Sexual Subjects, Commercial Objects: Female Sexuality as a Lifestyle in Fifty Shades of Grey The article discusses the sexualization of popular culture and the construction of new ubiqui- tous female sexual imagery in the media and social networks through the Fifty Shades of Grey's success. The proposal is to analyze the codes of representation of the novels in relation with the commercialization of contemporary femininity, closely linked to lifestyle, ie, sexual expe- rience as a market value. The aim is to observe how the commercialization of female sexuality, although at first it seems that democratizes their representation and experience in the public sphere, finally it works as a normativization.
{"title":"Sujetos sexuales, objetos comerciales: sexualidad femenina como lifestyle en Cincuenta sombras de Grey","authors":"Cristina Pujol Ozonas, Meritxel Esquirol","doi":"10.7238/A.V0I50.2277","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2277","url":null,"abstract":"Sexual Subjects, Commercial Objects: Female Sexuality as a Lifestyle in Fifty Shades of Grey The article discusses the sexualization of popular culture and the construction of new ubiqui- tous female sexual imagery in the media and social networks through the Fifty Shades of Grey's success. The proposal is to analyze the codes of representation of the novels in relation with the commercialization of contemporary femininity, closely linked to lifestyle, ie, sexual expe- rience as a market value. The aim is to observe how the commercialization of female sexuality, although at first it seems that democratizes their representation and experience in the public sphere, finally it works as a normativization.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"50 1","pages":"0055-67"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380163","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Revisio conceptual del fenomen Fandom (Fan Kingdom), que aborda com ha evolucionat la investigacio sobre fandom des dels estudis d'audiencia i recepcio fins a aquelles posicions que analitzen la complexa cultura participativa (especialment dels nens) a traves de les tecnologies de comunicacio. S'explica com el Fandom ha comencat a ser pres en compte per investigadors com Henry Jenkins, reconegut per les seves investigacions sobre els efectes de la convergencia mediatica en els usuaris; o per James Paul Gee, especialista en videojocs. Es recuperen els conceptes de "cultura participativa" i "afinitat", utilitzats per cadascun d'ells respectivament, per definir les noves formes en que els usuaris es relacionen amb els mitjans de comunicacio, i entre ells mateix, en un context intervingut per les tecnologies; i per intentar explicar les noves formes d'aprenentatge dels nens que, a mes de l'escola i els pares, troben en els nous mitjans de comunicacio fonts de coneixement cada vegada mes determinants.
对粉丝现象（粉丝王国）的概念回顾，阐述了粉丝研究如何从听觉和接受研究演变为通过通信技术分析复杂的参与文化（尤其是儿童）的立场。它解释了像亨利·詹金斯这样的研究人员是如何开始考虑粉丝的，他对媒体融合对用户影响的研究也认识到了这一点；或者电子游戏专家James Paul Gee。检索他们各自使用的“参与式文化”和“亲和力”的概念，以确定用户在技术干预的背景下与媒体以及他们之间的关系的新方式；并试图为孩子们解释新的学习形式，他们在学校和家长中每个月都会在新媒体上找到确定知识来源的东西。
{"title":"Media literacy, fandom and participative cultures. A global challenge","authors":"Irma Hirsjärvi","doi":"10.7238/a.v0iM.1964","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0iM.1964","url":null,"abstract":"Revisio conceptual del fenomen Fandom (Fan Kingdom), que aborda com ha evolucionat la investigacio sobre fandom des dels estudis d'audiencia i recepcio fins a aquelles posicions que analitzen la complexa cultura participativa (especialment dels nens) a traves de les tecnologies de comunicacio. S'explica com el Fandom ha comencat a ser pres en compte per investigadors com Henry Jenkins, reconegut per les seves investigacions sobre els efectes de la convergencia mediatica en els usuaris; o per James Paul Gee, especialista en videojocs. Es recuperen els conceptes de \"cultura participativa\" i \"afinitat\", utilitzats per cadascun d'ells respectivament, per definir les noves formes en que els usuaris es relacionen amb els mitjans de comunicacio, i entre ells mateix, en un context intervingut per les tecnologies; i per intentar explicar les noves formes d'aprenentatge dels nens que, a mes de l'escola i els pares, troben en els nous mitjans de comunicacio fonts de coneixement cada vegada mes determinants.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-02-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380420","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1963
Alberto Parola, Maria Ranieri
Actualment l'Educacio en Mitjans (EM) ja no pot ser considerat com un camp d'estudi reservat a investigadors de la comunicacio, ni com una practica privilegiada d'alguns professors. D'una banda, l'EM es ara part de l'agenda de les organitzacions internacionals, que consideren el desenvolupament de les competencies mediatiques un requisit necessari per a exercir plenament la ciutadania en la societat actual. D'altra banda, les practiques d'EM son cada vegada mes generalitzades a les escoles i involucren un nombre creixent de professors. No obstant aixo, l'ensenyament dels mitjans de comunicacio encara sembla ser una tasca bastant solipsista, on «tot esta be». De fet, hi ha una notable falta d'investigacio sobre la qualitat i l'eficacia de les practiques educatives. En la seva dimensio pedagogica, el projecte On Air intenta fer front a aquests problemes proporcionant un conjunt d'eines per dissenyar, desenvolupar i avaluar les activitats d'EM a les escoles. El present treball presenta i analitza els seus resultats parant atencio en l'estructura general de la investigacio i les seves conclusions principals.
{"title":"Educació en mitjans en acció. Models, eines i exemples de bones pràctiques","authors":"Alberto Parola, Maria Ranieri","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1963","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1963","url":null,"abstract":"Actualment l'Educacio en Mitjans (EM) ja no pot ser considerat com un camp d'estudi reservat a investigadors de la comunicacio, ni com una practica privilegiada d'alguns professors. D'una banda, l'EM es ara part de l'agenda de les organitzacions internacionals, que consideren el desenvolupament de les competencies mediatiques un requisit necessari per a exercir plenament la ciutadania en la societat actual. D'altra banda, les practiques d'EM son cada vegada mes generalitzades a les escoles i involucren un nombre creixent de professors. No obstant aixo, l'ensenyament dels mitjans de comunicacio encara sembla ser una tasca bastant solipsista, on «tot esta be». De fet, hi ha una notable falta d'investigacio sobre la qualitat i l'eficacia de les practiques educatives. En la seva dimensio pedagogica, el projecte On Air intenta fer front a aquests problemes proporcionant un conjunt d'eines per dissenyar, desenvolupar i avaluar les activitats d'EM a les escoles. El present treball presenta i analitza els seus resultats parant atencio en l'estructura general de la investigacio i les seves conclusions principals.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"19-36"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380625","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968
María del Carmen García Galera, José Alonso Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado
Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)
{"title":"La participació dels joves a les xarxes socials: finalitat, oportunitats i gratificacions","authors":"María del Carmen García Galera, José Alonso Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1968","url":null,"abstract":"Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"95-110"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380631","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Mª Carmen García Galera, J. A. Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado
Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)
{"title":"Youth participation on social networks: purposes, opportunities and rewards","authors":"Mª Carmen García Galera, J. A. Seco, Mercedes del Hoyo Hurtado","doi":"10.7238/a.v0iM.1968","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0iM.1968","url":null,"abstract":"Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referencia per a la participacio ciutadana, ates que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma facil, rapida i massiva, a mes de tenir la capacitat de cridar a la mobilitzacio social, civica i/o politica. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participacio. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepcio de les mateixes com un mitja per estendre les seves relacions socials offline aixi com per a la participacio en esdeveniments socials i/o civics. Es busca coneixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, aixi com les gratificacions que aquest sector de la poblacio, com a principal usuari, obte de la seva participacio amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials son una font de risc pero tambe d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participacio social, civica i fins i tot politica dels joves tant a traves del mon virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participacio, la creativitat i la comunicacio (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15)","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"95-110"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380615","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2013-01-01DOI: 10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969
Esther Martínez Pastor, A. Jiménez, José Carlos Sendín Gutiérrez
El proposit d'aquest estudi es analitzar, des d'una perspectiva qualitativa, les percepcions dels menors entorn dels riscos que suposa l'us d'Internet i les xarxes socials a Espanya. Es van realitzar vuit focus group durant el curs academic 2010-11 en col·legis publics i concertats de diferents instituts i col·legis de diferents ciutats d'Espanya amb individus de 12-14 anys (nens) i de 15-17 (adolescents). Entre les conclusions es destaquen que els menors no detecten els riscos de la xarxa en contrast amb els seus majors; tenen una gran preocupacio per la seva imatge davant el seu grup d'iguals i; mostren una imperiosa necessitat d'estar connectats a la xarxa
{"title":"Percepció dels riscos a la xarxa per els adolescents a Espanya: usos problemàtics i formes de control","authors":"Esther Martínez Pastor, A. Jiménez, José Carlos Sendín Gutiérrez","doi":"10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IMONOGRÀFI.1969","url":null,"abstract":"El proposit d'aquest estudi es analitzar, des d'una perspectiva qualitativa, les percepcions dels menors entorn dels riscos que suposa l'us d'Internet i les xarxes socials a Espanya. Es van realitzar vuit focus group durant el curs academic 2010-11 en col·legis publics i concertats de diferents instituts i col·legis de diferents ciutats d'Espanya amb individus de 12-14 anys (nens) i de 15-17 (adolescents). Entre les conclusions es destaquen que els menors no detecten els riscos de la xarxa en contrast amb els seus majors; tenen una gran preocupacio per la seva imatge davant el seu grup d'iguals i; mostren una imperiosa necessitat d'estar connectats a la xarxa","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"111-130"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380634","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L'us que els nens fan dels nous mitjans s'ha convertit en un fenomen molt estes al mon. Per exemple, mes d'una quarta part de la poblacio mundial (1,200 milions) utilitza Internet (Tayie, 2009). A causa dels nous mitjans, el mon es cada vegada mes petit. Cada vegada mes podem accedir a la cultura i el coneixement que solia estar mes enlla del nostre horitzo. La societat de la informacio d'avui dia te un gran potencial, especialment per als joves (Carlsson, 2009: 10). Aquest article aborda els resultats d'un estudi pilot qualitatiu sobre l'us que els nens fan dels mitjans de comunicacio, dut a terme entre nens egipcis d'una zona urbana i una zona rural. L'estudi es part d'un projecte comparatiu (2009-2011) sobre la participacio dels joves en els mitjans (Youth Media Participation), financat per l'Academia de Finlandia i que inclou, sobretot, a Finlandia, Egipte, Argentina i India. L'objectiu principal del projecte es obtenir informacio sobre l'us que els nens fan dels nous mitjans, es a dir, l'internet i els telefons mobils; sobre els seus coneixements i la seva participacio en els mitjans. El projecte d'investigacio es va iniciar amb la recollida de dades en forma de diaris (bitacoles) i entrevistes focals, que van ser analitzades com a material de referencia per a les entrevistes futures; i dades quantitatives recollides a traves de questionaris realitzats a la fi del 2010 als quatre paisos. En el present article es presenten els resultats de les entrevistes fetes a Egipte.
{"title":"Los niños y la nueva alfabetización mediática : un caso de estudio egipcio","authors":"Samy Tayie","doi":"10.7238/A.V0IM.1966","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0IM.1966","url":null,"abstract":"L'us que els nens fan dels nous mitjans s'ha convertit en un fenomen molt estes al mon. Per exemple, mes d'una quarta part de la poblacio mundial (1,200 milions) utilitza Internet (Tayie, 2009). A causa dels nous mitjans, el mon es cada vegada mes petit. Cada vegada mes podem accedir a la cultura i el coneixement que solia estar mes enlla del nostre horitzo. La societat de la informacio d'avui dia te un gran potencial, especialment per als joves (Carlsson, 2009: 10). Aquest article aborda els resultats d'un estudi pilot qualitatiu sobre l'us que els nens fan dels mitjans de comunicacio, dut a terme entre nens egipcis d'una zona urbana i una zona rural. L'estudi es part d'un projecte comparatiu (2009-2011) sobre la participacio dels joves en els mitjans (Youth Media Participation), financat per l'Academia de Finlandia i que inclou, sobretot, a Finlandia, Egipte, Argentina i India. L'objectiu principal del projecte es obtenir informacio sobre l'us que els nens fan dels nous mitjans, es a dir, l'internet i els telefons mobils; sobre els seus coneixements i la seva participacio en els mitjans. El projecte d'investigacio es va iniciar amb la recollida de dades en forma de diaris (bitacoles) i entrevistes focals, que van ser analitzades com a material de referencia per a les entrevistes futures; i dades quantitatives recollides a traves de questionaris realitzats a la fi del 2010 als quatre paisos. En el present article es presenten els resultats de les entrevistes fetes a Egipte.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"0065-76"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380423","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El present treball explora la concepcio que tenen els periodistes espanyols sobre la seva identitat periodistica, des de dos punts de vista: normatiu o ideal i empiric o real. El primer fa referencia al que els periodistes haurien de ser i fer i el segon al que fan i son. Per tal de fer-ho, s'han seleccionat els discursos pronunciats per periodistes davant el Congres dels Diputats amb motiu del debat de tres proposicions de llei: dos en la legislatura 1993-1996 i una en el periode 2004-2008. Els resultats apunten el predomini del periodista difusor en l'ambit normatiu i del periodista al servei de l'empresa des de la perspectiva empirica. El fet que no existeixin grans diferencies en els deu anys transcorreguts porta als autors a concloure que la identitat periodistica es troba escindida, estancada i desmoralitzada, la qual cosa significa que els periodistes no poden sortir per si mateixos de la situacio en que es troben i requereixen ajuda externa. Mentrestant, els ciutadans manquen de garanties d'estar rebent la informacio de qualitat a la qual tenen dret.
{"title":"Identity of the spanish reporters, between the ideal and reality. Analisys of parliamentary interventions in 1994 and 2004","authors":"J. Villegas, Eva Jiménez","doi":"10.7238/a.v0i47.1892","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i47.1892","url":null,"abstract":"El present treball explora la concepcio que tenen els periodistes espanyols sobre la seva identitat periodistica, des de dos punts de vista: normatiu o ideal i empiric o real. El primer fa referencia al que els periodistes haurien de ser i fer i el segon al que fan i son. Per tal de fer-ho, s'han seleccionat els discursos pronunciats per periodistes davant el Congres dels Diputats amb motiu del debat de tres proposicions de llei: dos en la legislatura 1993-1996 i una en el periode 2004-2008. Els resultats apunten el predomini del periodista difusor en l'ambit normatiu i del periodista al servei de l'empresa des de la perspectiva empirica. El fet que no existeixin grans diferencies en els deu anys transcorreguts porta als autors a concloure que la identitat periodistica es troba escindida, estancada i desmoralitzada, la qual cosa significa que els periodistes no poden sortir per si mateixos de la situacio en que es troben i requereixen ajuda externa. Mentrestant, els ciutadans manquen de garanties d'estar rebent la informacio de qualitat a la qual tenen dret.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"1-18"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379880","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es realitza una proposta de dimensions des de les quals analitzar el condicionament del regim de regulacio comunicativa sobre els mecanismes d'aproximacio mediatica a actors politics com a objectes de referencia. Per a aixo s'acudeix a aportacions teorico-conceptuals provinents de la perspectiva de l'economia politica critica de la comunicacio i l'area de la sociologia de la produccio de noticies, especificament de l'analisi de l'organitzacio social del treball periodistic. Es defensa tambe la dimensio integradora de posicionament estructural, des de la qual s'intenta comprendre els complexos vincles entre l'organitzacio social del treball periodistic i el regim de regulacio comunicativa com a part de les condicions socials de possibilitat de l'orientacio simbolica de les institucions mediatiques en l'esfera publica.
{"title":"Communicative regulation regime and media approach mechanisms to political actors: proposed dimensions for analysis","authors":"Abel Somohano Fernández","doi":"10.7238/A.V0I47.1893","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I47.1893","url":null,"abstract":"En aquest article es realitza una proposta de dimensions des de les quals analitzar el condicionament del regim de regulacio comunicativa sobre els mecanismes d'aproximacio mediatica a actors politics com a objectes de referencia. Per a aixo s'acudeix a aportacions teorico-conceptuals provinents de la perspectiva de l'economia politica critica de la comunicacio i l'area de la sociologia de la produccio de noticies, especificament de l'analisi de l'organitzacio social del treball periodistic. Es defensa tambe la dimensio integradora de posicionament estructural, des de la qual s'intenta comprendre els complexos vincles entre l'organitzacio social del treball periodistic i el regim de regulacio comunicativa com a part de les condicions socials de possibilitat de l'orientacio simbolica de les institucions mediatiques en l'esfera publica.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"19-36"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379883","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article presenta una critica cultural de tres pel·licules de gran exit de public: Millenium 1, Avatar i The Hunger Games, analitzant un aspecte concret: la figura de les dones protagonistes, per argumentar que s'esta produint un desplacament en la representacio convencional d'un model femeni que la critica feminista ha definit com a “dones fal·liques”. Despres de plantejar la relacio entre feminitat i violencia, el text presenta una historia (encara que no sistematica) del terme “heroina fal·lica” desenvolupat en els anys vuitanta i noranta, per contrastar-ho despres amb les protagonistes de les pel·licules indicades. La tesi que planteja el text es que en la cultura mediatica actual han comencat a ser acceptables els models de dones guerreres que van mes enlla del model hipersexualizado propi del periode anterior: les dones fal·liques dels ultims anys tenen atributs positius de la feminitat classica que van mes enlla de la bellesa fisica.
{"title":"Phallic Female Models of Media Postfeminism: An approach to Millennium, Avatar, and The Hunger Games.","authors":"Asunción Bernárdez Rodal","doi":"10.7238/A.V0I47.1897","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I47.1897","url":null,"abstract":"Aquest article presenta una critica cultural de tres pel·licules de gran exit de public: Millenium 1, Avatar i The Hunger Games, analitzant un aspecte concret: la figura de les dones protagonistes, per argumentar que s'esta produint un desplacament en la representacio convencional d'un model femeni que la critica feminista ha definit com a “dones fal·liques”. Despres de plantejar la relacio entre feminitat i violencia, el text presenta una historia (encara que no sistematica) del terme “heroina fal·lica” desenvolupat en els anys vuitanta i noranta, per contrastar-ho despres amb les protagonistes de les pel·licules indicades. La tesi que planteja el text es que en la cultura mediatica actual han comencat a ser acceptables els models de dones guerreres que van mes enlla del model hipersexualizado propi del periode anterior: les dones fal·liques dels ultims anys tenen atributs positius de la feminitat classica que van mes enlla de la bellesa fisica.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"112 1","pages":"91-112"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2012-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379896","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：