En aquest treball reconstruim sistematicament el fonament operatiu sociologic de la teoria de l’accio comunicativa (TAC) centrant-nos en la seva diferenciacio metateorica i en el criteri de socialitat del sistema de categories sociologiques relatiu a l’accio comunicativa. Per abordar tots dos objectes s’empren dues metodologies poc habituals en el tractament de la TAC: l’analisi de metateoritzacions de tipus preludi de Ritzer i l’analisi arquitectonica de les dimensions de socialitat. Es proposa la hipotesi que en tots dos objectes hi ha una concepcio fortament diadica dels objectes sociologics articulada amb una estrategia metateorica «superadora».
{"title":"Una reconstrucción metateórica y arquitectónica del programa sociológico de Jürgen Habermas","authors":"S. Ocampo","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2566","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2566","url":null,"abstract":"En aquest treball reconstruim sistematicament el fonament operatiu sociologic de la teoria de l’accio comunicativa (TAC) centrant-nos en la seva diferenciacio metateorica i en el criteri de socialitat del sistema de categories sociologiques relatiu a l’accio comunicativa. Per abordar tots dos objectes s’empren dues metodologies poc habituals en el tractament de la TAC: l’analisi de metateoritzacions de tipus preludi de Ritzer i l’analisi arquitectonica de les dimensions de socialitat. Es proposa la hipotesi que en tots dos objectes hi ha una concepcio fortament diadica dels objectes sociologics articulada amb una estrategia metateorica «superadora».","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"99 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-07-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79487203","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El objetivo del articulo es analizar el impacto de distintos tipos de estructuras y de diferentes propiedades estructurales de las redes sociales sobre la tendencia a confiar en el interior de ellas. Para llevar a cabo dicho objetivo, se ha realizado una serie de experimentos virtuales con redes artificiales a traves de tecnicas de simulacion computarizadas. Los resultados ponen de manifiesto el profundo efecto de las propiedades estructurales (densidad de red, indice de globalizacion de vinculos e indice de Gini de la distribucion de vinculos) y del tipo de estructura (regular, aleatoria y mundo pequeno) de las redes sociales sobre la tendencia a confiar entre los agentes de una red. Ademas, se evalua la tesis de Coleman sobre el control y la vigilancia de los jovenes para no abandonar los estudios a partir de los datos suministrados por los experimentos virtuales realizados con las redes artificiales anteriores.
{"title":"El efecto de la estructura de las redes sociales sobre la confianza. Un análisis de simulaciones computarizadas y evaluación de la tesis de Coleman","authors":"J. Medina","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2549","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2549","url":null,"abstract":"El objetivo del articulo es analizar el impacto de distintos tipos de estructuras y de diferentes propiedades estructurales de las redes sociales sobre la tendencia a confiar en el interior de ellas. Para llevar a cabo dicho objetivo, se ha realizado una serie de experimentos virtuales con redes artificiales a traves de tecnicas de simulacion computarizadas. Los resultados ponen de manifiesto el profundo efecto de las propiedades estructurales (densidad de red, indice de globalizacion de vinculos e indice de Gini de la distribucion de vinculos) y del tipo de estructura (regular, aleatoria y mundo pequeno) de las redes sociales sobre la tendencia a confiar entre los agentes de una red. Ademas, se evalua la tesis de Coleman sobre el control y la vigilancia de los jovenes para no abandonar los estudios a partir de los datos suministrados por los experimentos virtuales realizados con las redes artificiales anteriores.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"17 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-07-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"79939494","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest article es proposa identificar una tipologia dels perfils socials afectats pel desclassament social educatiu i desentranyar-ne les logiques estrategiques davant d’aquest fenomen dins la cohort de trentins amb titol superior i en el context de crisi economica a Espanya. Per fer-ho, s’ha optat per una complementarietat entre una aproximacio quantitativa i una aproximacio qualitativa. Aquest disseny mixt es sequencial i es compon de dues fases. La primera consisteix a realitzar una analisi de correspondencies multiples (ACM) i una analisi de classificacio automatica (ACL) de particio jerarquica a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2011. La segona fase consisteix a realitzar entrevistes en profunditat als titulats afectats pel desclassament. Els resultats mostren tres tipus de perfils socials que es distingeixen prioritariament pel nivell d’educacio dels seus pares i despleguen diferents logiques estrategiques davant el desclassament social educatiu: a ) reconvertir-se per canviar de camp professional i amb la idea de reenclassar-se socialment; b ) ressituar-se a traves del desplacament geografic o de regim d’ocupacio amb la intencio de respondre a les seves ambicions professionals, i c ) resistir en les seves ocupacions o intentar accedir a una ocupacio publica per evitar la pauperitzacio i assegurar-se una certa estabilitat economica.
{"title":"¿Cómo se hace frente al desclasamiento social educativo en España? Tipología de los perfiles sociales y lógicas estratégicas de los titulados treintañeros en tiempos de crisis","authors":"Victoria Bogino Larrambebere","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2520","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2520","url":null,"abstract":"Aquest article es proposa identificar una tipologia dels perfils socials afectats pel desclassament social educatiu i desentranyar-ne les logiques estrategiques davant d’aquest fenomen dins la cohort de trentins amb titol superior i en el context de crisi economica a Espanya. Per fer-ho, s’ha optat per una complementarietat entre una aproximacio quantitativa i una aproximacio qualitativa. Aquest disseny mixt es sequencial i es compon de dues fases. La primera consisteix a realitzar una analisi de correspondencies multiples (ACM) i una analisi de classificacio automatica (ACL) de particio jerarquica a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2011. La segona fase consisteix a realitzar entrevistes en profunditat als titulats afectats pel desclassament. Els resultats mostren tres tipus de perfils socials que es distingeixen prioritariament pel nivell d’educacio dels seus pares i despleguen diferents logiques estrategiques davant el desclassament social educatiu: a ) reconvertir-se per canviar de camp professional i amb la idea de reenclassar-se socialment; b ) ressituar-se a traves del desplacament geografic o de regim d’ocupacio amb la intencio de respondre a les seves ambicions professionals, i c ) resistir en les seves ocupacions o intentar accedir a una ocupacio publica per evitar la pauperitzacio i assegurar-se una certa estabilitat economica.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"52 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-07-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74712508","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
A partir de 20 histories de vida, aquest article es proposa presentar les estrategies que alguns joves italians altament qualificats han trobat per eludir la doble amenaca de la precarietat laboral i de la invasio del treball en la vida. Centrant les seves biografies en un projecte d’innovacio social o lligat al vessant expressiu del treball, els joves investigats s’han enfrontat a un desti d’explotacio, incertesa, fragmentacio i individualitzacio de l’itinerari laboral i vital, comu a una generacio sencera. S’ha utilitzat la tecnica de l’entrevista en profunditat. La recerca ha permes identificar en els seus discursos les estrategies seguents: 1) col·locar el treball dins d’un projecte de vida que vagi mes enlla del merament laboral, amb una dimensio comunitaria o de desenvolupament personal; 2) reapropiar-se d’un horitzo temporal de llarg abast substituint el curt termini dels contractes temporals per un projecte a llarg termini; 3) allunyar el risc d’individualitzacio construint relacions laborals fonamentades en la reciprocitat i les xarxes comunitaries, locals i globals.
{"title":"Poner el trabajo al servicio de un proyecto de vida: estrategias contra la precariedad","authors":"Anna Giulia Ingellis","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2438","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2438","url":null,"abstract":"A partir de 20 histories de vida, aquest article es proposa presentar les estrategies que alguns joves italians altament qualificats han trobat per eludir la doble amenaca de la precarietat laboral i de la invasio del treball en la vida. Centrant les seves biografies en un projecte d’innovacio social o lligat al vessant expressiu del treball, els joves investigats s’han enfrontat a un desti d’explotacio, incertesa, fragmentacio i individualitzacio de l’itinerari laboral i vital, comu a una generacio sencera. S’ha utilitzat la tecnica de l’entrevista en profunditat. La recerca ha permes identificar en els seus discursos les estrategies seguents: 1) col·locar el treball dins d’un projecte de vida que vagi mes enlla del merament laboral, amb una dimensio comunitaria o de desenvolupament personal; 2) reapropiar-se d’un horitzo temporal de llarg abast substituint el curt termini dels contractes temporals per un projecte a llarg termini; 3) allunyar el risc d’individualitzacio construint relacions laborals fonamentades en la reciprocitat i les xarxes comunitaries, locals i globals.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"23 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-06-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90449426","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article te un caracter teoric i el seu objectiu es analitzar l’accio col·lectiva comunitaria entorn de recursos d’us comu (RUC) des d’un punt de vista diferent. A partir de l’enfocament de cogobernanca entre Estat i comunitats i del concepte de situacions d’accio adjacents, analitzem l’accio col·lectiva no nomes per la seva importancia per evitar la tragedia dels comuns, sino tambe com un mitja estrategic de les comunitats per demostrar eficacia en la seva governanca i aixi disposar d’aportacions condicionals lliurades per l’Estat a traves d’instruments de politica publica. Considerant que aquestes aportacions ajuden les comunitats a utilitzar RUC de forma equitativa i sostenible, ens interroguem sobre les condicions que possibiliten l’accio col·lectiva comunitaria i analitzem com les regles en us i les xarxes socials concorren per a aquest proposit. Partint del concepte de situacio d’accio i utilitzant la teoria de jocs com a eix analitic articulador, elaborem una visio de conjunt de les regles en us i expliquem com ajuden a superar els problemes d’apropiacio i provisio que sorgeixen donada la naturalesa dels RUC. En concret, vam mostrar que les regles permeten la coordinacio necessaria perque els usuaris seleccionin equilibris cooperatius en jocs de seguretat, sobretot perque generen incentius perque els usuaris de RUC s’orientin cap al compliment i formin creences compartides basades en la confianca. A mes, exposem que les xarxes socials amb determinats atributs estructurals i relacionals reforcen el paper de les regles en el sentit assenyalat.
{"title":"Situaciones de acción y juegos cooperativos. Un análisis teórico de la doble dimensión de la acción colectiva para la gobernanza comunitaria de recursos de uso común","authors":"M. G. Ojeda","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2613","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2613","url":null,"abstract":"L’article te un caracter teoric i el seu objectiu es analitzar l’accio col·lectiva comunitaria entorn de recursos d’us comu (RUC) des d’un punt de vista diferent. A partir de l’enfocament de cogobernanca entre Estat i comunitats i del concepte de situacions d’accio adjacents, analitzem l’accio col·lectiva no nomes per la seva importancia per evitar la tragedia dels comuns, sino tambe com un mitja estrategic de les comunitats per demostrar eficacia en la seva governanca i aixi disposar d’aportacions condicionals lliurades per l’Estat a traves d’instruments de politica publica. Considerant que aquestes aportacions ajuden les comunitats a utilitzar RUC de forma equitativa i sostenible, ens interroguem sobre les condicions que possibiliten l’accio col·lectiva comunitaria i analitzem com les regles en us i les xarxes socials concorren per a aquest proposit. Partint del concepte de situacio d’accio i utilitzant la teoria de jocs com a eix analitic articulador, elaborem una visio de conjunt de les regles en us i expliquem com ajuden a superar els problemes d’apropiacio i provisio que sorgeixen donada la naturalesa dels RUC. En concret, vam mostrar que les regles permeten la coordinacio necessaria perque els usuaris seleccionin equilibris cooperatius en jocs de seguretat, sobretot perque generen incentius perque els usuaris de RUC s’orientin cap al compliment i formin creences compartides basades en la confianca. A mes, exposem que les xarxes socials amb determinats atributs estructurals i relacionals reforcen el paper de les regles en el sentit assenyalat.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"23 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87050887","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’abordatge de la sexualitat en l’ambit de les politiques publiques sol ser controvertit. En aquest debat poden identificar-se diferents discursos, expressats per diferents sectors i actors politics. El proposit de l’article es exposar els marcs interpretatius que poden detectar-se en el debat sobre la salut sexual i reproductiva a Xile entre els anys 2000 i 2015. La metodologia utilitzada se sustenta en tres elements: un seguiment de processos; una analisi critica d’enquadrament de 40 textos politics d’interes; i entrevistes a 39 actors (governamentals i de la societat civil) que han incidit o s’han interessat pel debat sobre la sexualitat a Xile. A partir de l’analisi de la informacio recollida, s’han identificat cinc marcs interpretatius: salut publica; valors tradicionals; enfocament pedagogic; drets sexuals i reproductius; i autonomia, sexualitat i plaer. Aquestes troballes expliquen una diversitat d’acostaments a la sexualitat com a tema d’interes public i de les diferents solucions proposades en el context de la politica estudiada.
{"title":"Los marcos interpretativos en la política chilena de salud sexual y reproductiva","authors":"Javiera Cubillos Almendra","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2539","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2539","url":null,"abstract":"L’abordatge de la sexualitat en l’ambit de les politiques publiques sol ser controvertit. En aquest debat poden identificar-se diferents discursos, expressats per diferents sectors i actors politics. El proposit de l’article es exposar els marcs interpretatius que poden detectar-se en el debat sobre la salut sexual i reproductiva a Xile entre els anys 2000 i 2015. La metodologia utilitzada se sustenta en tres elements: un seguiment de processos; una analisi critica d’enquadrament de 40 textos politics d’interes; i entrevistes a 39 actors (governamentals i de la societat civil) que han incidit o s’han interessat pel debat sobre la sexualitat a Xile. A partir de l’analisi de la informacio recollida, s’han identificat cinc marcs interpretatius: salut publica; valors tradicionals; enfocament pedagogic; drets sexuals i reproductius; i autonomia, sexualitat i plaer. Aquestes troballes expliquen una diversitat d’acostaments a la sexualitat com a tema d’interes public i de les diferents solucions proposades en el context de la politica estudiada.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"69 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"75927853","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article s’analitzen els patrons de canvi estructural de l’ocupacio al llarg de l’ultim cicle economic a Espanya (1995-2014). Primer es fa un diagnostic de cada etapa: de certa polaritzacio en la fase expansiva i de millora en la crisi. Despres s’exploren les principals causes que expliquen aquestes dinamiques. Es duu a terme amb dades de l’EU-LFS i l’EWCS, que es complementen amb l’us d’uns indexs de tasques que permeten enriquir els diagnostics. En seguir un procediment similar al de molts treballs de referencia i classificar les ocupacions amb un indicador relativament nou, s’ofereix un diagnostic alternatiu dels canvis recents en l’ocupacio, la qual cosa serveix per enriquir el debat sobre algunes questions centrals dels camps de l’economia i l’estratificacio social.
{"title":"Los cambios en la estructura del empleo en España a lo largo del ciclo económico: patrones de cambio y factores explicativos (1995-2014)","authors":"Sergio Torrejón Pérez","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2567","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2567","url":null,"abstract":"En aquest article s’analitzen els patrons de canvi estructural de l’ocupacio al llarg de l’ultim cicle economic a Espanya (1995-2014). Primer es fa un diagnostic de cada etapa: de certa polaritzacio en la fase expansiva i de millora en la crisi. Despres s’exploren les principals causes que expliquen aquestes dinamiques. Es duu a terme amb dades de l’EU-LFS i l’EWCS, que es complementen amb l’us d’uns indexs de tasques que permeten enriquir els diagnostics. En seguir un procediment similar al de molts treballs de referencia i classificar les ocupacions amb un indicador relativament nou, s’ofereix un diagnostic alternatiu dels canvis recents en l’ocupacio, la qual cosa serveix per enriquir el debat sobre algunes questions centrals dels camps de l’economia i l’estratificacio social.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"276 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"73232078","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Les politiques i practiques adoptives estableixen explicitament i tacitament un aparellament entre nens i sol·licitants amb determinades caracteristiques. En el cas de les adopcions monoparentals d’infants mes grans o amb altres necessitats especials, ambdues parts solen situar-se des de l’inici en una posicio de menor prioritat. A partir dels resultats de dues recerques qualitatives realitzades a Xile i Espanya amb adoptants monoparentals, analitzem les seves heterogenies motivacions i preferencies respecte dels perfils dels infants que esperen adoptar i les estrategies que desenvolupen davant dels criteris tecnics, els discursos i les intervencions professionals, especialment en els processos d’avaluacio d’idoneitat i assignacio. Discutim la necessitat de desenvolupar enfocaments, criteris i intervencions centrats en les capacitats i els recursos de subjectes que son a priori considerats mes vulnerables o estigmatitzats en els processos adoptius, aixi com la necessitat i l’obligacio politica i institucional en la provisio de suports i recursos d’acompanyament en la fase pre i postadoptiva.
{"title":"Adopciones monoparentales de niños y niñas con «necesidades especiales»: entre el déficit y el empoderamiento","authors":"Irene Salvo Agoglia, María Isabel Jociles Rubio","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2502","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2502","url":null,"abstract":"Les politiques i practiques adoptives estableixen explicitament i tacitament un aparellament entre nens i sol·licitants amb determinades caracteristiques. En el cas de les adopcions monoparentals d’infants mes grans o amb altres necessitats especials, ambdues parts solen situar-se des de l’inici en una posicio de menor prioritat. A partir dels resultats de dues recerques qualitatives realitzades a Xile i Espanya amb adoptants monoparentals, analitzem les seves heterogenies motivacions i preferencies respecte dels perfils dels infants que esperen adoptar i les estrategies que desenvolupen davant dels criteris tecnics, els discursos i les intervencions professionals, especialment en els processos d’avaluacio d’idoneitat i assignacio. Discutim la necessitat de desenvolupar enfocaments, criteris i intervencions centrats en les capacitats i els recursos de subjectes que son a priori considerats mes vulnerables o estigmatitzats en els processos adoptius, aixi com la necessitat i l’obligacio politica i institucional en la provisio de suports i recursos d’acompanyament en la fase pre i postadoptiva.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"68 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83185213","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari s'ocupa de la questio de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importancia de l'ordre en les presons, quina relacio te amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la preso. Concretament es parla de la presencia que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaca a la seguretat no hi es especialment elevada o imminent.
{"title":"El orden en prisión: ¿solo una cuestión de seguridad? A propósito del caso de las prisiones de mujeres","authors":"Ares Batlle Manonelles","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2640","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2640","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari s'ocupa de la questio de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importancia de l'ordre en les presons, quina relacio te amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la preso. Concretament es parla de la presencia que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaca a la seguretat no hi es especialment elevada o imminent.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"77 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86693705","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Introduccio a la taula rodona que ofereix una discussio amb James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society , un text classic de la sociologia de presons sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest text presenta el llibre objecte de debat i explica les raons per les quals continua sent avui dia una obra rellevant. En els comentaris que segueixen a aquesta presentacio es reflexiona, a partir del debat amb l'autor, sobre diversos temes relacionats amb la seva obra i la situacio actual de les presons a Espanya i en l'ambit internacional. Concretament, els temes abordats inclouen el paper dels funcionaris en la reforma penitenciaria, el perfil racial d'aquests, les influencies politiques i socials en l'autoritat a les presons, la privatitzacio del castig, la imposicio de l'ordre a les presons de dones i l'educacio a la preso.
{"title":"Presentación. Stateville revisited: debates con James B. Jacobs sobre la vigencia de su obra cuarenta años después","authors":"Elena Larrauri","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2638","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2638","url":null,"abstract":"Introduccio a la taula rodona que ofereix una discussio amb James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society , un text classic de la sociologia de presons sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest text presenta el llibre objecte de debat i explica les raons per les quals continua sent avui dia una obra rellevant. En els comentaris que segueixen a aquesta presentacio es reflexiona, a partir del debat amb l'autor, sobre diversos temes relacionats amb la seva obra i la situacio actual de les presons a Espanya i en l'ambit internacional. Concretament, els temes abordats inclouen el paper dels funcionaris en la reforma penitenciaria, el perfil racial d'aquests, les influencies politiques i socials en l'autoritat a les presons, la privatitzacio del castig, la imposicio de l'ordre a les presons de dones i l'educacio a la preso.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"38 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83303393","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：