Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari presenta una reflexio sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmatiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansio cap al castig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexio sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol.
{"title":"Una reflexión acerca de las prisiones privadas: ¿pragmatismo o ideología?","authors":"A. Pedrosa","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2641","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2641","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari presenta una reflexio sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmatiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansio cap al castig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexio sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"31 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89149008","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari se centra en la importancia de la moral laboral del personal penitenciari per al bon funcionament de la preso i l'exit de les reformes que s’hi desitgin implementar. En primer lloc, es reprodueix la tesi de Jacobs a Stateville respecte d’aquesta questio. A continuacio, s'argumenta que aquest plantejament es tambe aplicable a la realitat penitenciaria espanyola. Finalment, s'assenyalen les implicacions de tot aixo per al desenvolupament i la implementacio de noves politiques penitenciaries.
{"title":"La reforma penitenciaria será con los funcionarios o no será. Acerca de la necesidad de contar con el personal para lograr el cambio en la institución penitenciaria","authors":"Cristina Güerri","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2637","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2637","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari se centra en la importancia de la moral laboral del personal penitenciari per al bon funcionament de la preso i l'exit de les reformes que s’hi desitgin implementar. En primer lloc, es reprodueix la tesi de Jacobs a Stateville respecte d’aquesta questio. A continuacio, s'argumenta que aquest plantejament es tambe aplicable a la realitat penitenciaria espanyola. Finalment, s'assenyalen les implicacions de tot aixo per al desenvolupament i la implementacio de noves politiques penitenciaries.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"91079169","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari destaca dues contribucions importants de l'obra i les relaciona amb canvis esdevinguts en la societat i en l'articulacio del castig des de llavors. En primer lloc, i a partir d'aquest estudi exemplar de les relacions entre la preso i la societat, es planteja si aquesta ha variat substancialment amb l'existencia de mes canals de comunicacio i amb l'increment de persones empresonades. En segon lloc, reconeixent el seu excel·lent us de Weber per entendre el castig, es plantegen dinamiques contradictories que empenyen alhora cap a un exercici de l'autoritat mes legal-racional i mes carismatic.
{"title":"Las influencias políticas y sociales en el ejercicio de la autoridad en la cárcel","authors":"I. G. Sánchez","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2642","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2642","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari destaca dues contribucions importants de l'obra i les relaciona amb canvis esdevinguts en la societat i en l'articulacio del castig des de llavors. En primer lloc, i a partir d'aquest estudi exemplar de les relacions entre la preso i la societat, es planteja si aquesta ha variat substancialment amb l'existencia de mes canals de comunicacio i amb l'increment de persones empresonades. En segon lloc, reconeixent el seu excel·lent us de Weber per entendre el castig, es plantegen dinamiques contradictories que empenyen alhora cap a un exercici de l'autoritat mes legal-racional i mes carismatic.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"14 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76220652","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari te per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educacio a la preso a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposara l'analisi de Jacobs sobre l'educacio a la preso, subratllant la problematica de gestio que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntara la situacio de l'educacio a les presons espanyoles. Per a aixo s'assenyalaran els punts en comu amb Stateville , es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educacio per als interns i, finalment, s'advertira de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educacio a la poblacio reclusa.
{"title":"Consideraciones sobre la educación en prisión: un análisis de la realidad española a partir de la lectura de Stateville","authors":"Úrsula Ruiz Cabello, José María López-Riba","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2639","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2639","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari te per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educacio a la preso a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposara l'analisi de Jacobs sobre l'educacio a la preso, subratllant la problematica de gestio que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntara la situacio de l'educacio a les presons espanyoles. Per a aixo s'assenyalaran els punts en comu amb Stateville , es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educacio per als interns i, finalment, s'advertira de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educacio a la poblacio reclusa.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"5 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72934640","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari te com a objectiu coneixer si pertanyer a una minoria etnica sent personal de vigilancia penitenciaria afecta l'acompliment laboral i les actituds punitives d'aquest envers els reclusos i si pot estar relacionat amb l'estres laboral. Primer es fa una introduccio exposant algun tipus de discriminacio soferta per aquest col·lectiu a la preso de Stateville i com va ser la seva incorporacio a la institucio. Seguidament es determina que aquest grup mostra actituds mes favorables cap a la rehabilitacio dels presos. I finalment s'indica que els resultats respecte a la relacio entre el grup etnic i l'estres laboral no son concloents, entenent que els factors institucionals son mes importants que els individuals.
{"title":"Pertenecer a una minoría racial siendo personal de vigilancia penitenciaria","authors":"Ariadna Blanco Correa","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2643","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2643","url":null,"abstract":"Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society , sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari te com a objectiu coneixer si pertanyer a una minoria etnica sent personal de vigilancia penitenciaria afecta l'acompliment laboral i les actituds punitives d'aquest envers els reclusos i si pot estar relacionat amb l'estres laboral. Primer es fa una introduccio exposant algun tipus de discriminacio soferta per aquest col·lectiu a la preso de Stateville i com va ser la seva incorporacio a la institucio. Seguidament es determina que aquest grup mostra actituds mes favorables cap a la rehabilitacio dels presos. I finalment s'indica que els resultats respecte a la relacio entre el grup etnic i l'estres laboral no son concloents, entenent que els factors institucionals son mes importants que els individuals.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"6 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84304221","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Presentacio dels articles recollits en el numero monografic de la revista Papers com a resultat de diversos intercanvis i treballs de col·laboracio realitzats en el marc del projecte europeu International Network for Comparative Analysis of Social Inequalities (INCASI). Es tracta d’una xarxa de vint universitats de cinc paisos europeus (Espanya, Italia, Franca, el Regne Unit i Finlandia) i de cinc paisos llatinoamericans (l’Argentina, l’Uruguai, Xile, el Brasil i Mexic), dedicada a la recerca comparativa de les desigualtats socials desenvolupant un projecte europeu del programa Horizon 2020 (Marie Sklodowska-Curie Actions, Research and Innovation Staff Exchange, Grant Agreement GA-691004). Els articles tracten, en una perspectiva comparada, les tematiques de la segmentacio del mercat laboral, els treballadors autonoms professionals, la desigualtat d’oportunitats educatives, l’heterogeneitat socioeconomica i el mesurament de les classes socials, mobilitat social i migracions, i les bretxes de genere en el treball no remunerat de les llars. Les diferents contribucions busquen trobar punts de confluencia i divergencia a traves d’analisis empiriques comparatives d’aspectes especifics de les desigualtats socials entre paisos d’Europa i l’America Llatina, derivats del marc analitic proposat per la xarxa INCASI ( http://incasi.uab.es ).
{"title":"Desigualdades sociales en una perspectiva comparada: Europa y América Latina","authors":"Pedro López-Roldán, Sandra Fachelli","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2692","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2692","url":null,"abstract":"Presentacio dels articles recollits en el numero monografic de la revista Papers com a resultat de diversos intercanvis i treballs de col·laboracio realitzats en el marc del projecte europeu International Network for Comparative Analysis of Social Inequalities (INCASI). Es tracta d’una xarxa de vint universitats de cinc paisos europeus (Espanya, Italia, Franca, el Regne Unit i Finlandia) i de cinc paisos llatinoamericans (l’Argentina, l’Uruguai, Xile, el Brasil i Mexic), dedicada a la recerca comparativa de les desigualtats socials desenvolupant un projecte europeu del programa Horizon 2020 (Marie Sklodowska-Curie Actions, Research and Innovation Staff Exchange, Grant Agreement GA-691004). Els articles tracten, en una perspectiva comparada, les tematiques de la segmentacio del mercat laboral, els treballadors autonoms professionals, la desigualtat d’oportunitats educatives, l’heterogeneitat socioeconomica i el mesurament de les classes socials, mobilitat social i migracions, i les bretxes de genere en el treball no remunerat de les llars. Les diferents contribucions busquen trobar punts de confluencia i divergencia a traves d’analisis empiriques comparatives d’aspectes especifics de les desigualtats socials entre paisos d’Europa i l’America Llatina, derivats del marc analitic proposat per la xarxa INCASI ( http://incasi.uab.es ).","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"35 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-04-02","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72578934","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
El objetivo del presente trabajo es analizar el efecto de las crisis economicas en la desigualdad de oportunidades educativas comparando el logro educativo de familias espanolas y argentinas. El indicador elegido es el fracaso escolar administrativo, definido como no obtener el titulo minimo requerido en el sistema educativo. Estos efectos se circunscriben al efecto renta, por el cual, ante un descenso de los ingresos en los hogares, se incrementa el mencionado fracaso, y al efecto sustitucion, por el cual el empeoramiento del mercado de trabajo disminuye los costes de oportunidad y hace que la opcion de la escolaridad sea mas atractiva. Los datos utilizados comparan anos anteriores y posteriores a la crisis economica de 2008 y toman como poblacion a los jovenes de 19 y 20 anos, residentes en Argentina y Espana. La variable dependiente es el fracaso escolar, y como variable independiente se toma el nivel de estudios del hogar, la situacion de inmigracion y variables para modelizar la situacion economica. Se estiman regresiones logisticas separando por sexo y pais y con interacciones con el ano de crisis. Los resultados sugieren que en Espana prevalece el efecto sustitucion y en Argentina, el efecto renta, sin que la crisis produzca cambios estructurales significativos en la relacion que hay en cada pais entre el origen social y el fracaso escolar.
{"title":"Fracaso escolar, crisis económica y desigualdad de oportunidades educativas: España y Argentina","authors":"J. García, Pablo Federico Molina Derteano","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2574","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2574","url":null,"abstract":"El objetivo del presente trabajo es analizar el efecto de las crisis economicas en la desigualdad de oportunidades educativas comparando el logro educativo de familias espanolas y argentinas. El indicador elegido es el fracaso escolar administrativo, definido como no obtener el titulo minimo requerido en el sistema educativo. Estos efectos se circunscriben al efecto renta, por el cual, ante un descenso de los ingresos en los hogares, se incrementa el mencionado fracaso, y al efecto sustitucion, por el cual el empeoramiento del mercado de trabajo disminuye los costes de oportunidad y hace que la opcion de la escolaridad sea mas atractiva. Los datos utilizados comparan anos anteriores y posteriores a la crisis economica de 2008 y toman como poblacion a los jovenes de 19 y 20 anos, residentes en Argentina y Espana. La variable dependiente es el fracaso escolar, y como variable independiente se toma el nivel de estudios del hogar, la situacion de inmigracion y variables para modelizar la situacion economica. Se estiman regresiones logisticas separando por sexo y pais y con interacciones con el ano de crisis. Los resultados sugieren que en Espana prevalece el efecto sustitucion y en Argentina, el efecto renta, sin que la crisis produzca cambios estructurales significativos en la relacion que hay en cada pais entre el origen social y el fracaso escolar.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"6 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-03-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78357575","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
En aquest treball s’analitza el nivell de mobilitat social intrageneracional i intergeneracional d’un dels grups migrants mes antics de Catalunya, el valencia, comparant-ho amb la resta dels grups migrants de la resta d’Espanya. Aquest col·lectiu, malgrat compartir alguns trets socioculturals i historics amb la poblacio de Catalunya i de ser el mes important en aquest territori fins a la decada de 1930, no ha estat objecte d’atencio per part dels academics. La font principal utilitzada ha estat l’Enquesta Sociodemografica de 1991. Per a l’analisi de la mobilitat intrageneracional, s’analitzen les trajectories laborals i economiques abans i despres de migrar i, per a l’analisi de la mobilitat intergeneracional, s’utilitzen taules d’entrada i de sortida, aixi com una regressio multinomial i binomial. Els resultats apunten a un major ascens social dels valencians en comparacio amb la resta de grups migrants, tot i que alguns, com els castellanolleonesos o els aragonesos, se situen en nivells semblant en algunes dimensions de la mobilitat.
{"title":"La movilidad social de los valencianos en Cataluña. Un estudio de caso a través de la Encuesta Sociodemográfica de 1991","authors":"Kenneth Pitarch Calero, Rocío Treviño Maruri","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2516","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2516","url":null,"abstract":"En aquest treball s’analitza el nivell de mobilitat social intrageneracional i intergeneracional d’un dels grups migrants mes antics de Catalunya, el valencia, comparant-ho amb la resta dels grups migrants de la resta d’Espanya. Aquest col·lectiu, malgrat compartir alguns trets socioculturals i historics amb la poblacio de Catalunya i de ser el mes important en aquest territori fins a la decada de 1930, no ha estat objecte d’atencio per part dels academics. La font principal utilitzada ha estat l’Enquesta Sociodemografica de 1991. Per a l’analisi de la mobilitat intrageneracional, s’analitzen les trajectories laborals i economiques abans i despres de migrar i, per a l’analisi de la mobilitat intergeneracional, s’utilitzen taules d’entrada i de sortida, aixi com una regressio multinomial i binomial. Els resultats apunten a un major ascens social dels valencians en comparacio amb la resta de grups migrants, tot i que alguns, com els castellanolleonesos o els aragonesos, se situen en nivells semblant en algunes dimensions de la mobilitat.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"51 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-02-28","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80207404","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Aquest treball presenta algunes reflexions sobre la possibilitat que les diferents consideracions etiques que cal tenir en compte quan es fa recerca amb infants no es percebin com a simples recomanacions, sino que puguin conformar-se com un dret que exigeix el compliment d’algunes obligacions al cientific social que investiga en aquest context. Per fer-ho, s’analitzen algunes especialitats que s’han de considerar en aquest tipus de recerca, com la dissimetria i les relacions de poder entre l’investigador i l’investigat; la revisio de questions classiques, com el consentiment informat o la confidencialitat, o els condicionaments que marquen la participacio igualitaria i significativa del menor en la recerca.
{"title":"El derecho de la infancia a ser investigada correctamente","authors":"María José Bernuz Beneitez","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2492","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2492","url":null,"abstract":"Aquest treball presenta algunes reflexions sobre la possibilitat que les diferents consideracions etiques que cal tenir en compte quan es fa recerca amb infants no es percebin com a simples recomanacions, sino que puguin conformar-se com un dret que exigeix el compliment d’algunes obligacions al cientific social que investiga en aquest context. Per fer-ho, s’analitzen algunes especialitats que s’han de considerar en aquest tipus de recerca, com la dissimetria i les relacions de poder entre l’investigador i l’investigat; la revisio de questions classiques, com el consentiment informat o la confidencialitat, o els condicionaments que marquen la participacio igualitaria i significativa del menor en la recerca.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"28 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-02-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86692974","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Partint d'una concepcio estructural tant de la violencia de genere en la parella com de l'exclusio social, analitzem aqui el risc d'experimentar aquesta violencia segons diferents intensitats i tipus d'exclusio. Per fer-ho, utilitzem dades de l'Enquesta de la Fundacio Foessa sobre Integracio Social i Necessitats Socials 2013, l'objectiu de la qual es analitzar l'exclusio social a l'Estat espanyol, pero que, en la seva ultima edicio, inclou tambe una bateria de preguntes destinades a detectar processos de violencia de genere (exercida per la parella o l'exparella) de forma estandarditzada. Les dades presentades es basen en 5.473 enquestes presencials. Realitzem analisis bivariants i multivariants i distingim, a mes, segons el tipus de violencia (fisica, sexual i psicologica). El risc d'experimentar violencia de genere tenint com a referencia la plena integracio augmenta un 45% en exclusio moderada i un 82% en exclusio severa. Diferenciant per tipus d'exclusio, s'observen increments significatius en casos de conflicte social (un 460%), exclusio de l'educacio (un 88%) i de la salut (un 57%), mentre que l'exclusio de l'ocupacio, del consum, de la politica, de l'habitatge i l'aillament social no son significatius. A mes, en referencia a les zones de classe mitjana-alta, en els barris marginals el risc s'incrementa un 460%. Diferenciant per tipus de violencia, el pes de la situacio social es maxim en el cas de la violencia fisica, intermedi en el cas de la violencia sexual i minim en el cas de la violencia psicologica.
{"title":"Exclusión social como factor de riesgo de violencia de género en la pareja","authors":"Paola Damonti","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2570","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2570","url":null,"abstract":"Partint d'una concepcio estructural tant de la violencia de genere en la parella com de l'exclusio social, analitzem aqui el risc d'experimentar aquesta violencia segons diferents intensitats i tipus d'exclusio. Per fer-ho, utilitzem dades de l'Enquesta de la Fundacio Foessa sobre Integracio Social i Necessitats Socials 2013, l'objectiu de la qual es analitzar l'exclusio social a l'Estat espanyol, pero que, en la seva ultima edicio, inclou tambe una bateria de preguntes destinades a detectar processos de violencia de genere (exercida per la parella o l'exparella) de forma estandarditzada. Les dades presentades es basen en 5.473 enquestes presencials. Realitzem analisis bivariants i multivariants i distingim, a mes, segons el tipus de violencia (fisica, sexual i psicologica). El risc d'experimentar violencia de genere tenint com a referencia la plena integracio augmenta un 45% en exclusio moderada i un 82% en exclusio severa. Diferenciant per tipus d'exclusio, s'observen increments significatius en casos de conflicte social (un 460%), exclusio de l'educacio (un 88%) i de la salut (un 57%), mentre que l'exclusio de l'ocupacio, del consum, de la politica, de l'habitatge i l'aillament social no son significatius. A mes, en referencia a les zones de classe mitjana-alta, en els barris marginals el risc s'incrementa un 460%. Diferenciant per tipus de violencia, el pes de la situacio social es maxim en el cas de la violencia fisica, intermedi en el cas de la violencia sexual i minim en el cas de la violencia psicologica.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"64 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.9,"publicationDate":"2019-02-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85607971","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
京ICP备2023020795号-1
扫码关注我们
求助内容：
应助结果提醒方式：