Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968
María del Carmen García Galera, José Alonso Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado
Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)
{"title":"La participació dels joves a les xarxes socials: finalitat, oportunitats i gratificacions","authors":"María del Carmen García Galera, José Alonso Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968","url":null,"abstract":"Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"95-110"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380631","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Mª Carmen García Galera, J. A. Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado
Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)
{"title":"Youth participation on social networks: purposes, opportunities and rewards","authors":"Mª Carmen García Galera, J. A. Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado","doi":"10.7238/a.v0iM.1968","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0iM.1968","url":null,"abstract":"Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"95-110"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380615","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969
Esther Martínez Pastor, A. Jiménez, José Carlos Sendín Gutiérrez
El proposit d'aquest estudi es analitzar, des d'una perspectiva qualitativa, les percepcions dels menors entorn dels riscos que suposa l'us d'Internet i les xarxes socials a Espanya. Es van realitzar vuit focus group durant el curs academic 2010-11 en col·legis publics i concertats de diferents instituts i col·legis de diferents ciutats d'Espanya amb individus de 12-14 anys (nens) i de 15-17 (adolescents). Entre les conclusions es destaquen que els menors no detecten els riscos de la xarxa en contrast amb els seus majors; tenen una gran preocupacio per la seva imatge davant el seu grup d'iguals i; mostren una imperiosa necessitat d'estar connectats a la xarxa
{"title":"Percepció dels riscos a la xarxa per els adolescents a Espanya: usos problemàtics i formes de control","authors":"Esther Martínez Pastor, A. Jiménez, José Carlos Sendín Gutiérrez","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969","url":null,"abstract":"El proposit d'aquest estudi es analitzar, des d'una perspectiva qualitativa, les percepcions dels menors entorn dels riscos que suposa l'us d'Internet i les xarxes socials a Espanya. Es van realitzar vuit focus group durant el curs academic 2010-11 en col·legis publics i concertats de diferents instituts i col·legis de diferents ciutats d'Espanya amb individus de 12-14 anys (nens) i de 15-17 (adolescents). Entre les conclusions es destaquen que els menors no detecten els riscos de la xarxa en contrast amb els seus majors; tenen una gran preocupacio per la seva imatge davant el seu grup d'iguals i; mostren una imperiosa necessitat d'estar connectats a la xarxa","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"111-130"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380634","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1967
Ulla Carlsson
Aquest article aborda el desafiament actual per empoderar als joves en l'us dels mitjans de comunicacio (internet, telefon mobil; l'us de les noves possibilitats com les xarxes socials) a traves d'una alfabetitzacio mediatica que els permeti ser actors conscients en aquest nou paisatge mediatic que ha transformat tot, incloses les formes de relacio que els nens i joves estableixen amb els mitjans. Despres de fer una revisio d'estudis que mostren on i com usen els joves els nous mitjans als paisos nordics, i de recuperar dades que mostren com nova bretxa digital no es mes que una nova manifestacio de les desigualtats entre paisos rics i pobres que ja existia, l'autora fa un anomenat urgent a tots els actors implicats —politics, proveidors de continguts d'internet, industria mediatica, escola, comunitat cientifica, pares, els propis joves, etc.— a participar per desenvolupar condicions que maximitzin el potencial de noves tecnologies d'informacio i minimitzin els riscos que comporten.
{"title":"Els joves en la cultura digital i mediàtica: perspectives globals i escandinaves","authors":"Ulla Carlsson","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1967","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1967","url":null,"abstract":"Aquest article aborda el desafiament actual per empoderar als joves en l'us dels mitjans de comunicacio (internet, telefon mobil; l'us de les noves possibilitats com les xarxes socials) a traves d'una alfabetitzacio mediatica que els permeti ser actors conscients en aquest nou paisatge mediatic que ha transformat tot, incloses les formes de relacio que els nens i joves estableixen amb els mitjans. Despres de fer una revisio d'estudis que mostren on i com usen els joves els nous mitjans als paisos nordics, i de recuperar dades que mostren com nova bretxa digital no es mes que una nova manifestacio de les desigualtats entre paisos rics i pobres que ja existia, l'autora fa un anomenat urgent a tots els actors implicats —politics, proveidors de continguts d'internet, industria mediatica, escola, comunitat cientifica, pares, els propis joves, etc.— a participar per desenvolupar condicions que maximitzin el potencial de noves tecnologies d'informacio i minimitzin els riscos que comporten.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"77-94"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380628","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'us que els nens fan dels nous mitjans s'ha convertit en un fenomen molt estes al mon. Per exemple, mes d'una quarta part de la poblacio mundial (1,200 milions) utilitza Internet (Tayie, 2009). A causa dels nous mitjans, el mon es cada vegada mes petit. Cada vegada mes podem accedir a la cultura i el coneixement que solia estar mes enlla del nostre horitzo. La societat de la informacio d'avui dia te un gran potencial, especialment per als joves (Carlsson, 2009: 10). Aquest article aborda els resultats d'un estudi pilot qualitatiu sobre l'us que els nens fan dels mitjans de comunicacio, dut a terme entre nens egipcis d'una zona urbana i una zona rural. L'estudi es part d'un projecte comparatiu (2009-2011) sobre la participacio dels joves en els mitjans (Youth Media Participation), financat per l'Academia de Finlandia i que inclou, sobretot, a Finlandia, Egipte, Argentina i India. L'objectiu principal del projecte es obtenir informacio sobre l'us que els nens fan dels nous mitjans, es a dir, l'internet i els telefons mobils; sobre els seus coneixements i la seva participacio en els mitjans. El projecte d'investigacio es va iniciar amb la recollida de dades en forma de diaris (bitacoles) i entrevistes focals, que van ser analitzades com a material de referencia per a les entrevistes futures; i dades quantitatives recollides a traves de questionaris realitzats a la fi del 2010 als quatre paisos. En el present article es presenten els resultats de les entrevistes fetes a Egipte.
{"title":"Los niños y la nueva alfabetización mediática : un caso de estudio egipcio","authors":"Samy Tayie","doi":"10.7238/A.V0IM.1966","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IM.1966","url":null,"abstract":"L'us que els nens fan dels nous mitjans s'ha convertit en un fenomen molt estes al mon. Per exemple, mes d'una quarta part de la poblacio mundial (1,200 milions) utilitza Internet (Tayie, 2009). A causa dels nous mitjans, el mon es cada vegada mes petit. Cada vegada mes podem accedir a la cultura i el coneixement que solia estar mes enlla del nostre horitzo. La societat de la informacio d'avui dia te un gran potencial, especialment per als joves (Carlsson, 2009: 10). Aquest article aborda els resultats d'un estudi pilot qualitatiu sobre l'us que els nens fan dels mitjans de comunicacio, dut a terme entre nens egipcis d'una zona urbana i una zona rural. L'estudi es part d'un projecte comparatiu (2009-2011) sobre la participacio dels joves en els mitjans (Youth Media Participation), financat per l'Academia de Finlandia i que inclou, sobretot, a Finlandia, Egipte, Argentina i India. L'objectiu principal del projecte es obtenir informacio sobre l'us que els nens fan dels nous mitjans, es a dir, l'internet i els telefons mobils; sobre els seus coneixements i la seva participacio en els mitjans. El projecte d'investigacio es va iniciar amb la recollida de dades en forma de diaris (bitacoles) i entrevistes focals, que van ser analitzades com a material de referencia per a les entrevistes futures; i dades quantitatives recollides a traves de questionaris realitzats a la fi del 2010 als quatre paisos. En el present article es presenten els resultats de les entrevistes fetes a Egipte.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"0065-76"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380423","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El present treball explora la concepcio que tenen els periodistes espanyols sobre la seva identitat periodistica, des de dos punts de vista: normatiu o ideal i empiric o real. El primer fa referencia al que els periodistes haurien de ser i fer i el segon al que fan i son. Per tal de fer-ho, s'han seleccionat els discursos pronunciats per periodistes davant el Congres dels Diputats amb motiu del debat de tres proposicions de llei: dos en la legislatura 1993-1996 i una en el periode 2004-2008. Els resultats apunten el predomini del periodista difusor en l'ambit normatiu i del periodista al servei de l'empresa des de la perspectiva empirica. El fet que no existeixin grans diferencies en els deu anys transcorreguts porta als autors a concloure que la identitat periodistica es troba escindida, estancada i desmoralitzada, la qual cosa significa que els periodistes no poden sortir per si mateixos de la situacio en que es troben i requereixen ajuda externa. Mentrestant, els ciutadans manquen de garanties d'estar rebent la informacio de qualitat a la qual tenen dret.
{"title":"Identity of the spanish reporters, between the ideal and reality. Analisys of parliamentary interventions in 1994 and 2004","authors":"J. Villegas, Eva Jiménez","doi":"10.7238/a.v0i47.1892","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i47.1892","url":null,"abstract":"El present treball explora la concepcio que tenen els periodistes espanyols sobre la seva identitat periodistica, des de dos punts de vista: normatiu o ideal i empiric o real. El primer fa referencia al que els periodistes haurien de ser i fer i el segon al que fan i son. Per tal de fer-ho, s'han seleccionat els discursos pronunciats per periodistes davant el Congres dels Diputats amb motiu del debat de tres proposicions de llei: dos en la legislatura 1993-1996 i una en el periode 2004-2008. Els resultats apunten el predomini del periodista difusor en l'ambit normatiu i del periodista al servei de l'empresa des de la perspectiva empirica. El fet que no existeixin grans diferencies en els deu anys transcorreguts porta als autors a concloure que la identitat periodistica es troba escindida, estancada i desmoralitzada, la qual cosa significa que els periodistes no poden sortir per si mateixos de la situacio en que es troben i requereixen ajuda externa. Mentrestant, els ciutadans manquen de garanties d'estar rebent la informacio de qualitat a la qual tenen dret.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"1-18"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379880","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es realitza una proposta de dimensions des de les quals analitzar el condicionament del regim de regulacio comunicativa sobre els mecanismes d'aproximacio mediatica a actors politics com a objectes de referencia. Per a aixo s'acudeix a aportacions teorico-conceptuals provinents de la perspectiva de l'economia politica critica de la comunicacio i l'area de la sociologia de la produccio de noticies, especificament de l'analisi de l'organitzacio social del treball periodistic. Es defensa tambe la dimensio integradora de posicionament estructural, des de la qual s'intenta comprendre els complexos vincles entre l'organitzacio social del treball periodistic i el regim de regulacio comunicativa com a part de les condicions socials de possibilitat de l'orientacio simbolica de les institucions mediatiques en l'esfera publica.
{"title":"Communicative regulation regime and media approach mechanisms to political actors: proposed dimensions for analysis","authors":"Abel Somohano Fernández","doi":"10.7238/A.V0I47.1893","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I47.1893","url":null,"abstract":"En aquest article es realitza una proposta de dimensions des de les quals analitzar el condicionament del regim de regulacio comunicativa sobre els mecanismes d'aproximacio mediatica a actors politics com a objectes de referencia. Per a aixo s'acudeix a aportacions teorico-conceptuals provinents de la perspectiva de l'economia politica critica de la comunicacio i l'area de la sociologia de la produccio de noticies, especificament de l'analisi de l'organitzacio social del treball periodistic. Es defensa tambe la dimensio integradora de posicionament estructural, des de la qual s'intenta comprendre els complexos vincles entre l'organitzacio social del treball periodistic i el regim de regulacio comunicativa com a part de les condicions socials de possibilitat de l'orientacio simbolica de les institucions mediatiques en l'esfera publica.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"19-36"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379883","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article presenta una critica cultural de tres pel·licules de gran exit de public: Millenium 1, Avatar i The Hunger Games, analitzant un aspecte concret: la figura de les dones protagonistes, per argumentar que s'esta produint un desplacament en la representacio convencional d'un model femeni que la critica feminista ha definit com a “dones fal·liques”. Despres de plantejar la relacio entre feminitat i violencia, el text presenta una historia (encara que no sistematica) del terme “heroina fal·lica” desenvolupat en els anys vuitanta i noranta, per contrastar-ho despres amb les protagonistes de les pel·licules indicades. La tesi que planteja el text es que en la cultura mediatica actual han comencat a ser acceptables els models de dones guerreres que van mes enlla del model hipersexualizado propi del periode anterior: les dones fal·liques dels ultims anys tenen atributs positius de la feminitat classica que van mes enlla de la bellesa fisica.
{"title":"Phallic Female Models of Media Postfeminism: An approach to Millennium, Avatar, and The Hunger Games.","authors":"Asunción Bernárdez Rodal","doi":"10.7238/A.V0I47.1897","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I47.1897","url":null,"abstract":"Aquest article presenta una critica cultural de tres pel·licules de gran exit de public: Millenium 1, Avatar i The Hunger Games, analitzant un aspecte concret: la figura de les dones protagonistes, per argumentar que s'esta produint un desplacament en la representacio convencional d'un model femeni que la critica feminista ha definit com a “dones fal·liques”. Despres de plantejar la relacio entre feminitat i violencia, el text presenta una historia (encara que no sistematica) del terme “heroina fal·lica” desenvolupat en els anys vuitanta i noranta, per contrastar-ho despres amb les protagonistes de les pel·licules indicades. La tesi que planteja el text es que en la cultura mediatica actual han comencat a ser acceptables els models de dones guerreres que van mes enlla del model hipersexualizado propi del periode anterior: les dones fal·liques dels ultims anys tenen atributs positius de la feminitat classica que van mes enlla de la bellesa fisica.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"112 1","pages":"91-112"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379896","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En els ultims anys, la convergencia s'ha situat en el centre dels debats academics sobre periodisme. No obstant aixo, son escasses les investigacions que l'aborden des de l'optica de les fonts d'informacio, uns actors fonamentals en el proces comunicatiu. Partint d'aquesta base, el present article rastreja els processos de convergencia en aquest ambit a partir de l'experiencia de quatre gabinets de premsa especialitzats en trafic i seguretat vial. S'articula a traves de les quatre dimensions que habitualment serveixen per explicar la convergencia en els mitjans (produccio integrada, distribucio multiplataforma, polivalencia i audiencies actives) amb l'objectiu de detectar les principals transformacions que el fenomen desencadena en aquests departaments. La metodologia de la proposta combina les tecniques quantitatives (enquesta i analisi documental) i qualitatives (entrevista i observacio), una triangulacio habitual en altres investigacions sobre convergencia. El treball de camp permet confirmar l'aparicio de noves formules productives i plataformes a traves de les quals distribueixen les seves informacions entre els periodistes. Aquests canvis obliguen als professionals d'aquestes oficines a assumir noves funcions, amb el que es tornen mes polivalents. No obstant aixo, no es propicia una relacio mes virtual amb els mitjans, que senten que els gabinets usen la tecnologia per impedir un veritable dialeg.
{"title":"Convergence process in information sources: a view from press offices","authors":"S. Molina","doi":"10.7238/A.V0I47.1896","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I47.1896","url":null,"abstract":"En els ultims anys, la convergencia s'ha situat en el centre dels debats academics sobre periodisme. No obstant aixo, son escasses les investigacions que l'aborden des de l'optica de les fonts d'informacio, uns actors fonamentals en el proces comunicatiu. Partint d'aquesta base, el present article rastreja els processos de convergencia en aquest ambit a partir de l'experiencia de quatre gabinets de premsa especialitzats en trafic i seguretat vial. S'articula a traves de les quatre dimensions que habitualment serveixen per explicar la convergencia en els mitjans (produccio integrada, distribucio multiplataforma, polivalencia i audiencies actives) amb l'objectiu de detectar les principals transformacions que el fenomen desencadena en aquests departaments. La metodologia de la proposta combina les tecniques quantitatives (enquesta i analisi documental) i qualitatives (entrevista i observacio), una triangulacio habitual en altres investigacions sobre convergencia. El treball de camp permet confirmar l'aparicio de noves formules productives i plataformes a traves de les quals distribueixen les seves informacions entre els periodistes. Aquests canvis obliguen als professionals d'aquestes oficines a assumir noves funcions, amb el que es tornen mes polivalents. No obstant aixo, no es propicia una relacio mes virtual amb els mitjans, que senten que els gabinets usen la tecnologia per impedir un veritable dialeg.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"75-89"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379892","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article s'ocupa d'un tema clau al cinema de ciencia ficcio dels anys noranta: la maternitat anomala. Traca els seus antecedents historics per a continuacio distingir les seves principals tipologies: forcosa, monstruosa i alterada. Finalment, analitza cadascuna d’aquestes tipologies prenent com a exemple una pel·licula representativa. El text preten demostrar com aquests films actualitzen arguments tradicionals de la ciencia ficcio adaptant-los a les noves audiencies.
{"title":"Abnormal Maternities. Reproduction in Science Fiction Films of the Nineties","authors":"Lidia Merás","doi":"10.7238/A.V0I46.1675","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I46.1675","url":null,"abstract":"Aquest article s'ocupa d'un tema clau al cinema de ciencia ficcio dels anys noranta: la maternitat anomala. Traca els seus antecedents historics per a continuacio distingir les seves principals tipologies: forcosa, monstruosa i alterada. Finalment, analitza cadascuna d’aquestes tipologies prenent com a exemple una pel·licula representativa. El text preten demostrar com aquests films actualitzen arguments tradicionals de la ciencia ficcio adaptant-los a les noves audiencies.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"35-47"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-09-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379867","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：