José Manuel Torrado, Ricardo Duque-Calvache, Nayla Fuster
La importancia de l’experiencia residencial dels subjectes en les seves decisions de mobilitat es un fet reconegut; no obstant aixo, gairebe no existeixen estudis sobre aquest tema que tractin de quantificar l’efecte d’aquest bagatge residencial, i encara menys que tractin d’analitzar com pot modular les decisions de mobilitat. En el present treball responem precisament aquestes dues questions: com influeix l’experiencia residencial previa dels subjectes amb els diferents entorns en l’eleccio per aquests? i, el que es mes rellevant, existeixen diferencies en els determinants individuals d’eleccio d’entorn residencial segons aquesta experiencia previa? Per fer-ho, s’analitzen els determinants de la centralitzacio i la suburbanitzacio en les arees metropolitanes espanyoles a partir de models logistics amb les dades de l’ultim cens disponible. Es confirma que el fet de tenir experiencia previa en els diferents entorns es un factor rellevant per moure’s cap a aquests, pero no sols aixo, sino que a mes els determinants d’aquestes eleccions varien substancialment segons es tracti de moviments d’anada o tornada, la qual cosa apunta al fet que probablement tenen explicacions substancialment diferents.
{"title":"El papel de la experiencia residencial en la elección de entorno. Trayectorias residenciales de centralización y suburbanización","authors":"José Manuel Torrado, Ricardo Duque-Calvache, Nayla Fuster","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2865","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2865","url":null,"abstract":"La importancia de l’experiencia residencial dels subjectes en les seves decisions de mobilitat es un fet reconegut; no obstant aixo, gairebe no existeixen estudis sobre aquest tema que tractin de quantificar l’efecte d’aquest bagatge residencial, i encara menys que tractin d’analitzar com pot modular les decisions de mobilitat. En el present treball responem precisament aquestes dues questions: com influeix l’experiencia residencial previa dels subjectes amb els diferents entorns en l’eleccio per aquests? i, el que es mes rellevant, existeixen diferencies en els determinants individuals d’eleccio d’entorn residencial segons aquesta experiencia previa? Per fer-ho, s’analitzen els determinants de la centralitzacio i la suburbanitzacio en les arees metropolitanes espanyoles a partir de models logistics amb les dades de l’ultim cens disponible. Es confirma que el fet de tenir experiencia previa en els diferents entorns es un factor rellevant per moure’s cap a aquests, pero no sols aixo, sino que a mes els determinants d’aquestes eleccions varien substancialment segons es tracti de moviments d’anada o tornada, la qual cosa apunta al fet que probablement tenen explicacions substancialment diferents.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"23 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2021-01-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88568578","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Antonio Miguel Solana Solana, Anna Ortiz Guitart, Antonio López Gay
Les condicions per accedir a un habitatge a Espanya han empitjorat des de la crisi economica de 2008. El mercat de lloguer ha esdevingut l’unica opcio per a molts grups socials. En el context espanyol, amb un nivell molt baix d’habitatge social i amb contractes de lloguer de curta durada, l’augment del preu de l’habitatge ha tingut un fort impacte. En aquest article exposem els resultats d’una recerca a Sant Antoni, un dels barris barcelonins que han experimentat un fort increment dels preus de l’habitatge i una intensa transformacio urbana i social. Els resultats mostren la inseguretat residencial generalitzada de la poblacio resident. Les situacions viscudes han afectat les persones i les families, pero tambe impliquen un risc de descomposicio del teixit associatiu del barri.
{"title":"«Me están echando de mi casa». Repercusiones personales y sociales de la inseguridad residencial en Barcelona","authors":"Antonio Miguel Solana Solana, Anna Ortiz Guitart, Antonio López Gay","doi":"10.5565/rev/papers.2842","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2842","url":null,"abstract":"Les condicions per accedir a un habitatge a Espanya han empitjorat des de la crisi economica de 2008. El mercat de lloguer ha esdevingut l’unica opcio per a molts grups socials. En el context espanyol, amb un nivell molt baix d’habitatge social i amb contractes de lloguer de curta durada, l’augment del preu de l’habitatge ha tingut un fort impacte. En aquest article exposem els resultats d’una recerca a Sant Antoni, un dels barris barcelonins que han experimentat un fort increment dels preus de l’habitatge i una intensa transformacio urbana i social. Els resultats mostren la inseguretat residencial generalitzada de la poblacio resident. Les situacions viscudes han afectat les persones i les families, pero tambe impliquen un risc de descomposicio del teixit associatiu del barri.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"13 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2020-10-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90379037","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article aborda la relacio entre els processos d’estratificacio economico-ocupacional i la pobresa laboral ( in-work poverty ) a partir d’un enfocament comparatiu entre l’Argentina i Espanya. Sense desconeixer els multiples determinants de la pobresa laboral, la principal hipotesi es que l’estratificacio del mercat de treball te un rol explicatiu fonamental i que, fins i tot en contextos nacionals diferents, pot identificar-se una pauta similar d’estructuracio de la probabilitat d’experimentar-la, lligada a clivatges ocupacionals. Es va elaborar una tipologia de posicions economico-ocupacionals, es va implementar una analisi descriptiva del perfil d’estratificacio de tots dos paisos i es van tirar endavant models de regressio logistica sobre dues definicions de la pobresa laboral: la individual i la de la llar. La recerca es va sustentar en les microdades de l’Enquesta Permanent de Llars (Argentina) i de l’Enquesta de Condicions de Vida (Espanya). Els resultats mostren importants diferencies en el perfil d’estratificacio entre l’Argentina i Espanya. No obstant aixo, en linia amb la hipotesi, tambe s’evidencia que en tots dos paisos la posicio economico-ocupacional es un determinant fonamental de la pobresa laboral —a igualtat de caracteristiques individuals o familiars— i que els mateixos grups de treballadors (assalariats precaris i de microempreses, i treballadors per compte propi de baixa qualificacio) concentren les majors oportunitats relatives de ser pobres, sigui quina sigui la definicio adoptada.
{"title":"Trabajadores pobres en Argentina y en España: un análisis comparativo centrado en las desigualdades ocupacionales","authors":"Santiago Poy Piñeiro","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2771","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2771","url":null,"abstract":"L’article aborda la relacio entre els processos d’estratificacio economico-ocupacional i la pobresa laboral ( in-work poverty ) a partir d’un enfocament comparatiu entre l’Argentina i Espanya. Sense desconeixer els multiples determinants de la pobresa laboral, la principal hipotesi es que l’estratificacio del mercat de treball te un rol explicatiu fonamental i que, fins i tot en contextos nacionals diferents, pot identificar-se una pauta similar d’estructuracio de la probabilitat d’experimentar-la, lligada a clivatges ocupacionals. Es va elaborar una tipologia de posicions economico-ocupacionals, es va implementar una analisi descriptiva del perfil d’estratificacio de tots dos paisos i es van tirar endavant models de regressio logistica sobre dues definicions de la pobresa laboral: la individual i la de la llar. La recerca es va sustentar en les microdades de l’Enquesta Permanent de Llars (Argentina) i de l’Enquesta de Condicions de Vida (Espanya). Els resultats mostren importants diferencies en el perfil d’estratificacio entre l’Argentina i Espanya. No obstant aixo, en linia amb la hipotesi, tambe s’evidencia que en tots dos paisos la posicio economico-ocupacional es un determinant fonamental de la pobresa laboral —a igualtat de caracteristiques individuals o familiars— i que els mateixos grups de treballadors (assalariats precaris i de microempreses, i treballadors per compte propi de baixa qualificacio) concentren les majors oportunitats relatives de ser pobres, sigui quina sigui la definicio adoptada.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"743 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2020-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76897426","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2019","authors":"Equip De redacció","doi":"10.5565/rev/papers.2905","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2905","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"76 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2020-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79260447","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En els ultims decennis, s’ha incrementat l’interes per recuperar les analisis en termes de classe social vinculades a la posicio dels diferents grups als espais urbans. Dins d’aquesta tendencia, cobren especial forca les recerques que es focalitzen a analitzar la constitucio de les classes socials en els entorns de residencia. L’objectiu d’aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribucio classista de la metropoli atenent especialment als entorns de residencia a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotacio i una analisi de l’Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mexic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l’ocupacio del cap de familia, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicacio dels habitatges, l’habitabilitat o les formes d’acces a les residencies. L’article situa la discussio sobre les classes socials i l’entorn de residencia en el context llatinoamerica, i la seva contribucio principal es ressaltar l’existencia d’una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l’espai urba, amb les llars encapcalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els maxims beneficiaris. Aixi mateix, destaca l’existencia d’importants nuclis rurals que s’estan incorporant a l’urbs i que, en ser majoritariament precaris i deficitaris, son seu per a les llars d’agricultors i peons.
{"title":"La disposición clasista de los entornos de residencia en las principales conurbaciones de México. Una aproximación desde las categorías de ocupación laboral","authors":"Fernando Calonge Reillo","doi":"10.5565/rev/papers.2695","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2695","url":null,"abstract":"En els ultims decennis, s’ha incrementat l’interes per recuperar les analisis en termes de classe social vinculades a la posicio dels diferents grups als espais urbans. Dins d’aquesta tendencia, cobren especial forca les recerques que es focalitzen a analitzar la constitucio de les classes socials en els entorns de residencia. L’objectiu d’aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribucio classista de la metropoli atenent especialment als entorns de residencia a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotacio i una analisi de l’Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mexic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l’ocupacio del cap de familia, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicacio dels habitatges, l’habitabilitat o les formes d’acces a les residencies. L’article situa la discussio sobre les classes socials i l’entorn de residencia en el context llatinoamerica, i la seva contribucio principal es ressaltar l’existencia d’una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l’espai urba, amb les llars encapcalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els maxims beneficiaris. Aixi mateix, destaca l’existencia d’importants nuclis rurals que s’estan incorporant a l’urbs i que, en ser majoritariament precaris i deficitaris, son seu per a les llars d’agricultors i peons.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"6 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2020-06-09","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79148744","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article analitza primer les expectatives que tenen les persones joves en el seu ultim any d’educacio obligatoria respecte del cami que han de triar despres de l’educacio obligatoria, singularment entre l’opcio academica i l’opcio professional. En segon lloc, estudia les motivacions de les persones joves que han escollit l’opcio de la Formacio Professional. Es parteix del marc teoric dels efectes secundaris de Boudon i del marc de la identificacio amb la institucio escolar. Es fan servir tecniques bivariades i multivariades per valorar les dades d’un estudi longitudinal que va comencar el curs 2013-2014 amb una mostra de 2.056 joves. Els resultats principals son que el nivell d’estudis de la familia i sobretot les notes influeixen en l’expectativa d’anar al Batxillerat o a la Formacio Professional. La majoria de joves que escullen la Formacio Professional tenen elevades motivacions expressives i instrumentals, i en general mostren tambe un elevat grau d’autonomia en les seves opcions professionals.
{"title":"Efectos secundarios y motivaciones de las personas jóvenes para escoger Formación Profesional","authors":"Rafael Merino Pareja, J. García, Ona Valls","doi":"10.5565/rev/papers.2776","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2776","url":null,"abstract":"Aquest article analitza primer les expectatives que tenen les persones joves en el seu ultim any d’educacio obligatoria respecte del cami que han de triar despres de l’educacio obligatoria, singularment entre l’opcio academica i l’opcio professional. En segon lloc, estudia les motivacions de les persones joves que han escollit l’opcio de la Formacio Professional. Es parteix del marc teoric dels efectes secundaris de Boudon i del marc de la identificacio amb la institucio escolar. Es fan servir tecniques bivariades i multivariades per valorar les dades d’un estudi longitudinal que va comencar el curs 2013-2014 amb una mostra de 2.056 joves. Els resultats principals son que el nivell d’estudis de la familia i sobretot les notes influeixen en l’expectativa d’anar al Batxillerat o a la Formacio Professional. La majoria de joves que escullen la Formacio Professional tenen elevades motivacions expressives i instrumentals, i en general mostren tambe un elevat grau d’autonomia en les seves opcions professionals.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"72 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2020-04-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87753777","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Avaluadors/ores anònimes de Papers i estadística d’articles de l’any 2018","authors":"Equip De redacció","doi":"10.5565/rev/papers.2751","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2751","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"15 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90687479","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les pimes industrials dinamiques i innovadores son una de les bases de prosperitat col·lectiva en alguns paisos i regions europees. Des d’una sociologia multinivell que integra els nivells micro (empresarial-organitzatiu), meso (regional-local i sectorial) i macro (capitalisme estatal-nacional) dintre del sistema de xarxes-cadenes de produccio del capitalisme global, l’article analitza l’activitat innovadora de les pimes industrials, la qual es pot denominar innovacio amagada en no apareixer en els indicadors convencionals d’innovacio. Sobre la base de 22 entrevistes semiestructurades a directius de pimes manufactureres de Catalunya, s’aplica la teoria fonamentada per construir categories descriptives i proposicions conceptuals per tal de comprendre les relacions socials i els processos tipics que utilitzen les pimes per innovar. S’analitzen tres aspectes: els marcs discursius-cognitius, les practiques de planificacio i gestio, i les principals estrategies i repertoris de practiques innovadores. Les principals aportacions de l’article son les seguents. En el nivell micro, les formes de participacio en la xarxa-cadena de provisio-valor sectorial en que operen les pimes exerceixen una influencia decisiva sobre els seus repertoris d’innovacio, i s’han trobat dos repertoris tipics de practiques d’innovacio: les practiques relativament autonomes i les practiques subordinades als clients. En el nivell meso del sistema d’innovacio i empresarial de Catalunya, s’han trobat problemes en la generacio de bens col·lectius de competitivitat local a causa d’aspectes institucionals i de politiques publiques. En el nivell macro, el capitalisme espanyol presenta un baix desenvolupament de factors institucionals de capacitacio per a la innovacio en el seu sistema empresarial.
{"title":"La «innovación escondida» de las pymes industriales en el capitalismo español. Gestión, estrategias y repertorios de prácticas innovadoras en pymes manufactureras catalanas","authors":"Alejandro Pizzi, Manuel Ahedo","doi":"10.5565/rev/papers.2465","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2465","url":null,"abstract":"Les pimes industrials dinamiques i innovadores son una de les bases de prosperitat col·lectiva en alguns paisos i regions europees. Des d’una sociologia multinivell que integra els nivells micro (empresarial-organitzatiu), meso (regional-local i sectorial) i macro (capitalisme estatal-nacional) dintre del sistema de xarxes-cadenes de produccio del capitalisme global, l’article analitza l’activitat innovadora de les pimes industrials, la qual es pot denominar innovacio amagada en no apareixer en els indicadors convencionals d’innovacio. Sobre la base de 22 entrevistes semiestructurades a directius de pimes manufactureres de Catalunya, s’aplica la teoria fonamentada per construir categories descriptives i proposicions conceptuals per tal de comprendre les relacions socials i els processos tipics que utilitzen les pimes per innovar. S’analitzen tres aspectes: els marcs discursius-cognitius, les practiques de planificacio i gestio, i les principals estrategies i repertoris de practiques innovadores. Les principals aportacions de l’article son les seguents. En el nivell micro, les formes de participacio en la xarxa-cadena de provisio-valor sectorial en que operen les pimes exerceixen una influencia decisiva sobre els seus repertoris d’innovacio, i s’han trobat dos repertoris tipics de practiques d’innovacio: les practiques relativament autonomes i les practiques subordinades als clients. En el nivell meso del sistema d’innovacio i empresarial de Catalunya, s’han trobat problemes en la generacio de bens col·lectius de competitivitat local a causa d’aspectes institucionals i de politiques publiques. En el nivell macro, el capitalisme espanyol presenta un baix desenvolupament de factors institucionals de capacitacio per a la innovacio en el seu sistema empresarial.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"46 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-09-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89776408","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els estudis experimentals modelen la corrupcio com una forma de comportament establert sobre la base de relacions de reciprocitat que genera externalitats negatives per a tercers. Els resultats sobre com les externalitats negatives influeixen en les decisions relacionades amb la corrupcio dels individus no son concloents. Si be s’ha demostrat que les intencions (imputades) tenen un impacte en les preferencies socials i les avaluacions d’amabilitat dels participants en una amplia gamma de situacions, poca cosa se sap sobre si els participants prenen en consideracio i de quina manera les intencions (imputades) de tercers en contextos de corrupcio. La suposada diferencia en avaluar les externalitats en funcio de si afecten jugadors actius o jugadors passius te implicacions importants per a la corrupcio en la vida real. En molts casos de corrupcio, les externalitats negatives afecten (conjunts de) «jugadors passius», com «la societat en general». En altres casos, no obstant aixo, jugadors mes actius (com el cap politic d’un departament governamental) son objecte d’externalitats negatives. Els models de reciprocitat prediuen que les avaluacions d’amabilitat respecte dels tercers que son objecte d’externalitats negatives entrarien en les consideracions de les parts en una transaccio corrupta en el darrer cas, pero no quan es tracta de jugadors passius. Tanmateix, aquesta important prediccio no ha estat provada empiricament. Trobem que les intencions de tercers no afecten el comportament directament sino que afecten la forma en que es percep l’amabilitat dels altres.
{"title":"Corruption and externalities: Assessing the role of intentions","authors":"Carlos Maximiliano Senci","doi":"10.5565/rev/papers.2630","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2630","url":null,"abstract":"Els estudis experimentals modelen la corrupcio com una forma de comportament establert sobre la base de relacions de reciprocitat que genera externalitats negatives per a tercers. Els resultats sobre com les externalitats negatives influeixen en les decisions relacionades amb la corrupcio dels individus no son concloents. Si be s’ha demostrat que les intencions (imputades) tenen un impacte en les preferencies socials i les avaluacions d’amabilitat dels participants en una amplia gamma de situacions, poca cosa se sap sobre si els participants prenen en consideracio i de quina manera les intencions (imputades) de tercers en contextos de corrupcio. La suposada diferencia en avaluar les externalitats en funcio de si afecten jugadors actius o jugadors passius te implicacions importants per a la corrupcio en la vida real. En molts casos de corrupcio, les externalitats negatives afecten (conjunts de) «jugadors passius», com «la societat en general». En altres casos, no obstant aixo, jugadors mes actius (com el cap politic d’un departament governamental) son objecte d’externalitats negatives. Els models de reciprocitat prediuen que les avaluacions d’amabilitat respecte dels tercers que son objecte d’externalitats negatives entrarien en les consideracions de les parts en una transaccio corrupta en el darrer cas, pero no quan es tracta de jugadors passius. Tanmateix, aquesta important prediccio no ha estat provada empiricament. Trobem que les intencions de tercers no afecten el comportament directament sino que afecten la forma en que es percep l’amabilitat dels altres.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"41 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-09-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85677216","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Marta Donat López, María Dolores Martín-Lagos López
L’actualitat espanyola es caracteritza per un retard en el calendari pel que fa a l’assoliment d’una emancipacio completa, consequencia d’un allargament del periode formatiu i d’una inestabilitat i una precarietat considerables en l’ocupacio, entre altres questions. Concretament, Andalusia es una de les comunitats autonomes amb mes problemes en aquest sentit —major nivell de desocupacio i de precarietat laboral, entre altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest article es coneixer els factors que influeixen en la probabilitat que un jove s’emancipi. Per fer-ho, es proposa distingir, dins de l’emancipacio, quins son independents residencialment o economicament per esbrinar si hi ha diferencies en els factors que influeixen en el fet que un jove sigui independent residencialment i no economicament, i viceversa. S’ha utilitzat una base de dades de 2017, amb una mostra de 1.981 joves de 14 a 35 anys duta a terme amb el proposit de dissenyar el III Pla Integral de Joventut d’Andalusia. La regressio logistica multinomial ha estat la tecnica d’analisi utilitzada. Els resultats mostren que els joves que s’aproximen mes a la finalitzacio de la transicio de la joventut tenen mes probabilitats d’haver format una llar propia i de ser autosuficients economicament. No obstant aixo, aquells que encara estan formant-se o tenen intencio de reprendre els estudis, estan desocupats i no tenen descendencia ni intencio de tenir-ne, s’aproximen mes a formes d’independencia incompletes (residencial o economica) o be nul·les.
{"title":"Juventud andaluza y emancipación. ¿Independencia residencial y/o autosuficiencia económica?","authors":"Marta Donat López, María Dolores Martín-Lagos López","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2616","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2616","url":null,"abstract":"L’actualitat espanyola es caracteritza per un retard en el calendari pel que fa a l’assoliment d’una emancipacio completa, consequencia d’un allargament del periode formatiu i d’una inestabilitat i una precarietat considerables en l’ocupacio, entre altres questions. Concretament, Andalusia es una de les comunitats autonomes amb mes problemes en aquest sentit —major nivell de desocupacio i de precarietat laboral, entre altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest article es coneixer els factors que influeixen en la probabilitat que un jove s’emancipi. Per fer-ho, es proposa distingir, dins de l’emancipacio, quins son independents residencialment o economicament per esbrinar si hi ha diferencies en els factors que influeixen en el fet que un jove sigui independent residencialment i no economicament, i viceversa. S’ha utilitzat una base de dades de 2017, amb una mostra de 1.981 joves de 14 a 35 anys duta a terme amb el proposit de dissenyar el III Pla Integral de Joventut d’Andalusia. La regressio logistica multinomial ha estat la tecnica d’analisi utilitzada. Els resultats mostren que els joves que s’aproximen mes a la finalitzacio de la transicio de la joventut tenen mes probabilitats d’haver format una llar propia i de ser autosuficients economicament. No obstant aixo, aquells que encara estan formant-se o tenen intencio de reprendre els estudis, estan desocupats i no tenen descendencia ni intencio de tenir-ne, s’aproximen mes a formes d’independencia incompletes (residencial o economica) o be nul·les.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"596 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-07-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77315535","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：