Resumen: La publicidad exterior es un medio que requiere una creatividad especifica, adaptada a sus caracteristicas y al momento en que el publico tiene contacto con el. A pesar de la revolucion que el medio esta viviendo, gracias a la digitalizacion de algunos de sus soportes, no se pueden olvidar las reglas creativas basicas de creacion para este medio, ya que el papel todavia es el elemento que impera en sus soportes. Asi pues, el objetivo de esta investigacion es, a partir del repaso de los estudios sobre el medio y una revision creativa de sus mensajes, realizar un analisis sobre la manera de trabajar este medio el sector de la telefonia movil, como sector de grandes inversiones en el medio exterior, en Espana y Portugal. Para ello se utilizan los elementos que se desprenden de la revision bibliografica como basicos y necesarios en todo mensaje publicitario en el medio exterior. De dicha investigacion se constata, que este sector, en lineas generales, esta aplicando correctamente las normas creativas en la realizacion de sus mensajes a transmitir a traves de los soportes que forman parte de la publicidad exterior en ambos mercados analizados, aunque se vislumbran pequenos matices en uno y otro.
{"title":"The creativity of the outdoor advertising in the mobile sector: A Case Study in Spain and Portugal","authors":"E. B. Franch, Paula Lopes, Chelo Balado Albiol","doi":"10.7238/A.V0I51.2006","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I51.2006","url":null,"abstract":"Resumen: La publicidad exterior es un medio que requiere una creatividad especifica, adaptada a sus caracteristicas y al momento en que el publico tiene contacto con el. A pesar de la revolucion que el medio esta viviendo, gracias a la digitalizacion de algunos de sus soportes, no se pueden olvidar las reglas creativas basicas de creacion para este medio, ya que el papel todavia es el elemento que impera en sus soportes. Asi pues, el objetivo de esta investigacion es, a partir del repaso de los estudios sobre el medio y una revision creativa de sus mensajes, realizar un analisis sobre la manera de trabajar este medio el sector de la telefonia movil, como sector de grandes inversiones en el medio exterior, en Espana y Portugal. Para ello se utilizan los elementos que se desprenden de la revision bibliografica como basicos y necesarios en todo mensaje publicitario en el medio exterior. De dicha investigacion se constata, que este sector, en lineas generales, esta aplicando correctamente las normas creativas en la realizacion de sus mensajes a transmitir a traves de los soportes que forman parte de la publicidad exterior en ambos mercados analizados, aunque se vislumbran pequenos matices en uno y otro.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"17-34"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380002","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article se centra en l'analisi d'iniciatives de creacio col·lectiva de caracter audiovisual , en que la musica i la imatge tenen un paper clau . Partint d'una revisio de les formes emergents d'implicacio dels publics en relacio amb la musica popular , ens centrarem en l'estudi de cas de Evolution of Get Lucky , un experiment del music frances i celebritat de Youtube , PV Nova, que va consistir a prendre una de les cancons mes populars de l'any 2013, Get Lucky de Daft Punk , i la va reinterpretar a partir de les convencions musicals de diferents decades. A partir d'aquest remix musical , va convidar el public a construir peces audiovisuals que formarien part d'un videoclip -o video musical- , elaborat sota la formula participativa mes comunament coneguda com " crowdsourcing " . D'aquesta manera , Evolution of Get Lucky suposa una oportunitat per reflexionar sobre els processos de reapropiacio de la cultura popular , la construccio social de la memoria cultural i de la nocio de nostalgia . La nostra aproximacio teorico- metodologica a aquest cas d'estudi esta vinculada al nostre treball previ en cultura participativa i practiques de co - creacio , fonamentada en les teories sobre les practiques i una aproximacio critica , des dels Estudis Culturals , als fenomens participatius .
{"title":"Co-creation practices in music videos: the case of Evolution of Get Lucky","authors":"A. Telo, Gemma San Cornelio Esquerdo","doi":"10.7238/A.V0I51.2321","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I51.2321","url":null,"abstract":"Aquest article se centra en l'analisi d'iniciatives de creacio col·lectiva de caracter audiovisual , en que la musica i la imatge tenen un paper clau . Partint d'una revisio de les formes emergents d'implicacio dels publics en relacio amb la musica popular , ens centrarem en l'estudi de cas de Evolution of Get Lucky , un experiment del music frances i celebritat de Youtube , PV Nova, que va consistir a prendre una de les cancons mes populars de l'any 2013, Get Lucky de Daft Punk , i la va reinterpretar a partir de les convencions musicals de diferents decades. A partir d'aquest remix musical , va convidar el public a construir peces audiovisuals que formarien part d'un videoclip -o video musical- , elaborat sota la formula participativa mes comunament coneguda com \" crowdsourcing \" . D'aquesta manera , Evolution of Get Lucky suposa una oportunitat per reflexionar sobre els processos de reapropiacio de la cultura popular , la construccio social de la memoria cultural i de la nocio de nostalgia . La nostra aproximacio teorico- metodologica a aquest cas d'estudi esta vinculada al nostre treball previ en cultura participativa i practiques de co - creacio , fonamentada en les teories sobre les practiques i una aproximacio critica , des dels Estudis Culturals , als fenomens participatius .","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"49-63"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380008","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
This paper attempts to shed light on sexism in Egyptian Internet jokes. It examines how language, as an institution largely controlled by men, is manipulated and used to disparage women in this discursive mode of humor. Through running a qualitative and quantitative analysis of 284 sexist internet jokes, the study addressed three points; namely, the most frequently targeted category of women in sexist jokes; the most salient physical and personal attributes and finally the way sexist jokes is used to promote violence against women. The analysis has shown that the 'wife' is the category most ridiculed. The data also revealed that in spite of the freedom in anonymity that the internet provides, personal attributes far outnumber the physical features. The jokes conformed to the conservative nature of the society as derision of physical features was done through the use of general terms. The analysis has shown that 'hatefulness' was the most highly criticised personal attribute, with 'stupidity' coming second. It was also shown that under the guise of benign amusement, the effect of these jokes go beyond tolerating gender inequality to actually promoting physical violence against women. We conclude that in a patriarchal social system like that of Egypt, which already disparages women as the 'marked' and the 'different', such jokes should not be dismissed lightly as 'just jokes."
{"title":"\"Dissecting the poisoned honey\" Sexist Humor in Egypt: A linguistic analysis of sexism in Colloquial Cairene Arabic jokes","authors":"Heba Nayef, Mohamed El-Nashar","doi":"10.7238/A.V0I50.2324","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2324","url":null,"abstract":"This paper attempts to shed light on sexism in Egyptian Internet jokes. It examines how language, as an institution largely controlled by men, is manipulated and used to disparage women in this discursive mode of humor. Through running a qualitative and quantitative analysis of 284 sexist internet jokes, the study addressed three points; namely, the most frequently targeted category of women in sexist jokes; the most salient physical and personal attributes and finally the way sexist jokes is used to promote violence against women. The analysis has shown that the 'wife' is the category most ridiculed. The data also revealed that in spite of the freedom in anonymity that the internet provides, personal attributes far outnumber the physical features. The jokes conformed to the conservative nature of the society as derision of physical features was done through the use of general terms. The analysis has shown that 'hatefulness' was the most highly criticised personal attribute, with 'stupidity' coming second. It was also shown that under the guise of benign amusement, the effect of these jokes go beyond tolerating gender inequality to actually promoting physical violence against women. We conclude that in a patriarchal social system like that of Egypt, which already disparages women as the 'marked' and the 'different', such jokes should not be dismissed lightly as 'just jokes.\"","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"50 1","pages":"131-146"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-09-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380172","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article s'analitza la feina les dones que treballen darrere de les cameres a les series de ficcio de produccio espanyola emeses en horari de maxima audiencia durant la temporada 2013-2014. Aquesta investigacio es especialment nova ja que no existeixen estudis previs que hagin realitzat aquest diagnostic en l'ambit de la ficcio televisiva espanyola. Es parteix de la base que l'equitat i la participacio de les dones en les industries creatives suposa una major diversitat i un enfocament diferent en els continguts. La mostra es compon de 14 series televisives emeses en obert i en horari de prime-time en que treballen 2156 professionals. La metodologia ha consistit en realitzar un cens quantitatiu a partir d'una distribucio basada en categories professionals i carrecs de responsabilitat i decisio. Els resultats mostren que les dones suposen solament un 31,21% dels professionals de la industria televisiva espanyola. En alguns sectors com el tecnic aquest percentatge es redueix a un 12,79%, mentre que altres ambits tradicionalment considerats "femenins" com perruqueria, maquillatge i vestuari les dones ascendeixen al 86,66%. En els carrecs de responsabilitat el percentatge de dones descendeix al 28,30%, destacant la direccio de fotografia on no s'ha trobat cap dona a la mostra analitzada.
{"title":"Women Behind the Camera in The Spanish Television Industry","authors":"Nuria Simelio, M. Forga","doi":"10.7238/A.V0I50.2252","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2252","url":null,"abstract":"En aquest article s'analitza la feina les dones que treballen darrere de les cameres a les series de ficcio de produccio espanyola emeses en horari de maxima audiencia durant la temporada 2013-2014. Aquesta investigacio es especialment nova ja que no existeixen estudis previs que hagin realitzat aquest diagnostic en l'ambit de la ficcio televisiva espanyola. Es parteix de la base que l'equitat i la participacio de les dones en les industries creatives suposa una major diversitat i un enfocament diferent en els continguts. La mostra es compon de 14 series televisives emeses en obert i en horari de prime-time en que treballen 2156 professionals. La metodologia ha consistit en realitzar un cens quantitatiu a partir d'una distribucio basada en categories professionals i carrecs de responsabilitat i decisio. Els resultats mostren que les dones suposen solament un 31,21% dels professionals de la industria televisiva espanyola. En alguns sectors com el tecnic aquest percentatge es redueix a un 12,79%, mentre que altres ambits tradicionalment considerats \"femenins\" com perruqueria, maquillatge i vestuari les dones ascendeixen al 86,66%. En els carrecs de responsabilitat el percentatge de dones descendeix al 28,30%, destacant la direccio de fotografia on no s'ha trobat cap dona a la mostra analitzada.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"69-84"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380152","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
The article reports the results of a content analysis of 815 Italian commercials and a qualitative research on some case studies. The study aims to determine the level of sex typing in the Italian advertising and try to find some changes in the gender representations. If the content analysis confirms the perpetuation of old stereotypes in the Italian commercials, the qualitative research reveals a timid transgression of traditional gender roles. Sometimes, women are depicted as professionals and ambitious workers, inserted in different workplaces and not confined at home, and flanked to the men and not only accompanied by them. Occasionally, men are depicted at home, in the role of father or as a sexual object. However, the “new” portrayals do not imply a reduction of the differences between men and women. Rather, they articulate the gender diversity in a more subtle form. On the one hand, the Italian commercials reassure traditional identities, pushing them towards consumptions that destabilize the gender order. On the other hand, they promote a new awareness and attention to the gender complexity, anchoring it to traditional consumptions. Even if the new portrayals are few and do not constitute a trend, they prove that the topic is more complex than it seems, and the issues are much more nuanced than in the past.
{"title":"SUI GENERIS. GENDER PORTRAYALS IN ITALIAN TELEVISION ADVERTISING","authors":"P. Panarese","doi":"10.7238/A.V0I50.2274","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2274","url":null,"abstract":"The article reports the results of a content analysis of 815 Italian commercials and a qualitative research on some case studies. The study aims to determine the level of sex typing in the Italian advertising and try to find some changes in the gender representations. If the content analysis confirms the perpetuation of old stereotypes in the Italian commercials, the qualitative research reveals a timid transgression of traditional gender roles. Sometimes, women are depicted as professionals and ambitious workers, inserted in different workplaces and not confined at home, and flanked to the men and not only accompanied by them. Occasionally, men are depicted at home, in the role of father or as a sexual object. However, the “new” portrayals do not imply a reduction of the differences between men and women. Rather, they articulate the gender diversity in a more subtle form. On the one hand, the Italian commercials reassure traditional identities, pushing them towards consumptions that destabilize the gender order. On the other hand, they promote a new awareness and attention to the gender complexity, anchoring it to traditional consumptions. Even if the new portrayals are few and do not constitute a trend, they prove that the topic is more complex than it seems, and the issues are much more nuanced than in the past.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"50 1","pages":"99-115"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380161","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Los estudios de genero y los medios de comunicacion han sido testigo en los ultimos anos un renacimiento rotundo como atestiguan varias monografias, colecciones, articulos o ediciones tematicas en revistas internacionales. El campo ha pasado por un proceso de flujo y reflujo a traves del tiempo desde que comenzo a tomar forma academica en la decada de los setenta. Este articulo tiene como objetivo elaborar un resumen de su evolucion historica a traves de una narrativa de cambio y continuidad.
{"title":"Gender and Media Studies: Progress and Challenge in a Vibrant Research Field","authors":"M. Buonanno","doi":"10.7238/A.V0I50.2315","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2315","url":null,"abstract":"Los estudios de genero y los medios de comunicacion han sido testigo en los ultimos anos un renacimiento rotundo como atestiguan varias monografias, colecciones, articulos o ediciones tematicas en revistas internacionales. El campo ha pasado por un proceso de flujo y reflujo a traves del tiempo desde que comenzo a tomar forma academica en la decada de los setenta. Este articulo tiene como objetivo elaborar un resumen de su evolucion historica a traves de una narrativa de cambio y continuidad.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"67 1","pages":"5-25"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380168","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Des que l'article 14 de la Constitucio reconegues la igualtat entre dones i homes s'ha estes la idea que efectivament la discriminacio per rao de sexe ha estat eradicada . Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estes tambe a la professio periodistica . No obstant aixo , els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats historiques que afecten les dones . En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes mes estesos entre la professio periodistica . Aixi en aquest recorregut teoric analitzarem si el Periodisme es una professio feminitzada , com s'articulen les formules narratives per excloure les dones de la professio i relegar a les seccions de menor presencia dins dels mitjans de comunicacio , el paper que juguen els mitjans en la construccio d'estereotips sobre les dones , aixi com les causes que propicien una representacio testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans .
{"title":"Post-male chauvinism and the mass media: new mechanisms for old problems","authors":"D. R. Santamarina","doi":"10.7238/A.V0I50.2268","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2268","url":null,"abstract":"Des que l'article 14 de la Constitucio reconegues la igualtat entre dones i homes s'ha estes la idea que efectivament la discriminacio per rao de sexe ha estat eradicada . Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estes tambe a la professio periodistica . No obstant aixo , els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats historiques que afecten les dones . En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes mes estesos entre la professio periodistica . Aixi en aquest recorregut teoric analitzarem si el Periodisme es una professio feminitzada , com s'articulen les formules narratives per excloure les dones de la professio i relegar a les seccions de menor presencia dins dels mitjans de comunicacio , el paper que juguen els mitjans en la construccio d'estereotips sobre les dones , aixi com les causes que propicien una representacio testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans .","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"85-97"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380157","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les xarxes socials han esdevingut un espai privilegiat per a les interaccions dels i les adolescents. Mitjancant la creacio i la gestio d’espais d’intercanvi i intimitat, i en connexio amb els contextos offline, els nois i les noies construeixen les seves identitats de genere. A traves d’una recerca realitzada al llarg de quatre anys ens hem apropat a les practiques adolescents a les xarxes socials per explorar aquests processos identitaris. Emprant tecniques quantitatives i qualitatives, hem analitzat el contingut de 400 entrades de Fotolog, 18 albums complerts i hem recollit les veus de 32 adolescents (nois i noies) per a mostrar quines son les autopresentacions que fan les noies i com son interpretades i valorades per elles mateixes i pel seu grup d’iguals. Els resultats apunten a la importancia del genere com a eix vertebrador d'aquestes autopresentacions, que son interpretades i, fins i tot, acceptades o rebutjades atenent a codis basats en el genere. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a apareixer soles i utilitzen el seu cos com a actiu. Es possible identificar un seguit de patrons de representacio que son fruit de l’adopcio de models provinents d’altres mitjans i de l’apropiacio creativa. Ara be, com mes presencia i visibilitat assoleixen les noies en aquests espais, mes hi arrisquen la seva propia reputacio, sobretot perque aquestes autopresentacions tendeixen a mostrar una forta erotitzacio del propi cos. Quan aixo succeeix, les noies reben forca mes critiques de caracter sexual que no pas els nois.
{"title":"Being a Girl in the Age of Social Networking","authors":"I. Tortajada, Núria Araüna","doi":"10.7238/A.V0I50.2233","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I50.2233","url":null,"abstract":"Les xarxes socials han esdevingut un espai privilegiat per a les interaccions dels i les adolescents. Mitjancant la creacio i la gestio d’espais d’intercanvi i intimitat, i en connexio amb els contextos offline, els nois i les noies construeixen les seves identitats de genere. A traves d’una recerca realitzada al llarg de quatre anys ens hem apropat a les practiques adolescents a les xarxes socials per explorar aquests processos identitaris. Emprant tecniques quantitatives i qualitatives, hem analitzat el contingut de 400 entrades de Fotolog, 18 albums complerts i hem recollit les veus de 32 adolescents (nois i noies) per a mostrar quines son les autopresentacions que fan les noies i com son interpretades i valorades per elles mateixes i pel seu grup d’iguals. Els resultats apunten a la importancia del genere com a eix vertebrador d'aquestes autopresentacions, que son interpretades i, fins i tot, acceptades o rebutjades atenent a codis basats en el genere. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a apareixer soles i utilitzen el seu cos com a actiu. Es possible identificar un seguit de patrons de representacio que son fruit de l’adopcio de models provinents d’altres mitjans i de l’apropiacio creativa. Ara be, com mes presencia i visibilitat assoleixen les noies en aquests espais, mes hi arrisquen la seva propia reputacio, sobretot perque aquestes autopresentacions tendeixen a mostrar una forta erotitzacio del propi cos. Quan aixo succeeix, les noies reben forca mes critiques de caracter sexual que no pas els nois.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"117-129"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-08-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379959","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Este articulo tiene como objetivo realizar un estado de la cuestion de la prensa local digital de nuestro pais, para ver como se ha adaptado el periodismo de proximidad a las nuevas caracteristicas del periodismo digital. Primero se hace un recorrido historico del periodismo local en linea, se enumeran las ventajas y los inconvenientes que ofrece el nuevo medio y se detalla la situacion actual del mercado de los cibermedios. La segunda parte del articulo analiza dos casos de medios locales digitales, el del portal Vilaweb en Cataluna (se estudia concretamente el caso de Vilaweb Mollerussa); y el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; para ver como se aprovechan los recursos digitales, como la interaccion del lector-usuario y el acceso personalizado a la informacion. Este analisis muestra como las posibilidades del periodismo 2.0 todavia no estan consolidadas en los medios digitales locales. Si bien los medios nacionales sacan el maximo provecho de las posibilidades del medio digital, ya sea a traves de blogs y foros de opinion, en los medios locales todavia no se han consolidado unas bases de segmentacion popular bastante solidas para animar la participacion de los ciudadanos.
{"title":"El periodisme digital de proximitat. Història i usos actuals. Estudi de VilaWeb local i del portal Madridiario","authors":"David Caldevilla Domínguez, Mariona Visa Barbosa","doi":"10.7238/A.V0I49.1970","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1970","url":null,"abstract":"Este articulo tiene como objetivo realizar un estado de la cuestion de la prensa local digital de nuestro pais, para ver como se ha adaptado el periodismo de proximidad a las nuevas caracteristicas del periodismo digital. Primero se hace un recorrido historico del periodismo local en linea, se enumeran las ventajas y los inconvenientes que ofrece el nuevo medio y se detalla la situacion actual del mercado de los cibermedios. La segunda parte del articulo analiza dos casos de medios locales digitales, el del portal Vilaweb en Cataluna (se estudia concretamente el caso de Vilaweb Mollerussa); y el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; para ver como se aprovechan los recursos digitales, como la interaccion del lector-usuario y el acceso personalizado a la informacion. Este analisis muestra como las posibilidades del periodismo 2.0 todavia no estan consolidadas en los medios digitales locales. Si bien los medios nacionales sacan el maximo provecho de las posibilidades del medio digital, ya sea a traves de blogs y foros de opinion, en los medios locales todavia no se han consolidado unas bases de segmentacion popular bastante solidas para animar la participacion de los ciudadanos.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"29-42"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379955","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquesta recerca se centra en el disseny d'un questionari, destinat a estudiants de periodisme d'investigacio(PI), que permeti avaluar els coneixements previs basics amb els quals accedeixen a la materia. L'instrument permet abordar dos objectius: avaluar la presencia d'un conjunt de coneixements basics entre els impartits als estudiants de periodisme; i evidenciar el nivell de coneixements previs (especifics) de l'alumnat de PI a fi de poder dissenyar eficientment la metodologia, organitzacio i temari d'aquesta materia. Es parteix d'una revisio bibliografica que perfila les necessitats del PI i es descriuen les fases d'elaboracio de l'instrument, la validacio de contingut dels seus 38 items i els resultats d'una prova pilot efectuada a 158 estudiants, que mostren que el questionari CPPI-2 es molt adequat per als objectius basics proposats.
{"title":"investigative journalism; questionnaire; teaching; skills; specialization; university students","authors":"P. Rodríguez","doi":"10.7238/A.V0I49.1645","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I49.1645","url":null,"abstract":"Aquesta recerca se centra en el disseny d'un questionari, destinat a estudiants de periodisme d'investigacio(PI), que permeti avaluar els coneixements previs basics amb els quals accedeixen a la materia. L'instrument permet abordar dos objectius: avaluar la presencia d'un conjunt de coneixements basics entre els impartits als estudiants de periodisme; i evidenciar el nivell de coneixements previs (especifics) de l'alumnat de PI a fi de poder dissenyar eficientment la metodologia, organitzacio i temari d'aquesta materia. Es parteix d'una revisio bibliografica que perfila les necessitats del PI i es descriuen les fases d'elaboracio de l'instrument, la validacio de contingut dels seus 38 items i els resultats d'una prova pilot efectuada a 158 estudiants, que mostren que el questionari CPPI-2 es molt adequat per als objectius basics proposats.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"65-80"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2014-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379941","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：