Pub Date : 2023-06-14DOI: 10.58992/rcdp.i66.2023.3961
Irene Escorihuela Blasco
El dret a l’habitatge es configura a partir del seu reconeixement internacional i constitucional, i del seu desplegament principalment autonòmic, en exercici de la competència exclusiva de les comunitats autònomes. La seva naturalesa jurídica ha generat diverses consideracions tant en la doctrina com a l’acadèmia. Les normatives espanyola i catalana han tractat de regular les seves múltiples vessants, en especial pel que fa a l’exclusió residencial. També des d’Europa i les Nacions Unides s’ha contribuït a avançar en la protecció d’aquest dret, especialment a través de la jurisprudència per via indirecta del Tribunal Europeu de Drets Humans, les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials –fins ara, especialment, d’altres països– i els dictàmens del Comitè DESC. Aquest dossier en recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència. Alguns temes clau han estat la justiciabilitat mateixa del dret a l’habitatge i la seva consideració com a dret, atesos la seva ubicació constitucional, el seu abast davant la col·lisió amb altres drets –com ara la propietat privada i amb competències estatals com l’economia o l’aspecte processal– i la seva protecció des del punt de vista dels consumidors pel que fa a l’àmbit hipotecari.
{"title":"Dossier sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge","authors":"Irene Escorihuela Blasco","doi":"10.58992/rcdp.i66.2023.3961","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3961","url":null,"abstract":"El dret a l’habitatge es configura a partir del seu reconeixement internacional i constitucional, i del seu desplegament principalment autonòmic, en exercici de la competència exclusiva de les comunitats autònomes. La seva naturalesa jurídica ha generat diverses consideracions tant en la doctrina com a l’acadèmia. Les normatives espanyola i catalana han tractat de regular les seves múltiples vessants, en especial pel que fa a l’exclusió residencial. També des d’Europa i les Nacions Unides s’ha contribuït a avançar en la protecció d’aquest dret, especialment a través de la jurisprudència per via indirecta del Tribunal Europeu de Drets Humans, les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials –fins ara, especialment, d’altres països– i els dictàmens del Comitè DESC. Aquest dossier en recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència. Alguns temes clau han estat la justiciabilitat mateixa del dret a l’habitatge i la seva consideració com a dret, atesos la seva ubicació constitucional, el seu abast davant la col·lisió amb altres drets –com ara la propietat privada i amb competències estatals com l’economia o l’aspecte processal– i la seva protecció des del punt de vista dels consumidors pel que fa a l’àmbit hipotecari.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2023-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45694045","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-14DOI: 10.58992/rcdp.i66.2023.3998
Judith Gifreu i Font
La col·laboració publicoprivada en la promoció i la construcció d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública resulta ser una fórmula idònia per assolir els reptes derivats de la persistència crònica de manca d’habitatge per cobrir la demanda existent, especialment pel que fa als grups socials més vulnerables. La necessitat d’incrementar l’oferta, molt especialment en règim de lloguer assequible, ha fet que les administracions públiques implementessin diverses estratègies amb aquesta finalitat, com ara la mobilització d’habitatges buits, els programes de cessions de grans tenidors, l’exercici dels drets de tanteig i retracte, etc. Tanmateix, i malgrat l’èxit d’aquestes iniciatives, la mesura estrella ha de ser necessàriament la promoció d’habitatge –nou o rehabilitat– per garantir un increment accelerat i mantingut del parc residencial protegit. Però les administracions no ho poden fer soles. Aquesta col·laboració, que s’integra dins del patró de la governança col·laborativa, constitueix una fórmula win-win a través de la qual les parts implicades uneixen esforços en benefici comú amb la finalitat última d’assolir la satisfacció de l’interès general. Les manifestacions d’aquesta col·laboració són diverses, i les més rellevants (configuració d’una estructura institucionalitzada, constitució d’un dret de superfície o d’una concessió demanial, contractació pública, etc.) són objecte d’anàlisi en aquest treball.
{"title":"Mecanismes de col·laboració publicoprivada per a la provisió i l’explotació econòmica d’habitatge assequible","authors":"Judith Gifreu i Font","doi":"10.58992/rcdp.i66.2023.3998","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3998","url":null,"abstract":"La col·laboració publicoprivada en la promoció i la construcció d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública resulta ser una fórmula idònia per assolir els reptes derivats de la persistència crònica de manca d’habitatge per cobrir la demanda existent, especialment pel que fa als grups socials més vulnerables. La necessitat d’incrementar l’oferta, molt especialment en règim de lloguer assequible, ha fet que les administracions públiques implementessin diverses estratègies amb aquesta finalitat, com ara la mobilització d’habitatges buits, els programes de cessions de grans tenidors, l’exercici dels drets de tanteig i retracte, etc. Tanmateix, i malgrat l’èxit d’aquestes iniciatives, la mesura estrella ha de ser necessàriament la promoció d’habitatge –nou o rehabilitat– per garantir un increment accelerat i mantingut del parc residencial protegit. Però les administracions no ho poden fer soles. Aquesta col·laboració, que s’integra dins del patró de la governança col·laborativa, constitueix una fórmula win-win a través de la qual les parts implicades uneixen esforços en benefici comú amb la finalitat última d’assolir la satisfacció de l’interès general. Les manifestacions d’aquesta col·laboració són diverses, i les més rellevants (configuració d’una estructura institucionalitzada, constitució d’un dret de superfície o d’una concessió demanial, contractació pública, etc.) són objecte d’anàlisi en aquest treball.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2023-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42043545","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-14DOI: 10.58992/rcdp.i66.2023.3942
Vicenç Aguado i Cudolà
Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.
{"title":"El sensellarisme i l’exclusió residencial. Entre el control, els serveis socials i les polítiques d’habitatge","authors":"Vicenç Aguado i Cudolà","doi":"10.58992/rcdp.i66.2023.3942","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3942","url":null,"abstract":"Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2023-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46269537","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-14DOI: 10.58992/rcdp.i66.2023.3944
Maria Victòria Forns i Fernández
Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.
{"title":"El paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge en un context de crisi de l’estat del benestar","authors":"Maria Victòria Forns i Fernández","doi":"10.58992/rcdp.i66.2023.3944","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3944","url":null,"abstract":"Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2023-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41402890","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2023-06-14DOI: 10.58992/rcdp.i66.2023.3939
Josep Maria Raya Vílchez
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya (Llei 11/2020). La Llei 11/2020, que va entrar en vigor el 18 de setembre de 2020, va quedar parcialment anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional del 8 d’abril d’aquest mateix any, amb la qual cosa ja se’n coneix el període complet de vigència i es pot tractar d’avaluar els seus efectes. En aquest article pretenem conèixer la situació del mercat de lloguer a Catalunya, les motivacions que van originar la Llei 11/2020, les seves principals característiques, així com l’evidència empírica internacional que hi ha respecte del control dels lloguers. Finalitzarem l’article analitzant les principals avaluacions científiques que s’han realitzat de l’impacte de la Llei 11/2020. Els resultats mostren una dèbil reducció de preus i una considerable reducció de l’oferta d’habitatges. Com a conclusió s’observa que, tot i que les motivacions per tractar de pal·liar l’evolució del preu del lloguer en relació amb l’evolució dels salaris són ben clares i comprensibles, la limitació de lloguers és una política que equivoca la diagnosi. Controlar preus té sentit en mercats oligopolístics amb importants barreres d’entrada, com pot ser el mercat de l’energia. En canvi, no té sentit en mercats atomitzats sense barres d’entrada. Però el problema es fa més gran quan parlem d’una de les polítiques econòmiques amb major consens dins la comunitat científica econòmica: no funciona. Com a màxim s’aconsegueix un petit efecte en el preu, de curta durada i només en el segment regulat. En canvi, acaba produint un fort efecte negatiu en l’oferta de lloguers. I quan observem un augment de preus dels lloguers, el principal problema que hi ha al darrere és escassetat d’oferta.
{"title":"Lliçons de les primeres avaluacions científiques de la regulació dels lloguers a Catalunya","authors":"Josep Maria Raya Vílchez","doi":"10.58992/rcdp.i66.2023.3939","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3939","url":null,"abstract":"Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya (Llei 11/2020). La Llei 11/2020, que va entrar en vigor el 18 de setembre de 2020, va quedar parcialment anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional del 8 d’abril d’aquest mateix any, amb la qual cosa ja se’n coneix el període complet de vigència i es pot tractar d’avaluar els seus efectes. En aquest article pretenem conèixer la situació del mercat de lloguer a Catalunya, les motivacions que van originar la Llei 11/2020, les seves principals característiques, així com l’evidència empírica internacional que hi ha respecte del control dels lloguers. Finalitzarem l’article analitzant les principals avaluacions científiques que s’han realitzat de l’impacte de la Llei 11/2020. Els resultats mostren una dèbil reducció de preus i una considerable reducció de l’oferta d’habitatges. Com a conclusió s’observa que, tot i que les motivacions per tractar de pal·liar l’evolució del preu del lloguer en relació amb l’evolució dels salaris són ben clares i comprensibles, la limitació de lloguers és una política que equivoca la diagnosi. Controlar preus té sentit en mercats oligopolístics amb importants barreres d’entrada, com pot ser el mercat de l’energia. En canvi, no té sentit en mercats atomitzats sense barres d’entrada. Però el problema es fa més gran quan parlem d’una de les polítiques econòmiques amb major consens dins la comunitat científica econòmica: no funciona. Com a màxim s’aconsegueix un petit efecte en el preu, de curta durada i només en el segment regulat. En canvi, acaba produint un fort efecte negatiu en l’oferta de lloguers. I quan observem un augment de preus dels lloguers, el principal problema que hi ha al darrere és escassetat d’oferta.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2023-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42345011","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-06-07DOI: 10.2436/RCDP.I62.2021.3655
Joan Lluís Pérez Francesch
A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandemia de la COVID-19– es defensa una exigencia etica i tambe politica consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma politic on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders publics, a banda de les relacions comunitaries, no reduit a la condicio de ciutada. La definicio d’un estat del benestar util ha de tenir en compte prestacions publiques eficaces i eficients, amb una gestio publica al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atencio i el bon tracte. Aixo comporta per part dels poders publics una preocupacio en tres ambits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d'ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de politiques publiques que es mouen en l’ambit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignacio pressupostaria adequada –no precaria–, i pressuposen una concepcio “social” de la democracia. Al final es presenten les aportacions a la part monografica del present numero de la Revista.
{"title":"L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte. Introducció a la secció monogràfica “l’Administració pública i la cura de les persones” (CA-ES)","authors":"Joan Lluís Pérez Francesch","doi":"10.2436/RCDP.I62.2021.3655","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I62.2021.3655","url":null,"abstract":"A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandemia de la COVID-19– es defensa una exigencia etica i tambe politica consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma politic on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders publics, a banda de les relacions comunitaries, no reduit a la condicio de ciutada. La definicio d’un estat del benestar util ha de tenir en compte prestacions publiques eficaces i eficients, amb una gestio publica al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atencio i el bon tracte. Aixo comporta per part dels poders publics una preocupacio en tres ambits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d'ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de politiques publiques que es mouen en l’ambit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignacio pressupostaria adequada –no precaria–, i pressuposen una concepcio “social” de la democracia. Al final es presenten les aportacions a la part monografica del present numero de la Revista.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"1-5"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2021-06-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47515573","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-06-07DOI: 10.2436/RCDP.I62.2021.3607
Federico Laus
L’evoluzione dell’ordinamento giuridico, delle esigenze dei cittadini e della pubblica amministrazione stessa, soprattutto in termini organizzativi e di digitalizzazione, ha prodotto mutamenti profondi del rapporto tra cittadini e pubblica amministrazione, parallelamente all’evoluzione del rapporto tra politica e organizzazione amministrativa e tra politica e cittadinanza. I molteplici profili di indagine consentono di analizzare il rapporto tra cittadino e pubblica amministrazione secondo alcune linee distinte, considerando il cittadino come titolare di interessi pretensivi, come destinatario del provvedimento amministrativo e come partner della pubblica amministrazione.
{"title":"La posició del ciutadà en les relacions amb l’Administració pública a Itàlia","authors":"Federico Laus","doi":"10.2436/RCDP.I62.2021.3607","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I62.2021.3607","url":null,"abstract":"L’evoluzione dell’ordinamento giuridico, delle esigenze dei cittadini e della pubblica amministrazione stessa, soprattutto in termini organizzativi e di digitalizzazione, ha prodotto mutamenti profondi del rapporto tra cittadini e pubblica amministrazione, parallelamente all’evoluzione del rapporto tra politica e organizzazione amministrativa e tra politica e cittadinanza. I molteplici profili di indagine consentono di analizzare il rapporto tra cittadino e pubblica amministrazione secondo alcune linee distinte, considerando il cittadino come titolare di interessi pretensivi, come destinatario del provvedimento amministrativo e come partner della pubblica amministrazione.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"72-89"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2021-06-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42194685","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-06-07DOI: 10.2436/RCDP.I62.2021.3594
M. D. I. Gardella
La prestacio de serveis adrecats a les persones, d’acord amb el marc normatiu europeu i estatal de contractacio publica i la legislacio autonomica de serveis socials, es pot articular a traves de formes de gestio directa, formes de gestio indirecta basades en la contractacio publica i altres formes organitzatives basades en instruments no contractuals. La legislacio autonomica de serveis socials, sota la denominacio comuna de concert , concert social o acord d’accio concertada ha introduit noves modalitats de gestio de serveis a les persones que es qualifiquen, en alguns suposits, com a modalitats contractuals i en altres com a modalitats no contractuals. En aquest article es preten posar de relleu, per una banda, que en la majoria dels casos hi ha una falta de correspondencia entre la qualificacio juridica dels instruments regulats i el regim juridic que es correspondria amb l’esmentada qualificacio i, per altra banda, que aquesta indefinicio, juntament amb la utilitzacio d’una terminologia homogenia per identificar instruments de naturalesa juridica diversa, no s’ajusta al principi de seguretat juridica.
{"title":"Les noves modalitats de gestió de serveis a les persones a la legislació autonòmica de serveis socials: especial referència a l’acció concertada","authors":"M. D. I. Gardella","doi":"10.2436/RCDP.I62.2021.3594","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I62.2021.3594","url":null,"abstract":"La prestacio de serveis adrecats a les persones, d’acord amb el marc normatiu europeu i estatal de contractacio publica i la legislacio autonomica de serveis socials, es pot articular a traves de formes de gestio directa, formes de gestio indirecta basades en la contractacio publica i altres formes organitzatives basades en instruments no contractuals. La legislacio autonomica de serveis socials, sota la denominacio comuna de concert , concert social o acord d’accio concertada ha introduit noves modalitats de gestio de serveis a les persones que es qualifiquen, en alguns suposits, com a modalitats contractuals i en altres com a modalitats no contractuals. En aquest article es preten posar de relleu, per una banda, que en la majoria dels casos hi ha una falta de correspondencia entre la qualificacio juridica dels instruments regulats i el regim juridic que es correspondria amb l’esmentada qualificacio i, per altra banda, que aquesta indefinicio, juntament amb la utilitzacio d’una terminologia homogenia per identificar instruments de naturalesa juridica diversa, no s’ajusta al principi de seguretat juridica.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"37-52"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2021-06-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48010163","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-06-07DOI: 10.2436/RCDP.I62.2021.3596
Sixto Garganté Petit
Totes les comunitats autonomes (CA) disposen de prestacions economiques de proteccio social per fer front a la situacio de pobresa i vulnerabilitat de les persones, les families i les unitats de convivencia i per garantir-los els minims d’una vida digna. Es tracta de prestacions economiques de dret subjectiu —la majoria—, de caracter periodic, condicionades al compliment dels requisits legalment establerts i al compliment de determinades obligacions. Malgrat les diferents regulacions d’aquestes prestacions economiques, en tots els casos es tracta d’un dret derivat del principi de cohesio social i, tambe en tots els casos, tenen la mateixa finalitat, vinculada a un resultat: garantir els minims d’una vida digna a qui no disposi de recursos economics. L’article te per objecte l’analisi dels instruments legals de seguiment i d’avaluacio del dret per tal de garantir l’efectivitat de la prestacio economica, des de la perspectiva de la seva finalitat i del seu caracter juridic, tambe es fa una aproximacio a uns possibles parametres d’avaluacio aplicats a la prestacio economica de la renda garantida de ciutadania a Catalunya i, finalment es vol posar emfasi en l’oportunitat que suposa l’entrada en vigor de la prestacio economica estatal de l’ingres minim vital.
{"title":"Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes: previsions legals de seguiment i d’avaluació de la seva efectivitat, especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal (CA-EN)","authors":"Sixto Garganté Petit","doi":"10.2436/RCDP.I62.2021.3596","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I62.2021.3596","url":null,"abstract":"Totes les comunitats autonomes (CA) disposen de prestacions economiques de proteccio social per fer front a la situacio de pobresa i vulnerabilitat de les persones, les families i les unitats de convivencia i per garantir-los els minims d’una vida digna. Es tracta de prestacions economiques de dret subjectiu —la majoria—, de caracter periodic, condicionades al compliment dels requisits legalment establerts i al compliment de determinades obligacions. Malgrat les diferents regulacions d’aquestes prestacions economiques, en tots els casos es tracta d’un dret derivat del principi de cohesio social i, tambe en tots els casos, tenen la mateixa finalitat, vinculada a un resultat: garantir els minims d’una vida digna a qui no disposi de recursos economics. L’article te per objecte l’analisi dels instruments legals de seguiment i d’avaluacio del dret per tal de garantir l’efectivitat de la prestacio economica, des de la perspectiva de la seva finalitat i del seu caracter juridic, tambe es fa una aproximacio a uns possibles parametres d’avaluacio aplicats a la prestacio economica de la renda garantida de ciutadania a Catalunya i, finalment es vol posar emfasi en l’oportunitat que suposa l’entrada en vigor de la prestacio economica estatal de l’ingres minim vital.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"53-71"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2021-06-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44344825","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2021-06-07DOI: 10.2436/RCDP.I62.2021.3598
Albert Llorca i Arimany
Los temas que una administracion publica debe abordar se inscriben en la linea de la humanizacion o reciprocidad etica, atendiendo al sujeto humano. Debe actuar, pues, en bien del ciudadano, evitando el riesgo de la burocratizacion, siempre presente. La pregunta de fondo es: ?que podemos esperar de la Administracion publica? Y lo mas elemental es el talante educador o personalizador, que implica desplegar cualidades humanas, como la humildad de actuacion de la Administracion publica, el respeto a los ciudadanos y la satisfaccion de sus derechos basicos. La nocion de conatus cultural nos orienta en nuestra investigacion: permanecer atentos. Hoy el compromiso de toda administracion publica se dirige por el acuerdo y el consenso de la ciudadania en todo, mas alla de los limites del estado donde permanece. En el ambito europeo, esto hace la tarea no mas facil, sino mas dificil, pero la supresion de todo burocratismo en la Union Europea es una praxis y una esperanza.
{"title":"L'ètica de la cura a l'Administració pública (CA-EN)","authors":"Albert Llorca i Arimany","doi":"10.2436/RCDP.I62.2021.3598","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I62.2021.3598","url":null,"abstract":"Los temas que una administracion publica debe abordar se inscriben en la linea de la humanizacion o reciprocidad etica, atendiendo al sujeto humano. Debe actuar, pues, en bien del ciudadano, evitando el riesgo de la burocratizacion, siempre presente. La pregunta de fondo es: ?que podemos esperar de la Administracion publica? Y lo mas elemental es el talante educador o personalizador, que implica desplegar cualidades humanas, como la humildad de actuacion de la Administracion publica, el respeto a los ciudadanos y la satisfaccion de sus derechos basicos. La nocion de conatus cultural nos orienta en nuestra investigacion: permanecer atentos. Hoy el compromiso de toda administracion publica se dirige por el acuerdo y el consenso de la ciudadania en todo, mas alla de los limites del estado donde permanece. En el ambito europeo, esto hace la tarea no mas facil, sino mas dificil, pero la supresion de todo burocratismo en la Union Europea es una praxis y una esperanza.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"5-22"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2021-06-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47219816","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：