L’objectiu d’aquest article es integrar idees relacionades amb l’Estructura Informativa (EI) de treballs anteriors sobre el subjecte oracional de l’angles antic amb una explicacio formal concreta de la variacio i el canvi en l’ordre de mots en l’angles primerenc que no tenia en compte l’EI. Presentem una primera explicacio formal detallada de com les posicions de subjecte de l’angles antic que son sensibles a l’EI es poden explicar en el context d’un sistema OV que comencava a ser progressivament VO, i a continuacio esbossem els desenvolupaments en la sintaxi del subjecte durant l’angles mitja i el principi de l’angles modern, que ens porten fins a l’angles actual. Amb el rerefons d’aquests desenvolupaments diacronics, defensem que l’angles ha presentat, d’una manera o altra, posicions de subjecte sensibles a l’EI al llarg de tota la historia i que, com defensa Kiss (1996), encara ho fa.
{"title":"Subject positions and information-structural diversification in the history of english","authors":"T. Biberauer, A. Kemenade","doi":"10.5565/REV/CATJL.32","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.32","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest article es integrar idees relacionades amb l’Estructura Informativa (EI) de treballs anteriors sobre el subjecte oracional de l’angles antic amb una explicacio formal concreta de la variacio i el canvi en l’ordre de mots en l’angles primerenc que no tenia en compte l’EI. Presentem una primera explicacio formal detallada de com les posicions de subjecte de l’angles antic que son sensibles a l’EI es poden explicar en el context d’un sistema OV que comencava a ser progressivament VO, i a continuacio esbossem els desenvolupaments en la sintaxi del subjecte durant l’angles mitja i el principi de l’angles modern, que ens porten fins a l’angles actual. Amb el rerefons d’aquests desenvolupaments diacronics, defensem que l’angles ha presentat, d’una manera o altra, posicions de subjecte sensibles a l’EI al llarg de tota la historia i que, com defensa Kiss (1996), encara ho fa.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035401","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es defensa que en castella antic l’area oracional sensible al discurs es exclusi- vament preverbal. Centrant-nos en l’avancament d’objecte, es mostra que l’objecte pot tenir, o be (i) una lectura de topic (England 1980, 1983; Danford 2002); o be (ii) una lectura de focus informativa (cf. Cruschina i Sitaridou, 2011) -que nomes es possible quan es l’element mes a la dreta en castella modern (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); o be (iii) una lectura de focus con- trastiu; o be (iv) una lectura de focus verum (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Amb totes aquestes lectures discursives diferents que es linearitzen com a verb segon, la hipotesi a testar es que els ordres de verb segon son un epifenomen de l’organitzacio de l’estructura informativa (cf. Wanner 1989; Bossong 2003; Sitaridou 2006, 2011 pace Fontana 1993; Cho 1997; Danford 2002; Fernandez Ordonez 2009; Molina 2010), mes que un fenomen estructural, com en les llengues germaniques.
{"title":"Word order and information structure in Old Spanish","authors":"Ioanna Sitaridou","doi":"10.5565/REV/CATJL.36","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.36","url":null,"abstract":"En aquest article es defensa que en castella antic l’area oracional sensible al discurs es exclusi- vament preverbal. Centrant-nos en l’avancament d’objecte, es mostra que l’objecte pot tenir, o be (i) una lectura de topic (England 1980, 1983; Danford 2002); o be (ii) una lectura de focus informativa (cf. Cruschina i Sitaridou, 2011) -que nomes es possible quan es l’element mes a la dreta en castella modern (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); o be (iii) una lectura de focus con- trastiu; o be (iv) una lectura de focus verum (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Amb totes aquestes lectures discursives diferents que es linearitzen com a verb segon, la hipotesi a testar es que els ordres de verb segon son un epifenomen de l’organitzacio de l’estructura informativa (cf. Wanner 1989; Bossong 2003; Sitaridou 2006, 2011 pace Fontana 1993; Cho 1997; Danford 2002; Fernandez Ordonez 2009; Molina 2010), mes que un fenomen estructural, com en les llengues germaniques.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035137","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
This paper proposes that object scrambling both in Old and Contemporary Portuguese is a strategy to create appropriate information focus configurations. Essentially, it makes the rightmost constituent that would otherwise bear the neutral sentence nuclear stress escape it. In narrow information focus structures this amounts to defocusing of the scrambled constituent. In broad information focus sentences the scrambled constituent is prosodically and pragmatically demoted with respect to salience. Thus, leftward displacement of the scrambled constituent either allows another constituent to acquire discourse/informational prominence or creates a ‘flat’ structure in that respect. The informational import of the scrambling strategy is constant throughout the history of Portuguese. But while Old Portuguese allowed both short scrambling (i.e. adjunction to VP) and middle scrambling (i.e. raising to multiple Spec,TP), only short scrambling is a grammatical option in Contemporary European Portuguese. Hence, Old Portuguese scrambling could derive SOV sentences whereas Contemporary European Portuguese scrambling maintains the object in postverbal position. The view that scrambling may induce loss or downgrading of discourse/ informational prominence as it removes constituents from the clause-final position to which such prominence is assigned is supported by cross-linguistic evidence (Taylor & Pintzuk 2010 for Old English, Pinkster 1990 and Devine & Stephens 2006 for Latin).
{"title":"Scrambling and information focus in old and contemporary portuguese","authors":"A. Martins","doi":"10.5565/REV/CATJL.35","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.35","url":null,"abstract":"This paper proposes that object scrambling both in Old and Contemporary Portuguese is a strategy to create appropriate information focus configurations. Essentially, it makes the rightmost constituent that would otherwise bear the neutral sentence nuclear stress escape it. In narrow information focus structures this amounts to defocusing of the scrambled constituent. In broad information focus sentences the scrambled constituent is prosodically and pragmatically demoted with respect to salience. Thus, leftward displacement of the scrambled constituent either allows another constituent to acquire discourse/informational prominence or creates a ‘flat’ structure in that respect. The informational import of the scrambling strategy is constant throughout the history of Portuguese. But while Old Portuguese allowed both short scrambling (i.e. adjunction to VP) and middle scrambling (i.e. raising to multiple Spec,TP), only short scrambling is a grammatical option in Contemporary European Portuguese. Hence, Old Portuguese scrambling could derive SOV sentences whereas Contemporary European Portuguese scrambling maintains the object in postverbal position. The view that scrambling may induce loss or downgrading of discourse/ informational prominence as it removes constituents from the clause-final position to which such prominence is assigned is supported by cross-linguistic evidence (Taylor & Pintzuk 2010 for Old English, Pinkster 1990 and Devine & Stephens 2006 for Latin).","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035124","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
In recent times, there has been an increasing concern for the interaction between information structure and syntax, and its effect in language change.1 The aim of this volume is to provide the reader with comparative research into the role of information structure in language change from a crosslinguistic perspective and to contribute to a better understanding of structural changes and their possible relation to information structure factors. From a synchronic standpoint, information packaging is jointly conveyed by semantics, prosody and syntax. In contrast, diachronic linguistics lacks the evidence of prosodic information, but it can still rely on the relation between discourse semantics and syntax in old written texts, as well as on the comparison with synchronic data, to set light on the phenomena involved in syntactic changes driven by information structural configurations. Concerning language change, it is generally accepted that the focus of investigation is on I-language and that language acquirers select cues that are robustly represented in main clauses of the Primary Linguistic Data of their environment so
{"title":"Introduction. Generative diachronic syntax: word order and information structure","authors":"Montserrat Batllori, M. Hernanz","doi":"10.5565/REV/CATJL.30","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.30","url":null,"abstract":"In recent times, there has been an increasing concern for the interaction between information structure and syntax, and its effect in language change.1 The aim of this volume is to provide the reader with comparative research into the role of information structure in language change from a crosslinguistic perspective and to contribute to a better understanding of structural changes and their possible relation to information structure factors. From a synchronic standpoint, information packaging is jointly conveyed by semantics, prosody and syntax. In contrast, diachronic linguistics lacks the evidence of prosodic information, but it can still rely on the relation between discourse semantics and syntax in old written texts, as well as on the comparison with synchronic data, to set light on the phenomena involved in syntactic changes driven by information structural configurations. Concerning language change, it is generally accepted that the focus of investigation is on I-language and that language acquirers select cues that are robustly represented in main clauses of the Primary Linguistic Data of their environment so","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035454","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article es comparen varietats d’italo-romanic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintactiques associades amb l’estructura informativa de la frase, aixi com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalitzacio i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la periferia esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variacio dialectal de l’italo-romanic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengues en questio s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distincio entre un SFoc mes alt, a la periferia esquerra, i un SFoc mes baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variacio sincronica i diacronica, l’analisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.
{"title":"Focalization and Word Order in Old Italo-Romance","authors":"Silvio Cruschina","doi":"10.5565/REV/CATJL.34","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.34","url":null,"abstract":"En aquest article es comparen varietats d’italo-romanic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintactiques associades amb l’estructura informativa de la frase, aixi com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalitzacio i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la periferia esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variacio dialectal de l’italo-romanic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengues en questio s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distincio entre un SFoc mes alt, a la periferia esquerra, i un SFoc mes baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variacio sincronica i diacronica, l’analisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035083","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article revisem dos tipus de pronoms neutres, aparentment expletius, ell i aco / aixo en catala (i els seus equivalents en altres llengues romaniques). Tal com s’ha argumentat en la bibliografia sobre el tema, no es tracta en realitat d’elements expletius, sino d’elements amb un determinat valor discursiu pertanyents a la Periferia Esquerra de l’oracio. Revisem les propostes d’analisi que se n’han fet i explorem la possibilitat que el seu valor discursiu pugui derivar-se d’un anterior comportament com a expletiu via un proces de gramaticalitzacio. Descartem aquesta possibilitat i plantegem una analisi en dos temps. En primer lloc considerem que la relacio entre aquests elements i la resta de l’oracio es una relacio predicativa mediatitzada per un element (abstracte o explicit) de coincidencia central. El valor contrastiu es deriva de les seves propietats lexiques i dels seus trets formals. Considerem que els trets d’aquest elements es poden validar tant a T com a C.
{"title":"Recycled neuter expletive pronouns and the nature of the left periphery: ell and relatives revisited","authors":"Anna Bartra-Kaufmann","doi":"10.5565/REV/CATJL.37","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.37","url":null,"abstract":"En aquest article revisem dos tipus de pronoms neutres, aparentment expletius, ell i aco / aixo en catala (i els seus equivalents en altres llengues romaniques). Tal com s’ha argumentat en la bibliografia sobre el tema, no es tracta en realitat d’elements expletius, sino d’elements amb un determinat valor discursiu pertanyents a la Periferia Esquerra de l’oracio. Revisem les propostes d’analisi que se n’han fet i explorem la possibilitat que el seu valor discursiu pugui derivar-se d’un anterior comportament com a expletiu via un proces de gramaticalitzacio. Descartem aquesta possibilitat i plantegem una analisi en dos temps. En primer lloc considerem que la relacio entre aquests elements i la resta de l’oracio es una relacio predicativa mediatitzada per un element (abstracte o explicit) de coincidencia central. El valor contrastiu es deriva de les seves propietats lexiques i dels seus trets formals. Considerem que els trets d’aquest elements es poden validar tant a T com a C.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71035177","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Es ben conegut que la posicio dels constituents en una frase es influenciada per l’estructura informativa: la generalitzacio interlinguistica es que la informacio donada sovint apareix abans dins la frase i la informacio nova es col·loca cap al final. En aquest article investiguem la relacio entre el canvi sintactic i l’estatus informatiu en alternances de l’ordre verb-objecte, OV i VO, en angles antic i al principi de l’angles mitja. La hipotesi principal es que el canvi sintactic i les restriccions sobre l’estatus informatiu son independents. L’analisi que presentem es basa en 1500 frases AuxV i VAux de set textos de l’angles antic i tres textos de l’angles mitja. Considerem tres variables independents que influeixen en la posicio dels objectes dins de la frase: el text, l’estatus informatiu i la complexitat sintactica. Desenvolupem un model quantitatiu del canvi sintactic al llarg del temps, que procedeix independentment de la variacio sintactica sincronica deguda a l’estatus informatiu i a la complexitat sintactica; a continuacio testem el model amb les dades de l’angles antic i mitja i tambe amb les dades historiques de l’islandes que mostren els mateixos tipus de variacio. Mostrem com els patrons predits pel nostre model es manifesten clarament tant en angles com en islandes, cosa que confirma fortament les nostres hipotesis.
{"title":"The interaction of syntactic change and information status effects in the change from OV to VO in English","authors":"Ann Taylor, S. Pintzuk","doi":"10.5565/REV/CATJL.61","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.61","url":null,"abstract":"Es ben conegut que la posicio dels constituents en una frase es influenciada per l’estructura informativa: la generalitzacio interlinguistica es que la informacio donada sovint apareix abans dins la frase i la informacio nova es col·loca cap al final. En aquest article investiguem la relacio entre el canvi sintactic i l’estatus informatiu en alternances de l’ordre verb-objecte, OV i VO, en angles antic i al principi de l’angles mitja. La hipotesi principal es que el canvi sintactic i les restriccions sobre l’estatus informatiu son independents. L’analisi que presentem es basa en 1500 frases AuxV i VAux de set textos de l’angles antic i tres textos de l’angles mitja. Considerem tres variables independents que influeixen en la posicio dels objectes dins de la frase: el text, l’estatus informatiu i la complexitat sintactica. Desenvolupem un model quantitatiu del canvi sintactic al llarg del temps, que procedeix independentment de la variacio sintactica sincronica deguda a l’estatus informatiu i a la complexitat sintactica; a continuacio testem el model amb les dades de l’angles antic i mitja i tambe amb les dades historiques de l’islandes que mostren els mateixos tipus de variacio. Mostrem com els patrons predits pel nostre model es manifesten clarament tant en angles com en islandes, cosa que confirma fortament les nostres hipotesis.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2011-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71036801","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els resultatives direccionals mostren restriccions sintactiques sorprenents. En llengues romaniques, a grans trets, no apareixen mai amb verbs de manera de moviment. En holandes, els resultatius direccionals amb verbs de manera de moviment normalment requereixen l’ordre posposicional en el SP direccional — pero l’ordre preposicional es gramatical sota circumstancies que fins ara han desafiat qualsevol explicacio unificada i aprofundida. Centrant-nos basicament en l’holandes, en aquest article presentem una analisi de les construccions direccionals resultatives i la representacio sintactica de la manera of moviment que se centra en els postulats principals seguents: ( a ) les construccions direccionals resultatives amb verbs de manera de moviment es poden construir, en principi, amb dues estructures, una amb el verb lleuger GO i l’altra amb el verb lleuger GET; ( b ) mentre que tots dos verbs lleugers prenen un complement d’oracio reduida, GET tambe pot prendre un complement encapcalat per una particula; ( c ) la particula de les construccions amb GET pot legitimar una P direccional nul·la quan tenim una estructura de SPs direccionals construits amb una adposicio no inherentment direccional, cosa que dona ordre preposicional; ( d ) l’absencia d’una particula en les construccions amb GO forca que o be la P direccional nul·la dels SPs direccional construits amb aposicions no inherentment direccionals s’incorpori a GO o be la P locativa del seu complement s’elevi a la preposicio nul·la; ( e ) els verbs de manera de moviment tenen un component MANERA adjuntat a GO/GET; ( f ) la incorporacio de P a GO/GET modificat amb MANERA es inadmissible (a causa d’una prohibicio d’adjuncio multiple a un mateix nucli; ( g ) aixi, doncs, en les estructures GO+MANERA, la P direccional nul·la es pot legitimar nomes si s’hi eleva la P locativa; ( h ) quan la P locativa s’eleva a la P direccional tenim l’ordre de mots posposicional en holandes, mentre que si no s’hi eleva tenim l’ordre preposicional.
{"title":"Directions from the GET-GO: On the syntax of manner-of-motion verbs in directional constructions","authors":"M. Dikken","doi":"10.5565/REV/CATJL.93","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.93","url":null,"abstract":"Els resultatives direccionals mostren restriccions sintactiques sorprenents. En llengues romaniques, a grans trets, no apareixen mai amb verbs de manera de moviment. En holandes, els resultatius direccionals amb verbs de manera de moviment normalment requereixen l’ordre posposicional en el SP direccional — pero l’ordre preposicional es gramatical sota circumstancies que fins ara han desafiat qualsevol explicacio unificada i aprofundida. Centrant-nos basicament en l’holandes, en aquest article presentem una analisi de les construccions direccionals resultatives i la representacio sintactica de la manera of moviment que se centra en els postulats principals seguents: ( a ) les construccions direccionals resultatives amb verbs de manera de moviment es poden construir, en principi, amb dues estructures, una amb el verb lleuger GO i l’altra amb el verb lleuger GET; ( b ) mentre que tots dos verbs lleugers prenen un complement d’oracio reduida, GET tambe pot prendre un complement encapcalat per una particula; ( c ) la particula de les construccions amb GET pot legitimar una P direccional nul·la quan tenim una estructura de SPs direccionals construits amb una adposicio no inherentment direccional, cosa que dona ordre preposicional; ( d ) l’absencia d’una particula en les construccions amb GO forca que o be la P direccional nul·la dels SPs direccional construits amb aposicions no inherentment direccionals s’incorpori a GO o be la P locativa del seu complement s’elevi a la preposicio nul·la; ( e ) els verbs de manera de moviment tenen un component MANERA adjuntat a GO/GET; ( f ) la incorporacio de P a GO/GET modificat amb MANERA es inadmissible (a causa d’una prohibicio d’adjuncio multiple a un mateix nucli; ( g ) aixi, doncs, en les estructures GO+MANERA, la P direccional nul·la es pot legitimar nomes si s’hi eleva la P locativa; ( h ) quan la P locativa s’eleva a la P direccional tenim l’ordre de mots posposicional en holandes, mentre que si no s’hi eleva tenim l’ordre preposicional.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2010-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71036558","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article investiga la natura preposicional de les formes verbals no finites. A partir d’ob- servacions prou conegudes que relacionen les categories P i V, d’una banda, (v. Chomsky 1970, 1981, Demirdache & Uribe-Etxebarria 2000, Hale & Keyser 2002 i Svenonius 2003, 2007, 2008, entre altres), i P i C de l’altra (v. den Besten 1983, Emonds 1985, Kayne 2000, i van Riemsdijk 1978) argumento que alguns verbs no finits3⁄4concretament, els participis passats i els gerundis3⁄4 incorporen una preposicio com a resultat de la interaccio entre les categories C i T, que es pot manifestar com una especie de P en contextos no finits (v. Demirdache & Uribe-Etxebarria 2000 i Pesetsky & Torrego 2004). Aquest enfocament no nomes explica diversos fets sintactics de les oracions no finites, sino que tambe contribueix a aclarir-ne algunes complexitats interpretatives.
{"title":"On the prepositional nature of non-finite verbs","authors":"Ángel J. Gallego","doi":"10.5565/REV/CATJL.95","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.95","url":null,"abstract":"Aquest article investiga la natura preposicional de les formes verbals no finites. A partir d’ob- servacions prou conegudes que relacionen les categories P i V, d’una banda, (v. Chomsky 1970, 1981, Demirdache & Uribe-Etxebarria 2000, Hale & Keyser 2002 i Svenonius 2003, 2007, 2008, entre altres), i P i C de l’altra (v. den Besten 1983, Emonds 1985, Kayne 2000, i van Riemsdijk 1978) argumento que alguns verbs no finits3⁄4concretament, els participis passats i els gerundis3⁄4 incorporen una preposicio com a resultat de la interaccio entre les categories C i T, que es pot manifestar com una especie de P en contextos no finits (v. Demirdache & Uribe-Etxebarria 2000 i Pesetsky & Torrego 2004). Aquest enfocament no nomes explica diversos fets sintactics de les oracions no finites, sino que tambe contribueix a aclarir-ne algunes complexitats interpretatives.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2010-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71037264","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
The present paper offers further independent evidence for the functional projection INT(errogative) in the left periphery of the sentence (Rizzi 2001) that is needed for an adequate analysis of interrogative clauses in Catalan and Occitan Pyrenees dialects. Since they show a particle se preceding a wh phrase as an instance of the so called “doubly filled complementizer”, according to the central hypothesis of this paper, the INT head is required in order to properly accommodate this element.
{"title":"Microvariation in Catalan and Occitan complementizers: the so-called expletive se","authors":"Gemma Rigau, Jordi Suïls","doi":"10.5565/REV/CATJL.98","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/CATJL.98","url":null,"abstract":"The present paper offers further independent evidence for the functional projection INT(errogative) in the left periphery of the sentence (Rizzi 2001) that is needed for an adequate analysis of interrogative clauses in Catalan and Occitan Pyrenees dialects. Since they show a particle se preceding a wh phrase as an instance of the so called “doubly filled complementizer”, according to the central hypothesis of this paper, the INT head is required in order to properly accommodate this element.","PeriodicalId":43160,"journal":{"name":"Catalan Journal of Linguistics","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.7,"publicationDate":"2010-12-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"71037313","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：