Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3412
María Petra Sáiz Antón
Els escandols de corrupcio a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector public i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governanca i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que es responsabilitat dels interventors del sector public. En aquest treball s’analitza la configuracio actual del control intern en les administracions publiques, les seves debilitats i fortaleses. Tambe es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecucio dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informacio financera, l’eficacia, l’eficiencia de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevencio efectiva del frau i la corrupcio.
{"title":"El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics (CA-EN)","authors":"María Petra Sáiz Antón","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3412","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3412","url":null,"abstract":"Els escandols de corrupcio a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector public i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governanca i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que es responsabilitat dels interventors del sector public. En aquest treball s’analitza la configuracio actual del control intern en les administracions publiques, les seves debilitats i fortaleses. Tambe es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecucio dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informacio financera, l’eficacia, l’eficiencia de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevencio efectiva del frau i la corrupcio.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"87-101"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48084890","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3378
Alejandro D. Leiva López
El regim economic de les activitats regulades del sector electric constitueix una peca clau per aconseguir un sistema de subministrament d'electricitat baix en emissions de carboni i que representi el menor cost possible pel consumidor. El treball que presentem te per objecte examinar les noves competencies atribuides a la CNMC en materia de regim economic de les activitats regulades del sector electric, i en particular en relacio amb la fixacio dels peatges d'acces i de la taxa de retribucio financera aplicable a empreses transportistes i distribuidores. Aixi doncs, realitzem una analisi critica de les circulars normatives que sobre aquesta materia ha elaborat l'autoritat reguladora nacional, en un context d'intens debat entre els diferents agents economics implicats, el MITECO i la propia CNMC.
{"title":"Nou règim econòmic de les activitats regulades al sector elèctric espanyol. En particular: els peatges d’accés i la taxa de retribució financera","authors":"Alejandro D. Leiva López","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3378","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3378","url":null,"abstract":"El regim economic de les activitats regulades del sector electric constitueix una peca clau per aconseguir un sistema de subministrament d'electricitat baix en emissions de carboni i que representi el menor cost possible pel consumidor. El treball que presentem te per objecte examinar les noves competencies atribuides a la CNMC en materia de regim economic de les activitats regulades del sector electric, i en particular en relacio amb la fixacio dels peatges d'acces i de la taxa de retribucio financera aplicable a empreses transportistes i distribuidores. Aixi doncs, realitzem una analisi critica de les circulars normatives que sobre aquesta materia ha elaborat l'autoritat reguladora nacional, en un context d'intens debat entre els diferents agents economics implicats, el MITECO i la propia CNMC.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"196-211"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43460306","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3420
M. B. I. Serramalera
El ejercicio de un derecho fundamental nunca puede ser objeto de sancion (desde la STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimension objetiva de los derechos fundamentales impone a los poderes publicos la obligacion de tener presente su contenido constitucional. La STS 459/2019 no desarrolla ningun esfuerzo hermeneutico en ese sentido. Es mas, su punto de partida se situa en el opuesto y hace encajar de forma directa conductas en tipos delictivos, sin cuestionarse si podian estar amparadas por un derecho fundamental. Tal desentendimiento es claro respecto de tres condenados cuyas conductas encajan en el contenido de dos derechos fundamentales: en el derecho al ejercicio de cargo publico libre de injerencias (Carme Forcadell); y en el derecho de reunion (Jordi Cuixart y Jordi Sanchez). Ademas, la sentencia incurre en una interpretacion extensiva in malam partem del delito de sedicion que conduce a una imprevisibilidad de la condena, proscrita en el articulo 25.1 de la CE.
{"title":"La desafecció de l'STS 459/2019 pels drets fonamentals: lliure exercici de càrrec públic, reunió i principi de legalitat","authors":"M. B. I. Serramalera","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3420","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3420","url":null,"abstract":"El ejercicio de un derecho fundamental nunca puede ser objeto de sancion (desde la STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimension objetiva de los derechos fundamentales impone a los poderes publicos la obligacion de tener presente su contenido constitucional. La STS 459/2019 no desarrolla ningun esfuerzo hermeneutico en ese sentido. Es mas, su punto de partida se situa en el opuesto y hace encajar de forma directa conductas en tipos delictivos, sin cuestionarse si podian estar amparadas por un derecho fundamental. Tal desentendimiento es claro respecto de tres condenados cuyas conductas encajan en el contenido de dos derechos fundamentales: en el derecho al ejercicio de cargo publico libre de injerencias (Carme Forcadell); y en el derecho de reunion (Jordi Cuixart y Jordi Sanchez). Ademas, la sentencia incurre en una interpretacion extensiva in malam partem del delito de sedicion que conduce a una imprevisibilidad de la condena, proscrita en el articulo 25.1 de la CE.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"123-136"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46277929","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3344
Jorge Castellanos Claramunt
La incidencia de la intel·ligencia artificial i l'us dels algoritmes en molts ambits publics impliquen una relacio frontal amb els sistemes democratics. Aixi, ja sigui des d'un punt de vista individual, ja sigui des de l'actuacio de les administracions publiques, els algoritmes incideixen de manera directa en la vida de les persones. Davant d'aquesta situacio, analitzada des d'un prisma politic i juridic, cal indicar els problemes que poden derivar d'aquesta millora en l'eficiencia de les actuacions en l'ambit public, principalment per la incidencia que poden tenir respecte els drets fonamentals, relacionant especialment aquest progres tecnologic amb la perdua de llibertat i la dificultat de complir amb el principi de transparencia de les administracions publiques.
{"title":"Democràcia, Administració pública i intel·ligència artificial des d'una perspectiva política i jurídica","authors":"Jorge Castellanos Claramunt","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3344","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3344","url":null,"abstract":"La incidencia de la intel·ligencia artificial i l'us dels algoritmes en molts ambits publics impliquen una relacio frontal amb els sistemes democratics. Aixi, ja sigui des d'un punt de vista individual, ja sigui des de l'actuacio de les administracions publiques, els algoritmes incideixen de manera directa en la vida de les persones. Davant d'aquesta situacio, analitzada des d'un prisma politic i juridic, cal indicar els problemes que poden derivar d'aquesta millora en l'eficiencia de les actuacions en l'ambit public, principalment per la incidencia que poden tenir respecte els drets fonamentals, relacionant especialment aquest progres tecnologic amb la perdua de llibertat i la dificultat de complir amb el principi de transparencia de les administracions publiques.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"137-147"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43749290","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3418
Joan Amenós Álamo
El present treball examina el model institucional dels secretaris d’Administracio local en la lluita contra la corrupcio. Els secretaris d’Administracio local aporten un saber professional i especialitzat que es certifica amb les proves d’habilitacio. Analitzem despres la provisio de llocs de treball. Valorem seguidament les limitacions territorials, funcionals i organitzatives de la seva actuacio i, finalment, fem referencia a aspectes formals i informals que afavoreixen la seva independencia.
{"title":"Són els secretaris d’Administració local una eina institucional adequada contra la corrupció? (CA-EN)","authors":"Joan Amenós Álamo","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3418","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3418","url":null,"abstract":"El present treball examina el model institucional dels secretaris d’Administracio local en la lluita contra la corrupcio. Els secretaris d’Administracio local aporten un saber professional i especialitzat que es certifica amb les proves d’habilitacio. Analitzem despres la provisio de llocs de treball. Valorem seguidament les limitacions territorials, funcionals i organitzatives de la seva actuacio i, finalment, fem referencia a aspectes formals i informals que afavoreixen la seva independencia.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"20-34"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68931226","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3385
David Fernández-Rojo
espanolTres anos despues de la transformacion de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundizacion de sus tareas operativas. Este articulo analiza comparativamente en que medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su autonomia y sus actividades operativas, ejecutivas y de supervision respecto a los Estados miembros conferidas en su momento por el Reglamento 2016/1624. Si la capacidad de intervencion de la GEFC directamente sobre el terreno constituyo la principal novedad del Reglamento 2016/1624, la introduccion de un cuerpo permanente de 10.000 guardias de fronteras y el desarrollo de poderes ejecutivos y coercitivos por parte del personal estatutario de la Agencia ha tenido un impacto equiparable en relacion con el Reglamento 2019/1896. Ahora bien, lejos de centralizar a nivel europeo la administracion de las fronteras exteriores, el mandato operativo de la GEFC continua centrandose en supervisar la gestion eficaz de las fronteras por parte de los Estados miembros y en asistir a aquellas autoridades nacionales sujetas a presiones migratorias extraordinarias. EnglishThree years after the transformation of the decentralised agency FRONTEX into the European Border and Coast Guard (EBCG), Regulation 2019/1896 continues strengthening its operational tasks. This article analyses to what extent Regulation 2019/1896 reinforces EBCG’s autonomy and its operational, executive and supervisory activities, conferred by the former Regulation 2016/1624. While the EBCG’s function to intervene directly on the ground was the main novelty brought in by Regulation 2016/1624, the introduction of a permanent body of 10,000 border guards and the development of executive and coercive powers by the statutory staff of the Agency has had a comparable impact regarding Regulation 2019/1896. However, far from centralising the administration of external borders at the European level, the EBCG’s operational mandate continues to focus on monitoring effective border management by the member states and assisting those national authorities subject to extraordinary migratory pressures.
{"title":"Los poderes ejecutivos de la guardia europea de fronteras y costas: del Reglamento 2016/1624 al Reglamento 2019/1896","authors":"David Fernández-Rojo","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3385","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3385","url":null,"abstract":"espanolTres anos despues de la transformacion de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundizacion de sus tareas operativas. Este articulo analiza comparativamente en que medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su autonomia y sus actividades operativas, ejecutivas y de supervision respecto a los Estados miembros conferidas en su momento por el Reglamento 2016/1624. Si la capacidad de intervencion de la GEFC directamente sobre el terreno constituyo la principal novedad del Reglamento 2016/1624, la introduccion de un cuerpo permanente de 10.000 guardias de fronteras y el desarrollo de poderes ejecutivos y coercitivos por parte del personal estatutario de la Agencia ha tenido un impacto equiparable en relacion con el Reglamento 2019/1896. Ahora bien, lejos de centralizar a nivel europeo la administracion de las fronteras exteriores, el mandato operativo de la GEFC continua centrandose en supervisar la gestion eficaz de las fronteras por parte de los Estados miembros y en asistir a aquellas autoridades nacionales sujetas a presiones migratorias extraordinarias. EnglishThree years after the transformation of the decentralised agency FRONTEX into the European Border and Coast Guard (EBCG), Regulation 2019/1896 continues strengthening its operational tasks. This article analyses to what extent Regulation 2019/1896 reinforces EBCG’s autonomy and its operational, executive and supervisory activities, conferred by the former Regulation 2016/1624. While the EBCG’s function to intervene directly on the ground was the main novelty brought in by Regulation 2016/1624, the introduction of a permanent body of 10,000 border guards and the development of executive and coercive powers by the statutory staff of the Agency has had a comparable impact regarding Regulation 2019/1896. However, far from centralising the administration of external borders at the European level, the EBCG’s operational mandate continues to focus on monitoring effective border management by the member states and assisting those national authorities subject to extraordinary migratory pressures.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"181-195"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47257196","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3416
Clara Isabel Velasco Rico
Aquest article ofereix una aproximacio doctrinal al concepte de grup d’interes i analitza l’evolucio dels principals models reguladors assajats en l’ambit comparat. Posteriorment, s’aplica aquest bagatge teoric a la situacio actual de la regulacio dels grups d’interes a l’Estat espanyol i es fa una valoracio de la normativa catalana en la materia.
{"title":"L’evolució de la regulació dels grups d’interès i els instruments per al control de la seva activitat. Especial referència a la normativa catalana (CA-EN)","authors":"Clara Isabel Velasco Rico","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3416","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3416","url":null,"abstract":"Aquest article ofereix una aproximacio doctrinal al concepte de grup d’interes i analitza l’evolucio dels principals models reguladors assajats en l’ambit comparat. Posteriorment, s’aplica aquest bagatge teoric a la situacio actual de la regulacio dels grups d’interes a l’Estat espanyol i es fa una valoracio de la normativa catalana en la materia.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"102-122"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43686020","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3462
Gemma Rubí, L. Toledano, B. D. R. Permanyer
L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupcio politica a la Catalunya contemporania. En primer lloc, analitza la participacio dels homes de negocis catalans en la construccio de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauracio borbonica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme politic. Finalment, l’accent es focalitza en les practiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupa Francesc Cambo amb la corrupcio sistemica a l’Argentina mitjancant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupcio politica espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipotesi interpretativa en molts sentits valida per comprendre tant la corrupcio politica espanyola com la catalana.
{"title":"Sobre la corrupció política a Catalunya dins l’Espanya contemporània","authors":"Gemma Rubí, L. Toledano, B. D. R. Permanyer","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3462","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3462","url":null,"abstract":"L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupcio politica a la Catalunya contemporania. En primer lloc, analitza la participacio dels homes de negocis catalans en la construccio de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauracio borbonica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme politic. Finalment, l’accent es focalitza en les practiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupa Francesc Cambo amb la corrupcio sistemica a l’Argentina mitjancant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupcio politica espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipotesi interpretativa en molts sentits valida per comprendre tant la corrupcio politica espanyola com la catalana.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"1-19"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43148847","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3413
Oscar Capdeferro Villagrasa
L’any 2019 es va celebrar el 10e aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiencia, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atencio a aquells ambits de major rellevancia, com ara les denuncies anonimes i la proteccio de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’analisi previa, es plantegen linies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupcio catala efectiu encara en construccio. Les principals propostes son reforcar la proteccio de les persones denunciants i clarificar el sistema de denuncies davant l’OAC, reconeixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creacio lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulacio de consultes no vinculants i promoure la modernitzacio tecnologica de la lluita contra la corrupcio a Catalunya.
{"title":"El paper de l'Oficina Antifrau de Catalunya en la lluita contra la corrupció en el sector públic català. Anàlisi i propostes de reforma amb motiu del seu 10è aniversari","authors":"Oscar Capdeferro Villagrasa","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3413","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3413","url":null,"abstract":"L’any 2019 es va celebrar el 10e aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiencia, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atencio a aquells ambits de major rellevancia, com ara les denuncies anonimes i la proteccio de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’analisi previa, es plantegen linies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupcio catala efectiu encara en construccio. Les principals propostes son reforcar la proteccio de les persones denunciants i clarificar el sistema de denuncies davant l’OAC, reconeixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creacio lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulacio de consultes no vinculants i promoure la modernitzacio tecnologica de la lluita contra la corrupcio a Catalunya.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"35-64"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43602811","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2020-06-10DOI: 10.2436/RCDP.I60.2020.3393
Raül Digón Martín
EnglishIn recent years, laws and public policy programmes concerning historical and democratic memory with a nationwide and regional scope have been passed in Spain. The article presented deals with this phenomenon of legal and political science interest within the territorial scope of the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and the Valencian Country. The purpose of the text is to analyse the theoretical foundations, the structure and the contents of the laws that structure the Catalan, Balearic and Valencian legal frameworks concerning the matter, based on a preliminary review of the central government legislation. Consequently, it points out shortcomings in the (central and regional government) legislation examined, and makes proposals for interdisciplinary coordination between public administrations among the public powers, in order to better meet the public’s demands concerning the rights to truth, justice, reparations and guarantees of non-repetition, conceived of as principles of transitional justice. catalaDurant els darrers anys s’han aprovat a Espanya lleis i programes de politiques publiques de memoria historica i democratica d’abast estatal i autonomic. L’article presentat tracta d’aquest fenomen d’interes juridic i politologic, en l’ambit territorial de les comunitats autonomes de Catalunya, les Illes Balears i el Pais Valencia. El text te per objecte analitzar els fonaments teorics, l’estructura i els continguts de les lleis que conformen els marcs juridics catala, balear i valencia en la materia, a partir d’una revisio preliminar de la llei estatal. En consequencia, assenyala mancances de la legislacio —central i autonomica— examinada i planteja propostes de coordinacio interadministrativa i interdisciplinaria entre els poders publics, per tal d’atendre millor les demandes ciutadanes entorn dels drets a la veritat, la justicia, la reparacio i les garanties de no repeticio, concebuts com a principis de justicia transicional.
{"title":"Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria històrica a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (CA-EN)","authors":"Raül Digón Martín","doi":"10.2436/RCDP.I60.2020.3393","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I60.2020.3393","url":null,"abstract":"EnglishIn recent years, laws and public policy programmes concerning historical and democratic memory with a nationwide and regional scope have been passed in Spain. The article presented deals with this phenomenon of legal and political science interest within the territorial scope of the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and the Valencian Country. The purpose of the text is to analyse the theoretical foundations, the structure and the contents of the laws that structure the Catalan, Balearic and Valencian legal frameworks concerning the matter, based on a preliminary review of the central government legislation. Consequently, it points out shortcomings in the (central and regional government) legislation examined, and makes proposals for interdisciplinary coordination between public administrations among the public powers, in order to better meet the public’s demands concerning the rights to truth, justice, reparations and guarantees of non-repetition, conceived of as principles of transitional justice. catalaDurant els darrers anys s’han aprovat a Espanya lleis i programes de politiques publiques de memoria historica i democratica d’abast estatal i autonomic. L’article presentat tracta d’aquest fenomen d’interes juridic i politologic, en l’ambit territorial de les comunitats autonomes de Catalunya, les Illes Balears i el Pais Valencia. El text te per objecte analitzar els fonaments teorics, l’estructura i els continguts de les lleis que conformen els marcs juridics catala, balear i valencia en la materia, a partir d’una revisio preliminar de la llei estatal. En consequencia, assenyala mancances de la legislacio —central i autonomica— examinada i planteja propostes de coordinacio interadministrativa i interdisciplinaria entre els poders publics, per tal d’atendre millor les demandes ciutadanes entorn dels drets a la veritat, la justicia, la reparacio i les garanties de no repeticio, concebuts com a principis de justicia transicional.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"148-180"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-06-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45154343","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：