L'objectiu d'aquest article es aprofundir en les explicacions sobre l'emergencia de nous partits. En concret, s'estudia quines questions han estat centrals en els discursos de les noves formacions i fins a quin punt aquests temes 1) son demandes de la societat ( demand syde ) i 2) ja havien estat abordats pels partits establerts ( supply syde ). Per fer-ho, utilitzant els casos d'Espanya i els Paisos Baixos, analitzem els programes electorals de les noves formacions politiques, identifiquem els temes principals del seu discurs, amb enquestes d'opinio veiem les principals preocupacions d'espanyols i holandesos i, gracies al Comparative Manifestos Project, comprovem fins a quin punt aquests temes no havien estat abordats previament per les forces tradicionals. Els nostres resultats mostren que, mentre que als Paisos Baixos els temes dels nous partits a penes son nomenats per les formacions tradicionals, a Espanya els assumptes centrals son compartits per totes les formacions, i els partits emergents sorgeixen a causa dels sentiments de desconfianca envers els que ja estaven establerts.
{"title":"Nuevos partidos en los Países Bajos y en España. ¿Qué factores explican su surgimiento?","authors":"José Rama Caamaño, Anne-Marie Reynaers","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2532","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2532","url":null,"abstract":"L'objectiu d'aquest article es aprofundir en les explicacions sobre l'emergencia de nous partits. En concret, s'estudia quines questions han estat centrals en els discursos de les noves formacions i fins a quin punt aquests temes 1) son demandes de la societat ( demand syde ) i 2) ja havien estat abordats pels partits establerts ( supply syde ). Per fer-ho, utilitzant els casos d'Espanya i els Paisos Baixos, analitzem els programes electorals de les noves formacions politiques, identifiquem els temes principals del seu discurs, amb enquestes d'opinio veiem les principals preocupacions d'espanyols i holandesos i, gracies al Comparative Manifestos Project, comprovem fins a quin punt aquests temes no havien estat abordats previament per les forces tradicionals. Els nostres resultats mostren que, mentre que als Paisos Baixos els temes dels nous partits a penes son nomenats per les formacions tradicionals, a Espanya els assumptes centrals son compartits per totes les formacions, i els partits emergents sorgeixen a causa dels sentiments de desconfianca envers els que ja estaven establerts.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-02-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85870937","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Lidia Daza Pérez, Helena Troiano, Marina Elias Andreu
El moment de transicio de l’educacio postobligatoria a l’educacio superior es un proces de decisio que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruilles anteriors del sistema, com tambe els efectes que el rendiment academic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidencies, l’abast de l’expansio educativa en termes de l’educacio superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un acces sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistencia o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives. Per intentar respondre a aquesta questio, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el titol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjancant l’ Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingencia i una regressio logistica binaria per comprovar la probabilitat d’exit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model. Els resultats mostren una incidencia rellevant de les notes per als estudiants d’origens socials mes baixos. En canvi, mes que una opcio, per als joves pertanyents a families amb mes recursos socioeconomics anar a la universitat es la seva trajectoria natural, independentment de les notes ( efecte compensacio ). Tambe es detecten clares diferencies entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors.
{"title":"La transición a la universidad desde el bachillerato y desde el CFGS. La importancia de los factores socioeconómicos","authors":"Lidia Daza Pérez, Helena Troiano, Marina Elias Andreu","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2546","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2546","url":null,"abstract":"El moment de transicio de l’educacio postobligatoria a l’educacio superior es un proces de decisio que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruilles anteriors del sistema, com tambe els efectes que el rendiment academic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidencies, l’abast de l’expansio educativa en termes de l’educacio superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un acces sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistencia o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives. Per intentar respondre a aquesta questio, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el titol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjancant l’ Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingencia i una regressio logistica binaria per comprovar la probabilitat d’exit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model. Els resultats mostren una incidencia rellevant de les notes per als estudiants d’origens socials mes baixos. En canvi, mes que una opcio, per als joves pertanyents a families amb mes recursos socioeconomics anar a la universitat es la seva trajectoria natural, independentment de les notes ( efecte compensacio ). Tambe es detecten clares diferencies entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-02-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74341019","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El articulo plantea dos cuestiones principales desde un ejercicio analitico comparativo entre Espana y Argentina. Por un lado, nos preguntamos hasta que punto los procesos de segmentacion del mercado de trabajo generan dinamicas de estructuracion de las desigualdades laborales semejantes en ambos paises y que aspectos son especificos de una realidad laboral que se situa en diferentes contextos culturales, sociales, economicos e historicos. En este sentido, se corrobora la hipotesis general que establece que no existe un unico mercado de trabajo que ajusta oferta y demanda, que, por el contrario, se diferencian diversos segmentos que estructuran posiciones jerarquicas en el mercado laboral en correspondencia con ciertos perfiles especificos de la oferta de trabajo, y se constata la alta correspondencia en la configuracion de los segmentos de empleo entre Espana y Argentina. Por otro lado, dada la estructura de segmentacion del empleo, nos planteamos en que medida se da en ambos paises la mal denominada sobreeducacion de la ocupacion de la fuerza de trabajo y la supuesta devaluacion de las credenciales educativas. Entendiendo que el fenomeno debe mirarse desde el lado de la demanda y dadas las estructuras productivas ancladas e internamente diferenciadas de ambos paises, el fenomeno, que preferimos identificar como «subocupacion», es de mayor importancia en Espana que en Argentina, dada la expansion educativa experimentada y la consecuente mayor dificultad de absorber la fuerza de trabajo cualificada en los sectores mas productivos por la incapacidad del modelo productivo de generar puestos de trabajo acordes.
{"title":"Segmentación del empleo y apreciación de la educación en un modelo productivo anclado. Análisis comparativo entre España y Argentina","authors":"Pedro López Roldán, Sandra Fachelli","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2571","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2571","url":null,"abstract":"El articulo plantea dos cuestiones principales desde un ejercicio analitico comparativo entre Espana y Argentina. Por un lado, nos preguntamos hasta que punto los procesos de segmentacion del mercado de trabajo generan dinamicas de estructuracion de las desigualdades laborales semejantes en ambos paises y que aspectos son especificos de una realidad laboral que se situa en diferentes contextos culturales, sociales, economicos e historicos. En este sentido, se corrobora la hipotesis general que establece que no existe un unico mercado de trabajo que ajusta oferta y demanda, que, por el contrario, se diferencian diversos segmentos que estructuran posiciones jerarquicas en el mercado laboral en correspondencia con ciertos perfiles especificos de la oferta de trabajo, y se constata la alta correspondencia en la configuracion de los segmentos de empleo entre Espana y Argentina. Por otro lado, dada la estructura de segmentacion del empleo, nos planteamos en que medida se da en ambos paises la mal denominada sobreeducacion de la ocupacion de la fuerza de trabajo y la supuesta devaluacion de las credenciales educativas. Entendiendo que el fenomeno debe mirarse desde el lado de la demanda y dadas las estructuras productivas ancladas e internamente diferenciadas de ambos paises, el fenomeno, que preferimos identificar como «subocupacion», es de mayor importancia en Espana que en Argentina, dada la expansion educativa experimentada y la consecuente mayor dificultad de absorber la fuerza de trabajo cualificada en los sectores mas productivos por la incapacidad del modelo productivo de generar puestos de trabajo acordes.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-01-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"82507115","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Els estudis comparatius internacionals d’estratificacio social i mobilitat de classes es basen en esquemes de classes concebuts per als paisos industrialitzats. L’esquema EGP, desenvolupat per Erikson, Goldthorpe i Portocarero, s’ha convertit en un estandard en el camp de la mobilitat social. Tanmateix, aquest esquema pot no reflectir heterogeneitats en les relacions laborals que s’han agreujat en els ultims anys producte de la flexibilitzacio, la precaritzacio i la pauperitzacio dels contractes, on les ocupacions assalariades i autonomes estan segmentades en sectors d’alta i baixa productivitat, amb condicions de treball i remuneracions desiguals. La hipotesi que guia el nostre treball es la seguent: l’impacte d’heterogeneitat a l’America Llatina es tan fort que aquesta dimensio ha de ser considerada en l’analisi de classe. La nostra hipotesi alternativa es que els paisos del sud d’Europa es troben en una situacio intermedia entre l’America Llatina i l’Europa industrialitzada mes aviat. Proposem una adaptacio de l’esquema EGP per explicar aquesta heterogeneitat. Per fer-ho, utilitzem dades d’enquestes nacionals de llars d’alguns paisos llatinoamericans i tambe de paisos del sud d’Europa, amb la intencio de caracteritzar-ne les estructures de classe i analitzar l’associacio entre la pertinenca a la classe i les condicions de vida. La introduccio de distincions en l’esquema de classes es rellevant en contextos d’alta heterogeneitat, pero no pas en tots els contextos economics, per la qual cosa s’espera que, en societats de major desenvolupament relatiu o viceversa, les classes socials no siguin les mateixes.
{"title":"Relevancia de la heterogeneidad socioeconómica. Estudio comparativo entre América Latina y Europa basado en la adaptación del esquema EGP","authors":"I. Perales, Eduardo Chávez Molina","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2575","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2575","url":null,"abstract":"Els estudis comparatius internacionals d’estratificacio social i mobilitat de classes es basen en esquemes de classes concebuts per als paisos industrialitzats. L’esquema EGP, desenvolupat per Erikson, Goldthorpe i Portocarero, s’ha convertit en un estandard en el camp de la mobilitat social. Tanmateix, aquest esquema pot no reflectir heterogeneitats en les relacions laborals que s’han agreujat en els ultims anys producte de la flexibilitzacio, la precaritzacio i la pauperitzacio dels contractes, on les ocupacions assalariades i autonomes estan segmentades en sectors d’alta i baixa productivitat, amb condicions de treball i remuneracions desiguals. La hipotesi que guia el nostre treball es la seguent: l’impacte d’heterogeneitat a l’America Llatina es tan fort que aquesta dimensio ha de ser considerada en l’analisi de classe. La nostra hipotesi alternativa es que els paisos del sud d’Europa es troben en una situacio intermedia entre l’America Llatina i l’Europa industrialitzada mes aviat. Proposem una adaptacio de l’esquema EGP per explicar aquesta heterogeneitat. Per fer-ho, utilitzem dades d’enquestes nacionals de llars d’alguns paisos llatinoamericans i tambe de paisos del sud d’Europa, amb la intencio de caracteritzar-ne les estructures de classe i analitzar l’associacio entre la pertinenca a la classe i les condicions de vida. La introduccio de distincions en l’esquema de classes es rellevant en contextos d’alta heterogeneitat, pero no pas en tots els contextos economics, per la qual cosa s’espera que, en societats de major desenvolupament relatiu o viceversa, les classes socials no siguin les mateixes.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76854810","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La migracio gallega va constituir el grup etnicoregional mes nombros de la immigracio d’ultramar a l’Argentina, fins al punt que Buenos Aires va ser considerada «capital de la cinquena provincia gallega». Si be existeix una amplia produccio cientifica sobre aquesta migracio, la mobilitat social d’aquest grup etnicoregional ha estat menys abordada. L’objectiu de l’article es analitzar pautes i estrategies de mobilitat social (intra i intergeneracionals) desplegades per families migrants gallegues d’origen de classe popular, pertanyents a l’ultim corrent migratori que va arribar a l’Argentina entre 1940 i 1960, i identificar les oportunitats i els obstacles que van trobar les families en les seves trajectories de classe. Per abordar aquest objectiu, s’utilitza una perspectiva teorica que proposa articular les estrategies de mobilitat espacial y mobilitat social analitzant, amb un enfocament de genere i intergeneracional, la posicio de classe de diversos membres de la familia. Aquest enfocament posa en relleu la importancia de considerar multiples factors, mes enlla de l’educacio i l’ocupacio, en l’analisi de les trajectories de classe. El disseny metodologic combina l’analisi estadistica d’enquestes sobre mobilitat social intergeneracional i 34 entrevistes biografiques dutes a terme a Buenos Aires amb membres de families migrants. L’estudi explica com un entramat complex d’estrategies articulades, influides per un projecte migratori d’assentament, contribueix a comprendre millor les trajectories de classe de les families d’origen gallec a Buenos Aires: processos de mobilitat social ascendent de llarga i curta distancia esglaonats, basats en l’encadenament d’esforcos i l’acumulacio de recursos entre generacions.
{"title":"Movilidad social de familias gallegas en Buenos Aires pertenecientes a la última corriente migratoria: estrategias y trayectorias","authors":"Laura Oso Casas, Pablo Dalle, Paula Boniolo","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2573","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2573","url":null,"abstract":"La migracio gallega va constituir el grup etnicoregional mes nombros de la immigracio d’ultramar a l’Argentina, fins al punt que Buenos Aires va ser considerada «capital de la cinquena provincia gallega». Si be existeix una amplia produccio cientifica sobre aquesta migracio, la mobilitat social d’aquest grup etnicoregional ha estat menys abordada. L’objectiu de l’article es analitzar pautes i estrategies de mobilitat social (intra i intergeneracionals) desplegades per families migrants gallegues d’origen de classe popular, pertanyents a l’ultim corrent migratori que va arribar a l’Argentina entre 1940 i 1960, i identificar les oportunitats i els obstacles que van trobar les families en les seves trajectories de classe. Per abordar aquest objectiu, s’utilitza una perspectiva teorica que proposa articular les estrategies de mobilitat espacial y mobilitat social analitzant, amb un enfocament de genere i intergeneracional, la posicio de classe de diversos membres de la familia. Aquest enfocament posa en relleu la importancia de considerar multiples factors, mes enlla de l’educacio i l’ocupacio, en l’analisi de les trajectories de classe. El disseny metodologic combina l’analisi estadistica d’enquestes sobre mobilitat social intergeneracional i 34 entrevistes biografiques dutes a terme a Buenos Aires amb membres de families migrants. L’estudi explica com un entramat complex d’estrategies articulades, influides per un projecte migratori d’assentament, contribueix a comprendre millor les trajectories de classe de les families d’origen gallec a Buenos Aires: processos de mobilitat social ascendent de llarga i curta distancia esglaonats, basats en l’encadenament d’esforcos i l’acumulacio de recursos entre generacions.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89651617","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Marius Domínguez Amorós, L. Muñiz, Gabriela Rubilar Donoso
Este articulo analiza comparativamente las brechas de genero en el trabajo no remunerado realizado en los hogares en Argentina, Chile y Espana. Concretamente, se analiza la distribucion del trabajo domestico y de cuidados entre los miembros del hogar a partir del analisis del uso del tiempo, y se profundiza en los factores explicativos de la distribucion del trabajo domestico y de cuidados. Utilizando datos de encuestas nacionales del uso del tiempo (EET-2010 de Espana; TRN-2013 de Argentina y ENUT-2015 de Chile), se estima un modelo de regresion en una muestra de hogares de parejas de doble ingreso. Ademas, se complementa con el analisis de los factores macrosociales que inciden en la brecha de genero. Los resultados muestran que en los tres paises las mujeres realizan el 70 % del trabajo domestico y de cuidados del hogar. Respecto a los factores explicativos, la debilidad de las variables relacionadas con los recursos relativos incide en la necesidad de incorporar la perspectiva teorica de los roles de genero y los elementos contextuales para dar cuenta de la brecha de genero en el interior de los hogares. La relevancia de la disponibilidad de tiempos y el aporte de ingresos de las mujeres senalan la importancia de acciones que procuren una mayor independencia economica de las mujeres y el fortalecimiento de marcos legales que resguarden condiciones salariales igualitarias, ya que constituyen aspectos que inciden en los determinantes de la division del trabajo domestico y de cuidados revisados en este trabajo.
{"title":"El trabajo doméstico y de cuidados en las parejas de doble ingreso. Análisis comparativo entre España, Argentina y Chile","authors":"Marius Domínguez Amorós, L. Muñiz, Gabriela Rubilar Donoso","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2576","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2576","url":null,"abstract":"Este articulo analiza comparativamente las brechas de genero en el trabajo no remunerado realizado en los hogares en Argentina, Chile y Espana. Concretamente, se analiza la distribucion del trabajo domestico y de cuidados entre los miembros del hogar a partir del analisis del uso del tiempo, y se profundiza en los factores explicativos de la distribucion del trabajo domestico y de cuidados. Utilizando datos de encuestas nacionales del uso del tiempo (EET-2010 de Espana; TRN-2013 de Argentina y ENUT-2015 de Chile), se estima un modelo de regresion en una muestra de hogares de parejas de doble ingreso. Ademas, se complementa con el analisis de los factores macrosociales que inciden en la brecha de genero. Los resultados muestran que en los tres paises las mujeres realizan el 70 % del trabajo domestico y de cuidados del hogar. Respecto a los factores explicativos, la debilidad de las variables relacionadas con los recursos relativos incide en la necesidad de incorporar la perspectiva teorica de los roles de genero y los elementos contextuales para dar cuenta de la brecha de genero en el interior de los hogares. La relevancia de la disponibilidad de tiempos y el aporte de ingresos de las mujeres senalan la importancia de acciones que procuren una mayor independencia economica de las mujeres y el fortalecimiento de marcos legales que resguarden condiciones salariales igualitarias, ya que constituyen aspectos que inciden en los determinantes de la division del trabajo domestico y de cuidados revisados en este trabajo.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85320607","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educacio secundaria i progressar cap a l’educacio terciaria en les cohorts de naixement de 22 paisos, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’America Llatina (Argentina, Xile i Mexic). S’avaluen dues de les tesis mes influents en la recerca comparativa multinacional: la hipotesi de seleccio de Mare i la hipotesi de desigualtat mantinguda al maxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipotesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’ odds ratio . Els paisos del sud d’Europa i de l’America Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educacio secundaria, i els paisos d’industrialitzacio primerenca experimenten un desplacament de la desigualtat de l’educacio secundaria a l’educacio terciaria. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del proces d’expansio educativa. Aixo suggereix que cal revisar algunes de les hipotesis centrals dels estudis d’estratificacio educativa, tenint en compte les experiencies de paisos amb processos d’industrialitzacio mes tardans i heterogenis.
{"title":"Desigualdad social en la finalización de la educación secundaria y la progresión a la educación terciaria. Un análisis multinacional a la luz de los casos del sur de Europa y América Latina","authors":"P. Solís","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2572","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2572","url":null,"abstract":"En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educacio secundaria i progressar cap a l’educacio terciaria en les cohorts de naixement de 22 paisos, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’America Llatina (Argentina, Xile i Mexic). S’avaluen dues de les tesis mes influents en la recerca comparativa multinacional: la hipotesi de seleccio de Mare i la hipotesi de desigualtat mantinguda al maxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipotesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’ odds ratio . Els paisos del sud d’Europa i de l’America Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educacio secundaria, i els paisos d’industrialitzacio primerenca experimenten un desplacament de la desigualtat de l’educacio secundaria a l’educacio terciaria. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del proces d’expansio educativa. Aixo suggereix que cal revisar algunes de les hipotesis centrals dels estudis d’estratificacio educativa, tenint en compte les experiencies de paisos amb processos d’industrialitzacio mes tardans i heterogenis.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84497498","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
L’article se centra en les condicions dels treballadors autonoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals esta vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una critica a la tradicional teoria de segmentacio, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressio de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig cami entre el mercat i la jerarquia, entre la internalitzacio de recursos humans i la subcontractacio. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador es si les condicions dels professionals independents (es a dir, «autonoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educacio mes alts i que treballen en els sectors de serveis avancats) son comparables amb les dels empleats (a Italia i l’Argentina). L’article investiga l’ingres laboral (com a variable dependent) per avaluar com aixo canvia considerant l’ocupacio (autonom o empleat) i les caracteristiques sociodemografiques (com a variables independents). La comparacio dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Italia. Malgrat els problemes de comparacio en la classificacio de les ocupacions, l’analisi destaca les diferencies entre tots dos paisos, vinculades a una expansio dissimil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractacio de competencies altament qualificades. A mes, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupacio, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que economicament se’n surten mes be, mentre que a Italia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educacio superior en tots dos paisos.
{"title":"Labour market segmentation: the economic condition of independent professionals in Italy and Argentina","authors":"R. Semenza, S. Sarti","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2578","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2578","url":null,"abstract":"L’article se centra en les condicions dels treballadors autonoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals esta vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una critica a la tradicional teoria de segmentacio, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressio de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig cami entre el mercat i la jerarquia, entre la internalitzacio de recursos humans i la subcontractacio. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador es si les condicions dels professionals independents (es a dir, «autonoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educacio mes alts i que treballen en els sectors de serveis avancats) son comparables amb les dels empleats (a Italia i l’Argentina). L’article investiga l’ingres laboral (com a variable dependent) per avaluar com aixo canvia considerant l’ocupacio (autonom o empleat) i les caracteristiques sociodemografiques (com a variables independents). La comparacio dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Italia. Malgrat els problemes de comparacio en la classificacio de les ocupacions, l’analisi destaca les diferencies entre tots dos paisos, vinculades a una expansio dissimil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractacio de competencies altament qualificades. A mes, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupacio, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que economicament se’n surten mes be, mentre que a Italia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educacio superior en tots dos paisos.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83227058","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Networks of Care among Families with Internationally Adopted Children in Spain","authors":"Jorge Grau Rebollo, J. M. Molina González","doi":"10.5565/rev/papers.2584","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/papers.2584","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-12-04","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86079753","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
La immersio en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les tematiques tecnocientifiques a un proces d’obtencio de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participacio politica. La necessitat d’un major dialeg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissio de la Unio Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovacio, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una analisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigencia democratica. En coherencia amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciencia i la tecnologia, discutim la conveniencia de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiencies que s’han dut a terme a Espanya en els ultims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relacio amb el tractament participatiu de tematiques tecnocientifiques, aixi com les formes en que aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en us i ens centrem en l’aprehensio de les especificitats que es donen en la relacio entre ciencia i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridacio.
{"title":"Participación tecnocientífica en España: afrontando el reto de hibridar ciencia y política","authors":"Guillem Palà, Joan Moyà-Köhler, M. Doménech","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2387","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2387","url":null,"abstract":"La immersio en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les tematiques tecnocientifiques a un proces d’obtencio de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participacio politica. La necessitat d’un major dialeg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissio de la Unio Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovacio, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una analisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigencia democratica. En coherencia amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciencia i la tecnologia, discutim la conveniencia de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiencies que s’han dut a terme a Espanya en els ultims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relacio amb el tractament participatiu de tematiques tecnocientifiques, aixi com les formes en que aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en us i ens centrem en l’aprehensio de les especificitats que es donen en la relacio entre ciencia i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridacio.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2018-10-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"82419165","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：