Significacio, expressio i comunicacio no tenen perque anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressio i pot ser comunicacio. El silenci audiovisual es significatiu perque forma part del mon i es perceptible; tot allo que es perceptible pot ser interpretat i rebre un sentit. Igualment, tambe es significatiu perque, malgrat la seva ambiguitat, pot remetre a un sentit diferent d’ell mateix. El silenci es expressio perque es l’exterioritzacio d’un pensament o d’una sensacio sota una forma sensible, perceptible, novament. La voluntarietat de la seva emissio reforca la idea del silenci com a expressio, i mes encara en el context d’un producte audiovisual. El silenci es comunicacio perque forma part del missatge comunicatiu i, fins i tot quan no es vol dir res, amb un silenci, es comunica. El silenci audiovisual es comunicacio perque vol fer particip a un tercer d’un sentit transportat per ell. Malgrat la possible incomprensio, el silenci audiovisual matisa els codis del seu context. El silenci audiovisual, mes que com a codi, es mes adient entendre’l com a materia expressiva i en l’ambit de la parla, mes que no pas de la llengua, en el context audiovisual o linguistic.
{"title":"Silence, expressive and significant matter","authors":"Daniel Torras i Segura","doi":"10.7238/a.v0i53.2469","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i53.2469","url":null,"abstract":"Significacio, expressio i comunicacio no tenen perque anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressio i pot ser comunicacio. El silenci audiovisual es significatiu perque forma part del mon i es perceptible; tot allo que es perceptible pot ser interpretat i rebre un sentit. Igualment, tambe es significatiu perque, malgrat la seva ambiguitat, pot remetre a un sentit diferent d’ell mateix. El silenci es expressio perque es l’exterioritzacio d’un pensament o d’una sensacio sota una forma sensible, perceptible, novament. La voluntarietat de la seva emissio reforca la idea del silenci com a expressio, i mes encara en el context d’un producte audiovisual. El silenci es comunicacio perque forma part del missatge comunicatiu i, fins i tot quan no es vol dir res, amb un silenci, es comunica. El silenci audiovisual es comunicacio perque vol fer particip a un tercer d’un sentit transportat per ell. Malgrat la possible incomprensio, el silenci audiovisual matisa els codis del seu context. El silenci audiovisual, mes que com a codi, es mes adient entendre’l com a materia expressiva i en l’ambit de la parla, mes que no pas de la llengua, en el context audiovisual o linguistic.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"35-47"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380079","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article analitza, des d'una perspectiva descriptiva, la presencia dels temes de campanya a la premsa nacional i aragonesa durant l'ultim cicle electoral complet: les eleccions municipals i autonomiques del 2011, les generals del mateix any i les europees del 2014. Te com a objectius comparar les cobertures entre capcaleres i campanyes, identificar els principals temes, aixi com descobrir si hi ha assumptes recurrents o particulars. Per a fer-ho, utilitza la metodologia de l'analisi de contingut quantitativa i en concret analitza 6.691 peces periodistiques publicades a El Pais i El Mundo , editats a Madrid, i en els quatre diaris generalistes de pagament editats a Arago ( Heraldo de Aragon, El Periodico de Aragon, Diario del Altoaragon i Diario de Teruel ). Els resultats de la investigacio mostren que l'atencio de la premsa en els tres tipus d'eleccions esta centrada en temes com ara l'organitzacio i el disseny de la campanya, la participacio/abstencio als comicis i la publicacio de sondejos. Per tant, els mitjans posen emfasi en el desenvolupament de la propia campanya i no tant en aquells assumptes que, segons les enquestes d'opinio, interessen als ciutadans. La crisi economica, en canvi, es un tema d'interes social que tambe rep un tracte preferent per part dels sis diaris analitzats. Per contra, un dels temes que mes preocupa els espanyols, la corrupcio i els escandols politics, gairebe no tenen cabuda a la premsa.
{"title":"Campaign issues in the National and Aragonese Press during three elections in Spain: 2011 Local and Autonomous Regional elections, 2011 General elections and 2014 European elections","authors":"Carmela García Ortega, Ricardo Zugasti Azagra","doi":"10.7238/A.V0I53.2595","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I53.2595","url":null,"abstract":"Aquest article analitza, des d'una perspectiva descriptiva, la presencia dels temes de campanya a la premsa nacional i aragonesa durant l'ultim cicle electoral complet: les eleccions municipals i autonomiques del 2011, les generals del mateix any i les europees del 2014. Te com a objectius comparar les cobertures entre capcaleres i campanyes, identificar els principals temes, aixi com descobrir si hi ha assumptes recurrents o particulars. Per a fer-ho, utilitza la metodologia de l'analisi de contingut quantitativa i en concret analitza 6.691 peces periodistiques publicades a El Pais i El Mundo , editats a Madrid, i en els quatre diaris generalistes de pagament editats a Arago ( Heraldo de Aragon, El Periodico de Aragon, Diario del Altoaragon i Diario de Teruel ). Els resultats de la investigacio mostren que l'atencio de la premsa en els tres tipus d'eleccions esta centrada en temes com ara l'organitzacio i el disseny de la campanya, la participacio/abstencio als comicis i la publicacio de sondejos. Per tant, els mitjans posen emfasi en el desenvolupament de la propia campanya i no tant en aquells assumptes que, segons les enquestes d'opinio, interessen als ciutadans. La crisi economica, en canvi, es un tema d'interes social que tambe rep un tracte preferent per part dels sis diaris analitzats. Per contra, un dels temes que mes preocupa els espanyols, la corrupcio i els escandols politics, gairebe no tenen cabuda a la premsa.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"79-94"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380091","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La informacio politica ha sigut objecte d'estudi des de la teoria del framing en ocasions, com en aquest cas, des d'una perspectiva deductiva que predefineix determinats marcs informatius ( news framing ). En concret el marc de conflicte s'ha assenyalat com a ingredient habitual de les noticies politiques. En aquesta investigacio es planteja la hipotesi que la premsa espanyola ha representat la proposta de referendum sobre la independencia de Catalunya (9-N) amb els trets del marc de conflicte. Es va realitzar una analisi de contingut mitjancant una metodologia quantitativa a una mostra d'informacions que havien aparegut a la portada dels principals diaris de Madrid i Catalunya ( El Pais , El Mundo , ABC , La Vanguardia , El Periodico i El Punt Avui ). Juntament amb l'article d'estadistics descriptius, tambe es va trobar l'existencia o no d'associacio significativa entre variables. Aquest tema va apareixer en portada tots els dies en la meitat o mes dels mitjans analitzats, amb una importancia formal entre alta i maxima. Es va detectar un us molt intens del marc de conflicte, ates que en gairebe tres de cada quatre noticies s'havien emprat la meitat dels trets que el defineixen. A mes, el conflicte va mostrar una associacio positiva amb l'index d'importancia. La premsa madrilenya va fer servir mes intensament el conflicte i va descriure avaluacions negatives de les accions d'institucions i carrecs catalans, que gairebe no van apareixer a la premsa catalana.
自框架理论以来，政治信息一直在研究，比如在本案中，从演绎的角度预先定义了某些新闻框架。特别是，冲突框架已被确定为政治新闻的常规组成部分。这项研究提出了一种假设，即西班牙媒体代表了加泰罗尼亚独立公投的提议（9-N），具有冲突框架的特点。使用定量方法对马德里和加泰罗尼亚主要报纸（《国家报》、《世界报》、美国广播公司、《先锋报》、El Periodico和El Punt Avui）封面上出现的信息样本进行了内容分析。与描述性统计的文章一起，变量之间也存在显著的相关性。这个话题在半个月的媒体评论中每天都会出现在封面上，具有很高和很高的正式意义。你对冲突框架非常紧张，直到几乎四分之三的新闻报道都使用了定义它的一半功能。每月，冲突与重要性指数呈正相关。马德里媒体几个月来一直在激烈地利用这场冲突，并描述了对加泰罗尼亚机构和战车行动的负面评估，而这些评估几乎没有出现在加泰罗尼亚媒体上。
{"title":"The unnoticed challenge. Conflict framing on the Catalan independence referendum","authors":"Carlos Antonio Ballesteros Herencia","doi":"10.7238/A.V0I53.2531","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I53.2531","url":null,"abstract":"La informacio politica ha sigut objecte d'estudi des de la teoria del framing en ocasions, com en aquest cas, des d'una perspectiva deductiva que predefineix determinats marcs informatius ( news framing ). En concret el marc de conflicte s'ha assenyalat com a ingredient habitual de les noticies politiques. En aquesta investigacio es planteja la hipotesi que la premsa espanyola ha representat la proposta de referendum sobre la independencia de Catalunya (9-N) amb els trets del marc de conflicte. Es va realitzar una analisi de contingut mitjancant una metodologia quantitativa a una mostra d'informacions que havien aparegut a la portada dels principals diaris de Madrid i Catalunya ( El Pais , El Mundo , ABC , La Vanguardia , El Periodico i El Punt Avui ). Juntament amb l'article d'estadistics descriptius, tambe es va trobar l'existencia o no d'associacio significativa entre variables. Aquest tema va apareixer en portada tots els dies en la meitat o mes dels mitjans analitzats, amb una importancia formal entre alta i maxima. Es va detectar un us molt intens del marc de conflicte, ates que en gairebe tres de cada quatre noticies s'havien emprat la meitat dels trets que el defineixen. A mes, el conflicte va mostrar una associacio positiva amb l'index d'importancia. La premsa madrilenya va fer servir mes intensament el conflicte i va descriure avaluacions negatives de les accions d'institucions i carrecs catalans, que gairebe no van apareixer a la premsa catalana.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"48-64"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380083","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La representacio de la femme fatale sorgida a la mitologia i la cultura classica i recuperada fidelment per la literatura i la pintura romantica continua sent una representacio femenina que causa furor als nous productes culturals. En la ficcio televisiva, com tambe passa al cinema, la representacio d'una dona forta, seductora i capac de mobilitzar i incomodar la figura masculina suposa un reclam fidel gairebe omnipresent a les peces. Tanmateix, a la ficcio televisiva amb caracter humoristic, en concret, a les series humoristiques, l'us d'aquest o altres estereotips classics normalment suposa una adaptacio o reestructuracio que altera d'alguna manera el significat tradicional de la representacio. La ficcio televisiva, com altres productes culturals sorgits de la industria creativa, adapta, reestructura i/o redefineix l'estereotip i el representa manipulat, estandarditzat i camuflat, en un intent d'adaptar el seu significat fonamental al context en el qual reviu i a les necessitats finals del propi producte de ficcio. Aquest article preten aprofundir l'estudi de la representacio de l'estereotip de la femme fatale en les series humoristiques espanyoles, centrant-se en la reflexio sobre la presencia d'aquesta representacio a les series Aida i La que se avecina , amb l'objectiu de coneixer com es representa la femme fatale , quin sentit adquireix la seva presencia i com es manipula i distorsiona la seva estructura formal per exposar nous reflexes de femmes fatales , que son copies inexactes de l'arquetip tradicional que les sustenta.
源自神话和古典文化、从文学和浪漫主义绘画中忠实恢复的致命女性形象，在新的文化产品中仍然是一种激起愤怒的女性形象。在电视小说中，就像在电影中一样，表现一个强壮、有诱惑力、有能力调动和扰乱男性形象的女性是一种几乎无处不在的忠实主张。然而，在幽默电视小说中，特别是在幽默系列中，这种或其他经典刻板印象的使用通常涉及改编或重组，以某种方式改变了传统的表现意义。与创意产业的其他文化产品一样，电视小说对刻板印象进行了改编、重组和/或重新定义，并将其表现为被操纵、标准化和伪装，试图使其基本含义适应其复兴的背景和小说产品本身的最终需求。本文试图深化对西班牙幽默系列中致命女性刻板印象的再现研究，重点反思这种再现在Aida和La que avecina系列中的存在，以了解致命女性是如何被再现的，获得她们的存在有什么意义，她们的正式结构是如何被操纵和扭曲的，以暴露致命女性的新反映，这些反映是对支持她们的传统建筑的不正确复制。
{"title":"The femme fatale in Spanish comedy series: A renewal of the standard in the series Aida and La que se avecina","authors":"T. Hidalgo-Marí","doi":"10.7238/a.v0i53.2545","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/a.v0i53.2545","url":null,"abstract":"La representacio de la femme fatale sorgida a la mitologia i la cultura classica i recuperada fidelment per la literatura i la pintura romantica continua sent una representacio femenina que causa furor als nous productes culturals. En la ficcio televisiva, com tambe passa al cinema, la representacio d'una dona forta, seductora i capac de mobilitzar i incomodar la figura masculina suposa un reclam fidel gairebe omnipresent a les peces. Tanmateix, a la ficcio televisiva amb caracter humoristic, en concret, a les series humoristiques, l'us d'aquest o altres estereotips classics normalment suposa una adaptacio o reestructuracio que altera d'alguna manera el significat tradicional de la representacio. La ficcio televisiva, com altres productes culturals sorgits de la industria creativa, adapta, reestructura i/o redefineix l'estereotip i el representa manipulat, estandarditzat i camuflat, en un intent d'adaptar el seu significat fonamental al context en el qual reviu i a les necessitats finals del propi producte de ficcio. Aquest article preten aprofundir l'estudi de la representacio de l'estereotip de la femme fatale en les series humoristiques espanyoles, centrant-se en la reflexio sobre la presencia d'aquesta representacio a les series Aida i La que se avecina , amb l'objectiu de coneixer com es representa la femme fatale , quin sentit adquireix la seva presencia i com es manipula i distorsiona la seva estructura formal per exposar nous reflexes de femmes fatales , que son copies inexactes de l'arquetip tradicional que les sustenta.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"8 1","pages":"1-19"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380089","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Andreu Casero-Ripollés, José Vicente García Santamaría, José Fernández-Beaumont
El periodismo politico desempena un papel clave las democracias actuales. No obstante, sus caracteristicas y dinamicas de funcionamiento cambian en funcion del contexto geografico en el que se insertan. En el caso espanol, uno de sus rasgos distintivos es el alto nivel de compromiso politico de los medios. El objetivo de este articulo es analizar los principales problemas que se derivan actualmente de ese elevado grado de politizacion y, en consecuencia, los obstaculos que se presentan para el correcto funcionamiento de la democracia. Para ello, se profundiza en esta cuestion a partir de tres aspectos fundamentales: el periodismo declarativo, la influencia de los gabinetes de comunicacion y la cobertura televisiva en campana electoral basada en la proporcionalidad parlamentaria. La metodologia se basa en la aplicacion de entrevistas en profundidad a una muestra de 45 sujetos (22 periodistas, 16 actores politicos y 7 consultores politicos). Los resultados demuestran que los cuatro obstaculos definidos actuan como factor potenciador de la politizacion, ya que limitan las funciones tradicionales de observacion y supervision de la politica operadas por el periodismo y abren las puertas al control de los medios por parte de los actores politicos mediante la interferencia en las rutinas productivas. Igualmente, se detectan diferencias significativas a la hora de valorar estas obstrucciones entre los actores implicados. Los periodistas las valoran negativamente por sus implicaciones en la reduccion de su autonomia profesional, pero reconocen su incapacidad para dar una respuesta conjunta a las mismas. Por su parte, los politicos despliegan un doble discurso, lamentando la generalizacion de estas practicas pero justificando tambien su existencia como un mal menor o desviando la responsabilidad hacia los periodistas, a quienes se culpa de su vigencia.
{"title":"The politicisation of journalism in Spain: three obstacles to the professional autonomy of journalists","authors":"Andreu Casero-Ripollés, José Vicente García Santamaría, José Fernández-Beaumont","doi":"10.7238/A.V0I53.2622","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I53.2622","url":null,"abstract":"El periodismo politico desempena un papel clave las democracias actuales. No obstante, sus caracteristicas y dinamicas de funcionamiento cambian en funcion del contexto geografico en el que se insertan. En el caso espanol, uno de sus rasgos distintivos es el alto nivel de compromiso politico de los medios. El objetivo de este articulo es analizar los principales problemas que se derivan actualmente de ese elevado grado de politizacion y, en consecuencia, los obstaculos que se presentan para el correcto funcionamiento de la democracia. Para ello, se profundiza en esta cuestion a partir de tres aspectos fundamentales: el periodismo declarativo, la influencia de los gabinetes de comunicacion y la cobertura televisiva en campana electoral basada en la proporcionalidad parlamentaria. La metodologia se basa en la aplicacion de entrevistas en profundidad a una muestra de 45 sujetos (22 periodistas, 16 actores politicos y 7 consultores politicos). Los resultados demuestran que los cuatro obstaculos definidos actuan como factor potenciador de la politizacion, ya que limitan las funciones tradicionales de observacion y supervision de la politica operadas por el periodismo y abren las puertas al control de los medios por parte de los actores politicos mediante la interferencia en las rutinas productivas. Igualmente, se detectan diferencias significativas a la hora de valorar estas obstrucciones entre los actores implicados. Los periodistas las valoran negativamente por sus implicaciones en la reduccion de su autonomia profesional, pero reconocen su incapacidad para dar una respuesta conjunta a las mismas. Por su parte, los politicos despliegan un doble discurso, lamentando la generalizacion de estas practicas pero justificando tambien su existencia como un mal menor o desviando la responsabilidad hacia los periodistas, a quienes se culpa de su vigencia.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"95-109"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380093","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Hi ha claus creatives comunes als videos publicitaris virals que constitueixin un detonant per a la seva difusio entre els usuaris de les xarxes socials digitals? Per respondre aquesta pregunta medul·lar de la tesi doctoral, es va proposar un constructe analitic que triangules els indicadors seguents: drivers creatius, soques virals i ambiguitat dels continguts. L’analisi –bivariant i multivariant– de 651 videos publicitaris virals va permetre constatar la prevalenca de continguts basats en el driver de l’emocio, explicats amb recursos de la soca retorica o conceptual. L’ambiguitat es va revelar com una condicio suficient, pero no necessaria, per a activar la viralitat.
{"title":"Review of thesis: Viral marketing: creative keys of e-word of mouth","authors":"Sílvia Sivera-Bello","doi":"10.7238/A.V0I0.2830","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I0.2830","url":null,"abstract":"Hi ha claus creatives comunes als videos publicitaris virals que constitueixin un detonant per a la seva difusio entre els usuaris de les xarxes socials digitals? Per respondre aquesta pregunta medul·lar de la tesi doctoral, es va proposar un constructe analitic que triangules els indicadors seguents: drivers creatius, soques virals i ambiguitat dels continguts. L’analisi –bivariant i multivariant– de 651 videos publicitaris virals va permetre constatar la prevalenca de continguts basats en el driver de l’emocio, explicats amb recursos de la soca retorica o conceptual. L’ambiguitat es va revelar com una condicio suficient, pero no necessaria, per a activar la viralitat.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"0001-5"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-12-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380062","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El presente articulo analiza algunos aspectos relativos a la produccion de documentales en el campo especifico de la inmigracion subsahariana en Espana a lo largo de la ultima decada, para constatar como ha evolucionado y que variantes la afectan. Ello nos permitira determinar quienes son los agentes productores, como se comprometen televisiones, instituciones y otros organismos y hasta que punto este tipo de creaciones se erigen en un canal de transformacion social. Recurrimos para ello al analisis cuantitativo y cualitativo de un corpus representativo de cuarenta y un documentales de produccion espanola enmarcados entre 2001 y 2011, un periodo en el que se han experimentado momentos de auge y crisis para el documental espanol en general y el documental de tematica migratoria en particular. Este articulo demuestra que Cataluna ha sido en su conjunto la comunidad que ha producido un mayor numero de documentales sobre inmigracion subsahariana y sostiene que en Espana su produccion ha sido muy dependiente de los vaivenes economicos, las politicas publicas sobre inmigracion, las «crisis de las pateras» y la propia dinamica de los medios de comunicacion. Finalmente, proponemos tendencias en auge en la busqueda de nuevas formas de financiacion.
{"title":"Documentaries, industry and social engagement. Sub-Saharan immigration as a case study","authors":"L. Garcia","doi":"10.7238/A.V0I52.2376","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I52.2376","url":null,"abstract":"El presente articulo analiza algunos aspectos relativos a la produccion de documentales en el campo especifico de la inmigracion subsahariana en Espana a lo largo de la ultima decada, para constatar como ha evolucionado y que variantes la afectan. Ello nos permitira determinar quienes son los agentes productores, como se comprometen televisiones, instituciones y otros organismos y hasta que punto este tipo de creaciones se erigen en un canal de transformacion social. Recurrimos para ello al analisis cuantitativo y cualitativo de un corpus representativo de cuarenta y un documentales de produccion espanola enmarcados entre 2001 y 2011, un periodo en el que se han experimentado momentos de auge y crisis para el documental espanol en general y el documental de tematica migratoria en particular. Este articulo demuestra que Cataluna ha sido en su conjunto la comunidad que ha producido un mayor numero de documentales sobre inmigracion subsahariana y sostiene que en Espana su produccion ha sido muy dependiente de los vaivenes economicos, las politicas publicas sobre inmigracion, las «crisis de las pateras» y la propia dinamica de los medios de comunicacion. Finalmente, proponemos tendencias en auge en la busqueda de nuevas formas de financiacion.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"12 1","pages":"1-15"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-06-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380014","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La percepcio d'Angela Merkel per part de la ciutadania espanyola ha experimentat un tomb qualitatiu en els ultims anys, incrementant-se les valoracions de caracter negatiu conforme ens apropem al present. Aquesta tendencia obeeix a un creixent protagonisme de la cancellera alemanya en la nostra agenda politica, fruit del paper de lideratge que exerceix a la Unio Europea. Partint d'aquests fets, el present article analitza el paper del diari La Vanguardia a la construccio mediatica d'aquesta lider de facto. Mitjancant l'analisi dels textos d'opinio publicats en el periode circumdant a les tres ultimes eleccions federals alemanyes (celebrades el 2005, 2009 i 2013), comprovem la influencia del medi en la formacio de les percepcions sostingudes pels ciutadans, vinculant-les amb els resultats mes destacats dels estudis sociologics i les enquestes que a ella es refereixen. Mitjancant l'analisi dels aspectes formals i de contingut d'aquestes peces, i prenent sempre en consideracio els mitjans de comunicacio com a agents fonamentals en el proces de formacio de judicis i valoracions politiques, s'analitza l'evolucio d'un corrent d'opinio cada vegada mes desfavorable cap a la ja batejada pels mitjans com «la freda propietaria d'Europa».
{"title":"The austerity Chancellor: Angela Merkel’s image construction in La Vanguardia","authors":"Miriam Suárez Romero, L. R. R. Domínguez","doi":"10.7238/A.V0I52.2511","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I52.2511","url":null,"abstract":"La percepcio d'Angela Merkel per part de la ciutadania espanyola ha experimentat un tomb qualitatiu en els ultims anys, incrementant-se les valoracions de caracter negatiu conforme ens apropem al present. Aquesta tendencia obeeix a un creixent protagonisme de la cancellera alemanya en la nostra agenda politica, fruit del paper de lideratge que exerceix a la Unio Europea. Partint d'aquests fets, el present article analitza el paper del diari La Vanguardia a la construccio mediatica d'aquesta lider de facto. Mitjancant l'analisi dels textos d'opinio publicats en el periode circumdant a les tres ultimes eleccions federals alemanyes (celebrades el 2005, 2009 i 2013), comprovem la influencia del medi en la formacio de les percepcions sostingudes pels ciutadans, vinculant-les amb els resultats mes destacats dels estudis sociologics i les enquestes que a ella es refereixen. Mitjancant l'analisi dels aspectes formals i de contingut d'aquestes peces, i prenent sempre en consideracio els mitjans de comunicacio com a agents fonamentals en el proces de formacio de judicis i valoracions politiques, s'analitza l'evolucio d'un corrent d'opinio cada vegada mes desfavorable cap a la ja batejada pels mitjans com «la freda propietaria d'Europa».","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"63-79"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-06-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380073","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La investigacion parte de la idea de la comunicacion como un elemento nuclear, capaz de agravar o de mitigar una crisis y de que las crisis publicas cuando no se logran cerrar de manera adecuada se enquistan y presentan una sucesion de fases agudas. La crisis de comunicacion vivida por el Partido Popular tras la publicacion del llamado “caso Barcenas”, que afecta al que extesorero nacional de esta formacion politica, es un ejemplo de esta situacion y constituye el objeto de estudio de este trabajo. Se trata de un caso con cierto recorrido en el tiempo pero cuya actualidad no ha mermado. De hecho, en cierta manera representa un escenario comun a la mayoria de fuerzas politicas espanolas en los ultimos anos. La investigacion busca conocer como fue la respuesta comunicativa del PP ante este escandalo durante dos de sus fases agudas en 2013 y como fue la cobertura de la prensa. Para ello, se han analizado mediante el analisis de contenido las acciones comunicativas del PP en ambos periodos (cualitativo) y todas las noticias publicadas en El Pais y El Mundo sobre el tema en esos dias (cuantitativo). Los resultados muestran que los escandalos de corrupcion politica conducen a la perdida de confianza de la prensa en los partidos politicos y tambien ponen de manifiesto el enquistamiento de una crisis en sucesivas fases agudas cuando no se cierra adecuadamente.
{"title":"The Spanish press’s loss of confidence, in a context of political corruption: the ‘Bárcenas scandal’ in El País and El Mundo","authors":"C. Zurutuza-Muñoz, José Juan Verón-Lassa","doi":"10.7238/A.V0I52.2536","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I52.2536","url":null,"abstract":"La investigacion parte de la idea de la comunicacion como un elemento nuclear, capaz de agravar o de mitigar una crisis y de que las crisis publicas cuando no se logran cerrar de manera adecuada se enquistan y presentan una sucesion de fases agudas. La crisis de comunicacion vivida por el Partido Popular tras la publicacion del llamado “caso Barcenas”, que afecta al que extesorero nacional de esta formacion politica, es un ejemplo de esta situacion y constituye el objeto de estudio de este trabajo. Se trata de un caso con cierto recorrido en el tiempo pero cuya actualidad no ha mermado. De hecho, en cierta manera representa un escenario comun a la mayoria de fuerzas politicas espanolas en los ultimos anos. La investigacion busca conocer como fue la respuesta comunicativa del PP ante este escandalo durante dos de sus fases agudas en 2013 y como fue la cobertura de la prensa. Para ello, se han analizado mediante el analisis de contenido las acciones comunicativas del PP en ambos periodos (cualitativo) y todas las noticias publicadas en El Pais y El Mundo sobre el tema en esos dias (cuantitativo). Los resultados muestran que los escandalos de corrupcion politica conducen a la perdida de confianza de la prensa en los partidos politicos y tambien ponen de manifiesto el enquistamiento de una crisis en sucesivas fases agudas cuando no se cierra adecuadamente.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"113-127"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-06-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380077","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Catalunya disposa d’una xarxa de mes de cinc-cents museus i col·leccions oberts al public. Uns espais que van ser visitats fisicament l’any 2013 per mes de vint milions de persones. Ara be, aquesta amplia xarxa no sempre es visible a internet, on la presencia d’aquestes institucions catalanes es desigual. L’article analitza l’us que els diversos museus i col·leccions oberts al public catalans fan d’internet com a instrument a traves del qual interactuar amb el public: s’analitzen des del correu electronic fins a les xarxes socials, tot passant per les diverses pagines webs. L’estudi inclou el conjunt de centres catalans, tot posant una especial atencio en aquells que tenen mes rellevancia. Els resultats mostren com la presencia dels museus i col·leccions catalans a internet segueix sent desigual. Hi ha un bon nombre d’institucions sense presencia directa a internet, al costat de centres molt actius. El correu electronic es l’eina mes habitual, tot i que no s’utilitza per a interactuar amb el public. Les pagines webs estan relativament difoses, mentre que la presencia a les xarxes socials segueix sent molt limitada tant en nombre d’institucions presents com de continguts exposats. Un element que influeix directament en el nombre de seguidors que tenen els diversos centres, aixi com en les repercussions que es poden generar a traves d’aquest mitja.
{"title":"Museums yet to embrace the digital age: the presence of Catalan museums on the internet","authors":"Daniel Paül i Agustí","doi":"10.7238/A.V0I52.2434","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/A.V0I52.2434","url":null,"abstract":"Catalunya disposa d’una xarxa de mes de cinc-cents museus i col·leccions oberts al public. Uns espais que van ser visitats fisicament l’any 2013 per mes de vint milions de persones. Ara be, aquesta amplia xarxa no sempre es visible a internet, on la presencia d’aquestes institucions catalanes es desigual. L’article analitza l’us que els diversos museus i col·leccions oberts al public catalans fan d’internet com a instrument a traves del qual interactuar amb el public: s’analitzen des del correu electronic fins a les xarxes socials, tot passant per les diverses pagines webs. L’estudi inclou el conjunt de centres catalans, tot posant una especial atencio en aquells que tenen mes rellevancia. Els resultats mostren com la presencia dels museus i col·leccions catalans a internet segueix sent desigual. Hi ha un bon nombre d’institucions sense presencia directa a internet, al costat de centres molt actius. El correu electronic es l’eina mes habitual, tot i que no s’utilitza per a interactuar amb el public. Les pagines webs estan relativament difoses, mentre que la presencia a les xarxes socials segueix sent molt limitada tant en nombre d’institucions presents com de continguts exposats. Un element que influeix directament en el nombre de seguidors que tenen els diversos centres, aixi com en les repercussions que es poden generar a traves d’aquest mitja.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"81-96"},"PeriodicalIF":1.0,"publicationDate":"2015-06-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71380071","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：