Els videojocs s'han convertir en un dels vehicles principals d'entreteniment per als nens: a les compres de Nadal del 2014, un 70 % de pares va reconeixer que regalaria videojocs als seus fills (Aevi, 2014b). Aixi mateix, mes d'un 50 % del mercat de videojocs esta recomanat per a usuaris menors de dotze anys, una oferta prou amplia de la qual es va proposar investigar el nivell d'interes que desperta entre els nens. Aixi, doncs, es va voler comprovar si el perfil d'usuari compres entre els onze i els dotze anys consum titols permesos per a la seva edat segons el codi PEGI o, al contrari, s'inclina per altres opcions destinades a un public adult. Per mitja de la metodologia quantitativa de l'enquesta, es va accedir a una mostra de dos mil dos-cents escolars de sise de primaria per coneixer-ne el consum de videojocs, entre altres questions. Es va poder corroborar que els videojocs ocupen un lloc destacat en el temps d'oci d'aquests nens (92 % de penetracio), que alhora prefereixen la consola per jugar abans que altres dispositius com el PC o el telefon mobil. Entre els seus videojocs preferits, la mostra es va decantar mes fermament per titols concebuts per a un usuari general i/o adult que per aquells videojocs especialment dissenyats i recomanats per a la infancia. Amb aquests resultats es posa de manifest que els usuaris, en aquest cas, els nens protagonistes d'aquest estudi, no tenen en compte les restriccions d'edat establertes pel sistema PEGI. Igualment, es va detectar una disparitat clara de gustos en segmentar per sexes el resultats, ja que els nens i les nens opten per jocs totalment diferents.
{"title":"The video games that entertain children: offer and demand analysis of video games among the young audience","authors":"Beatriz Feijoo, Aurora García-González","doi":"10.7238/A.V0I55.2892","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I55.2892","url":null,"abstract":"Els videojocs s'han convertir en un dels vehicles principals d'entreteniment per als nens: a les compres de Nadal del 2014, un 70 % de pares va reconeixer que regalaria videojocs als seus fills (Aevi, 2014b). Aixi mateix, mes d'un 50 % del mercat de videojocs esta recomanat per a usuaris menors de dotze anys, una oferta prou amplia de la qual es va proposar investigar el nivell d'interes que desperta entre els nens. Aixi, doncs, es va voler comprovar si el perfil d'usuari compres entre els onze i els dotze anys consum titols permesos per a la seva edat segons el codi PEGI o, al contrari, s'inclina per altres opcions destinades a un public adult. Per mitja de la metodologia quantitativa de l'enquesta, es va accedir a una mostra de dos mil dos-cents escolars de sise de primaria per coneixer-ne el consum de videojocs, entre altres questions. Es va poder corroborar que els videojocs ocupen un lloc destacat en el temps d'oci d'aquests nens (92 % de penetracio), que alhora prefereixen la consola per jugar abans que altres dispositius com el PC o el telefon mobil. Entre els seus videojocs preferits, la mostra es va decantar mes fermament per titols concebuts per a un usuari general i/o adult que per aquells videojocs especialment dissenyats i recomanats per a la infancia. Amb aquests resultats es posa de manifest que els usuaris, en aquest cas, els nens protagonistes d'aquest estudi, no tenen en compte les restriccions d'edat establertes pel sistema PEGI. Igualment, es va detectar una disparitat clara de gustos en segmentar per sexes el resultats, ja que els nens i les nens opten per jocs totalment diferents.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380342","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’emergent activitat vinculada als esports electronics constata dues realitats significatives: la primera, el sentit de l’us dels videojocs respecte a la competicio esportiva professional i, en segon lloc, el fet que els esports electronics no suposen nomes el canvi en la manera de consumir videojocs, sino que reinterpreten la seva naturalesa, gairebe exclusivament ludica, per convertir-los en un espectacle esportiu professionalitzat. Aquest treball preten establir la relacio entre l’ espectacularitzacio dels esports tradicionals, posant en relleu les similituds i diferencies que han anat adoptant els esports electronics en la seva configuracio com a espectacle de masses. Per a establir una identificacio dels esports electronics es construeix un estat de la questio del corpus academic que ajudi a la delimitacio dels trets identitaris dels esports electronics, agrupats en quatre apartats: organitzacio formal, reglamentacio i espai de joc, capital inversor i tractament mediatic. La metodologia aplicada orbita entre la descriptiva i la qualitativa, de manera que puguin establir-se les caracteristiques definitories del fenomen, entes com a espectacle. Els resultats obtinguts assenyalen com els esports electronics adopten elements de l’espectacularitzacio dels esports tradicionals a mes d’altres elements nous i exclusius que, en conjunt, estableixen els senyals d’identitat d’aquesta nova modalitat d’entreteniment derivada de la industria del videojoc.
{"title":"From players to viewers: the construction of the media spectacle in the e-sports contextFrom players to viewers: the construction of the media spectacle in the e-sports context","authors":"José Agustín Carrillo Vera","doi":"10.7238/A.V0I55.2893","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I55.2893","url":null,"abstract":"L’emergent activitat vinculada als esports electronics constata dues realitats significatives: la primera, el sentit de l’us dels videojocs respecte a la competicio esportiva professional i, en segon lloc, el fet que els esports electronics no suposen nomes el canvi en la manera de consumir videojocs, sino que reinterpreten la seva naturalesa, gairebe exclusivament ludica, per convertir-los en un espectacle esportiu professionalitzat. Aquest treball preten establir la relacio entre l’ espectacularitzacio dels esports tradicionals, posant en relleu les similituds i diferencies que han anat adoptant els esports electronics en la seva configuracio com a espectacle de masses. Per a establir una identificacio dels esports electronics es construeix un estat de la questio del corpus academic que ajudi a la delimitacio dels trets identitaris dels esports electronics, agrupats en quatre apartats: organitzacio formal, reglamentacio i espai de joc, capital inversor i tractament mediatic. La metodologia aplicada orbita entre la descriptiva i la qualitativa, de manera que puguin establir-se les caracteristiques definitories del fenomen, entes com a espectacle. Els resultats obtinguts assenyalen com els esports electronics adopten elements de l’espectacularitzacio dels esports tradicionals a mes d’altres elements nous i exclusius que, en conjunt, estableixen els senyals d’identitat d’aquesta nova modalitat d’entreteniment derivada de la industria del videojoc.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380346","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’emergencia dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 es un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definicio de l’ indie game , la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui mes complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream , els indie games presenten sovint hibridacions i ambiguitats entre el que es alternatiu i el que es predominant. En aquest sentit, aquest article preten questionar la conceptualitzacio nitida dels indie games com un genere oposat als videojocs mainstream , explorant les multiples tensions i matisos entre el que es alternatiu i el que es predominant que es poden identificar en els processos de produccio, la cultura i el disseny dels videojocs indie . La primera part de l’article se centra en aspectes de produccio i distribucio, com tambe en la construccio cultural i la legitimacio artistica de l’ indie game . A continuacio, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retorica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta analisi s’aplica als indie games que tenen exit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporania per mitja de les friccions entre cultura hegemonica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.
{"title":"Indie or Mainstream? Tensions and Nuances between the Alternative and the Mainstream in Indie Games","authors":"Óliver Pérez Latorre","doi":"10.7238/A.V0I54.2818","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2818","url":null,"abstract":"L’emergencia dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 es un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definicio de l’ indie game , la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui mes complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream , els indie games presenten sovint hibridacions i ambiguitats entre el que es alternatiu i el que es predominant. En aquest sentit, aquest article preten questionar la conceptualitzacio nitida dels indie games com un genere oposat als videojocs mainstream , explorant les multiples tensions i matisos entre el que es alternatiu i el que es predominant que es poden identificar en els processos de produccio, la cultura i el disseny dels videojocs indie . La primera part de l’article se centra en aspectes de produccio i distribucio, com tambe en la construccio cultural i la legitimacio artistica de l’ indie game . A continuacio, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retorica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta analisi s’aplica als indie games que tenen exit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporania per mitja de les friccions entre cultura hegemonica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379720","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Vivim en una societat digital, on constantment sorgeixen tecnologies noves, i les velles s’actualitzen mes rapidament del que, sovint, podem assimilar. En aquest context, el format digital s’ha convertit en un mitja important de lectura, si be el proces visual de la lectura digital i de la lectura tradicional (en paper) es diferent. Amb la tecnica del seguiment ocular ( eye tracking ), un disseny ortogonal i l’aplicacio del model estadistic de regressio, aquest treball analitza el moviment ocular dels subjectes quan llegeixen una revista digital, que conte estimuls visuals i auditius, en xines. Es crea una revista experimental i se seleccionen a l’atzar 80 estudiants. Tots els subjectes participen en la mateixa situacio experimental, pero amb diferents condicions d’estimulacio; durant l’experimentacio els participants llegeixen textos curts de la revista digital mentre els seus moviments oculars s’enregistren per mitja de l’ eye tracking ; en acabar responen un questionari de comprensio. Els resultats mes importants, analitzats en termes de fixacions oculars, mostren que el text doblegat i el color de fons tenen un efecte significatiu en la comprensio lectora del text. En general, els resultats obtinguts revelen un millor coneixement del processament visual i cognitiu de la lectura de la revista digital i es poden aplicar al disseny d’aquest tipus de revistes. No obstant aixo, cal dur a terme estudis interculturals especifics i unificar les unitats de mesura tant dels parametres de l’ eye tracker com de l’eficacia lectora.
{"title":"Effectiveness of the Auditory and Visual effects of Chinese e-Magazine on the Graduate Students’ Reading Process","authors":"Bing Zhang, Elena Añaños, Min Zhang","doi":"10.7238/A.V0I54.2552","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2552","url":null,"abstract":"Vivim en una societat digital, on constantment sorgeixen tecnologies noves, i les velles s’actualitzen mes rapidament del que, sovint, podem assimilar. En aquest context, el format digital s’ha convertit en un mitja important de lectura, si be el proces visual de la lectura digital i de la lectura tradicional (en paper) es diferent. Amb la tecnica del seguiment ocular ( eye tracking ), un disseny ortogonal i l’aplicacio del model estadistic de regressio, aquest treball analitza el moviment ocular dels subjectes quan llegeixen una revista digital, que conte estimuls visuals i auditius, en xines. Es crea una revista experimental i se seleccionen a l’atzar 80 estudiants. Tots els subjectes participen en la mateixa situacio experimental, pero amb diferents condicions d’estimulacio; durant l’experimentacio els participants llegeixen textos curts de la revista digital mentre els seus moviments oculars s’enregistren per mitja de l’ eye tracking ; en acabar responen un questionari de comprensio. Els resultats mes importants, analitzats en termes de fixacions oculars, mostren que el text doblegat i el color de fons tenen un efecte significatiu en la comprensio lectora del text. En general, els resultats obtinguts revelen un millor coneixement del processament visual i cognitiu de la lectura de la revista digital i es poden aplicar al disseny d’aquest tipus de revistes. No obstant aixo, cal dur a terme estudis interculturals especifics i unificar les unitats de mesura tant dels parametres de l’ eye tracker com de l’eficacia lectora.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380096","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les pressions del mon contemporani que s’imposen a les institucions d’ensenyament superior, que inclouen dificultats economiques, un sistema altament competitiu de ranquing i les critiques als costos elevats de l’educacio universitaria, fan cada vegada mes dificil mantenir l’enfocament en els valors intel·lectuals ocupats tradicionalment per les universitats i els estudis d’humanitats i ciencies socials. El camp de la comunicacio te alguns avantatges en l’ambit de l’educacio superior impulsada pel mercat pel seu focus potencial en la capacitacio i en l’educacio practica professional. No obstant aixo, aquest article proposa que el camp ha de tornar a concentrar els seus esforcos en allo que pot contribuir precisament a fomentar els valors de la tradicio de les arts liberals a les quals pertany. Fer-ho d’una altra manera, i centrar-se en les habilitats practiques, significa apostar pel curt termini i donar peu a les critiques que acusen aquests estudis de manca de profunditat, rigor i repte intel·lectual. En ultim terme, el valor del grau es veura soscavat si els principis practics s’anteposen als valors intel·lectuals i objectius. L’article soste que els departaments de comunicacio de les universitats d’arts liberals, ciencies socials i humanitats han d’evitar promoure el tipus de treball basat en les habilitats practiques i privilegiar, per contra, l’atencio a la tradicio intel·lectual del camp.
{"title":"The Crisis in the Humanities and its Relevance to Communication Studies","authors":"B. Ingram, Lisa M. Cuklanz","doi":"10.7238/A.V0I54.2760","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2760","url":null,"abstract":"Les pressions del mon contemporani que s’imposen a les institucions d’ensenyament superior, que inclouen dificultats economiques, un sistema altament competitiu de ranquing i les critiques als costos elevats de l’educacio universitaria, fan cada vegada mes dificil mantenir l’enfocament en els valors intel·lectuals ocupats tradicionalment per les universitats i els estudis d’humanitats i ciencies socials. El camp de la comunicacio te alguns avantatges en l’ambit de l’educacio superior impulsada pel mercat pel seu focus potencial en la capacitacio i en l’educacio practica professional. No obstant aixo, aquest article proposa que el camp ha de tornar a concentrar els seus esforcos en allo que pot contribuir precisament a fomentar els valors de la tradicio de les arts liberals a les quals pertany. Fer-ho d’una altra manera, i centrar-se en les habilitats practiques, significa apostar pel curt termini i donar peu a les critiques que acusen aquests estudis de manca de profunditat, rigor i repte intel·lectual. En ultim terme, el valor del grau es veura soscavat si els principis practics s’anteposen als valors intel·lectuals i objectius. L’article soste que els departaments de comunicacio de les universitats d’arts liberals, ciencies socials i humanitats han d’evitar promoure el tipus de treball basat en les habilitats practiques i privilegiar, per contra, l’atencio a la tradicio intel·lectual del camp.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379717","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El temps, a mes de poder constituir mecaniques de joc, es una experiencia fenomenologica i subjectiva que afecta la jugadora. Life is Strange (Dontnod Entertainment, 2015) ho posa en joc deconstruint dos trets: l’horitzo de la mort i la possibilitat de fer marxa enrere en els fluxos de l’esdevenir. Pero en fer-ho, posa de manifest tota la tramoia cronologica de la construccio narrativa ludica: el jugador no tem la mort de l’avatar (pot ressuscitar-lo, o tornar enrere en la partida, o pagar un preu modic per a recuperar-lo) i sap que el mateix sentit de l’esdevenir ja esta determinat de manera diegetica per mitja de la llibertat dirigida a la qual es sotmes, sense que la logica profunda del temps que inverteix fent aquestes accions sigui susceptible de ser questionat. La seva justificacio com a objecte d’estudi parteix de respondre a diversos trets dolorosament humans que altres videojocs mostren d’esquitllentes: l’anhel d’invertir l’experiencia del temps, l’anhel de no errar eticament ni fenomenologicament, l’anhel de sobreviure fins i tot per sobre de l’amenaca constant de la tragedia inevitable a la qual sembla abocada Arcadia Bay. Aixi, la mecanica principal del joc –la possibilitat de tornar enrere en el temps per canviar les accions–, no massa innovadora pel que fa a la concepcio, si que es revela determinant per a modelar l’experiencia de la jugadora i comprometre-la eticament, assenyalant la seva culpa. En l’article seguent farem servir les concepcions filosofiques i psicoanalitiques del temps, del sentiment de culpa i del fracas de l’heroi cibertextual per explorar com afecten l’experiencia ludica, irremeiablement etica.
{"title":"Yes, Life is quite strange (Guilt and time in Life is Strange)","authors":"Marta Martín Nuñez, S. G. Catalán, A. Serrano","doi":"10.7238/A.V0I54.2908","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2908","url":null,"abstract":"El temps, a mes de poder constituir mecaniques de joc, es una experiencia fenomenologica i subjectiva que afecta la jugadora. Life is Strange (Dontnod Entertainment, 2015) ho posa en joc deconstruint dos trets: l’horitzo de la mort i la possibilitat de fer marxa enrere en els fluxos de l’esdevenir. Pero en fer-ho, posa de manifest tota la tramoia cronologica de la construccio narrativa ludica: el jugador no tem la mort de l’avatar (pot ressuscitar-lo, o tornar enrere en la partida, o pagar un preu modic per a recuperar-lo) i sap que el mateix sentit de l’esdevenir ja esta determinat de manera diegetica per mitja de la llibertat dirigida a la qual es sotmes, sense que la logica profunda del temps que inverteix fent aquestes accions sigui susceptible de ser questionat. La seva justificacio com a objecte d’estudi parteix de respondre a diversos trets dolorosament humans que altres videojocs mostren d’esquitllentes: l’anhel d’invertir l’experiencia del temps, l’anhel de no errar eticament ni fenomenologicament, l’anhel de sobreviure fins i tot per sobre de l’amenaca constant de la tragedia inevitable a la qual sembla abocada Arcadia Bay. Aixi, la mecanica principal del joc –la possibilitat de tornar enrere en el temps per canviar les accions–, no massa innovadora pel que fa a la concepcio, si que es revela determinant per a modelar l’experiencia de la jugadora i comprometre-la eticament, assenyalant la seva culpa. En l’article seguent farem servir les concepcions filosofiques i psicoanalitiques del temps, del sentiment de culpa i del fracas de l’heroi cibertextual per explorar com afecten l’experiencia ludica, irremeiablement etica.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380332","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Amb la difusio de les xarxes socials i de les tecnologies mobils, els museus poden enriquir el seu poder de comunicacio i promocio, tot establint un dialeg constant i ubic amb el public. Els museus catalans no sempre han estat capacos d'assumir totalment el repte d'aquesta revolucio, tot posicionant-se de manera ambivalent entre el rebuig i l'entusiasme, sovint seguint el flux rapid de la societat digital sense una estrategia veritable. L'objectiu d'aquest treball es entendre de quina manera els museus estan aprofitant les plataformes socials. Es basa en l'analisi empirica i comparativa d'una mostra de trenta-set museus catalans d'art, dividits en quatre provincies, durant l'octubre i novembre de 2015. A partir de les dades obtingudes, s'ha enfocat l'estudi a les plataformes mes utilitzades pels museus: Facebook (84 %) i Twitter (78 %). Aquesta investigacio aporta una mirada empirica i actualitzada sobre l'us de les xarxes socials per part dels museus i posa un accent especial en la distincio necessaria entre els museus mes importants de la ciutat de Barcelona i la resta de museus catalans. L'escenari que presenten els resultats es caracteritza per la presencia de bons exemples d'exit, juntament amb un gran nombre de museus que se troba a l'inici d'un us conscient i exitos de les xarxes socials, aixi com casos d'absencia total d'altres museus a la xarxa.
{"title":"Catalan art museums and social networks. Analysis of presence and performance","authors":"Federica Satta","doi":"10.7238/A.V0I54.2938","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2938","url":null,"abstract":"Amb la difusio de les xarxes socials i de les tecnologies mobils, els museus poden enriquir el seu poder de comunicacio i promocio, tot establint un dialeg constant i ubic amb el public. Els museus catalans no sempre han estat capacos d'assumir totalment el repte d'aquesta revolucio, tot posicionant-se de manera ambivalent entre el rebuig i l'entusiasme, sovint seguint el flux rapid de la societat digital sense una estrategia veritable. L'objectiu d'aquest treball es entendre de quina manera els museus estan aprofitant les plataformes socials. Es basa en l'analisi empirica i comparativa d'una mostra de trenta-set museus catalans d'art, dividits en quatre provincies, durant l'octubre i novembre de 2015. A partir de les dades obtingudes, s'ha enfocat l'estudi a les plataformes mes utilitzades pels museus: Facebook (84 %) i Twitter (78 %). Aquesta investigacio aporta una mirada empirica i actualitzada sobre l'us de les xarxes socials per part dels museus i posa un accent especial en la distincio necessaria entre els museus mes importants de la ciutat de Barcelona i la resta de museus catalans. L'escenari que presenten els resultats es caracteritza per la presencia de bons exemples d'exit, juntament amb un gran nombre de museus que se troba a l'inici d'un us conscient i exitos de les xarxes socials, aixi com casos d'absencia total d'altres museus a la xarxa.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380336","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A. T. Frade, Elena Martín Guerra, Jose Enrique Puente
Una de las cuestiones recurrentes en publicidad esta relacionada con la eficacia de la misma. En ocasiones, se mencionan los premios de publicidad obtenidos por los spots en festivales como medida de exito. Sin embargo, los procesos psiquicos de atencion y emocion registrados por los spots parecen un medio mas fiable de medicion del exito, mas incluso teniendo en cuenta la importancia de estos dos procesos mentales en la generacion de recuerdo del spot por parte del publico objetivo. Asi, en este trabajo se midieron los niveles de atencion y emocion generados mediante el estudio de la actividad electrodermica en un grupo de veintidos personas. Posteriormente, se relaciono dicha medicion con el premio concedido en el Festival de Cannes 2002 (Leon de Oro, Plata o Bronce) para conocer si los spots con premios Oro habia obtenido mayores niveles de atencion y emocion, o dicho de otra manera, si el jurado de dichos premios habia concedido los mayores galardones a los spots que mayor atencion y emocion habian desarrollado en el publico, que a priori son los mejores o mas eficaces considerada la actividad publicitaria en si misma. Los resultados obtenidos permiten asociar objetivamente las tasas de cambio en la atencion del espectador con la obtencion de un premio Oro, y tambien entre el nivel medio de emocion registrado y los premios Oro, Plata o Bronce obtenidos (los anuncios con premios Oro obtuvieron niveles significativamente mas altos de emocion que los spots que obtuvieron premios Plata, y estos respecto de los que consiguieron premios Bronce).
{"title":"Neuroscience and adversting. Attention, emotion and their relation with the awards received at Cannes International Advertising Awards","authors":"A. T. Frade, Elena Martín Guerra, Jose Enrique Puente","doi":"10.7238/A.V0I54.2613","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2613","url":null,"abstract":"Una de las cuestiones recurrentes en publicidad esta relacionada con la eficacia de la misma. En ocasiones, se mencionan los premios de publicidad obtenidos por los spots en festivales como medida de exito. Sin embargo, los procesos psiquicos de atencion y emocion registrados por los spots parecen un medio mas fiable de medicion del exito, mas incluso teniendo en cuenta la importancia de estos dos procesos mentales en la generacion de recuerdo del spot por parte del publico objetivo. Asi, en este trabajo se midieron los niveles de atencion y emocion generados mediante el estudio de la actividad electrodermica en un grupo de veintidos personas. Posteriormente, se relaciono dicha medicion con el premio concedido en el Festival de Cannes 2002 (Leon de Oro, Plata o Bronce) para conocer si los spots con premios Oro habia obtenido mayores niveles de atencion y emocion, o dicho de otra manera, si el jurado de dichos premios habia concedido los mayores galardones a los spots que mayor atencion y emocion habian desarrollado en el publico, que a priori son los mejores o mas eficaces considerada la actividad publicitaria en si misma. Los resultados obtenidos permiten asociar objetivamente las tasas de cambio en la atencion del espectador con la obtencion de un premio Oro, y tambien entre el nivel medio de emocion registrado y los premios Oro, Plata o Bronce obtenidos (los anuncios con premios Oro obtuvieron niveles significativamente mas altos de emocion que los spots que obtuvieron premios Plata, y estos respecto de los que consiguieron premios Bronce).","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379714","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La narratologia tradicional se centra a descriure estructures basades en models linguistics que compliquen entendre la narrativa en mitjans interactius. No obstant aixo, basant-nos en teories mes recents, com les proposades per Herman a Story Logic (2002), el qual es refereix als storyworlds (mons-historia) com l'element central de les narratives, podem ver com els mons de ficcio ens serveix tant per entendre les narratives en mitjans interactius com en el proces de translacio entre ells. Per aixo, farem servir com a exemple el videojoc Blade Runner (1997) i la seva relacio amb els textos en els quals esta basat, la novel·la Blade Runner. Els andoides somnien xais electrics? de Philip K. Dick i la pel·licula Blade Runner de Ridley Scott. Per mitja d'una analisi comparativa de textos, podem apreciar com el joc fa servir els textos originals per recrear el seu mon de ficcio, fent servir els pilars que segons Herman defineixen el mon-historia, que son els estats, esdeveniments i accions que el caracteritzen. Aquests pilars es veuen reflectits en l'attrezzo, que serveix per donar peu a les accions del jugador, aixi com les micronarratives que invoquen esdeveniments que es narren en els textos en els quals s'inspira el joc. El joc tambe reprodueix la ambiguitat ontologica caracteristica dels mons de Philip K. Dick per mitja del seu disseny, tot recreant un dels estats dominants del mon de ficcio.
{"title":"Fictional worlds as the key to adaptation: The Blade Runner video game case study.","authors":"Clara Fernández Vara","doi":"10.7238/A.V0I54.2903","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2903","url":null,"abstract":"La narratologia tradicional se centra a descriure estructures basades en models linguistics que compliquen entendre la narrativa en mitjans interactius. No obstant aixo, basant-nos en teories mes recents, com les proposades per Herman a Story Logic (2002), el qual es refereix als storyworlds (mons-historia) com l'element central de les narratives, podem ver com els mons de ficcio ens serveix tant per entendre les narratives en mitjans interactius com en el proces de translacio entre ells. Per aixo, farem servir com a exemple el videojoc Blade Runner (1997) i la seva relacio amb els textos en els quals esta basat, la novel·la Blade Runner. Els andoides somnien xais electrics? de Philip K. Dick i la pel·licula Blade Runner de Ridley Scott. Per mitja d'una analisi comparativa de textos, podem apreciar com el joc fa servir els textos originals per recrear el seu mon de ficcio, fent servir els pilars que segons Herman defineixen el mon-historia, que son els estats, esdeveniments i accions que el caracteritzen. Aquests pilars es veuen reflectits en l'attrezzo, que serveix per donar peu a les accions del jugador, aixi com les micronarratives que invoquen esdeveniments que es narren en els textos en els quals s'inspira el joc. El joc tambe reprodueix la ambiguitat ontologica caracteristica dels mons de Philip K. Dick per mitja del seu disseny, tot recreant un dels estats dominants del mon de ficcio.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71379723","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El objetivo de esta investigacion fue cuestionar el estado de la interconexion entre el Arte de la memoria y las representaciones contemporaneas de la imagen teniendo en cuenta el estudio de la forma interfaz como un nuevo sistema de representacion y forma de gestionar el conocimiento. A traves de una investigacion ensayistica, llevamos a cabo una arqueologia en busqueda de elementos de su fenomenologia para encontrar una idea embrionaria de la interfaz, propuesta por Josep M. Catala. Dispositivos para la construccion y gestacion del pensamiento traves de las representaciones visuales que articulan una forma de pensamiento combinando la memoria, la imaginacion, la metafora y la tecnica por medio de diversos dispositivos del Arte de la memoria de Ramon Llull, de Giordano Bruno, de Giulio Camillo y en la obra de Aby Warburg. Esa arqueologia esta compuesta por cuatro encuentros. El primero sera con Bruno y sus metodos mnemonicos que nos llevan a plantear cuestiones como las funciones de la memoria, los valores practicos atribuidos a las imagenes y a la facultad psiquica de la imaginacion. En ese sentido es posible percibir una aproximacion con Gaston y su filosofia del espacio. El segundo encuentro sera con el opus de Llull concebida como una plataforma dinamica que tiene el caracter de un procesador de pensamiento. Al transformar sus ideas en imagenes, el designo a la imagen la funcion de un vehiculo para la exposicion de conceptos y por lo tanto un dispositivo potencialmente “interfazico”. En el Renacimiento, el teatro de Giulio Camillo – sea a traves de la imaginacion o de la metafora asociada a la tecnica – tiene la posibilidad de transformar el pensamiento abstracto en pensamiento visual y es una herramienta para el acceso al conocimiento que emerge en flujo hermetico/magico del pensamiento. En Warburg hay una confluencia de distintas formas de pensamiento que fueron alejadas del conocimiento contemporaneo por estar en el limite de la locura, sufocadas por el peso de la racionalidad. Fue un pensador en una epoca en que aun era posible utilizar la magia y la locura como elemento estructurante de un sistema de pensamiento. Eso nos llevo a pensar que la “cura” de Warburg fue una forma de espetacularizacion de la esquizofrenia, como habia sido anteriormente la teatralizacion del cuerpo de las histericas en la Salpetriere de Charcot. Al deparar con la esquizofrenia, nuestra investigacion abre espacio para una epistemologia patologica. Hoy hemos alcanzado el “grado de delirio” necesario para comprender, de que forma la locura puede ser entendida como una organizacion de la mente, distinta de la considerada normal como el metodo critico-paranoico de Dali, intimamente asociado al pensamiento interfaz. Trataremos de la emergencia del montaje como un modo de exposicion que evoca una forma de pensamiento dialectico. Eso esta presente en la construccion del Atlas de Warburg, en el Libro de los pasajes de Benjamin, del Museo imaginario de Malraux, y en Brec
本研究的目的是质疑记忆艺术和当代图像表征之间的相互联系状态，考虑到界面形式作为一种新的表征系统和管理知识的方式的研究。通过一项散文式的研究，我们进行了一项考古学研究，从他的现象学中寻找元素，以找到Josep M. Catala提出的界面的萌生想法。肯尼亚的装置以及gestacion思维在刚才一种视觉表现思想结合起来记忆、imaginacion metafora技能通过各种装置艺术的记忆·Llull Giordano布鲁诺、朱利奥团长和著作中Aby Warburg。这次考古会议由四次会议组成。第一个是布鲁诺和他的记忆方法，引导我们提出诸如记忆的功能，赋予图像的实用价值和想象的心理能力等问题。从这个意义上说，我们可以看到加斯顿和他的空间哲学的方法。第二次会议将是Llull的作品，它被设想为一个具有思维处理器特征的动态平台。通过将他的想法转化为图像，他将图像定义为展示概念的车辆的功能，因此是一个潜在的“接口”设备。在文艺复兴时期,朱利奥剧院团长—无论成败得失imaginacion或相关metafora技能—有可能把抽象思维转化成视觉和思维是一种获取知识工具初生hermetico流/ magico思维。在瓦堡，不同的思想形式汇聚在一起，这些思想形式被当代的知识所疏远，因为它们处于疯狂的边缘，被理性的重量所窒息。他是一个思想家，在那个时代，魔法和疯狂仍然可以作为思想体系的结构元素。这让我们认为华宝的“治疗”是一种精神分裂症的表演形式，就像夏科的《Salpetriere》中歇斯底里的身体被戏剧化一样。在精神分裂症的情况下，我们的研究为病理认识论开辟了空间。今天，我们已经达到了理解疯狂如何被理解为一种精神组织所必需的“谵妄程度”，不同于Dali的批评偏执方法所认为的正常，与思维界面密切相关。我们将把蒙太奇的出现作为一种唤起辩证思维形式的展览方式。那参加肯尼亚的地图集Warburg票,在这本书的虚构博物馆便雅悯,Malraux)和布莱希特和他的ABC的战争,或在戈达尔电影,电影院expresion最高的事情是一种esquizo-paranoico设备融合各国“疯狂”作为culminacion思想的不同形式的游行(偏执精神分裂症及fragmentacion蒙太奇效果)。
{"title":"Arqueología de la interfaz: ensayo, memoria, imagen","authors":"J. Oliveira","doi":"10.7238/A.V0I55.2979","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I55.2979","url":null,"abstract":"El objetivo de esta investigacion fue cuestionar el estado de la interconexion entre el Arte de la memoria y las representaciones contemporaneas de la imagen teniendo en cuenta el estudio de la forma interfaz como un nuevo sistema de representacion y forma de gestionar el conocimiento. A traves de una investigacion ensayistica, llevamos a cabo una arqueologia en busqueda de elementos de su fenomenologia para encontrar una idea embrionaria de la interfaz, propuesta por Josep M. Catala. Dispositivos para la construccion y gestacion del pensamiento traves de las representaciones visuales que articulan una forma de pensamiento combinando la memoria, la imaginacion, la metafora y la tecnica por medio de diversos dispositivos del Arte de la memoria de Ramon Llull, de Giordano Bruno, de Giulio Camillo y en la obra de Aby Warburg. Esa arqueologia esta compuesta por cuatro encuentros. El primero sera con Bruno y sus metodos mnemonicos que nos llevan a plantear cuestiones como las funciones de la memoria, los valores practicos atribuidos a las imagenes y a la facultad psiquica de la imaginacion. En ese sentido es posible percibir una aproximacion con Gaston y su filosofia del espacio. El segundo encuentro sera con el opus de Llull concebida como una plataforma dinamica que tiene el caracter de un procesador de pensamiento. Al transformar sus ideas en imagenes, el designo a la imagen la funcion de un vehiculo para la exposicion de conceptos y por lo tanto un dispositivo potencialmente “interfazico”. En el Renacimiento, el teatro de Giulio Camillo – sea a traves de la imaginacion o de la metafora asociada a la tecnica – tiene la posibilidad de transformar el pensamiento abstracto en pensamiento visual y es una herramienta para el acceso al conocimiento que emerge en flujo hermetico/magico del pensamiento. En Warburg hay una confluencia de distintas formas de pensamiento que fueron alejadas del conocimiento contemporaneo por estar en el limite de la locura, sufocadas por el peso de la racionalidad. Fue un pensador en una epoca en que aun era posible utilizar la magia y la locura como elemento estructurante de un sistema de pensamiento. Eso nos llevo a pensar que la “cura” de Warburg fue una forma de espetacularizacion de la esquizofrenia, como habia sido anteriormente la teatralizacion del cuerpo de las histericas en la Salpetriere de Charcot. Al deparar con la esquizofrenia, nuestra investigacion abre espacio para una epistemologia patologica. Hoy hemos alcanzado el “grado de delirio” necesario para comprender, de que forma la locura puede ser entendida como una organizacion de la mente, distinta de la considerada normal como el metodo critico-paranoico de Dali, intimamente asociado al pensamiento interfaz. Trataremos de la emergencia del montaje como un modo de exposicion que evoca una forma de pensamiento dialectico. Eso esta presente en la construccion del Atlas de Warburg, en el Libro de los pasajes de Benjamin, del Museo imaginario de Malraux, y en Brec","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2016-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380400","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：