En aquest article s'analitza la feina les dones que treballen darrere de les cameres a les series de ficcio de produccio espanyola emeses en horari de maxima audiencia durant la temporada 2013-2014. Aquesta investigacio es especialment nova ja que no existeixen estudis previs que hagin realitzat aquest diagnostic en l'ambit de la ficcio televisiva espanyola. Es parteix de la base que l'equitat i la participacio de les dones en les industries creatives suposa una major diversitat i un enfocament diferent en els continguts. La mostra es compon de 14 series televisives emeses en obert i en horari de prime-time en que treballen 2156 professionals. La metodologia ha consistit en realitzar un cens quantitatiu a partir d'una distribucio basada en categories professionals i carrecs de responsabilitat i decisio. Els resultats mostren que les dones suposen solament un 31,21% dels professionals de la industria televisiva espanyola. En alguns sectors com el tecnic aquest percentatge es redueix a un 12,79%, mentre que altres ambits tradicionalment considerats "femenins" com perruqueria, maquillatge i vestuari les dones ascendeixen al 86,66%. En els carrecs de responsabilitat el percentatge de dones descendeix al 28,30%, destacant la direccio de fotografia on no s'ha trobat cap dona a la mostra analitzada.
{"title":"Women Behind the Camera in The Spanish Television Industry","authors":"Nuria Simelio, M. Forga","doi":"10.7238/A.V0I50.2252","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2252","url":null,"abstract":"En aquest article s'analitza la feina les dones que treballen darrere de les cameres a les series de ficcio de produccio espanyola emeses en horari de maxima audiencia durant la temporada 2013-2014. Aquesta investigacio es especialment nova ja que no existeixen estudis previs que hagin realitzat aquest diagnostic en l'ambit de la ficcio televisiva espanyola. Es parteix de la base que l'equitat i la participacio de les dones en les industries creatives suposa una major diversitat i un enfocament diferent en els continguts. La mostra es compon de 14 series televisives emeses en obert i en horari de prime-time en que treballen 2156 professionals. La metodologia ha consistit en realitzar un cens quantitatiu a partir d'una distribucio basada en categories professionals i carrecs de responsabilitat i decisio. Els resultats mostren que les dones suposen solament un 31,21% dels professionals de la industria televisiva espanyola. En alguns sectors com el tecnic aquest percentatge es redueix a un 12,79%, mentre que altres ambits tradicionalment considerats \"femenins\" com perruqueria, maquillatge i vestuari les dones ascendeixen al 86,66%. En els carrecs de responsabilitat el percentatge de dones descendeix al 28,30%, destacant la direccio de fotografia on no s'ha trobat cap dona a la mostra analitzada.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"69-84"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380152","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
The article reports the results of a content analysis of 815 Italian commercials and a qualitative research on some case studies. The study aims to determine the level of sex typing in the Italian advertising and try to find some changes in the gender representations. If the content analysis confirms the perpetuation of old stereotypes in the Italian commercials, the qualitative research reveals a timid transgression of traditional gender roles. Sometimes, women are depicted as professionals and ambitious workers, inserted in different workplaces and not confined at home, and flanked to the men and not only accompanied by them. Occasionally, men are depicted at home, in the role of father or as a sexual object. However, the “new” portrayals do not imply a reduction of the differences between men and women. Rather, they articulate the gender diversity in a more subtle form. On the one hand, the Italian commercials reassure traditional identities, pushing them towards consumptions that destabilize the gender order. On the other hand, they promote a new awareness and attention to the gender complexity, anchoring it to traditional consumptions. Even if the new portrayals are few and do not constitute a trend, they prove that the topic is more complex than it seems, and the issues are much more nuanced than in the past.
{"title":"SUI GENERIS. GENDER PORTRAYALS IN ITALIAN TELEVISION ADVERTISING","authors":"P. Panarese","doi":"10.7238/A.V0I50.2274","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2274","url":null,"abstract":"The article reports the results of a content analysis of 815 Italian commercials and a qualitative research on some case studies. The study aims to determine the level of sex typing in the Italian advertising and try to find some changes in the gender representations. If the content analysis confirms the perpetuation of old stereotypes in the Italian commercials, the qualitative research reveals a timid transgression of traditional gender roles. Sometimes, women are depicted as professionals and ambitious workers, inserted in different workplaces and not confined at home, and flanked to the men and not only accompanied by them. Occasionally, men are depicted at home, in the role of father or as a sexual object. However, the “new” portrayals do not imply a reduction of the differences between men and women. Rather, they articulate the gender diversity in a more subtle form. On the one hand, the Italian commercials reassure traditional identities, pushing them towards consumptions that destabilize the gender order. On the other hand, they promote a new awareness and attention to the gender complexity, anchoring it to traditional consumptions. Even if the new portrayals are few and do not constitute a trend, they prove that the topic is more complex than it seems, and the issues are much more nuanced than in the past.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"50 1","pages":"99-115"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380161","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Los estudios de genero y los medios de comunicacion han sido testigo en los ultimos anos un renacimiento rotundo como atestiguan varias monografias, colecciones, articulos o ediciones tematicas en revistas internacionales. El campo ha pasado por un proceso de flujo y reflujo a traves del tiempo desde que comenzo a tomar forma academica en la decada de los setenta. Este articulo tiene como objetivo elaborar un resumen de su evolucion historica a traves de una narrativa de cambio y continuidad.
{"title":"Gender and Media Studies: Progress and Challenge in a Vibrant Research Field","authors":"M. Buonanno","doi":"10.7238/A.V0I50.2315","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2315","url":null,"abstract":"Los estudios de genero y los medios de comunicacion han sido testigo en los ultimos anos un renacimiento rotundo como atestiguan varias monografias, colecciones, articulos o ediciones tematicas en revistas internacionales. El campo ha pasado por un proceso de flujo y reflujo a traves del tiempo desde que comenzo a tomar forma academica en la decada de los setenta. Este articulo tiene como objetivo elaborar un resumen de su evolucion historica a traves de una narrativa de cambio y continuidad.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"67 1","pages":"5-25"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380168","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Des que l'article 14 de la Constitucio reconegues la igualtat entre dones i homes s'ha estes la idea que efectivament la discriminacio per rao de sexe ha estat eradicada . Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estes tambe a la professio periodistica . No obstant aixo , els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats historiques que afecten les dones . En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes mes estesos entre la professio periodistica . Aixi en aquest recorregut teoric analitzarem si el Periodisme es una professio feminitzada , com s'articulen les formules narratives per excloure les dones de la professio i relegar a les seccions de menor presencia dins dels mitjans de comunicacio , el paper que juguen els mitjans en la construccio d'estereotips sobre les dones , aixi com les causes que propicien una representacio testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans .
{"title":"Post-male chauvinism and the mass media: new mechanisms for old problems","authors":"D. R. Santamarina","doi":"10.7238/A.V0I50.2268","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2268","url":null,"abstract":"Des que l'article 14 de la Constitucio reconegues la igualtat entre dones i homes s'ha estes la idea que efectivament la discriminacio per rao de sexe ha estat eradicada . Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estes tambe a la professio periodistica . No obstant aixo , els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats historiques que afecten les dones . En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes mes estesos entre la professio periodistica . Aixi en aquest recorregut teoric analitzarem si el Periodisme es una professio feminitzada , com s'articulen les formules narratives per excloure les dones de la professio i relegar a les seccions de menor presencia dins dels mitjans de comunicacio , el paper que juguen els mitjans en la construccio d'estereotips sobre les dones , aixi com les causes que propicien una representacio testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans .","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"85-97"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380157","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les xarxes socials han esdevingut un espai privilegiat per a les interaccions dels i les adolescents. Mitjancant la creacio i la gestio d’espais d’intercanvi i intimitat, i en connexio amb els contextos offline, els nois i les noies construeixen les seves identitats de genere. A traves d’una recerca realitzada al llarg de quatre anys ens hem apropat a les practiques adolescents a les xarxes socials per explorar aquests processos identitaris. Emprant tecniques quantitatives i qualitatives, hem analitzat el contingut de 400 entrades de Fotolog, 18 albums complerts i hem recollit les veus de 32 adolescents (nois i noies) per a mostrar quines son les autopresentacions que fan les noies i com son interpretades i valorades per elles mateixes i pel seu grup d’iguals. Els resultats apunten a la importancia del genere com a eix vertebrador d'aquestes autopresentacions, que son interpretades i, fins i tot, acceptades o rebutjades atenent a codis basats en el genere. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a apareixer soles i utilitzen el seu cos com a actiu. Es possible identificar un seguit de patrons de representacio que son fruit de l’adopcio de models provinents d’altres mitjans i de l’apropiacio creativa. Ara be, com mes presencia i visibilitat assoleixen les noies en aquests espais, mes hi arrisquen la seva propia reputacio, sobretot perque aquestes autopresentacions tendeixen a mostrar una forta erotitzacio del propi cos. Quan aixo succeeix, les noies reben forca mes critiques de caracter sexual que no pas els nois.
{"title":"Being a Girl in the Age of Social Networking","authors":"I. Tortajada, Núria Araüna","doi":"10.7238/A.V0I50.2233","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2233","url":null,"abstract":"Les xarxes socials han esdevingut un espai privilegiat per a les interaccions dels i les adolescents. Mitjancant la creacio i la gestio d’espais d’intercanvi i intimitat, i en connexio amb els contextos offline, els nois i les noies construeixen les seves identitats de genere. A traves d’una recerca realitzada al llarg de quatre anys ens hem apropat a les practiques adolescents a les xarxes socials per explorar aquests processos identitaris. Emprant tecniques quantitatives i qualitatives, hem analitzat el contingut de 400 entrades de Fotolog, 18 albums complerts i hem recollit les veus de 32 adolescents (nois i noies) per a mostrar quines son les autopresentacions que fan les noies i com son interpretades i valorades per elles mateixes i pel seu grup d’iguals. Els resultats apunten a la importancia del genere com a eix vertebrador d'aquestes autopresentacions, que son interpretades i, fins i tot, acceptades o rebutjades atenent a codis basats en el genere. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a apareixer soles i utilitzen el seu cos com a actiu. Es possible identificar un seguit de patrons de representacio que son fruit de l’adopcio de models provinents d’altres mitjans i de l’apropiacio creativa. Ara be, com mes presencia i visibilitat assoleixen les noies en aquests espais, mes hi arrisquen la seva propia reputacio, sobretot perque aquestes autopresentacions tendeixen a mostrar una forta erotitzacio del propi cos. Quan aixo succeeix, les noies reben forca mes critiques de caracter sexual que no pas els nois.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"117-129"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379959","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Este articulo tiene como objetivo realizar un estado de la cuestion de la prensa local digital de nuestro pais, para ver como se ha adaptado el periodismo de proximidad a las nuevas caracteristicas del periodismo digital. Primero se hace un recorrido historico del periodismo local en linea, se enumeran las ventajas y los inconvenientes que ofrece el nuevo medio y se detalla la situacion actual del mercado de los cibermedios. La segunda parte del articulo analiza dos casos de medios locales digitales, el del portal Vilaweb en Cataluna (se estudia concretamente el caso de Vilaweb Mollerussa); y el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; para ver como se aprovechan los recursos digitales, como la interaccion del lector-usuario y el acceso personalizado a la informacion. Este analisis muestra como las posibilidades del periodismo 2.0 todavia no estan consolidadas en los medios digitales locales. Si bien los medios nacionales sacan el maximo provecho de las posibilidades del medio digital, ya sea a traves de blogs y foros de opinion, en los medios locales todavia no se han consolidado unas bases de segmentacion popular bastante solidas para animar la participacion de los ciudadanos.
{"title":"El periodisme digital de proximitat. Història i usos actuals. Estudi de VilaWeb local i del portal Madridiario","authors":"David Caldevilla Domínguez, Mariona Visa Barbosa","doi":"10.7238/A.V0I49.1970","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1970","url":null,"abstract":"Este articulo tiene como objetivo realizar un estado de la cuestion de la prensa local digital de nuestro pais, para ver como se ha adaptado el periodismo de proximidad a las nuevas caracteristicas del periodismo digital. Primero se hace un recorrido historico del periodismo local en linea, se enumeran las ventajas y los inconvenientes que ofrece el nuevo medio y se detalla la situacion actual del mercado de los cibermedios. La segunda parte del articulo analiza dos casos de medios locales digitales, el del portal Vilaweb en Cataluna (se estudia concretamente el caso de Vilaweb Mollerussa); y el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; para ver como se aprovechan los recursos digitales, como la interaccion del lector-usuario y el acceso personalizado a la informacion. Este analisis muestra como las posibilidades del periodismo 2.0 todavia no estan consolidadas en los medios digitales locales. Si bien los medios nacionales sacan el maximo provecho de las posibilidades del medio digital, ya sea a traves de blogs y foros de opinion, en los medios locales todavia no se han consolidado unas bases de segmentacion popular bastante solidas para animar la participacion de los ciudadanos.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"29-42"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379955","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquesta recerca se centra en el disseny d'un questionari, destinat a estudiants de periodisme d'investigacio(PI), que permeti avaluar els coneixements previs basics amb els quals accedeixen a la materia. L'instrument permet abordar dos objectius: avaluar la presencia d'un conjunt de coneixements basics entre els impartits als estudiants de periodisme; i evidenciar el nivell de coneixements previs (especifics) de l'alumnat de PI a fi de poder dissenyar eficientment la metodologia, organitzacio i temari d'aquesta materia. Es parteix d'una revisio bibliografica que perfila les necessitats del PI i es descriuen les fases d'elaboracio de l'instrument, la validacio de contingut dels seus 38 items i els resultats d'una prova pilot efectuada a 158 estudiants, que mostren que el questionari CPPI-2 es molt adequat per als objectius basics proposats.
{"title":"investigative journalism; questionnaire; teaching; skills; specialization; university students","authors":"P. Rodríguez","doi":"10.7238/A.V0I49.1645","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1645","url":null,"abstract":"Aquesta recerca se centra en el disseny d'un questionari, destinat a estudiants de periodisme d'investigacio(PI), que permeti avaluar els coneixements previs basics amb els quals accedeixen a la materia. L'instrument permet abordar dos objectius: avaluar la presencia d'un conjunt de coneixements basics entre els impartits als estudiants de periodisme; i evidenciar el nivell de coneixements previs (especifics) de l'alumnat de PI a fi de poder dissenyar eficientment la metodologia, organitzacio i temari d'aquesta materia. Es parteix d'una revisio bibliografica que perfila les necessitats del PI i es descriuen les fases d'elaboracio de l'instrument, la validacio de contingut dels seus 38 items i els resultats d'una prova pilot efectuada a 158 estudiants, que mostren que el questionari CPPI-2 es molt adequat per als objectius basics proposats.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"65-80"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379941","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Carles Llorens Maluquer, Virginia Luzón i Fernández, Helena Puertas Grau
0 0 1 159 876 UAB 7 2 1033 14.0 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} Aquest article es basa en un estudi comparatiu a gran escala sobre la digitalitzacio dels mitjans de comunicacio espanyols, financat pel Programa de Mitjans de l'Open Society. Mostra com la tecnologia digital impacta en les redaccions dels mitjans de comunicacio, en l'etica dels periodistes i com el periodisme d'investigacio ha donat forma als mitjans de comunicacio espanyols i com es barreja amb la crisi economica els mitjans de comunicacio. En ell es detallen les tendencies en els llocs web de noticies i les seves audiencies, com els mitjans de comunicacio en linia han proliferat, com els grups de mitjans de comunicacio consolidats lideren el ranquing d'internet de noticies de l'audiencia i com els punts de venda digitals en linia de nova creacio sofreixen d'una falta de recursos i de la marca. Tambe s'analitza el paper d'Internet com a espai d'expressio publica i de la importancia de les mobilitzacions digitals espanyols. La nostra analisi suggereix que els mitjans socials a Espanya tenen el potencial d'aconseguir una important mobilitzacio, pero el desenvolupament d'aquest potencial dependra de la previa existencia de raons "offline" per a la mobilitzacio, en crides publiques simples i visibles, en la reproduccio viral, i en l'amplificacio de les protestes dels mitjans tradicionals de comunicacio
0 0 1 159 876 UAB 7 2 1033 14.0 Normal 0 21 false-false ES-TRAD AND X-NONE/*样式定义*/table。MsoNormal。mso填充alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt；mso至边缘：0cm；mso段落边距底部：.0001pt。mso分页：寡妇孤儿；字体大小：12.0pt。字体家族：Cambria。mso-ascii字体家族：Cambria。mso-ascii主题字体：小拉丁文。mso-hansi字体家族：坎布里亚。mso-hansi主题字体：小调拉丁文；}｝本文基于一项由开放社会媒体计划资助的关于西班牙媒体数字化的大规模比较研究。它展示了数字技术如何影响媒体草稿、记者道德，以及研究性新闻如何塑造西班牙媒体，以及媒体如何与经济危机融为一体。它详细介绍了新闻网站及其受众的趋势，在线媒体如何激增，整合的媒体集团如何领导受众的在线新闻牧场，以及数字在线销售点如何因缺乏资源和品牌而受损。它还分析了互联网作为公共表达空间的作用以及西班牙数字动员的重要性。我们的分析表明，西班牙的社交媒体有潜力实现重大动员，但这种潜力的发展取决于之前存在的“线下”动员理由、简单可见的公众呼吁、病毒复制以及传统媒体抗议的扩大。
{"title":"Mapping Digital Media and Journalism in Spain","authors":"Carles Llorens Maluquer, Virginia Luzón i Fernández, Helena Puertas Grau","doi":"10.7238/A.V0I49.1756","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1756","url":null,"abstract":"0 0 1 159 876 UAB 7 2 1033 14.0 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ \u0000table.MsoNormalTable \u0000 {mso-style-name:\"Tabla normal\"; \u0000 mso-tstyle-rowband-size:0; \u0000 mso-tstyle-colband-size:0; \u0000 mso-style-noshow:yes; \u0000 mso-style-priority:99; \u0000 mso-style-parent:\"\"; \u0000 mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; \u0000 mso-para-margin:0cm; \u0000 mso-para-margin-bottom:.0001pt; \u0000 mso-pagination:widow-orphan; \u0000 font-size:12.0pt; \u0000 font-family:Cambria; \u0000 mso-ascii-font-family:Cambria; \u0000 mso-ascii-theme-font:minor-latin; \u0000 mso-hansi-font-family:Cambria; \u0000 mso-hansi-theme-font:minor-latin;} \u0000 Aquest article es basa en un estudi comparatiu a gran escala sobre la digitalitzacio dels mitjans de comunicacio espanyols, financat pel Programa de Mitjans de l'Open Society. Mostra com la tecnologia digital impacta en les redaccions dels mitjans de comunicacio, en l'etica dels periodistes i com el periodisme d'investigacio ha donat forma als mitjans de comunicacio espanyols i com es barreja amb la crisi economica els mitjans de comunicacio. En ell es detallen les tendencies en els llocs web de noticies i les seves audiencies, com els mitjans de comunicacio en linia han proliferat, com els grups de mitjans de comunicacio consolidats lideren el ranquing d'internet de noticies de l'audiencia i com els punts de venda digitals en linia de nova creacio sofreixen d'una falta de recursos i de la marca. Tambe s'analitza el paper d'Internet com a espai d'expressio publica i de la importancia de les mobilitzacions digitals espanyols. La nostra analisi suggereix que els mitjans socials a Espanya tenen el potencial d'aconseguir una important mobilitzacio, pero el desenvolupament d'aquest potencial dependra de la previa existencia de raons \"offline\" per a la mobilitzacio, en crides publiques simples i visibles, en la reproduccio viral, i en l'amplificacio de les protestes dels mitjans tradicionals de comunicacio","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"43-64"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379944","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir d'entrevistes a adolescents de diferents barris de la ciutat de Buenos Aires, aquest treball explora com es reconfigura per part d'aquests usuaris l'esfera de l'intim en Facebook. L'objectiu va ser indagar sobre les representacions de joves de 17 i 18 anys en relacio amb aquest tema. Per mitja d'entrevistes en profunditat, es va interrogar als adolescents sobre els seus criteris per publicar continguts a la xarxa social, la proliferacio de rumors en la plataforma i la necessitat de preservar determinades informacions de la mirada dels altres, especialment dels adults. Contra els diagnostics que adverteixen sobre "la fi de la intimitat", els adolescents entrevistats es van mostrar conscients de la necessitat de controlar allo que es fa public en Facebook. En la majoria dels casos, el pudor, el dolor o els sentiments significatius marquen el limit del que es postea en el "mur", davant els ulls de tots. Mentre l'univers adult nomes apareix com a autoritat censora (els pares) o amenaca perillosa (homes madurs, pervertits i pedofils), la majoria dels adolescents entrevistats va assenyalar la necessitat d'un millor acompanyament per part dels majors. En tots els casos, els joves reclamen "limits" que siguin capaces de contenir la sobreexposicio de la intimitat a la xarxa.
{"title":"Privacy in Facebook According to Argentine Teenagers","authors":"A. Dillon","doi":"10.7238/A.V0I49.1843","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1843","url":null,"abstract":"A partir d'entrevistes a adolescents de diferents barris de la ciutat de Buenos Aires, aquest treball explora com es reconfigura per part d'aquests usuaris l'esfera de l'intim en Facebook. L'objectiu va ser indagar sobre les representacions de joves de 17 i 18 anys en relacio amb aquest tema. Per mitja d'entrevistes en profunditat, es va interrogar als adolescents sobre els seus criteris per publicar continguts a la xarxa social, la proliferacio de rumors en la plataforma i la necessitat de preservar determinades informacions de la mirada dels altres, especialment dels adults. Contra els diagnostics que adverteixen sobre \"la fi de la intimitat\", els adolescents entrevistats es van mostrar conscients de la necessitat de controlar allo que es fa public en Facebook. En la majoria dels casos, el pudor, el dolor o els sentiments significatius marquen el limit del que es postea en el \"mur\", davant els ulls de tots. Mentre l'univers adult nomes apareix com a autoritat censora (els pares) o amenaca perillosa (homes madurs, pervertits i pedofils), la majoria dels adolescents entrevistats va assenyalar la necessitat d'un millor acompanyament per part dels majors. En tots els casos, els joves reclamen \"limits\" que siguin capaces de contenir la sobreexposicio de la intimitat a la xarxa.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"15-28"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379952","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article investiga els beneficis de treballar questions relacionades amb el genere en el programa d'estudis de comunicacio del sistema espanyol d'educacio superior . La reflexio se centra en la situacio a Espanya i mostra per que els estudis de comunicacio son un camp particularment rellevant on introduir la questio de genere .
{"title":"Qüestions de gènere en els Estudis de Comunicació: Integració curricular de la Innovació i el canvi social en el model espanyol","authors":"María Jesús Pando Canteli, A. Martín","doi":"10.7238/A.V0I50.2249","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2249","url":null,"abstract":"Aquest article investiga els beneficis de treballar questions relacionades amb el genere en el programa d'estudis de comunicacio del sistema espanyol d'educacio superior . La reflexio se centra en la situacio a Espanya i mostra per que els estudis de comunicacio son un camp particularment rellevant on introduir la questio de genere .","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"39-53"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379962","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：