun dels quals segueix una estructura interna adaptada al tipus de material en questio, i en els quals es presenta la seleccio duta a terme amb indicacions especifiques dels materials seleccionats. Els vuit apartats son: una introduccio explicativa; normativa; referencies bibliografiques; recursos de la xarxa; jurisprudencia; dictamens d’organs consultius espanyols; documents de diverses institucions i guies per implementar les lleis de transparencia. Amb aquesta estructura s’ha dut a terme una seleccio atenta a la gran extensio i diversitat que presenta el tema de la transparencia i el bon govern, diversitat que es tradueix en cinc dimensions: la territorial, la tematica, la metodologica, la relativa a la tipologia de materials i la temporal. Tenint en compte la complexitat derivada d’aquest panorama, les pautes o principis que s’han seguit per a l’elaboracio d’aquest dossier i que caracteritzen la seva aproximacio i contribucio han estat les de no exhaustivitat, equilibri raonable, suficient representativitat i obertura maxima de perspectives.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"55 1","pages":"132-173"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2017-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48844946","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2017-12-20DOI: 10.2436/RCDP.I55.2017.3017
Xavier Bernadí Gil, Agustí Cerrillo i Martínez
Els grups d’interes han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions publiques amb transparencia i garantint la integritat tant dels servidors publics com dels mateixos grups d’interes, com tambe la igualtat en el seu acces a les institucions publiques, perque aquesta activitat pugui tenir un impacte positiu en la presa de decisions publiques i l’elaboracio de normes i, en general, promoure el bon govern i la bona administracio. Aquest article analitza en detall el concepte de grup d’interes que es deriva de la normativa vigent a Catalunya i exposa els mecanismes que preveu la regulacio catalana per garantir la transparencia de l’activitat dels grups d’interes i la integritat en les relacions entre els alts carrecs i els grups d’interes. L’article tambe fa una valoracio de la normativa vigent en vista de l’experiencia assolida des de la seva entrada en vigor. Finalment, a mode de conclusio, identifica deu elements que s’haurien de tenir ben presents a l’hora de regular l’activitat dels grups d’interes i en el moment d’aplicar aquesta regulacio.
{"title":"Transparència, integritat i grups d’interès. Deu lliçons apreses de l’aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre","authors":"Xavier Bernadí Gil, Agustí Cerrillo i Martínez","doi":"10.2436/RCDP.I55.2017.3017","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I55.2017.3017","url":null,"abstract":"Els grups d’interes han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions publiques amb transparencia i garantint la integritat tant dels servidors publics com dels mateixos grups d’interes, com tambe la igualtat en el seu acces a les institucions publiques, perque aquesta activitat pugui tenir un impacte positiu en la presa de decisions publiques i l’elaboracio de normes i, en general, promoure el bon govern i la bona administracio. Aquest article analitza en detall el concepte de grup d’interes que es deriva de la normativa vigent a Catalunya i exposa els mecanismes que preveu la regulacio catalana per garantir la transparencia de l’activitat dels grups d’interes i la integritat en les relacions entre els alts carrecs i els grups d’interes. L’article tambe fa una valoracio de la normativa vigent en vista de l’experiencia assolida des de la seva entrada en vigor. Finalment, a mode de conclusio, identifica deu elements que s’haurien de tenir ben presents a l’hora de regular l’activitat dels grups d’interes i en el moment d’aplicar aquesta regulacio.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"1-22"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2017-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47333616","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2017-12-20DOI: 10.2436/RCDP.I55.2017.3018
Oriol Mir Puigpelat
En aquest treball s’exposen l’evolucio historica i els trets basics de la regulacio espanyola del dret d’acces a la informacio publica vigent, aixi com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicacio practica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de funcionament per la Comissio de Garantia del Dret d’Acces a la Informacio Publica (GAIP), l’autoritat independent que vetlla pel compliment del dret d’acces a Catalunya. Es podra constatar com s’ha produit, a Espanya, en els ultims anys, un autentic canvi de paradigma en aquesta materia, i s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicacio practica a un dret d’acces vigoros, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tant o mes ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja. Es comprovara tambe com l’actual forca expansiva del dret general d’acces esta repercutint en institucions sorgides molt abans, i d’una naturalesa suposadament diferent, com el tradicional dret d’acces dels interessats a l’expedient. I com la seva actual configuracio legal comporta, paradoxalment, que tingui un abast mes ampli del que li correspondria si se li reconegues la naturalesa de dret fonamental, en els termes establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
{"title":"L’accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d’un canvi de paradigma","authors":"Oriol Mir Puigpelat","doi":"10.2436/RCDP.I55.2017.3018","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I55.2017.3018","url":null,"abstract":"En aquest treball s’exposen l’evolucio historica i els trets basics de la regulacio espanyola del dret d’acces a la informacio publica vigent, aixi com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicacio practica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de funcionament per la Comissio de Garantia del Dret d’Acces a la Informacio Publica (GAIP), l’autoritat independent que vetlla pel compliment del dret d’acces a Catalunya. Es podra constatar com s’ha produit, a Espanya, en els ultims anys, un autentic canvi de paradigma en aquesta materia, i s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicacio practica a un dret d’acces vigoros, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tant o mes ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja. Es comprovara tambe com l’actual forca expansiva del dret general d’acces esta repercutint en institucions sorgides molt abans, i d’una naturalesa suposadament diferent, com el tradicional dret d’acces dels interessats a l’expedient. I com la seva actual configuracio legal comporta, paradoxalment, que tingui un abast mes ampli del que li correspondria si se li reconegues la naturalesa de dret fonamental, en els termes establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"48-66"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2017-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49287606","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：