Pub Date : 2019-12-12DOI: 10.2436/RCDP.I59.2019.3326
A. Boix
L’article revisa criticament la regulacio juridica dels usos linguistics en l’ensenyament a Catalunya en el periode historic compres entre 1714 i 1931. L’analisi de les disposicions normatives, des del Decret de Nova Planta fins a l’adveniment de la II Republica, es completa amb una revisio mes politologica, centrada a prendre en consideracio el context sociopolitic del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats parlamentaris que varen propiciar diverses iniciatives politiques d’incidencia en la materia. Resseguint aquests antecedents normatius i debats politics, es constata que la presencia, l’ensenyament i l’us de la llengua catalana a les aules de les escoles del Principat constitueix una fita assolida despres de segles d’imposicio normativa de la llengua castellana com a unica llengua docent i d’aprenentatge. En aquest escenari, la reivindicacio politica d’una plena normalitzacio de la llengua catalana a l’ensenyament esdevindra una reclamacio recurrent a diverses iniciatives politiques defensades els darrers segles. Constitueix, de fet, una reivindicacio latent sempre que s’han debatut projectes de reivindicacio d’un marc de reconeixement i autonomia per a Catalunya, bo i esdevenint, semblantment, un element central en les diferents mesures de politica linguistica que, en un sentit o altre, han estat concebudes amb l’objectiu d’intervenir en la regulacio dels usos linguistics al Principat.
{"title":"Llengua i ensenyament a Catalunya (1714-1931): revisió crítica d'una reivindicació històrica desatesa = Language and Teaching in Catalonia (1714-1931): a Critical Review of an Ignored Historical Demand","authors":"A. Boix","doi":"10.2436/RCDP.I59.2019.3326","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I59.2019.3326","url":null,"abstract":"L’article revisa criticament la regulacio juridica dels usos linguistics en l’ensenyament a Catalunya en el periode historic compres entre 1714 i 1931. L’analisi de les disposicions normatives, des del Decret de Nova Planta fins a l’adveniment de la II Republica, es completa amb una revisio mes politologica, centrada a prendre en consideracio el context sociopolitic del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats parlamentaris que varen propiciar diverses iniciatives politiques d’incidencia en la materia. Resseguint aquests antecedents normatius i debats politics, es constata que la presencia, l’ensenyament i l’us de la llengua catalana a les aules de les escoles del Principat constitueix una fita assolida despres de segles d’imposicio normativa de la llengua castellana com a unica llengua docent i d’aprenentatge. En aquest escenari, la reivindicacio politica d’una plena normalitzacio de la llengua catalana a l’ensenyament esdevindra una reclamacio recurrent a diverses iniciatives politiques defensades els darrers segles. Constitueix, de fet, una reivindicacio latent sempre que s’han debatut projectes de reivindicacio d’un marc de reconeixement i autonomia per a Catalunya, bo i esdevenint, semblantment, un element central en les diferents mesures de politica linguistica que, en un sentit o altre, han estat concebudes amb l’objectiu d’intervenir en la regulacio dels usos linguistics al Principat.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"131-147"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2019-12-12","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46722411","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-12DOI: 10.2436/RCDP.I59.2019.3355
Andreu Olesti Rayo
La crisi economica i financera que es va iniciar fa una decada, amb totes les seves consequencies adverses, ha comportat l’adopcio d’un conjunt normatiu que, tot i ser heterogeni i complex, ha propiciat un enfortiment de la Unio Economica i Monetaria (UEM). En l’actualitat, sense la pressio per donar respostes immediates, les institucions de la Unio Europea (UE) i els seus paisos membres reflexionen sobre com simplificar i racionalitzar les accions adoptades i, simultaniament, proposen actuacions per avancar en l’aprofundiment de la UEM. En aquest treball examinem les propostes i les mesures que considerem mes significatives dirigides a reforcar la governanca economica de la UE i a completar la consecucio de la Unio Bancaria.
{"title":"La consolidació institucional de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea: propostes i realitzacions (CA-ES-EN)","authors":"Andreu Olesti Rayo","doi":"10.2436/RCDP.I59.2019.3355","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I59.2019.3355","url":null,"abstract":"La crisi economica i financera que es va iniciar fa una decada, amb totes les seves consequencies adverses, ha comportat l’adopcio d’un conjunt normatiu que, tot i ser heterogeni i complex, ha propiciat un enfortiment de la Unio Economica i Monetaria (UEM). En l’actualitat, sense la pressio per donar respostes immediates, les institucions de la Unio Europea (UE) i els seus paisos membres reflexionen sobre com simplificar i racionalitzar les accions adoptades i, simultaniament, proposen actuacions per avancar en l’aprofundiment de la UEM. En aquest treball examinem les propostes i les mesures que considerem mes significatives dirigides a reforcar la governanca economica de la UE i a completar la consecucio de la Unio Bancaria.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"36-51"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2019-12-12","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44114400","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-12-01DOI: 10.2436/RCDP.I59.2019.3386
Mariona Illamola Dausà
Aquest dossier te per objecte la sistematitzacio de la bibliografia mes actualitzada i dels recursos mes rellevants sobre dos aspectes en l’estat actual de la integracio europea. Per la seva novetat i particularitat, s’han escollit dues questions. D’una banda, l’anomenat Brexit, i, per tant, les implicacions de l’activacio per primer cop de l’article 50 TUE, amb la particularitat i la problematica que en deriven, especialment, pel fet que siguin el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord qui ho hagi fet, atesa la situacio entre la Republica d’Irlanda i Irlanda del Nord. I, de l’altra, les possibles vulneracions de l’estat de dret per part d’Hongria i Polonia, que han comportat, tambe per primer cop, l’activacio del Marc de l’Estat de Dret i de l’inici del mecanisme preventiu de l’article 7 TUE, complementat amb la interposicio de recursos d’incompliment. En aquest dossier s’han classificat aquests dos desafiaments de manera separada. Aixi mateix, a l’apartat relatiu a l’estat de dret tambe es tracten de manera diferenciada tots dos paisos.
{"title":"Dossier sobre la integració europea: especial referència al Brexit i l’estat de dret","authors":"Mariona Illamola Dausà","doi":"10.2436/RCDP.I59.2019.3386","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I59.2019.3386","url":null,"abstract":"Aquest dossier te per objecte la sistematitzacio de la bibliografia mes actualitzada i dels recursos mes rellevants sobre dos aspectes en l’estat actual de la integracio europea. Per la seva novetat i particularitat, s’han escollit dues questions. D’una banda, l’anomenat Brexit, i, per tant, les implicacions de l’activacio per primer cop de l’article 50 TUE, amb la particularitat i la problematica que en deriven, especialment, pel fet que siguin el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord qui ho hagi fet, atesa la situacio entre la Republica d’Irlanda i Irlanda del Nord. I, de l’altra, les possibles vulneracions de l’estat de dret per part d’Hongria i Polonia, que han comportat, tambe per primer cop, l’activacio del Marc de l’Estat de Dret i de l’inici del mecanisme preventiu de l’article 7 TUE, complementat amb la interposicio de recursos d’incompliment. En aquest dossier s’han classificat aquests dos desafiaments de manera separada. Aixi mateix, a l’apartat relatiu a l’estat de dret tambe es tracten de manera diferenciada tots dos paisos.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"148-179"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2019-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43910802","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2019-01-01DOI: 10.2436/RCDP.I0.2019.3284
Urías Martínez, Joaquín Pablo
El articulo 155 CE disena un sistema de intervencion ejecutiva estatal que no es reconducible, sin mas, a la figura de la coercion estatal. No se trata de un mecanismo reglado por el que el Estado central interviene sobre la comunidad autonoma ante un incumplimiento reglado, contrastado y revisable juridicamente. Bien al contrario, es un instrumento politico a disposicion del Gobierno de la Nacion, con autorizacion del Senado, para imponer su vision sobre la de la comunidad autonoma. Esta naturaleza discrecional marca los limites de su control jurisdiccional, que no puede extenderse a la causa habilitante, pero tambien exige una interpretacion restrictiva de las condiciones para su aplicacion. Ello es especialmente asi en la medida en que se trata de un regimen excepcional alternativo al modelo ordinario de distribucion territorial del poder.
{"title":"El artículo 155 CE: alcance y límites de una excepción constitucional","authors":"Urías Martínez, Joaquín Pablo","doi":"10.2436/RCDP.I0.2019.3284","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I0.2019.3284","url":null,"abstract":"El articulo 155 CE disena un sistema de intervencion ejecutiva estatal que no es reconducible, sin mas, a la figura de la coercion estatal. No se trata de un mecanismo reglado por el que el Estado central interviene sobre la comunidad autonoma ante un incumplimiento reglado, contrastado y revisable juridicamente. Bien al contrario, es un instrumento politico a disposicion del Gobierno de la Nacion, con autorizacion del Senado, para imponer su vision sobre la de la comunidad autonoma. Esta naturaleza discrecional marca los limites de su control jurisdiccional, que no puede extenderse a la causa habilitante, pero tambien exige una interpretacion restrictiva de las condiciones para su aplicacion. Ello es especialmente asi en la medida en que se trata de un regimen excepcional alternativo al modelo ordinario de distribucion territorial del poder.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"101-114"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2019-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68931405","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.2976
Catalina Ruiz-Rico Ruiz
La finalitat d'aquest estudi s'orienta a la normativitzacio del conflicte d'interessos en els parlaments be a traves de mecanismes de self restraint o externalitzats. El seu plantejament se centra en la ineficacia de les respostes actuals al conflicte d'interessos (declaracions patrimonials, regim d'incompatibilitats, regulacio de lobbies ). Per aquesta rao, es fonamenta la translacio a l'escenari parlamentari de les solucions juridiques del Dret comparat (Codis de conducta parlamentaris, deure de lleialtat), de l'ordenament privat (deure d'abstencio, anul·lacio de l'acte, rendicio de comptes...) i l'aplicacio analogica dels principis de bon govern previstos per als alts carrecs. De la mateixa manera, la projeccio penal del conflicte d'interessos com a substrat de delictes de corrupcio pressiona per a la tipificacio d'aquesta figura en seu parlamentaria. Les anomalies i disfuncions del poder representatiu constitueixen una llacuna parlamentaria d'obligada i eficac resposta juridica.
{"title":"El conflicte d'interessos en el Parlament","authors":"Catalina Ruiz-Rico Ruiz","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.2976","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.2976","url":null,"abstract":"La finalitat d'aquest estudi s'orienta a la normativitzacio del conflicte d'interessos en els parlaments be a traves de mecanismes de self restraint o externalitzats. El seu plantejament se centra en la ineficacia de les respostes actuals al conflicte d'interessos (declaracions patrimonials, regim d'incompatibilitats, regulacio de lobbies ). Per aquesta rao, es fonamenta la translacio a l'escenari parlamentari de les solucions juridiques del Dret comparat (Codis de conducta parlamentaris, deure de lleialtat), de l'ordenament privat (deure d'abstencio, anul·lacio de l'acte, rendicio de comptes...) i l'aplicacio analogica dels principis de bon govern previstos per als alts carrecs. De la mateixa manera, la projeccio penal del conflicte d'interessos com a substrat de delictes de corrupcio pressiona per a la tipificacio d'aquesta figura en seu parlamentaria. Les anomalies i disfuncions del poder representatiu constitueixen una llacuna parlamentaria d'obligada i eficac resposta juridica.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"177-197"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49547224","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3080
Joan Mauri i Majós
Aquest article analitza les mesures presses sobre la funcio publica amb la finalitat de superar la crisi economica i ofereix una primera valoracio sobre els seus efectes centrats en els aspectes seguents: la redefinicio de poders per establir les condicions de treball dels empleats publics; l’envelliment i la precaritzacio del personal; el proces de diferenciacio, segmentacio i desigualtat induit sobre els diferents tipus de personal i els resultats o, millor, la falta de resultats, en els processos de flexibilitat i individualitzacio propis dels moderns sistemes de recursos humans.
{"title":"L'ocupació pública després de la crisi (CA-EN)","authors":"Joan Mauri i Majós","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3080","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3080","url":null,"abstract":"Aquest article analitza les mesures presses sobre la funcio publica amb la finalitat de superar la crisi economica i ofereix una primera valoracio sobre els seus efectes centrats en els aspectes seguents: la redefinicio de poders per establir les condicions de treball dels empleats publics; l’envelliment i la precaritzacio del personal; el proces de diferenciacio, segmentacio i desigualtat induit sobre els diferents tipus de personal i els resultats o, millor, la falta de resultats, en els processos de flexibilitat i individualitzacio propis dels moderns sistemes de recursos humans.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"56-77"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43408691","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3104
Guillem López-Casasnovas, Ivan Planas Miret
La crisi economica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al financament del sector public i alhora a la manera en que els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi (doble recessio el 2011) viscuda per Espanya des del 2007, la despesa social no s'ha ‘enfonsat’ (en termes del seu pes al PIB) encara que si que pateix evidencies d'esgotament (en termes capitatius). En aquest article s’aborden alguns temes generals pel que fa a la incidencia de la crisis en la gestio dels serveis publics: l’estil de gestio, amb especial referencia a les licitacions publiques; els canvis del nivell de cobertura dels serveis publics, per la via de les reduccions de despesa sense grans canvis normatius; els desajustos de la composicio de la despesa, per la diferent incidencia de la consolidacio fiscal i la incipient recuperacio de la despesa en les partides del pressupost; la crisi de les col·laboracions public-privades i el debat sobre la relacio entre el sector public i el sector privat, incloent els canvis normatius en el marc de contractacio i les noves oportunitats que aquests obren; la justificacio de la despesa publica en termes de relacio cost i benefici, i finalment els reptes pendents de l’administracio publica catalana.
{"title":"La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics","authors":"Guillem López-Casasnovas, Ivan Planas Miret","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3104","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3104","url":null,"abstract":"La crisi economica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al financament del sector public i alhora a la manera en que els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi (doble recessio el 2011) viscuda per Espanya des del 2007, la despesa social no s'ha ‘enfonsat’ (en termes del seu pes al PIB) encara que si que pateix evidencies d'esgotament (en termes capitatius). En aquest article s’aborden alguns temes generals pel que fa a la incidencia de la crisis en la gestio dels serveis publics: l’estil de gestio, amb especial referencia a les licitacions publiques; els canvis del nivell de cobertura dels serveis publics, per la via de les reduccions de despesa sense grans canvis normatius; els desajustos de la composicio de la despesa, per la diferent incidencia de la consolidacio fiscal i la incipient recuperacio de la despesa en les partides del pressupost; la crisi de les col·laboracions public-privades i el debat sobre la relacio entre el sector public i el sector privat, incloent els canvis normatius en el marc de contractacio i les noves oportunitats que aquests obren; la justificacio de la despesa publica en termes de relacio cost i benefici, i finalment els reptes pendents de l’administracio publica catalana.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"39-55"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47359563","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3169
Ricard Gracia Retortillo
Aquest dossier recull una seleccio de recursos de diferent abast utils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi economica en les administracions publiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la seleccio s’ha realitzat sense pretensio d’exhaustivitat, amb la voluntat d’incloure el maxim nombre d’enfocaments possible, atenent fonamentalment a fonts estatals i catalanes del 2008 en endavant, amb la condicio que posin de manifest un vincle mes o menys directe entre la crisi economica i el sector public. Tot aixo, partint del fet que aquest vincle pot situar l’Administracio tant com a actor protagonista encarregat de dissenyar i implantar mesures contra la crisi com, a la inversa, en el paper de subjecte passiu sobre el qual s’apliquen dites mesures, en el marc de processos de reforma administrativa. D’acord amb aquest plantejament, el dossier s’estructura en set apartats, mes la introduccio inicial, segons el tipus de font utilitzat: normativa, bibliografies, jurisprudencia, recursos a la xarxa i altres. Cada apartat disposa de la seva propia ordenacio interna, explicada en un paragraf inicial. Amb caracter general, s’ha perseguit una exposicio que mantingui un relat temporal i evolutiu de la crisi, amb el predomini, d’una banda, de la perspectiva estatal (i catalana), prenent com a referencia el context europeu i internacional, i, d’altra banda, d’un enfocament general, sense considerar les fonts de caracter sectorial.
{"title":"Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública","authors":"Ricard Gracia Retortillo","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3169","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3169","url":null,"abstract":"Aquest dossier recull una seleccio de recursos de diferent abast utils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi economica en les administracions publiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la seleccio s’ha realitzat sense pretensio d’exhaustivitat, amb la voluntat d’incloure el maxim nombre d’enfocaments possible, atenent fonamentalment a fonts estatals i catalanes del 2008 en endavant, amb la condicio que posin de manifest un vincle mes o menys directe entre la crisi economica i el sector public. Tot aixo, partint del fet que aquest vincle pot situar l’Administracio tant com a actor protagonista encarregat de dissenyar i implantar mesures contra la crisi com, a la inversa, en el paper de subjecte passiu sobre el qual s’apliquen dites mesures, en el marc de processos de reforma administrativa. D’acord amb aquest plantejament, el dossier s’estructura en set apartats, mes la introduccio inicial, segons el tipus de font utilitzat: normativa, bibliografies, jurisprudencia, recursos a la xarxa i altres. Cada apartat disposa de la seva propia ordenacio interna, explicada en un paragraf inicial. Amb caracter general, s’ha perseguit una exposicio que mantingui un relat temporal i evolutiu de la crisi, amb el predomini, d’una banda, de la perspectiva estatal (i catalana), prenent com a referencia el context europeu i internacional, i, d’altra banda, d’un enfocament general, sense considerar les fonts de caracter sectorial.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"198-252"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45397393","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3058
Cristina Argelich Comelles
Este articulo analiza las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio cuando se tiene que aplicar en el marco de la legislacion autonomica de expropiacion temporal del uso de viviendas. Estas versan, fundamentalmente, sobre la declaracion de interes social, la determinacion de la indemnizacion expropiatoria y la concrecion practica del derecho de reversion en este ambito. Finalmente, se atendera a los defectos que presenta la expropiacion forzosa como mecanismo para arrendar forzosamente una vivienda y se propondran dos alternativas: la articulacion de un arrendamiento forzoso a traves de la ejecucion subsidiaria y la articulacion de un procedimiento especial ad hoc .
{"title":"Expropiació temporal d'habitatges: alteracions en el denominat procediment d'urgència i propostes d'esmena","authors":"Cristina Argelich Comelles","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3058","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3058","url":null,"abstract":"Este articulo analiza las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio cuando se tiene que aplicar en el marco de la legislacion autonomica de expropiacion temporal del uso de viviendas. Estas versan, fundamentalmente, sobre la declaracion de interes social, la determinacion de la indemnizacion expropiatoria y la concrecion practica del derecho de reversion en este ambito. Finalmente, se atendera a los defectos que presenta la expropiacion forzosa como mecanismo para arrendar forzosamente una vivienda y se propondran dos alternativas: la articulacion de un arrendamiento forzoso a traves de la ejecucion subsidiaria y la articulacion de un procedimiento especial ad hoc .","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"105-124"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44780728","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Pub Date : 2018-06-20DOI: 10.2436/RCDP.I56.2018.3098
Anna Pallarès Serrano
En aquest treball es parteix de l'analisi de questions fonamentals del nostre ordenament que afecten a l'objectiu d'aquest estudi, com son les exigencies del nostre sistema sancionador, per poder abordar l'examen de la normativa disciplinaria universitaria en relacio amb questions molt concretes com son els comportaments fraudulents, en general, i el plagi, en particular. L'analisi realitzada no nomes es limita a la normativa estatal dictada, sobre aquest ambit, sino que aborda, tambe, la resposta normativa que han donat les diferents universitats publiques a aquesta questio. Finalment, detectades una serie de prescripcions poc conformes amb la nostra ordenacio, es realitzen una serie de propostes per millorar la normativa estatal i la de les diferents universitats.
{"title":"Anàlisi del règim disciplinari dels estudiants universitaris. Especial referència als comportaments fraudulents i al plagi, en particular","authors":"Anna Pallarès Serrano","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.3098","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.3098","url":null,"abstract":"En aquest treball es parteix de l'analisi de questions fonamentals del nostre ordenament que afecten a l'objectiu d'aquest estudi, com son les exigencies del nostre sistema sancionador, per poder abordar l'examen de la normativa disciplinaria universitaria en relacio amb questions molt concretes com son els comportaments fraudulents, en general, i el plagi, en particular. L'analisi realitzada no nomes es limita a la normativa estatal dictada, sobre aquest ambit, sino que aborda, tambe, la resposta normativa que han donat les diferents universitats publiques a aquesta questio. Finalment, detectades una serie de prescripcions poc conformes amb la nostra ordenacio, es realitzen una serie de propostes per millorar la normativa estatal i la de les diferents universitats.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"159-176"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"45724290","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：