Antonio Pineda, Ana Isabel Barragán Romero, Antonio Macarro Tomillo
Aquest article es basa en l'aplicacio d'un model dissenyat per a l'analisi semiotica de la propaganda. El model s'aplica a una mostra de 182 portades de premsa procedents del diari ABC (en la seva edicio madrilenya, politicament prorrepublicana) durant la Guerra Civil Espanyola. El model utilitzat estudia fonamentalment el proces de representacio semantica de les instancies de poder propagandistes. En la present investigacio, l'aplicacio de conceptes i estructures formals del model es complementa amb la quantificacio dels resultats empirics. Les portades analitzades s'entenen com a missatges propagandistics unitaris compostos per una imatge i un text; el grau en que ambdos codis convergeixen en un unic concepte propagandistic es un dels diversos aspectes de la Semiotica de la Propaganda estudiats en aquest treball. Per mesurar aquesta convergencia, els missatges son analitzats utilitzant el concepte teoric de el “propagandema” o unitat minima de significat propagandistic. Els resultats evidencien que les portades d'ABC coadjuven a l'esforc de propaganda bel·lica de la Republica, i funcionen basicament com un discurs a curt termini destinat a mantenir l'esperit de combat del bandol republica. No obstant aixo, aquests missatges bel·lics no reflecteixen majoritariament altres tendencies de la propaganda de guerra, com la propaganda de reaccio.
{"title":"Propaganda Semiotics: Empirical Application of a Formal Analysis Model to Newspaper Covers from the Spanish Civil War","authors":"Antonio Pineda, Ana Isabel Barragán Romero, Antonio Macarro Tomillo","doi":"10.7238/a.v0i46.1676","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i46.1676","url":null,"abstract":"Aquest article es basa en l'aplicacio d'un model dissenyat per a l'analisi semiotica de la propaganda. El model s'aplica a una mostra de 182 portades de premsa procedents del diari ABC (en la seva edicio madrilenya, politicament prorrepublicana) durant la Guerra Civil Espanyola. El model utilitzat estudia fonamentalment el proces de representacio semantica de les instancies de poder propagandistes. En la present investigacio, l'aplicacio de conceptes i estructures formals del model es complementa amb la quantificacio dels resultats empirics. Les portades analitzades s'entenen com a missatges propagandistics unitaris compostos per una imatge i un text; el grau en que ambdos codis convergeixen en un unic concepte propagandistic es un dels diversos aspectes de la Semiotica de la Propaganda estudiats en aquest treball. Per mesurar aquesta convergencia, els missatges son analitzats utilitzant el concepte teoric de el “propagandema” o unitat minima de significat propagandistic. Els resultats evidencien que les portades d'ABC coadjuven a l'esforc de propaganda bel·lica de la Republica, i funcionen basicament com un discurs a curt termini destinat a mantenir l'esperit de combat del bandol republica. No obstant aixo, aquests missatges bel·lics no reflecteixen majoritariament altres tendencies de la propaganda de guerra, com la propaganda de reaccio.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-09-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379872","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'arribada de les Tecnologies de la Informacio i la Comunicacio (TIC) va produir canvis d'ordre qualitatiu en el tecnologic realitzable i en el tecnologic concebible. Aquestes transformacions s'han expressat respectivament en canvis de registre material i conceptual en el nostre esperit d'epoca, una nova era en la historia de la humanitat marcada per l'us quotidia i natural de les noves tecnologies. Tant en el domini de la ciencia real com en el de la ciencia ficcio, els discursos relatius a la integracio home-maquina, que discorren sobre la fusio entre biologia i tecnologia, apunten a la idea central que les TIC donaran lloc, en un punt proper del seu desenvolupament, a una singularitat tecnologica, punt historic d'inflexio i canvi transcendental expressat en l'aparicio d'androides i poshumans, figures artificials ontologicament identiques, i fins i tot superiors, als essers originals en que s'inspiren.
{"title":"The human-machine integration: the feasible and the conceivable in real science and science fiction","authors":"S. Koval","doi":"10.7238/A.V0I46.1674","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I46.1674","url":null,"abstract":"L'arribada de les Tecnologies de la Informacio i la Comunicacio (TIC) va produir canvis d'ordre qualitatiu en el tecnologic realitzable i en el tecnologic concebible. Aquestes transformacions s'han expressat respectivament en canvis de registre material i conceptual en el nostre esperit d'epoca, una nova era en la historia de la humanitat marcada per l'us quotidia i natural de les noves tecnologies. Tant en el domini de la ciencia real com en el de la ciencia ficcio, els discursos relatius a la integracio home-maquina, que discorren sobre la fusio entre biologia i tecnologia, apunten a la idea central que les TIC donaran lloc, en un punt proper del seu desenvolupament, a una singularitat tecnologica, punt historic d'inflexio i canvi transcendental expressat en l'aparicio d'androides i poshumans, figures artificials ontologicament identiques, i fins i tot superiors, als essers originals en que s'inspiren.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"19-34"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-09-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379826","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les xarxes socials digitals han adquirit una importancia creixent com a espai d'interaccio i comunicacio interpersonal. Encara que amb les peculiaritats propies de l'ambit digital, a les xarxes sociales tambe s'expressa la identitat personal dels seus usuaris. En l'article s'explora com es presenta el “jo” a les xarxes socials. Es pren com a punt de partida l'obra d'Erving Goffman La presentacio de la persona en la vida quotidiana (1959), on el socioleg canadenc presentava un enfocament dramaturgic de la interaccio social. S'exposa el seu model teoric i s'aplica a l'ambit de les interaccions online, posant-ho en dialeg amb nombroses investigacions quantitatives i estudis empirics sobre l'expressio de la identitat a internet. Es conclou afirmant la vigencia del pensament de Goffman i mostrant, en materia d'expressio identitaria, les semblances i diferencies entre la comunicacio presencial i la comunicacio medidada per la tecnologia.
{"title":"The Presentation of Self in Social Network Sites: an approach from Erving Goffman’ work","authors":"Javier Serrano-Puche","doi":"10.7238/a.v0i46.1673","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i46.1673","url":null,"abstract":"Les xarxes socials digitals han adquirit una importancia creixent com a espai d'interaccio i comunicacio interpersonal. Encara que amb les peculiaritats propies de l'ambit digital, a les xarxes sociales tambe s'expressa la identitat personal dels seus usuaris. En l'article s'explora com es presenta el “jo” a les xarxes socials. Es pren com a punt de partida l'obra d'Erving Goffman La presentacio de la persona en la vida quotidiana (1959), on el socioleg canadenc presentava un enfocament dramaturgic de la interaccio social. S'exposa el seu model teoric i s'aplica a l'ambit de les interaccions online, posant-ho en dialeg amb nombroses investigacions quantitatives i estudis empirics sobre l'expressio de la identitat a internet. Es conclou afirmant la vigencia del pensament de Goffman i mostrant, en materia d'expressio identitaria, les semblances i diferencies entre la comunicacio presencial i la comunicacio medidada per la tecnologia.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-09-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379822","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'increment de la poblacio llatina a Estats Units desborda fins i tot les previsions mes optimistes. Els candidats afinen cada vegada mes les seves estrategies destinades a persuadir als votants hispans i aquests, conscients del seu potencial, s'han organitzat amb la intencio d'incrementar la seva presencia i influencia politica. Partint d'una observacio de l'evolucio de la poblacio a EUA i de la descripcio de les diferents entitats, grups i xarxes que defensen als hispans, aquest article analitza l'evolucio de les campanyes electorals, els missatges i mitjans destinats als immigrants en les eleccions presidencials, amb l'objectiu de descriure el paper cada vegada mes estrategic d'aquest public en la planificacio i comunicacio electoral del pais.
{"title":"The growing importance of the Latin vote in the presidential elections of the United States of America","authors":"José Rúas Araújo","doi":"10.7238/A.V0I45.1583","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I45.1583","url":null,"abstract":"L'increment de la poblacio llatina a Estats Units desborda fins i tot les previsions mes optimistes. Els candidats afinen cada vegada mes les seves estrategies destinades a persuadir als votants hispans i aquests, conscients del seu potencial, s'han organitzat amb la intencio d'incrementar la seva presencia i influencia politica. Partint d'una observacio de l'evolucio de la poblacio a EUA i de la descripcio de les diferents entitats, grups i xarxes que defensen als hispans, aquest article analitza l'evolucio de les campanyes electorals, els missatges i mitjans destinats als immigrants en les eleccions presidencials, amb l'objectiu de descriure el paper cada vegada mes estrategic d'aquest public en la planificacio i comunicacio electoral del pais.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"55-73"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-07-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379819","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Uno de los objetivos fundamentales de la educacion formal en las actuales democracias es fomentar la autonomia del alumnado. Sin embargo, parece cada vez mas patente que este proposito se ha de desarrollar en sociedades mediaticas, es decir, sociedades en las cuales los medios de comunicacion tradicionales y los interactivos (Internet) configuran los modos de pensar, sentir y actuar de nuestro alumnado y de la ciudadania en general. En este nuevo entorno mediatico, educar para la autonomia es primeramente educar en la competencia critica con respecto de los medios. De acuerdo, pero ?que es y en que consiste tal competencia? ?Cuales son los criterios o referentes que la definen? En el texto proponemos los elementos que ayudan a definir ese componente critico atribuible a la autonomia mediatica: capacidad para una interpretacion civica y humanista del contenido de los medios, reflexion acerca de las fuerzas politicas y economicas que estan en la base de los mensajes mediaticos, comprender como y por que se producen los contenidos mediaticos, conocimiento de las fuentes e intenciones de la comunicacion y, finalmente, habilidades relacionadas con la tecnologia comunicativa.
{"title":"Education for autonomy in media societies","authors":"V. Pérez, Ignacio Aguaded","doi":"10.7238/A.V0I45.1326","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I45.1326","url":null,"abstract":"Uno de los objetivos fundamentales de la educacion formal en las actuales democracias es fomentar la autonomia del alumnado. Sin embargo, parece cada vez mas patente que este proposito se ha de desarrollar en sociedades mediaticas, es decir, sociedades en las cuales los medios de comunicacion tradicionales y los interactivos (Internet) configuran los modos de pensar, sentir y actuar de nuestro alumnado y de la ciudadania en general. En este nuevo entorno mediatico, educar para la autonomia es primeramente educar en la competencia critica con respecto de los medios. De acuerdo, pero ?que es y en que consiste tal competencia? ?Cuales son los criterios o referentes que la definen? En el texto proponemos los elementos que ayudan a definir ese componente critico atribuible a la autonomia mediatica: capacidad para una interpretacion civica y humanista del contenido de los medios, reflexion acerca de las fuerzas politicas y economicas que estan en la base de los mensajes mediaticos, comprender como y por que se producen los contenidos mediaticos, conocimiento de las fuentes e intenciones de la comunicacion y, finalmente, habilidades relacionadas con la tecnologia comunicativa.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"1-14"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-07-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379811","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La emergencia de las redes de movimientos sociales como formas novedosas de la accion colectiva no solo tiene que ver con la apropiacion de las tecnologias de la informacion y la comunicacion por parte de activistas, artistas y programadores, sino con la busqueda de formas de organizacion no jerarquicas y con un ideal democratico y horizontal: la eutopia?? de la red, esa utopia actuada aqui y ahora. Desde la decada de los noventa, los activistas dedicados a tareas de comunicacion usaron internet como una herramienta favorable a la difusion transnacional de las causas de los movimientos sociales. El uso ludico y libertario de las tecnologias digitales iniciado por los primeros programadores y hacktivistas se ha profundizado a partir de experiencias concretas que sorprenden en su irrupcion y que contrastan con el desarrollo de estrategias tecnologicas para el control social y para el provecho economico. En este articulo se caracteriza a las redes activistas como formas emergentes de la politica y se ofrecen algunos ejemplos de sus practicas comunicativas.
{"title":"Movimientos sociales y comunicación: la red como paradigma","authors":"Guiomar Rovira Sancho","doi":"10.7238/A.V0I45.1302","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I45.1302","url":null,"abstract":"La emergencia de las redes de movimientos sociales como formas novedosas de la accion colectiva no solo tiene que ver con la apropiacion de las tecnologias de la informacion y la comunicacion por parte de activistas, artistas y programadores, sino con la busqueda de formas de organizacion no jerarquicas y con un ideal democratico y horizontal: la eutopia?? de la red, esa utopia actuada aqui y ahora. Desde la decada de los noventa, los activistas dedicados a tareas de comunicacion usaron internet como una herramienta favorable a la difusion transnacional de las causas de los movimientos sociales. El uso ludico y libertario de las tecnologias digitales iniciado por los primeros programadores y hacktivistas se ha profundizado a partir de experiencias concretas que sorprenden en su irrupcion y que contrastan con el desarrollo de estrategias tecnologicas para el control social y para el provecho economico. En este articulo se caracteriza a las redes activistas como formas emergentes de la politica y se ofrecen algunos ejemplos de sus practicas comunicativas.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"91-104"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-07-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379808","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Raquel Rodríguez Díaz, Juan Sebastián López López, Sergio Vivas, A. M. Lara
Els mitjans de comunicacio exerceixen un paper rellevant en la societat, especialment a l'hora d'abordar i presentar el discurs politic. La classe politica en general es una de les principals fonts d'informacio periodistica igual que qualsevol tipus de moviment que aquesta realitzi. A aixo cal sumar un allunyament de l'objectivitat que tenen els principals mitjans de comunicacio espanyols, questio que els fa particips d'una visio subjectiva i posicionada quan s'aborda la informacio politica. En aquest treball, presentem un exemple de com dos diaris de referencia espanyols, El Pais i El Mundo, elaboren informacions sobre les eleccions europees de 2009 en les quals la politica nacional, esquitxada per diferents escandols i processos negatius, evidencia un esperit de confrontacio general que es manifesta en partidisme mediatic i polaritzat i, al mateix temps, en un negativisme politic.
{"title":"Media, politics and confrontation in Spain: European elections 2009","authors":"Raquel Rodríguez Díaz, Juan Sebastián López López, Sergio Vivas, A. M. Lara","doi":"10.7238/A.V0I45.1582","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I45.1582","url":null,"abstract":"Els mitjans de comunicacio exerceixen un paper rellevant en la societat, especialment a l'hora d'abordar i presentar el discurs politic. La classe politica en general es una de les principals fonts d'informacio periodistica igual que qualsevol tipus de moviment que aquesta realitzi. A aixo cal sumar un allunyament de l'objectivitat que tenen els principals mitjans de comunicacio espanyols, questio que els fa particips d'una visio subjectiva i posicionada quan s'aborda la informacio politica. En aquest treball, presentem un exemple de com dos diaris de referencia espanyols, El Pais i El Mundo, elaboren informacions sobre les eleccions europees de 2009 en les quals la politica nacional, esquitxada per diferents escandols i processos negatius, evidencia un esperit de confrontacio general que es manifesta en partidisme mediatic i polaritzat i, al mateix temps, en un negativisme politic.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"33-53"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-07-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379815","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Tensions of serial narrative in the new media system The phenomenon of the transmedia narrative, as a result of the experimentation of the fiction in television in a multiplatform and multimedia frame, arises multiple challenges which not only affect to the decisions in the industry and its production lines, but also to the reflexion and analysis, which establish new forms as an object of study. The methodological and con- ceptual apparatus applied and tested with the media and forms of expression in the predigital era is constantly examined nowadays by the transmedia narratives. In this text and basing our experience in the most recent fictional production, we do refer to a key concept for the trans- mediatic narration development: the serialized form, precisely as the way of structuring and organizing the narration are reformulated in a new complex media context, and this way, the generated tensions caused by these narratives, by both the demands associated to categories of consumption related to a traditional medium which has not changed basically its consolidated protocols in the analogical era, and by the new ways of access and usage of the contents en- couraged by the new technologies.
{"title":"Tensiones de la narrativa serial en el nuevo sistema mediático","authors":"R. A. Berciano","doi":"10.7238/A.V0IM.1500","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IM.1500","url":null,"abstract":"Tensions of serial narrative in the new media system The phenomenon of the transmedia narrative, as a result of the experimentation of the fiction in television in a multiplatform and multimedia frame, arises multiple challenges which not only affect to the decisions in the industry and its production lines, but also to the reflexion and analysis, which establish new forms as an object of study. The methodological and con- ceptual apparatus applied and tested with the media and forms of expression in the predigital era is constantly examined nowadays by the transmedia narratives. In this text and basing our experience in the most recent fictional production, we do refer to a key concept for the trans- mediatic narration development: the serialized form, precisely as the way of structuring and organizing the narration are reformulated in a new complex media context, and this way, the generated tensions caused by these narratives, by both the demands associated to categories of consumption related to a traditional medium which has not changed basically its consolidated protocols in the analogical era, and by the new ways of access and usage of the contents en- couraged by the new technologies.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"33-47"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-02-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380406","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2012-02-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1499
R. Eugeni
L'article analitza el pla en primera persona, una figura estilistica que resulta una transformacio radical del punt de vista classic en el paisatge mediatic contemporani. El pla en primera persona es una figura intermedia, que sorgeix de les interaccions reciproques de les innovacions tecnologiques desenvolupades en diferents plataformes: la steadycam i els seus derivats, les cameres digitals i les seves versions en miniatura, els equips de vigilancia o els videojocs. D'altra banda, es una figura experimental, ates que expressa directament la comprensio dinamica del mon, promulgada per un agent hibrid (un cos-sensor), i, en consequencia, es una figura que expressa la vivida i canviant experiencia perceptual i emocional.
{"title":"First person shot. New Forms of Subjectivity between Cinema and Intermedia Networks","authors":"R. Eugeni","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1499","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1499","url":null,"abstract":"L'article analitza el pla en primera persona, una figura estilistica que resulta una transformacio radical del punt de vista classic en el paisatge mediatic contemporani. El pla en primera persona es una figura intermedia, que sorgeix de les interaccions reciproques de les innovacions tecnologiques desenvolupades en diferents plataformes: la steadycam i els seus derivats, les cameres digitals i les seves versions en miniatura, els equips de vigilancia o els videojocs. D'altra banda, es una figura experimental, ates que expressa directament la comprensio dinamica del mon, promulgada per un agent hibrid (un cos-sensor), i, en consequencia, es una figura que expressa la vivida i canviant experiencia perceptual i emocional.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"2012 1","pages":"19-31"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-02-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380622","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El contingut audiovisual ha trobat en les tecnologies digitals un cami d'expansio natural, el qual ha estat accelerat gracies a la convergencia. Les estrategies dels mitjans s’han centrat en el desenvolupament de continguts multiplataforma per tal d’explotar la potencial distribucio del mercat. Aquest article tracta sobre les teories i els conceptes relacionats al contingut cross media, i per tal de fer-ho, analitza una de les mes ambicioses produccions multiplataforma de Televisio de Catalunya, "Guernica, pintura de guerra." El proposit es entendre l'escala del tema des d'una perspectiva interdisciplinaria i formular els temes inherents a l'estudi i analisi de produccions cross media. El text reuneix les contribucions d'autors de perspectives diferents que han examinat el contingut a traves de conceptes com remediacio, intertextualitat i transtextualitat. Els resultats indiquen que el transit de contingut entre diferents plataformes es cada cop mes natural gracies a l’experiencia acumulada durant la decada passada. El public accedeix a continguts multimedia complementaris al flux televisiu atret per l'expansio dels continguts i per l'establiment d'una forta relacio proactiva amb el producte audiovisual. El documental escapa de la narrativa lineal i presenta contingut interactiu personalitzat. Tanmateix, podem dir que la hibridacio de continguts gracies a la integracio de tecnologies i practiques de produccio es encara en un estat inicial.
{"title":"Interpretation and analysis of cross media content: the case of Televisió de Catalunya","authors":"Rosa Franquet, Maria Isabel Villa Montoya","doi":"10.7238/A.V0IM.1501","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IM.1501","url":null,"abstract":"El contingut audiovisual ha trobat en les tecnologies digitals un cami d'expansio natural, el qual ha estat accelerat gracies a la convergencia. Les estrategies dels mitjans s’han centrat en el desenvolupament de continguts multiplataforma per tal d’explotar la potencial distribucio del mercat. Aquest article tracta sobre les teories i els conceptes relacionats al contingut cross media, i per tal de fer-ho, analitza una de les mes ambicioses produccions multiplataforma de Televisio de Catalunya, \"Guernica, pintura de guerra.\" El proposit es entendre l'escala del tema des d'una perspectiva interdisciplinaria i formular els temes inherents a l'estudi i analisi de produccions cross media. El text reuneix les contribucions d'autors de perspectives diferents que han examinat el contingut a traves de conceptes com remediacio, intertextualitat i transtextualitat. Els resultats indiquen que el transit de contingut entre diferents plataformes es cada cop mes natural gracies a l’experiencia acumulada durant la decada passada. El public accedeix a continguts multimedia complementaris al flux televisiu atret per l'expansio dels continguts i per l'establiment d'una forta relacio proactiva amb el producte audiovisual. El documental escapa de la narrativa lineal i presenta contingut interactiu personalitzat. Tanmateix, podem dir que la hibridacio de continguts gracies a la integracio de tecnologies i practiques de produccio es encara en un estat inicial.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"49-63"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-02-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380411","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：